Tres dels joves d’Altsasu compleixen 1.000 dies a la presó a l’espera del Suprem

Jokin Unamuno, Oihan Arnanz i Adur Ramirez de Alda compleixen aquest dissabte 1.000 dies a la presó pel cas Altsasu, una baralla al bar ‘Koxka’ d’aquesta petita localitat navarresa la matinada del 15 d’octubre de 2016 amb un tinent i un sergent de la Guàrdia Civil fora de servei i les seves respectives parelles. La Fiscalia de l’Audiència Nacional hi va veure motivacions terroristes vinculades a ETA i la jutge instructora Carmen Lamela va assumir aquesta tesi per fer un ús de la presó preventiva contra els afectats que va aixecar polseguera. L’1 de juny de 2018 van ser condemnats els vuit implicats -amb diferents penses, des dels 2 als 13 anys de presó-, però l’Audiència Nacional va descartar el delicte de terrorisme. El març d’aquest any es va confirmar la sentència i ara els joves esperen la resolució del Tribunal Suprem, que resoldrà el 14 de setembre. 

Els joves d'Altsasu, condemnats a entre 2 i 13 anys de presó però absolts de terrorisme

Els joves d’Altsasu, condemnats a entre 2 i 13 anys de presó però absolts de terrorisme

Les sospites d’exageració dels fets va provocar des de l’inici una onada de solidaritat i un clam contra la injustícia pel cas Altsasu. Els acusats i les seves famílies sempre han defensat que es tracta d’un muntatge policial en què s’han buscat motivacions polítiques en una simple baralla de bar originada més aviat a causa de l’alcohol que no pas per la ideologia. A més, la jutge instructora va anar alimentant el procediment tot i la poca consistència de les proves dels guàrdies civils, un dels quals va al·legar acabar amb la camisa trencada.

Al llarg de la instrucció i del judici la fiscalia va mantenir les seves peticions i la seva versió de terrorisme. “És feixisme en estat pur. És el pitjor de la naturalesa humana i el que desgraciadament va portar l’Europa del segle passat a una de les majors atrocitats i això és el que estem veient aquí a Espanya el segle XXI, a gent que demana que d’altres se’n vagin del seu poble; és la xenofòbia, el racisme i el feixisme en estat pur tal com hem vist en aquest judici”, va defensar el fiscal en una de les sessions del judici oral. L’Audiència Nacional va descartar l’acusació de terrorisme i fins i tot la pròpia fiscalia, en el seu escrit davant el Tribunal Suprem, va sol·licitar que es ratifiqués la sentència, que limitava els fets a delictes d’atemptat als agents de l’autoritat, lesions, desordres públics i amenaces.

Un vídeo desmenteix la versió dels guàrdies civils en el cas Altsasu

El cas Altsasu ha comptat amb múltiples suports des de diferents fronts, un d’ells el de l’independentisme català. La coincidència amb l’abús de la presó preventiva i la vulneració de drets fonamentals han estat elements que han unit els dos moviments i que ha comportat que se celebressin manifestacions conjuntes. Una d’elles, la que les entitats sobiranistes van celebrar a Madrid el 17 de març en ple judici del Procés, va comptar amb la presència de familiars dels joves d’Altsasu, i representants de formacions i associacions independentistes han freqüentat mobilitzacions a Navarra o Euskadi a favor dels condemnats.

Altsasu, un any de presó que ha canviat tot un poble

Altsasu, un any de presó que ha canviat tot un poble

Amb el compliment dels 1.000 dies de presó per a tres dels vuit condemnats es compleix una nova efemèride del cas Altsasu. Per això, la plataforma de suport als afectats ha organitzat un ascens a la muntanya de Beriain (Navarra) aquest dissabte, i a Barcelona hi haurà una concentració per commemorar la data convocada per col·lectius de l’Esquerra Independentista -com per exemple la CUP- i que persones de l’Assemblea també hi han donat suport a través de les xarxes socials.

📢 1000 dies segrestats per l’Estat mitjançant un muntatge policial

Llibertat joves d’Altsasu!

🔴 Concentració a Barcelona:

➡️ Avui, 10 d’agost

➡️ 19h

➡️ Plaça Catalunya #AltsasukoakASKE pic.twitter.com/wfcIUFWKtB

— CUP Països Catalans (@cupnacional) August 10, 2019

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha exigit la “llibertat immediata” i ha mostrat “tota la solidaritat amb ells, amb les seves famílies i amb el poble basc”. “No els oblidem”, ha piulat a Twitter.

Avui en Jokin, l’Oihan i l’Adur, tres dels joves d’Altsasu, ja fa 1.000 dies que són tancats a la presó. No els oblidem. N’exigim la llibertat immediata. Tota la solidaritat amb ells, amb les seves famílies i amb el poble basc #AltsasukoakAske

— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) August 10, 2019

Des d’Esquerra Republicana també s’ha volgut enviar un missatge de solidaritat als joves. “Exigim la llibertat dels joves d’Altsasu un cop més, per justícia i per solidaritat, i perquè denunciem la vergonya, la persecució i la injustícia arreu. A vosaltres també us volem a casa!”, ha piulat el partit d’Oriol Junqueras a Twitter.

1.000 dies de presó. Exigim la llibertat dels joves d’ #Altasu un cop més, per justícia i per solidaritat, i perquè denunciem la vergonya, la persecució i la injustícia arreu. A vosaltres també us volem a casa!✊ @Altsasugurasoak #AltsasukoakASKE https://t.co/YQs4ivKAca

— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) August 10, 2019

L’interès electoral

Aquesta causa no només ha tingut una esfera judicial i de mobilitzacions al carrer, sinó també política. La mare d’Adur Ramírez, Bel Pozueta, va encapçalar la llista d’EH Bildu per Navarra al Congrés, per bé que no va sortir escollida. Però qui més ha volgut treure rèdit electoral del conflicte va ser el president de Cs, Albert Rivera, que el mes de novembre de l’any passat va celebrar un acte de la seva plataforma ‘España Ciudadana’ en suport a la Guàrdia Civil a Altsasu. La iniciativa va generar el rebuig del poble i el govern espanyol va acusar-lo de “generar tensió”. 

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: