Un tal Karl Jacobi, empresari i candidat

Rate this post

La seva intervenció en un acte al Círculo Ecuestre de BCN va provocar que l’endemà llegíssim titulars de l’estil “Empresaris alemanys esbronquen el President del Parlament”. I va resultar que “els empresaris” eren un de sol. Concretament ell, un tal Karl Jacobi, fins llavors un desconegut que es dedicava a la publicitat.

Aquell dia aquest ciutadà va agafar el micròfon i li va dir a Roger Torrent, la segona autoritat del país, “jo voto perquè tots vostès vagin a la presó”. I això el va fer famós. És el nivell que tenim. Avui en dia, aquesta és la manera de saltar a la fama.

I a partir de llavors, els “empresaris alemanys” que va resultar ser un de sol, s’ha dedicat a aprofitar la seva sobtada fama per dir coses. Normalment a mitjans unionistes radicals que han considerat interessant saber la seva opinió sobre el Tema. I quan dic Tema, així amb una T majúscula, vostè ja sap a quin Tema em refereixo, oi?

Coses tan apassionants com que el reputat empresari consideri que als indepes “cal deixar de d’anomenar-los així i començar a anomenar-los nazis catalans”. O que el dia que van detenir el President Carles Puigdemont a Alemanya va muntar a casa seva a Alella (Maresme) una festa amb amics on va haver-hi “bon vi, bon menjar i bona música… I mentre seguíem les noticies tothom cantava cançons d’Espanya”. Suposo que quan Puigdemont va sortir en llibertat, va començar a passejar-se per Europa i Llarena va retirar l’euroordre, els cantants de “cançons d’Espanya” van vomitar tot el que havien menjat i begut.

I també hem sabut altres coses tan apassionants com que “Jordi Pujol és un gran criminal i va canviar les normes lingüístiques de Catalunya perquè a les escoles només s’ensenyés català”.

Total, que estirant aquesta fama tabarniana, l’empresari d’origen alemany ha decidit presentar-se com a alcaldable. Però no a Alella, lloc on canta, menja i beu, sinó a BCN. I en menys d’una setmana ja ens ha deixat 4 moments memorables demostratius que, efectivament, és un amant de menjar i beure en abundància. I no només quan canta.

A can Clapés (RAC1), i entrevistat per en Marc Serra, ens va regalar caviar:

Seguidament va anunciar que fitxava com candidata del seu partit a Victoria Álvarez, famosa per haver estat amant de Jordi Pujol i Ferrusola fill del criminal que va fer que a les escoles als nens els posin un embut a la boca com si fossin un ànec i per allà els entaforin el català fins que els rebenti el fetge.

I ho ha rematat amb dues propostes dignes d’haver estat anunciades el mateix dia que la seva vida va omplir-se de música, beguda i menjar: 1/ construir una illa al mar, davant de BCN, i fer-hi 300 mil pisos socials (sí, sí tres-cents mil), i 2/ “protegir les nostres cases dels okupes usant les lleis necessàries”. Quines lleis? “Les necessàries”. Ja, però quines?. “Les necessàries!”.

I tot això gràcies a haver faltat el respecte a la segona autoritat del país. Fixi’s si és fàcil. Ara vostè provi d’anar a un acte d’Ana Pastor, la presidenta del Congreso, a dir-li que la vol veure a la presó i usant el mateix to. Això sí, abans begui i mengi molt, no fos cas…

Anar a la font
Iu Forn

Powered by WPeMatico

Translate »