TV3 s’oblida de TV3

Diumenge a la nit el ’30 minuts’ oferia ‘Llenguaferits’, un reportatge que alertava de la mala salut del català i ens advertia de les possibles conseqüències de futur amb frases del tipus “Netflix és molt més poderós que el franquisme”. L’inici, amb l’exemple del Riambau, al Rosselló, on només quedaven quatre àvies catalanoparlants i l’exemple de l’escola de la Bressola com un reducte diminut de la resistència del català a França, s’entenia com una alarma del que podria passar a Catalunya.

El reportatge deixava de banda aspectes polítics i legislatius (no sé si per estalviar-se també polèmiques més delicades a nivell periodístic) per centrar-se en els nous hàbits d’oci dels més joves. La part dels anomenats ‘microinfluencers’, els ‘youtubers’ que es dirigeixen en català als seus seguidors, potser va ser la més divertida. Eren optimistes, acceptaven els barbarismes com a conseqüència de la comunicació espontània i ens descobrien una mena d’’star-system’ del qual els nascuts al segle XX no teníem constància.

El problema principal del reportatge és que hi havia molta opinió i molt poca dada

A ‘Llenguaferits’ tothom plorava: els especialistes i teòrics de la llengua perquè anem de mal borràs; els estrangers que han après català perquè ho han fet tot i que els mateixos catalans no se’ls dirigeixen en la llengua que voldrien; els escriptors perquè, per una cosa o altra, el mercat de lectors no és fàcil; i els mestres perquè no donen a l’abast amb la població immigrant. Per cert, l’hora del pati sembla que ja l’hem declarada, oficialment, assignatura en castellà.

El problema principal del reportatge és que hi havia molta opinió i molt poca dada que servís per avaluar la situació del català d’una manera més rigorosa. Els mitjans de comunicació tradicionals, als quals tanta influència i importància hem atribuït tots plegats, siguin del bàndol que siguin en aquest país dividit, semblava que no hi pintaven res. Que en cap moment del reportatge es fes referència a les audiències de les emissores de ràdio en català comparades amb les audiències de les emissores en castellà és sorprenent, tenint en compte que les dues ràdios més escoltades al país són, de llarg, RAC1 i Catalunya Ràdio. I tampoc es feia referència al liderat mensual de TV3 com a televisió més vista. Que el ’30 minuts’ s’oblidés de la seva pròpia cadena a l’hora d’analitzar l’ús i la presència del català al país és estrany. ¿Pot ser que la cadena ja no es tingui en compte ni a ella mateixa? Sense desmerèixer algunes opinions expertes que eren més que raonables i amb les indubtables incògnites de futur que pot generar el català en tant que llengua minoritària (i en moltes ocasions, minoritzada), en el cas d’aquest ‘Llenguaferits’ semblava que la tesi apocalíptica del reportatge estava plantejada des de bon començament per aconseguir un relat més efectista.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: