Un país

Escric a favor d’un país sòlid on la llengua pròpia no és una arma llancívola sinó l’òrgan vital per continuar sent un país. Un país on les desigualtats no augmentin fins a un límit intolerable, si és que hi pot haver límits tolerables per a la pobresa. Un país que pugui decidir el seu futur (i què fàcil que és dir «decidir» i «futur», sense saber de vegades què dir) a través de consensos i de respectes, però sense defallir en un afany de continuïtat de la cultura, del paisatge i de la manera d’habitar-lo.

Seguir leyendo….

ElPeriodico.cat – PORTADA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: