TSJC: Aragonès no és competent per ajornar el 14-F, vulnera el dret a vot

Les eleccions seran el 14-F. El TSJC ho va deixar clar divendres quan va prendre la decisió i va avançar la resolució però avui s’estava pendent de conèixer els motius. La Sala 5ª del Contenciós Administratiu ha notificat la sentència aquest migdia i l’ha fet pública als mitjans. 

Els magistrats posen per davant de tot el dret a vot i remarquen que només era possible un ajornament davant una situació “imprevisible”. Un fet que no s’ha donat perquè un cop es convoquen les eleccions el 21 de desembre ja s’està en l’actual situació d’alarma amb restriccions de mobilitat i perquè el Govern va preveure una Taula de Partits, justament per debatre sobre l’ajornament dels comicis.

“la decisió d’ajornar les eleccions convocades infringeix el dret fonamental a vot. Per arribar a aquesta conclusió, ha realitzat una detallada anàlisi de les al·legacions de les parts i del ministeri fiscal, així com de la prova practicada en aquest procés, diu el text judicial.

La sentència posa el focus en com s’ha fet i qui signa el decret de suspensió: “El tribunal parteix del fet que la regulació actual de l’estat d’alarma, que té força de llei, preveu expressament la continuïtat del procés electoral, i de que l’autoritat que convoca les eleccions, en el cas Vicepresident en funcions
de President, no està habilitat expressament per una norma legal per suspendre o ajornar les eleccions. Per tant, el tribunal considera que només una situació imprevisible que determini la impossibilitat de celebrar les eleccions per raons de protecció de la salut pública podria autoritzar un ajornament, la qual es donava en el cas de les eleccions gallegues i basques suspeses al març de 2020, però no en el de Catalunya”.

El tribunal s’aferra al dret a vot com a argument màxim per mantenir la data electoral tot i els riscos que suposa la pandèmia i apel·la al restabliment de la “normalitat democràtica”: “El tribunal valora que l’ajornament acordat d’unes eleccions ja convocades suposa una limitació molt intensa de el dret de vot en aquest cas, doncs s’obre un període prolongat de provisionalitat en el funcionament de les institucions democràtiques de Catalunya, sense Parlament constituït i amb un Govern amb la Presidència vacant, la qual cosa suposa que no es pot parar a les seves membres en tot aquest temps. L’actual estat d’alarma, on s’intensifiquen les potestats en l’exercici de poder públic, abunda en la necessitat que el mateix s’exerceixi en un marc de normalitat democràtica”.

Previsible o imprevisible?

La sentència parla del 30 de maig, la data proposada en el decret d’ajornament, com una data incerta on, el Govern tampoc ha establert quins seran els indicadors epidemiològics per poder determinar si es podrien celebrar les eleccions. També remarca que revisats els arguments del Govern no aprecien “una previsió que ofereixi garanties de certesa sobre la situació epidemiològica futura”.

El tribunal insisteix que la situació era previsible: “S’ha tingut en compte que no es dóna l’element d’imprevisibilitat en la força major en la qual s’empara la resolució impugnada, ja que la situació ja era coneguda el dia 21 d’octubre de 2020 quan no es va proposar candidat per a la presidència de la Generalitat . Des d’aquest moment, la data del 14 de febrer de 2021 era la predeterminada legalment si en dos mesos no s’investia president o presidenta, la qual cosa hagués evitat la celebració d’eleccions perquè quedava un any més de legislatura. Transcorreguts els dos mesos, es va dissoldre el Parlament i es van convocar eleccions el dia 21 de desembre de 2020 a una situació d’estat d’alarma, sent previsible que hi hauria un repunt de la pandèmia per efecte de les festes nadalenques, el qual s’ha estabilitzat, i fins i tot minorat, en els últims dies”.

“Aquesta mateixa previsibilitat va portar a el Govern de la Generalitat a crear un òrgan consultiu, extraparlamentari, la Taula de Partits en data 4 de desembre de 2020, amb un protocol que ja predeterminava la revisió de la data electoral de l’dia 14 de febrer de 2021, la qual s’havia de realitzar periòdicament abans de l’inici de la campanya electoral, fixant com a límit el dia d’inici de la campanya (29 de gener de 2021) per decidir definitivament la data dels comicis. Segons el protocol, aquesta revisió no s’havia de realitzar per criteris estrictes de salut pública, sinó de garantia del procés electoral, la qual cosa el tribunal aprecia que queda fora de l’àmbit de la força major impeditiva de la celebració de les eleccions ja convocades”, insisteix el tribunal sobre les competències i finalitats de la Taula de Partits.

De fet, el tribunal és dur amb el Govern perquè considera que l’ajornament de les eleccions es fa més per criteris de funcionament electoral que no pas per riscos sanitaris: “En aquesta mateixa línia, el Decret 1/2021 impugnat expressa en el seu preàmbul que no es dicta en puritat en criteris sanitaris, sinó en garantia de correcte desenvolupament de la campanya electoral, de l’exercici de el dret de sufragi i de garantia democràtica en la població electoral. Això suposa introduir criteris de qualitat
com justificatius de l’ajornament del procés electoral, la qual cosa no es correspon amb una situació d’estat d’alarma i de “nova normalitat”, que implica restriccions per a la Societat en el seu conjunt, i que arriba per descomptat als partits i coalicions que s’han d’adaptar a la situació per realitzar les seves funcions de difusió i formació de la voluntat de l’electorat en aquestes condicions especials”.

El Tribunal “considera que la limitació havia de assentar-se estrictament en criteris de protecció de la salut pública” i per això, al llarg de la sentència aprofundeix en si es donen aquestes condicions. I segons els set magistrat les actuals mesures “no impedeixen la celebració de eleccions a l’estar permesa la mobilitat per a activitats no essencials” i per això, insisteix que  “des de la perspectiva de proporcionalitat relativa, el tribunal no entén justificada la suspensió d’una cita electoral quan els riscos que suposa no són obstacle per a altres activitats, activitats eventualment menys transcendents que el exercici de el dret de sufragi“.

Toca el crostó a la Generalitat perquè les mesures vigent no s’han canviat des del 4 de gener i que tenen previst mantenir-les fins el 8 de febrer, “per la qual cosa no s’aprecia una variació substancial de la situació epidemiològica que justifiqui la suspensió de les eleccions”.

Finalment el tribunal “valora les mesures adoptades per les administracions competents sobre flexibilització en l’exercici del vot no presencial i sobre prevenció del contagi per desenvolupar la jornada electoral a garanties de seguretat sanitària, concloent per tot això que no hi ha causa de força major que impedeixi la celebració dels comicis i que l’ajornament decretat en la resolució impugnada no està justificat i, per aquest motiu, lesiona el dret fonamental de sufragi o vot”.

De la inhabilitació de Torra i el buit presidencial

Els magistrats donen un toc d’atenció al Parlament per haver deixat passar l’oportunitat d’investir un candidat en el moment que es va inhabilitar Quim Torra: “En conseqüència, en aquests dos mesos podia haver-se investit un candidat o candidata, la qual cosa hagués evitat la celebració d’eleccions, ja que el període ordinari de la legislatura no finalitzava fins a desembre de 2021”. 

“En qualsevol cas, quan es decreta el nou estat d’alarma el dia 25 d’octubre de 2020, el Parlament estava constituït per la qual cosa, al marge que no fos possible votar un candidat o candidata per a la presidència, si es podia prevenir el procedent en seu parlamentària sobre el procediment electoral imminent donada la situació de nou estat d’alarma derivat de la intensificació de la pandèmia de la COVID-19, i no consta que hi hagués cap iniciativa en el marc de les competències de Parlament”, remarca el text.

La taula de partits, en qüestió

“La Taula havia de reunir-se el dia 15 de gener de 2021 per fer una primera avaluació de l’epidèmia en el període electoral, revisable cada set dies, es fixarà la data de el 29 de gener de 2021, inici de la campanya electoral, com la data a partir de la qual es considerava definitiva la decisió de celebrar o ajornar les eleccions. En compliment d’aquest Protocol, la Taula, segons consta en l’Acta de 15 de gener de 2021, es va debatre sobre l’ajornament de les eleccions, considerant convenient pels seus integrants, acordant que es fixés nova data “amb criteris sanitaris i objectivables “, però que no es va aconseguir consens sobre la concreta data de ajornament de les eleccions”.

“Per tant, i segons s’ha vist, en el protocol de funcionament de la Taula, la data de el 14 de febrer de 2021 es maneja des d’un principi com una data susceptible de ser modificada, diferint la decisió final, com a data límit, a el dia de inici de la campanya electoral (29 de gener de 2021), en funció de criteris de participació política, i no estrictament de protecció de la salut”. 

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: