“Toca flexibilitzar les normes d’austeritat”

L’alcalde de Forallac, Josep Sala, és el més veterà en el càrrec al Baix Empordà, des del 1987. Però tot i la perspectiva, no recorda una situació tan traumàtica.

Vostè ja havia gestionat un parell de crisis econòmiques com a alcalde, als noranta i fa deu anys, però suposo que cap com aquesta.
Evidentment, com aquesta, cap. I no és econòmica, però hi afecta de ple. Són dies de molta feina a fer, perquè hi ha moltes necessitats i problemes, però les directrius han estat molt poc clares.
Com veu el canvi de fase que comença demà?
Teòricament, tampoc canvien gaire les coses. I cal anar avançant, pas a pas, però continuar sent estrictes. Fins ara, més o menys, la majoria de gent ha complert. Però també n’hi ha que no, i hem de ser conscients que, si la situació empitjora, tornarem enrere. Ens poden tornar a tancar.
Tenen molts veïns que no hagin fet bondat?
Alguns segons residents, però ja no tant perquè surtin ara. Els que hi ha estan molt tancats a casa, discretament, i per sort no es mouen. Però si les autoritats havien dit que no es moguessin, no hi haurien de ser. La majoria, però, no han vingut.
D’ells dependrà en bona part el negoci turístic immediat. A l’interior farà menys mal que a la costa la restricció de viatges?
Tant a la costa, com a l’interior, aquest estiu turísticament no existirà. Molts restaurants o bars ja veuen que serà millor no obrir que obrir amb limitacions molt dures.
En ser un municipi extens i rural, han tingut gaires casos diagnosticats?
Fins a les darreres xifres, només han publicat un cas al nostre terme. Potser n’hi ha hagut més, d’asimptomàtics. Però això només és una casualitat favorable, que es pot atribuir al fet que tenim baixa densitat de població. I el que sí que hem tingut i tindrem és la mateixa por a aquesta malaltia, fins i tot per a qui visqui en un mas aïllat. Tothom rep el bombardeig de males notícies pels mitjans i les xarxes socials.
Quin marge té un ajuntament petit per adoptar mesures econòmiques potents de suport?
No podem fer volar tants coloms com un de gran, i tenim les mateixes limitacions que marca la llei. Hem aprovat deixar de cobrar escombraries i l’ocupació de terrasses els mesos que els establiments estiguin tancats. Podem mirar d’habilitar més espais, o ajuts, com per exemple per pagar lloguers. Però tot això requereix fer o retocar ordenances, no es poden repartir alegrement. I necessitem fer servir el nostre superàvit, d’1,19 milions.
Quines situacions s’està trobant entre els veïns durant el confinament?
Menys de les que podria detectar sortint al carrer. Aniria a veure molts veïns, però per respecte i precaució, com és lògic, no ho he pogut fer. Miro de trucar cada dia a dues o tres famílies, a banda de les que ens telefonen. Per exemple, he descobert el cas d’una veïna amb una filla amb síndrome de Down, ingressada, i amb mobilitat reduïda, que sap que està bé però fa dos mesos que no la veu. O la mort de Narcís Parals, el Moliner de Peralta, amb qui vaig poder parlar els darrers dies, però sense veure’l; o diverses situacions complicades en negocis, als quals només pots animar, però no resoldre.
I la feina administrativa a l’Ajuntament se’n ressentirà?
L’administració electrònica ha evitat mals majors, que fa deu, o potser cinc anys haurien generat encara més maldecaps. Però sí, tocarà recuperar tres mesos perduts que en segons quines obres o projectes, amb terminis que si no són complerts impossibiliten invertir més endavant, poden fer que tot el mandat sigui mig perdut. Toca flexibilitzar les lleis i normes d’austeritat.

Anar a la font – El Punt Avui

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: