¿Un genet solitari?

Rate this post

La premsa editada a Madrid i a Barcelona –de paper o digital– ha llegit de manera contraposada la resolució de la justícia alemanya sobre l’extradició  de Carles Puigdemont. Necessitarem uns dies per saber si aquesta lectura correspon a dues opinions públiques diferents o diferenciades. En l’epicentre del debat hi ha la figura del jutge Pablo Llarena, convertit en aquesta causa en una estrella mediàtica que parla –massa en opinió d’alguns juristes– a través de les seves interlocutòries. Els que el van conèixer quan va estar destinat a Barcelona defensen per tots els mitjans la seva professionalitat, fins i tot uns quants que llueixen el llaç groc. D’altres consideren que la majoria de les seves actuacions les realitza al dictat del president de la Sala Penal, que resol els recursos contra les seves decisions, el magistrat Manuel Marchena, canari educat al Sàhara i membre destacat de la fiscalia en temps de Jesús Cardenal, nomenat per AznarMarchena va estar en el tribunal que va condemnar Baltasar Garzón i va ascendir en una disputada votació en què va rebre el recolzament de la vocal del CGPJ a qui l’antiga CiU, ara PDECat, va ajudar a prosperar. En aquest context, es pot recordar que l’actual ministra de Justícia, de qui depèn la Fiscalia General de l’Estat, se la considera afí a Garzón

Seguir leyendo….

Anar a la font

Powered by WPeMatico

Translate »