“Un 65% del que sabem ens arriba pels ulls”

Un dia, quan el Biel tenia 8 anys, va veure que una nena de la seva classe a vegades desviava els ulls, així que li va donar una targeta meva i li va dir que seria aconsellable que la seva mare em truqués. Va resultar que aquella mare era amiga meva i vam riure força quan em va comentar si jo entrenava el meu fill per detectar problemes visuals en els seus amics.

És natural que fos sensible al tema.

I també ho és la meva filla gran. Ara estudia educació infantil i veu com les dificultats visuals dels nens poden derivar en problemes per aprendre, i que sovint les famílies no saben com pot ajudar un optometrista comportamental .

Què és l’optometria comportamental?

És la ciència que estudia la funcionalitat del sistema visual. No es tracta només de si hi veus bé o no, sinó de com aconseguir el màxim rendiment visual amb la mínima fatiga. El nostre sistema visual és part de la manera com ens comportem. El 65% de la informació que rep el nostre cervell ens arriba pels ulls. Som éssers visuals. Es tracta d’afavorir el comportament de la persona mitjançant la bona organització del seu sistema visual.

Quins són els problemes habituals que et trobes?

Hi ha nens que es perden quan llegeixen, que giren o canvien les lletres quan escriuen, que tenen dificultats per memoritzar o per jugar amb una pilota. En tots aquests casos, pot ser que hi interfereixi un mal funcionament visual.

Apunta’m algun consell per als nadons.

Un nadó ha de ser mirat pels seus pares quan li parlen, i cal que sigui mogut i traginat per afavorir l’habilitat d’estabilitzar la mirada. També el podem ajudar fent-li mirar patrons de contrast abstracte.

Respecte a la vista, quins hàbits saludables observes en els teus fills?

Treballen sempre amb bona llum, si pot ser llum natural. Es posen ulleres quan estan davant de les pantalles per reduir l’estrès i la fatiga visual i, sobretot, fan pauses i descansen.

Quins pensaments t’han ajudat a fer de mare?

Soc una mare buscadora de solucions. Quan hi ha problemes, més que centrar-me en les causes, procuro buscar solucions. En moments de dubte o dificultat, crec que és important estar present i fer l’esforç de mirar-se les coses des de diferents punts de vista. També he procurat sempre posar-me molt en la pell dels meus fills, escoltar-los, encara que després calgui prendre decisions en un sentit diferent del que ells creuen.

Explica’m una conversa recent.

Actualment he de viatjar molt per motius de feina i no fa gaire li vaig demanar a la meva filla gran si, per aquest motiu, em notava poc present. Ella em va respondre que la sensació que tenia era que sempre em tenia al seu costat i que això no tenia res a veure amb les hores que m’estava a casa, sinó amb la manera com li feia costat quan ho necessitava. Fins i tot ara em sentia més present. A més, el fet que jo fes el que més m’agrada ho considerava el millor exemple a seguir.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: