Un primer pas ferm i valent

L’estadística dirà que és una victòria per la mínima gràcies a un gol de penal, però són molt més que tres punts. El Girona havia arribat a una situació límit que l’havia conduït a fer un altre cop de timó a la banqueta. L’estrena de Francisco havia de ser productiva per no caure en la desesperació irremeiable. I l’equip se’n va sortir. El Saragossa, que començava la jornada en zona d’ascens directe i fins i tot es podia situar líder, la va acabar fora perquè no va saber combatre un equip més valent, més convençut i amb molta més intenció de buscar la victòria. Més vertical, el Girona va treballar fins a trobar el camí del gol i després va brillar en la gestió de l’avantatge, amb la sensació que tothom sabia què hi havia de posar per garantir una victòria que li permet agafar marge (tres punts més que el setè) i que, per als més agosarats, el situa a sis punts de la zona d’ascens directe.

El grau de pressió hauria pogut ser més alt, perquè les ensopegades dels rivals matisaven un pèl les urgències, però era un dia marcat. La posada en escena de Francisco, l’últim recurs, tenia molta transcendència. I el tècnic andalús s’hi va posar amb un onze que hauria firmat Pep Lluís Martí abans de fer desaparèixer Mojica. El colombià i Maffeo tornaven als laterals, i Gumbau ocupava el lloc del sancionat Rivera. Cap revolució; amb prou feines canvis. Almenys de noms. D’entrada, Aday es va situar a l’extrem esquerre i Samu Saiz, a la dreta. Un petit matís que va semblar prou productiu, perquè al de Sentmenat (a més d’ajudar Mojica) ja li agrada retallar i centrar, i sobretot perquè el madrileny va entrar molt en joc, cosa que sol ser bon senyal.

El primer de xutar va ser Borja, amb una rosca després d’una progressió en diagonal de Mojica (5’) i en recollir una centrada de Samu (16’). El Girona pressionava amb més homes a camp contrari, i els aragonesos, tot i començar amb més pilota, tenien problemes per progressar. També es van veure pilotes posades a dalt amb més celeritat, amb més centrades des de lluny. Més directes. En una fase de control local, escapçada per un xut de Burgui, Stuani es va atrevir amb una paràbola des de fora l’àrea després de combinar amb Samu.

El Saragossa, força passiu, es va activar tímidament després de la pausa d’hidratació i va trobar els espais que no havia ni buscat abans, amb aparicions de Burgui i Puado, capaços d’intimidar amb la pilota als peus. Però va insistir més el Girona. I poc abans del descans, Stuani no va arribar d’un pèl a una centrada amb tota la intenció del món de Samu Saiz, cada cop més engrescat.

El Girona va començar la segona part amb més intenció que el Saragossa. Francisco agraïa el treball de recuperació dels seus homes, que anaven guanyant terreny. Borja va trobar el cap de Stuani, que va rematar a fora (51’). L’uruguaià no estava fi, però no se’n pot dubtar mai. I poc després, va forçar d’esquena a porteria un penal innocent del jove Clemente, després d’una bona combinació entre Gumbau i Samu. El pitxitxi no va perdonar. La primera feina estava feta. L’1-0 premiava la major voluntat i insistència dels blanc-i-vermells, que just després de marcar van ofegar els aragonesos a la seva àrea. Stuani en va tenir una altra de cap, en una altra connexió amb Borja i Samu, i Granell ho va provar de falta des de lluny. I en un córner assajat, el xut d’Aday va rebotar a les mans de Puado, segons va assenyalar l’àrbitre (65’). Des del VAR li ho van fer revisar i, una bona estona després, va rectificar. Era massa bonic.

Ni l’anul·lació del penal ni l’exagerat temps que va estar tallat el joc ajudaven el Girona. Frustrat l’escenari idíl·lic, tocava gestionar l’avantatge mínim i fer d’equip de segona, com deia Francisco la vigília. El Saragossa no havia ni trepitjat la porteria local en tota la segona part. Víctor Fernández va fer un triple canvi just abans de la pausa d’hidratació. Però el Girona hi va posar una bona dosi de sacrifici i va ser capaç de tenir a ratlla el rival. Juanpe i Ignasi Miquel van treure tot el que els va arribar. I tot i que el Saragossa va acabar tenint la pilota –com era d’esperar–, no va ni posar a prova Riesgo. Ni un xut. Stuani va perdonar un contraatac, però va donar una lliçó d’ofici per donar aire als companys, agraït i necessari. En això, també és l’amo.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: