Un pla del Govern reclama a Europa mecanismes que garanteixin que un Estat català seguiria a la UE

Seguiria Catalunya formant part de la UE si algun dia aconseguís la independència? Perillaria la seva permanència en aquesta organització d’estats? Tradicionalment, les respostes que han arribat de la Comissió Europea (CE) no han sigut massa positives. La idea que sempre ha transmès la CE és que en quedaria fora i hauria de negociar el seu reingrés. 

Ara, un pla estratègic aprovat pel Govern buscarà “promoure i impulsar mecanismes institucionals que possibilitin les ampliacions internes de la Unió”. És a dir, que si la part d’un estat membre aconseguís eventualment la independència, es garanteixi que continuï formant part de la UE sense alteracions. Aquest pla estratègic és el Pla Europa que ha impulsat la Conselleria d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència que lidera Alfred Bosch. 

El text, recollit per l’ARA, compromet el Govern a buscar que la UE accepti “un nou model d’ampliació que hauria de fer possible que els nous estats sorgits democràticament en el si de la Unió Europea continuessin formant-ne part sense disrupció de la seva pertinença actual”. Així, la Generalitat defensa que en el “marc de construcció democràtica de la Unió” caldria que aquesta articulés mecanismes que possibilitin “els processos de naturalesa política” que tinguin lloc en el seu interior “orientats o dirigits a ampliar el nombre actual dels seus estats membres”. 

En aquest pla del Govern, concebut com un llibre blanc que ha de guiar l’acció exterior de la Generalitat pel que fa la UE, també assumeix promoure els estudis i la reflexió que permetin “aprofundir i desenvolupar la base teòrica del concepte d’ampliació interna de la Unió”. El document estratègic es va aprovar dimarts en la reunió del Consell Executiu i aquest dijous es presenta al Palau de la Generalitat.

Fonts d’Acció Exterior expliquen que “la idea principal és poder posar el tema sobre la taula des de Catalunya”, no tant discutir la “manera tècnica de fer-ho o entra més al detall”. El pla no fa referència explícita amb quins territoris es pensa quan es parla d’ampliar internament els estats membres de la UE, tot i que és evident que un d’ells seria Catalunya. Malgrat tot, no és l’únic cas que s’adaptaria aquest supòsit, ja que també ho faria Escòcia -sempre que el Regne Unit es mantingui amb l’actual pròrroga del Brexit per la qual encara no s’ha fet efectiva la seva sortida de la Unió-. 

Fer canviar la política dels Estats membres sobre el reconeixement d’independències pot semblar un objectiu difícil, però la Generalitat no vol deixar d’intentar moure els elements que tingui al seu abast per aconseguir-ho.

Llengua, Economia i Polítiques Socials

El Pla Europa inclou els objectius de la Generalitat pel que fa la UE en molts altres àmbits. Vol ser “un document estratègic” que actuï de guia pel Govern per definir la seva posició sobre “els grans temes europeus”. Un enfocament elaborat conjuntament entre l’executiu català i la societat civil.

Així, el pla aspira a buscar altres millores pel funcionament de la Unió com “reduir el nombre de comissaris de la Comissió Europea” i reforçar la transparència fent que “el registre de lobbies esdevingui obligatori per a qualsevol tipus d’organització”. La Generalitat també vol “impulsar el debat sobre el model lingüístic de la Unió” que, entre d’altres qüestions, serveixi per prendre en consideració la possibilitat de que siguin oficials llengües que actualment no ho són -com per exemple el català-. 

El pla també parla d’infraestructures, per insistir en que es garanteixi “la realització definitiva del corredor mediterrani”, i de qüestions socials com establir a nivell europeu una renda garantida de ciutadania i un salari mínim. “Potser -Europa- ja no som el centre del món, però volem que les persones sigui el centre del nostre món en una Europa que, alhora, esdevingui una veu de referència global”, conclou el conseller Bosch en aquest document. 

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: