Temps real

En cine parlem de temps real per distingir-lo del temps de la ficció. Sabem que, si el cine retratés qualsevol acció amb la seva durada veritable, fins i tot la més emocionant, un desplaçament amb cotxe o la detenció dun sospitós, perdríem els espectadors. Per això es va inventar lellipsi, per avançar en el temps saltant-nos el que és prosaic. El 2001 va causar sensació una sèrie que protagonitzava Kiefer Sutherland anomenada 24 perquè cada episodi de 60 minuts seguia durant una hora real els personatges, sense talls ni ellipsi. Vet aquí també la bellesa i la màgia del pla seqüencia, tan complex de filmar, en què a lespectador no se li escamoteja res i sent que de veritat està present en allò que veu. Des del punt de vista de guió, 24 era excepcionalment meritòria, perquè tots els professionals sabem que fer entretinguda la contemplació de la vida real és dificilíssim. I és que la vida real té procediments, automatismes, inèrcies, temps morts i accions insignificants i inconseqüents en què ni ens hi juguem res ni hi ha el conflicte que fa del drama, un drama. Ens afaitem, posem la cafetera, donem menjar al gat, esperem que el semàfor es posi verd, dobleguem la roba neta… sumant molts passos petits repetitius i anodins.

Seguir leyendo….

ElPeriodico.cat – PORTADA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: