Trap a la catalana

Rate this post

 

“Mama jo vull ser policia / per anar tot el dia / disparant a la gent / i és que vaig néixer violent”. És la primera estrofa del tema Vui se pulisia, que interpreta el traper Monrra Straps, un dels sis components de P.A.W.N. Gang. Els altres són Yung Mare, Lil Guiu, Good Jan, Teuma Thug i Willfree. Potser fins fa cinc o sis anys pocs s’imaginaven que el trap cantat en català pogués tenir recorregut, com de fet són escasses les composicions en la llengua de Pompeu Fabra de hip hop o de rap, gèneres musicals germans. Però els P.A.W.N. Gang van obrir camí, i el comptador de visualitzacions de YouTube va començar a escalar. Un dels seus temes, Cac Blac, porta més d’un milió i mig de reproduccions, o Nai trucam al mobil / Nem a fe nagosis (un tret) supera el milió. Unes xifres que, tractant-se de cançons en català, només estan a l’abast d’uns poquíssims privilegiats. “Els darrers anys, el comú dels mortals d’aquest petit territori anomenat Catalunya, situat a l’hemisferi septentrional de la península Ibèrica, ha vist aterrar un nou gènere musical que ha sobrevolat el món sencer: la música trap, exitosa com el pop, sincera i lletgista com el punk, contundent i xuleta com el rock, malparlada i perillosa com el hip hop”, escriuen Max Besora i Borja Bagunyà al seu llibre acabat de sortir del forn Trapologia (Ara Llibres, 2018).

‘Negrates’ amb el cul bonic 

P.A.W.N. és l’acrònim de Pretty Ass White Nigras, que, junt amb el Gang, traduït vindria a ser una cosa així com Colla de Negrates Blancs amb el Cul Bonic. S’autoanomenen “la Màfia catalana”. I és que una de les característiques del trap, com ja heu pogut comprovar només començar el text, és la revel·lia, la provocació, el ser políticament incorrecte. Els temes trap parlen de la vida urbana, de les drogues, del sexe, del barri que els ha vist néixer i créixer, de la mort, de la violència, també d’amor i desamor, de la relació amb els pares, de l’èxit. I aquests sis joves de Gràcia ho fan amb un argot propi i amb una ortografia que deu fer estirar els cabells al filòleg més purità, però que sens dubte connecta amb una part de la població, bàsicament adolescents. I preadolescents. 

Conquerint espais

lildami

L’embranzida que ha agafat els darrers anys el trap l’ha portat a arribar a llocs on fins ara era inèdit, com festivals on aquest gènere musical sempre havia brillat per la seva absència, o avançar fins a la final de concursos musicals dominats sempre per estils folk, rock o pop. És el que li va passar a l’egarenc Damià Rodríguez, conegut amb el nom artístic de Lil Dami, el 2017 al Sona 9. La majoria de cantants i grups de trap detesten el disc físic, però ell n’acaba de publicar un, 10 vos guard, amb col·laboracions de P.A.W.N. Gang — que també tenen àlbum al mercat, titulat amb el nom del grup —,Emotional GokuLil Mosso Sr. Chen. On es mou com peix a l’aigua, però, igual que els seus col·legues, és a internet. Hi té una quinzena de videoclips, que acumulen centenars de milers de visualitzacions. Un dels que més, Maleducao, amb una mescla total de català i castellà: “Un maleducao ben educao / Que des de petit el meu camí estava marcao / A ple junio y tengo frío vaig amb anorac / Perquè m’ho tiro sempre fresco a l’hora de la verdad”. Tot i que en general elstrapersno fan bandera de l’idioma en què canten, Lil Dami té un tema, Catalano, en què deixa ben clar per què escriu en la llengua que ho fa: “Català és el que parlo amb els meus cosins / Escolta Espanya jo no us ho retrec / Però ser bilingüe no té cap secret / I si algun dia jo em quedo en coma / Somiaré en català perquè és el meu idioma / I gràcies a Déu ara ho veig possible / Cantar en català i tenir una vida digne”.

El fenomen Bad Gyal

bad gyal

Però si algú ha trencat tots els esquemes en el món del trap cantat en català aquesta ha estat Alba Farelo, de nom artístic Bad Gyal. Cal dir, però, que ella es desmarca de l’etiqueta trap i se sent més còmode amb la de dancehall, fent incursions al trap o al reggaeton. En l’actualitat, la vilassarenca, filla de l’actor Eduard Farelo, combina en el seu repertori temes en català, castellà i anglès, i la seva meteòrica trajectòria l’ha portat, tot just fets els 21 anys, a trepitjar escenaris de mitja Europa, d’Àsia, d’Estats Units i de Canadà, o a actuar l’any passat al Sónar. Agafada per alguns sectors com a exemple de neofeminisme, de l’empoderament de la dona, va petar les xarxes amb la seva versió del Work de Rihanna, titulada Pai. “Amb mi no es juga ni es replica / amb mi no et passis ni una mica / sembla que no sap amb qui es fica / si no ho entens la Gyal t’ho explica”, canta en aquest tema, que porta a Youtube més de 2,5 milions de reproduccions des que el va publicar l’abril del 2016. Però és que una altra cançó seva també en català, Indapanden, penjada només uns dies després, ja va per les — agafeu-vos — 3,7 milions de visualitzacions. “I és que jo em veig preciosa, em sento orgullosa / Em miro al mirall i penso: que bé estic sola! / A mi no em cal ningú, nen no em ve d’aquestes hores / Avui estic molt bé però demà és una altra cosa”, entona en un videoclip urbà mentre balla, fuma i mira el mòbil. No cal que aneu a cap botiga de discos — si és que en queden — a cercar el seu àlbum: la difusió de les seves cançons se cenyeix a les xarxes i als directes. Afirma que ja ha rebutjat diverses i suculents ofertes de multinacionals discogràfiques. No és el seu món.

 

Anar a la font
Xavier Amat

Powered by WPeMatico

Translate »