Una degustació ambiciosa de Capmany

Rate this post

Amenaça de sedició (Ara Llibres) és un llibre valent. Per una banda, pretén ser un tastet, una degustació de qualitat, de l’obra assagística de Maria Aurèlia Capmany. Per l’altra, aspira a ser, com aventura al pròleg la responsable de l’antologia, Blanca Llum Vidal, una porta d’entrada a les idees de la barcelonina per al lector castellanoparlant.

L’any en què se celebra el centenari del naixement de l’escriptora, la reivindicació de ser una porta d’entrada al pensament de Capmany podria esdevenir ben bé un toc d’atenció a moltes feministes catalanes, sobretot les joves. En plena època en què el subjecte polític del feminisme és qüestionat altra vegada gràcies a les feministes racialitzades, les trans, les lesbianes, les de classe obrera i les que tenen alguna discapacitat, va bé recordar que les feministes catalanes i espanyoles tenim el deute històric de reenganxar a la conversa global el pensament de les escriptores de les nacions oprimides de la pell de brau.

Així, el 1970, Capmany ja apuntava en el seu De profesión: mujer una de les qüestions que més segueix portant de corcoll al feminisme occidental hegemònic: “El taló d’Aquil·les del feminisme, més que el seu error, consisteix a estar vinculat a la classe que el va originar: la burgesia. La seva causa quedarà unida a les grans capitulacions del liberalisme”.

És aquesta articulació del pensament feminista des d’una vessant catalanista i de classe obrera un dels punts forts de la seva obra. L’altra és la reflexió, tant historiogràfica com de l’actualitat de l’època, sobre el feminisme i la condició de la dona a Catalunya i Espanya, que inclou una anàlisi de clàssics de la literatura ibèrica. Tota aquesta faceta de l’autora, que brilla en obres de ficció com Cartes impertinents de dona a dona, és ben destacada a l’antologia, mitjançant fragments de llibres com El feminisme a CatalunyaCarta abierta al macho ibéricoEl comportamiento amoroso de la mujerLa dona a Catalunya: consciència i situacióEl feminismo ibérico La dona i la Segona República.

L’antologia sap transmetre la faceta erudita de Capmany, així com la seva seguretat a l’hora de parlar de molts altres temes vinculats al feminisme. Tot i això, llevat de perles com el fragment que titula el llibre, o del cant a la llibertat que és la introducció a la traducció en català de 1968 de El segon sexe de Simone de Beauvoir, la faceta més tastaolletes de Capmany et recorda que el que diu ja ho has llegit en un altre lloc, i que t’ho han explicat millor.

La sensació de dispersió, d’estar mirant un quadre fet de pinzellades que no acaben de definir cap figura concreta, s’accentua perquè molts dels capítols són una selecció dels fragments que Vidal ha considerat més representatius de cada un dels llibres de Capmany. L’edició dels textos, que funciona tan bé per demostrar la versatilitat de l’autora i la seva immensa aportació a la reflexió sobre el feminisme a Catalunya i Espanya, té la contrapartida d’accentuar els punts febles del seu pensament.

Tot i això, tal com demostra el pròleg, es nota que Blanca Llum Vidal no només ha treballat l’obra de Capmany, sinó que l’aprecia i és capaç de posar-la en valor, tant per a entendre el passat com per a entendre el present. De fet, el pròleg comença a esmerçar el deute històric que tenim amb les feministes catalanes que ens van precedir, i fila l’escriptora en conversa tant amb altres feministes com amb filòsofs occidentals. Amenaça de sedició és, doncs, una bona introducció a l’obra assagística en català i en castellà de Maria Aurèlia Capmany i, a la vegada, una mirada interessant al pensament de l’autora per aquells lectors bregats en la seva lectura.

Anar a la font
Marta Roqueta

Powered by WPeMatico

Translate »