Un eix central tot terreny

L’Olot ha aconseguit ser l’equip menys golejat del grup tercer i, a part de les bones actuacions de Pol Ballesté, bona culpa en té la fiabilitat i la solidesa mostrada per la línia de tres centrals habitual en els esquemes tàctics del tècnic Raúl Garrido. Amb Alan Baró com a fix en la posició de lliure, fins a cinc companys més del de Darnius s’han intercanviat els altres dos perfils. De fet, molts dels canvis en el trio de centrals han estat motivats per les lesions d’uns i altres, que han donat l’oportunitat de créixer a tots sense que l’equip se’n ressentís.

La regularitat en persona

Alan Baró ha disputat tots els minuts possibles de la temporada –els 2.520 de lliga i els 120 de copa al Nou Estadi– i ha mostrat un nivell brillant, solidesa i regularitat. El central de l’Alt Empordà, que ha encadenat el segon curs a la Garrotxa, ha encaixat a la perfecció com a lliure en el sistema de tres centrals gràcies a la rapidesa al tall, la capacitat de lideratge, la col·locació per fer les cobertures i, tot i la seva alçada, la contundència en el joc aeri.

Perfil dret

En l’eix central, per la dreta, des de la recol·locació de la temporada passada, Albert Blázquez va partir en la posició preferencial (set titularitats en les primeres nou jornades), però una lesió muscular important el va tenir gairebé tres mesos allunyat dels terrenys de joc. El de Besalú va poder tornar a jugar just abans que la Covid-19 ho aturés tot i ho va fer a un gran nivell i amb l’equip en el millor tram de la temporada pel que fa a joc i a resultats.

Els seus substituts van ser els joves Arnau Comas i Lluís Aspar, de 19 i 20 anys, que van assumir galons com els més veterans per acoblar-se a meravella a les circumstàncies. El de Cassà de la Selva, cedit pel Barça en el seu primer any com a sènior, té una projecció altíssima gràcies a la seva tècnica i el seu desplegament físic i la maduresa precoç que s’adquireix competint al club blaugrana des de petit. Comas es va lesionar en el primer partit de l’any a Andorra i es va perdre un mes de competició en què Aspar va excel·lir.

Per al de Molló, aquest ha estat l’any amb més regularitat fins que una maleïda lesió, just quan tornava Comas, a més de la pandèmia, li va fer acabar el curs tot just al febrer. Aspar va encadenar vuit titularitats en nou partits entre el final de l’any i l’inici del 2020, el punt en què l’equip va augmentar encara més la solidesa defensiva i es va desbocar en atac. Aspar representa a la perfecció el que busca l’Olot: entrega, coratge, humilitat i ambició d’un jugador format a la casa també amb una gran projecció.

El perfil esquerre

Per l’esquerre, Carles Mas ha continuat sent gairebé un fix sempre que les lesions l’han respectat. El banyolí es mostra regular, molt fiable en la sortida de la pilota i potent en el joc aeri. Quan l’exjugador del Girona no ha estat disponible, Arnau Comas o Lluís Aspar l’han substituït a la perfecció adaptant-se a un perfil no natural per a ells. Mas ha estat titular en 19 dels 20 partits que ha disputat i ha fet dos gols, tots dos al Nàstic –un en la lliga al municipal de manera acrobàtica, que va comportar el triomf olotí, i un altre, de cap, al Nou Estadi en la copa.

Una menció a part mereixen Jose Martínez i Roger Barnils. El capità va disputar els últims minuts (i únics per a ell) del duel gironí a Llagostera amb l’equip amb nou jugadors, però l’Olot va acabar perdent. Un referent dins i fora del camp, el de Germans Sàbat va acabar marxant al gener al Palamós (1a catalana) per continuar gaudint del futbol i de les oportunitats que a la Garrotxa s’havien esvaït.

Pel que fa a Barnils, l’estiu del 2019 va fer-se una lesió greu als lligaments encreuats i tot just en l’últim partit abans de l’aturada i l’acabament de la competició per culpa de la Covid-19 va disputar els primers minuts de la temporada. Ara, el de Seva s’ha hagut d’aturar de nou contra la seva voluntat.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: