“Tot el que vius ho incorpores a la maternitat”

Estava consultant l’Arxiu de la Guerra Civil i vaig topar amb Aurora Bertrana. Em va cridar l’atenció el seu expedient de sol·licitud d’entrada a una lògia maçònica perquè, entre paràgrafs asèptics de caràcter administratiu, s’endevinava una dona diferent de les seves contemporànies. Era escriptora, tocava el violoncel, havia viatjat moltíssim, l’any 1933 havia estat candidata d’Esquerra Republicana… No és habitual topar amb un perfil així.

No va tenir fills, oi?

Quan va viure a Tahití, una amiga li va preguntar com s’ho feia per no quedar embarassada, i l’Aurora li va respondre que no feia res. Sobre això no va donar gaire explicacions, simplement els fills no venien. No crec que li preocupés especialment. Sí que va fer molt el paper de germana gran i va haver d’agafar les regnes de la família en moments dolorosos, lluitant contra les dificultats econòmiques o sobreposant-se a la mort d’alguns germans.

Has estudiat la vida d’altres dones pioneres.

Per exemple, Clara Campoamor o Consuelo Berges tampoc no van ser mares, segurament per l’enorme exigència personal que suposava desenvolupar una carrera pública en un món dominat per homes. El cas d’una altra pionera, Hildegart Rodríguez, va ser més tràgic. Va morir als 19 anys assassinada per la seva pròpia mare.

¿Has compartit amb el teu fill aquesta feina d’investigació?

Des de ben petit m’ha vist abocada sobre el teclat, investigant i escrivint històries que espero que un dia senti la temptació de llegir. Durant la redacció d”Alas hiperbólicas’ sovint li explicava coses sobre l’Aurora. Per a mi era una manera de verbalitzar els pensaments i per a ell va ser l’oportunitat de descobrir moltes històries apassionants. A ell li interessava especialment la faceta política de Bertrana.

Què és fer de mare?

Sempre he entès la maternitat com una part de la vida, una part a la qual m’hauria resultat molt difícil renunciar. Però de cap manera he volgut considerar-la una feina excloent, ni independent d’altres aspectes de la vida. De fet, tot el que vius ho incorpores d’una manera o altra a la teva maternitat. Malgrat ser mare, i a banda de la feina com a professora d’institut, jo he volgut continuar escrivint perquè d’aquesta manera he pogut oferir al meu fill una figura materna més rica. Ell ha crescut sabent que la seva mare també era altres coses.

¿Cap dificultat especial, en tots aquests anys?

M’ha resultat fàcil fer de mare. El meu fill té un caràcter tan afable que és impossible no entendre-s’hi. No va ser un adolescent malcarat. Després d’una etapa d’institut una mica erràtica, ha trobat el seu camí i ara és a la universitat estudiant biotecnologia. Assolir la majoria d’edat l’ha convertit en un ciutadà responsable. Fem turisme junts, parlem de moltes coses, fins i tot de sexe…

Això no és gaire habitual.

Mai no he volgut transmetre-li la necessitat de parlar-ne, ni he cregut que calia avisar-lo de no sé quins perills. Així que, generalment, ha sigut ell qui ha tret el tema.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: