‘Tocats de l’ala’: la història més vívida del rock català

Rate this post

Tocats de l’ala. Història oral del rock català és una història del rock català, que repassa, sobretot, el període de finals dels anys vuitanta i els noranta. Un període en què el rock català va prendre entitat i van sorgir grups emblemàtics com Dubble Buble, Els Pets, Gossos, Lax’n’Busto, Quimi Portet, Sangtraït, Sau, Sopa de Cabra, Umpah-pah… Però l’autor, Oriol Rodríguez, no ha volgut fer un acte d’erudició acadèmica, sinó repassar les fites més memorables del rock català mitjançant converses amb els seus protagonistes. Tocats de l’ala és un llibre integrat per fragments de converses amb els màxims protagonistes de la història: Pep Sala, Titot, Ramon Muntaner, Quimi Portet, Lluís Gendrau… Cantants, músics, compositors, productors, publicistes i periodistes, 20 anys més tard, expliquen la seva visió del món i fan una radiografia d’un moment molt especial en què la música catalana va veure com es creava un nou gènere.

1992 marc grau Els Pets113 © Xavier Mercadé

Marc Grau, d’Els Pets, el 1992 © Xavier Mercadé.

Moments íntims

Tocats de l’ala es defineix com una “història oral” del rock català. No es un llibre fet en base a una revisió de les crítiques de premsa, ni dels arxius de les sales de concerts, sinó que es basa en la memòria, a vegades capritxosa, a vegades traïdora, dels protagonistes d’aquell moment musical. I així ens permet accedir a un altre visió del rock. Ens explica moments determinants que van més enllà dels concerts, com el primer concert, gairebé improvisat, de Sau; destaca els problemes derivats de la manca d’indústria cultural (i no esquiva el tema del finançament públic); es refereix als conflictes interns dins els grups; i posa èmfasi en la qüestió política i lingüística, tot oferint un punt de vista poc freqüent. Oriol Rodríguez destaca que un dels grans llegats d’aquells grups és que, a partir d’aquell moment, “ningú no va haver de respondre per què cantava en català”.

1991 Umpah Pah marbella 303 © Xavier Mercadé

Els Umpah-Pah a Marbella el 1991. © Xavier Mercadé.

Visió coral

Tocats de l’ala vol apropar-se, per una banda, als grups més mítics, com Els Pets, Sopa de Cabra, Gossos o Sopa de Cabra, però completa el quadre amb grups menys coneguts, com Ocults, Whiskyn’s o Glaucs… I també confronta opinions dels diferents crítics de mitjans de comunicació que van cobrir el fenomen (des dels que els van fer d’altaveu fins els que es van resistir a parlar del rock català). I es refereix sense embuts a la controvertida valoració musical del fenomen. Més de 20 anys després, mentre que per a alguns crítics el rock català “musicalment va ser un moviment regressiu sense cap interès estètic”, altres apunten que van ser extremadament durs i fins i tot condescendents amb un moviment que es considerava “rural” i allunyat de la sofisticació barcelonina.

1998 Gossos © xavier mercadé

Gossos. © Xavier Mercadé.

Una història personal

Oriol Rodríguez va néixer el 1976. Amb 15 anys va tenir el seu bateig de foc en el rock català. El primer concert al que va anar va ser el mític concert del 14 de juny de 1991 en què més de 21.000 persones van anar al Palau Sant Jordi a veure Sau, Sopa de Cabra, Els Pets i Sangtraït. A partir d’aleshores no ha deixat de seguir l’escenari musical català, però també l’internacional. Com a periodista, s’ha especialitzat en temes culturals: música, però també cinema, còmic, sèries… A la fi del llibre reconeix que a mesura que creixia es va anar distanciant del rock català, però que mai no va oblidar aquells “tocats de l’ala” que el juny de 1991 van canviar-li la vida.

1991 Sau 936 (c) Xavier Mercadé

Sau. © Xavier Mercadé.

Homenatge sense servituds

Tocats de l’ala és un llibre que fa un homenatge a aquells que “van avançar-se i van ser els primers”, i que van tenir moltes dificultats per fer-ho… Però Oriol Rodríguez no vol fer cap hagiografia d’aquests grups, sinó que en pretén oferir un balanç molt equilibrat. No en magnifica la qualitat musical, però reconeix que “són autors d’un cançoner – L’Empordà, S’ha acabat, Boug per tu, Miami Beach, La catximba Els rostolls de l’Angelina… – que ja forma part de la nostra herència cultural popular. I aquest és un llegat inqüestionable”. Un llegat que no és poc.

 

Foto de portada: Sopa de Cabra el 1990 © Xavier Mercadé.

Anar a la font
Gustau Nerín

Powered by WPeMatico

Translate »