Trapero compareix a l’Audiència espanyola en plena ofensiva contra els Mossos

Rate this post

La jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela ha citat avui el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, com a investigat per un nou delicte de sedició en relació amb l’1 d’octubre. L’actual cap del cos de policia, Ferran López, també haurà de declarar com a testimoni. En la citació, Lamela sosté que la cúpula dels Mossos d’Esquadra va obstruir totes les actuacions que blocaven ‘el pla estratègic cap a la independència’ i que es va dissenyar un ‘pla premeditat’ entre Trapero, com a màxim responsable de la policia catalana, i els ‘membres del comitè estratègic’. Segons la jutgessa, l’actitud dels Mossos entre el 20 de setembre i l’1 d’octubre va ser de total inactivitat i ‘emmascarada’ sota els principis d’actuació policíaca de proporcionalitat, congruència i oportunitat.

Trapero ja havia declarat davant Lamela el 18 d’octubre: aleshores, únicament pels fets del 20 de setembre. Ara la jutgessa vol prendre declaració al major sobre l’actuació en el referèndum de l’1 d’octubre. Aquesta decisió l’ha presa d’acord amb la declaració del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, qui va dir que havia posat de manifest al major dels Mossos que el pla d’actuació elaborat prèviament no era adequat i que Trapero s’havia compromès a modificar-lo amb les recomanacions que li van fer. ‘No obstant això, mai no es va arribar a fer cap modificació, i va dirigir l’actuació conforme al pla originari’, diu Lamela.

Ahir, La Vanguardia va publicar un àudio de la declaració de Pérez de los Cobos davant Llarena en què sostenia que el pla de Trapero era facilitar el referèndum i que el dispositiu que va preparar era una ‘estafa’. El coronel també va declarar que el cos encarregat de fer complir el mandat del TSJC era la policia catalana i que en cas de necessitar reforços actuaria la policia espanyola i la Guàrdia Civil, però que a primera hora ja van tenir una ‘constatació bastant fefaent’ que els Mossos d’Esquadra no tancarien els col·legis.

Per la jutgessa, les pautes ordenades per la cúpula dels Mossos eren de caràcter genèric i el sistema de comunicació que van fer servir els agents de servei va alentir les comunicacions i les ordres d’aquell dia, en què les orals contradeien les escrites i es va deixar a criteri de cada agent el compliment de l’ordre judicial del TSJC, segons diu. Per tot plegat, la magistrada conclou que la finalitat immediata de Trapero estava orientada a facilitar que es fes el referèndum i es proclamés la República.

Trapero apareix en diversos informes de la Guàrdia Civil, que l’assenyalen com una peça fonamental perquè el govern executés la desconnexió i portés a terme el referèndum. També diuen que els Mossos d’Esquadra eren els responsables de clausurar els centres i que ‘davant l’incompliment d’aquesta ordre, van ser els cossos i les forces de seguretat de l’estat els que van procedir a intervenir’. I fins i tot afirma que va ser això que va provocar ‘escenes d’odi, resistència, intimidació, atemoriment i violència’.

‘Enganyat’ per Trapero
No semblen casuals les declaracions fetes ahir pel ministre de l’Interior espanyol, José Ignacio Zoido. En una entrevista a RNE, va dir que les càrregues de la policia espanyola durant l’1-O van ser fruit del compliment d’ordres judicials i d’una ‘manca de col·laboració’ dels Mossos d’Esquadra. I va assenyalar directament Trapero, per qui diu que es va sentir ‘enganyat’. Zoido encara va anar més enllà i, malgrat totes les evidències i denúncies, va acusar els independentistes d’haver ‘utilitzat’ i ‘manipulat’ les imatges de les càrregues a favor seu i d’haver volgut ‘vendre’ un relat que ‘ningú no va comprar’.

Anar a la font

Powered by WPeMatico

Translate »