Un debat de retrets creuats

Gabriel Rufián

Disciplinat, va seguir el guió de campanya d’ERC mentre va poder: centrar-se en criticar el PSOE i evitar el cos a cos amb els candidats independentistes. Borràs li va proposar crear un grup únic al Congrés i el republicà ni tan sols li va respondre. Malgrat tot, va acabar enganxant-se amb la candidata de la CUP per una foto, però van acabar fent les paus. Va defensar l’aposta pel diàleg d’ERC, però no va tenir gaire receptivitat. Sense perdre el to pausat que el caracteritza, va tenir temps de carregar contra Amancio Ortega i d’ironitzar amb l’únic diputat que el PP té a Catalunya: “Caben en un taxi”. A Álvarez de Toledo no li va fer gràcia.

Jaume Asens

Assumint que es juga part dels electors amb el PSC i, una part més petita, amb ERC, el líder dels comuns, Jaume Asens, va interpel·lar tant Javier Zaragoza com Gabriel Rufián per assenyalar-los el que, a parer seu, són contradiccions. Va acusar els republicans d’“enganyar la gent” prometent la República i de canviar constantment d’estratègia, i va retreure als socialistes que hagin aparcat el “diàleg” i ara proposin penalitzar altre cop el referèndum. Amb l’objectiu de situar-se també al costat dels empresonats, va erigir Dolors Bassa i Carme Forcadell com a exemples de figures que reclamen l’“empatia” per demanar-la als líders polítics.

Inés Arrimadas

Va competir amb la candidata popular per veure qui criticava més TV3 i qui interrompia més els candidats rivals. Com feia mentre era diputada al Parlament, va tornar a treure els textos polèmics de Torra d’abans de ser president i va repetir els seus dos adjectius preferits: supremacista i xenòfob. Per un moment va semblar que allò era un ple. Tampoc es va oblidar de Puigdemont, amb qui també va tenir nombroses batusses parlamentàries. “Fugat i covard”, va etzibar. Les enquestes pronostiquen una desfeta per al seu partit, i es va haver d’esforçar molt en dir que la demoscòpia no val per a res. “Ara tots tenim zero escons”, va subratllar.

Ignacio Garriga

Absent durant la major part del debat, Vox va quedar fora del focus principal en comparació amb Cayetana Álvarez de Toledo (PP) i Inés Arrimadas (Cs), que van interpel·lar de manera contínua els representants de l’independentisme. Tanmateix, Garriga va deixar clar que el seu projecte passa per “il·legalitzar” els partits independentistes i acabar amb l’estat de les autonomies. Per aquest motiu va protagonitzar una picabaralla amb el PP, que va defensar que la Constitució inclou les comunitats autònomes. Amb qui també es va enganxar va ser amb JxCat i la CUP, que van definir-lo com un partit d’extrema dreta, homòfob i racista.

José Zaragoza

Va participar-hi en substitució de Meritxell Batet, absent per problemes de salut. Bregat en mil batalles, va disparar contra tothom. D’una banda, contra el sobiranisme català per no renunciar explícitament a la via unilateral. De l’altra, va agitar l’espantall de la dreta assegurant que si no guanya el PSOE de manera solvent “Casado serà president i Abascal vicepresident”. Conscient que es disputa una part del votant amb els comuns, va intentar emmarcar-los en el bloc independentista més d’una vegada. Va acabar a crits amb Asens, Arrimadas i Garriga. Pressionat per Rufián, va assegurar que el PSOE no vol els vots del PP per governar.

Laura Borràs

JxCat va començar el debat proposant un grup independentista únic al Congrés dels Diputats, però no va rebre resposta d’entrada ni de la CUP ni d’ERC. Una manera de tornar al discurs de la unitat, que, creuen, desgasta els republicans. Ara bé, malgrat que el to general de la campanya ha estat burxar ERC -amb qui es disputa la major part del vot- per la seva abstenció amb Pedro Sánchez, la cap de llista, Laura Borràs, ahir va optar per no entrar en el cos a cos amb Gabriel Rufián. Borràs, que estava refredada -fins i tot se la va sentir tossir-, es va erigir com a defensora del president, Quim Torra, a qui PP i Cs van tornar a treure els polèmics articles.

Álvarez de Toledo

Segons va dir, va estar a punt de no participar en el debat com a crítica a TV3. Un cop allà, no semblava que no hi hagués volgut anar. Va tocar el seu recital habitual. Els independentistes, uns “colpistes”, i els socialistes massa tous, a parer seu. Voraç, va carregar fins i tot contra qui no estava representat directament al plató: va anunciar un recurs a la JEC contra la concentració convocada pel Tsunami Democràtic el 9-N. Sap que es juga gran part dels vots amb Cs i Vox i també els va haver d’atacar demanant “un massiu reagrupament constitucionalista” a l’entorn del partit popular. Li van semblar injustes les crítiques de feixista a Garriga.

Mireia Vehí

En els primers minuts del debat va quedar en un segon pla, fins que va protagonitzar una picabaralla amb Vox, a qui es va comprometre a combatre “des de l’antifeixisme”, i després amb Gabriel Rufián (ERC), a qui va retreure la presència en un casament de “l’Íbex-35 i la Caixa”, confonent-lo amb el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, unes paraules que van enervar Rufián. Va carregar també contra JxCat, recordant que piloten la conselleria d’Interior i els Mossos. D’aquesta manera, Vehí va intentar fer-se un lloc en el debat, erigint-se com l’opció independentista que creu que no hi ha res a pactar a Madrid i en defensa de la desobediència.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: