Una fragilitat que comença als laterals

“Això és un procés, estem en construcció”, va reconèixer David Gallego després de caure contra el Sevilla, el primer test exigent dels blanc-i-blaus aquest curs. És evident que, tot i les bones sensacions mostrades contra l’Stjarnan i el Lucerna, l’Espanyol, com qualsevol altre equip, encara està en obres i necessita un període d’automatització de nous mecanismes especialment després d’un canvi de tècnic, de sistema i d’estil, així com de la sortida de dos pilars com Borja Iglesias i Mario Hermoso.

L’Espanyol encara necessita temps per acabar de construir les noves bases d’un projecte que té mesos per créixer a partir de la proposta futbolística del nou tècnic. I, no menys important, a qui li queden 13 dies per tancar una plantilla en què encara hi ha algunes mancances. Especialment si es volen afrontar amb garanties les tres competicions d’enguany.

Als despatxos, l’activitat per trobar substitut al Panda no s’atura, però el del davanter centre no és l’únic front obert per a un Espanyol que encara estudia incorporar dos o tres jugadors més. Una de les posicions que ha de reforçar és la del lateral dret. I és que una de les poques conclusions fiables -tenint en compte el moment de la temporada en què ens trobem- que es poden treure del partit del Sevilla és que l’equip pateix pels laterals. El curs passat, amb el 4-3-3, eren els dos interiors els que ajudaven a fer les cobertures per les bandes. Enguany, amb el 4-4-2, els dos migcampistes de banda han de mentalitzar-se que en determinats partits cal arremangar-se i ajudar en defensa. Un paper que no van saber exercir Melendo i Vargas, que constantment van deixar Dídac i Javi López sols davant de Reguilón i Nolito, en el cas del primer, i de Navas i Ocampos, en el del segon. Cap dels dos laterals espanyolistes va poder disposar de possessions en camp rival perquè van haver d’adoptar dues posicions molt endarrerides. Exigits en defensa i improductius en atac, cap dels dos va estar especialment precís amb la pilota als peus: Javi López va completar 34 passades bones de 44 intents (77%), mentre que Dídac en va encertar 27 de 42 (64%). Només els tres principals homes d’atac, Vargas (62%), Facundo Ferreyra (63%) i Wu Lei (67%), van obtenir uns percentatges més baixos, però en aquests casos hi influeix més la posició avançada que ocupen sobre la gespa i els riscos que han d’assumir.

Gols amb errades

El primer gol dels andalusos va néixer en una centrada per la dreta que Dídac, poc contundent al tall, no va refusar bé. La jugada va embolicar-se amb alguns rebots, i va acabar a les botes de l’exjugador del Madrid Reguilón, que va definir a plaer mentre Javi López es quedava immòbil sota el travesser. En el segon gol, Javi López es va tornar a quedar clavat en un servei de banda, i va permetre que Nolito, amb una ràpida arrencada, es plantés tot sol a l’àrea. Cap dels dos laterals va estar gens encertat. Ho va provocar el Sevilla, que va saber detectar on eren les febleses de l’Espanyol. El curs passat, amb Rubi, tots dos van començar-lo com a titulars, però van acabar-lo sent suplents d’Adrià Pedrosa i Rosales, dos perfils força més ofensius, però també complidors al darrere, i que van aportar més solucions i prestacions.

Diumenge Pedrosa va ser baixa per molèsties físiques, mentre que el jugador veneçolà ha acabat al Leganés, que sí que va voler pagar el milió d’euros que demanava el Màlaga pel seu traspàs. Pipa sortirà cedit si arriba algú del perfil de Rosales, una oportunitat de mercat que no talli la progressió de Víctor Gómez, que espera el seu torn al filial. La solució, un cop més, podria ser a casa.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: