Un segle a l’ombra dels canons

La Cristina mira receptes de pastissos asseguda a la taula en la qual té apilats alguns llibres de cuina, daquells gairebé artesanalment construïts fascicle a fascicle. Mentrestant, fa glopets a una ampolla daigua que té sempre a mà. Tomo 20 pastilles cada dia i em fan venir molta set, explica. Explica també que sentreté mirant les receptes, però que pastissos, pastissos, ja en fa pocs. No tinc ànim, confessa. Però ho vol intentar aquest Nadal. Pels seus nets. Pels seus besnets. A pocs centímetres, el menjador és petitó, el que és el seu marit des de fa 60 anys, Pepe, mira a la tele la sessió constitutiva de les noves Corts. Es van conèixer a Ceuta, la ciutat della, quan ell va ser enviat allà a fer la mili. Ella tenia 14 anys. Una nena. El vaig conèixer com lelectricista. Fins que vaig venir a demanar-li la mà a Barcelona, dos anys després, amb la meva mare, gairebé no sortia anomenar-lo pel seu nom. Per mi era lelectricista, relata la dona des de la seva cadira abans de fer un altre glopet a lampolla. Pepe, lelectricista, lescolta i assenteix. Somriu. Té 93 anys. És la una del migdia i lescena passa a la casa familiar en la qual els pares del Pepe es van installar a finals dels anys 20 del segle XX, quan ell, el més gran de tres germans, era un nen.

Seguir leyendo….

ElPeriodico.cat – PORTADA

Deixa un comentari

%d bloggers like this: