Arrenca el curs i, amb ell, es reactiva una de les eines més grans de tortura tecnològica que ha conegut la ment humana adulta: els grups escolars de WhatsApp. Per ajudar-nos a no tornar-nos bojos en aquest perillós terreny dominat per mares ocioses i pares pejigueros preocupats fins i tot pel color dels botons del polo que els teus fills lluiran en la pròxima actuació de la coral infantil de la vostra escola, el sindicat de professors ANPE ha creat un decàleg.
Grups per a tot
En el meu cas, humil responsable de dos menors amb 11 i 14 anys, cada un dels meus arrapiezos inclou aquest any en la seva edició Full Equip Curso 2022-23 tres xats d’aquest tipus: un de l’escola|col·legi, un altre de l’esport que cadascun d’ells practica i un altre més de l’acadèmia d’idiomes. En cada grup hi ha aproximadament uns 40 participants dels quals conec, a tot estirar, la seva condició de pares o mares d’un company de la meva infantesa a càrrec i la seva fotografia de perfil però, en algun cas, ni això, perquè abunden també aquells i aquelles que són només un número de telèfon associat a aquesta sempre inquietant silueta grisa que identifica en WhatsApp a qui no il·lustra el seu perfil amb una imatge .
Jo, que soc de natural curiós, ja he estat tafanejant i he arribat a les següents conclusions: d’esports, millor no parlar perquè, per la foto que inclouen, he identificat fins a divuit furibunds seguidors d’un dels equips capdavanters de la província on viu i de política, millor que tampoc: hi ha pràcticament una vintena, entre els sis grups, de persones que, també per mitjans fotogràfics, evidencien la seva ideologia. Amb uns coincideixo i amb altres, com és natural, no.
Sí que hi ha també quatre espècimens interessants que, segons evolucioni el curs, podrien fins i tot acabar prenent una cervesa amb mi: un té posada una fotografia de les recentment demolides torres de refrigeració de la tèrmica d’Andorra (Terol), un altre té posada una foto en la que surt Javier Marías i un altre, el que més m’intriga, una d’una locomotora Class A4 Gresley, cim d’aquella oblidada tecnologia que va ser la propulsió a vapor. Em deixo, com a últim element interessant, una mare que mostra orgullosa una foto de la seva persona al costat d’Enrique Bunbury; però millor amb complicar-se, crec. Amb tot, gestionaré les relacions amb totes elles i ells (també amb aquests quatre) aplicant el decàleg d’ANPE. De moment, la cosa està tranquila: només hi ha preguntes sobre materials per folrar llibres, dubtes sobre material divers per a rugbi i rítmica, que és el que practiquen els meus fills i en els d’anglès, sorprenentment, no hi ha gens ressenyable part d’unes quantes salutacions, alguna escrita, fins i tot, emprant la llengua de la Pèrfida Albió.
Deu normes senzilles
Segons ANPE, per espavilar-se en aquests ignots terrenys plens de desconeguts potencialment perillosos i, també, possibles futurs amics teus mai cal criticar, insultar, difamar o calumniar ningú. I en aquest ningú, caben docents, progenitors i alumnes. A mi, la veritat, em resultarà difícil, perquè tinc ja fitxats deu pares o mares que, en comptes de foto de perfil, inclouen frases de Paulo Coelho, però bo: ho intentaré. Com a segon punt, ANPE aconsella no implicar-se mai en usos inadequats incipients del xat i recomana, també, tallar d’arrel aquestes actituds. Jo, que a més a més de curiós, soc também de natural, resolutiu, no tindré problema: ja ho vaig fer l’any passat quan, no recordo qui, va començar a posar verd un articulista que havia publicat no es què al diari local. Cal dir, això sí, que aquest articulista era jo. El tercer i quart punts aconsellen no agregar a ningú sense consultar-lo (savi consell) i dirigir queixes o suggeriments als professors (sàvia recomanació també, ja que és la manera d’evitar que tothom opini de la qual cosa no sap). En cinquè lloc, ANPE aconsella utilitzar els canals oficials per comunicar-nos amb el centre i el sisè, utilitzar els grups només per a coses que afectin tots els alumnes. És, sens dubte, una de les millors recomanacions: amb això s’eviten situacions com la caça de l’home (nen en aquest cas) que es va activar l’any passat en un grup on estava el meu fill gran després que, en una festa d’aniversari, una nena perdés unes ulleres que havien estat vistes a les mans d’altres dels infantils celebrants. Després, les ulleres van aparèixer trencades en el fons d’una piscina, però més d’un dels sospitosos em consta que va pensar a mudar-se a Samarcanda amb els seus progenitors.
Finalment, s’aconsella també evitar la difusió de vídeos, fotos o imatges en les quals apareguin docents, pares, mares o alumnat, no comparar ni les tasques ni els resultats dels alumnes, no utilitzar el grup com a agenda d’activitats i entendre que, si existeixen, aquestes eines serveixen per ajudar i no para entorpir o robar temps. Jo afegiria un punt més: no utilitzar cap dels grups com a eina de ligoteo, ni tan sols en casos de companys o companyes de grup a qui sàpigues de bona tinta que els agrada Bunbury. Ben pensat, faré millor en intentar prendre’m un cafè un dia amb el de la locomotora, que segur que em porta menys problemes. Una altra opció, millor per a l’equilibri mental d’un mateix, és cedir l’immens honor de participar en aquests grups a la parella de cada un o, fins i tot, als sempre sol·lícits avis, que tenen més temps, i dir que a, a tu, el que t’agrada és Telegram.
Font: ElNacional.cat – Read More