Temps despullats

És dimarts al matí, no plou com dilluns ni fa el fred pronosticat, al contrari, brilla el sol de primavera i l’aire corre suau al terrat de la finca, en un carrer de l’Eixample barceloní. El terrat és un regal vell abandonat que aquests temps despullats ens retornen. Un home en un balcó a l’altre costat del carrer està capcot, atent al mòbil, ho estarà tota l’estona. Una noia passa l’aspirador i surt un moment al balcó per expulsar la pols. Avall, al carrer, gairebé sense trànsit rodat, de tant en tant caminen una o dues persones amb un carro d’anar a comprar, un gos, o no. L’aire gronxa els arbres, és més pur que de costum. Diuen que als canals de Venècia hi torna a haver peixos. La irrealitat del moment. Passen coses greus, sí, però no es veuen. A les finques antigues amb balcó no s’hi veu ningú més, tot i el sol i la brisa. Hi som? No hi som?

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: