Torra i Torrent

Des dels seus inicis el nacionalisme català ha jugat a aparentar més amplitud social de la que en realitat abraçava i a representar, a través de la Mancomunitat i la Generalitat, un poder de quasi-Estat que, exceptuant els primers mesos de la Guerra Civil, no tenia. La seva ambigüitat intrínseca –és una proposta regeneracionista espanyola i no ho és– ha permès que una part important de la població catalana s’hi sentís representada. També un llenguatge autoreferencial i la gesticulació –treure o posar banderes en actes oficials, per exemple– ha estat prou per suplir o esquivar la realitat i acontentar els catalanistes.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: