Traçat alternatiu per a l’inici de la carretera de Tossa, a Sant Feliu de Guíxols

Un dels punts que el govern de Sant Feliu de Guíxols té pendents per poder materialitzar els nous aparcaments públics i el futur museu Carmen Thyssen és la cessió de la titularitat del tram final de la GI-682, la carretera de Tossa. El municipi ja ha cursat la petició i espera que la Direcció General de Carreteres de la Generalitat la resolgui per fer de vianants el tram que va des del monestir i el teatre fins passat la cruïlla amb la ronda de Narcís Massanas.

Aquest vial, de doble sentit però en un estat precari, ja l’empren ara molts conductors per evitar la intersecció del monestir, però en els plans de l’executiu guixolenc hi ha ordenar-lo, amb voreres i una secció de calçada adequada, perquè pugui canalitzar tot el trànsit i l’accés i sortides de les diverses bosses d’aparcaments modulars, a banda i banda.

L’operació permetria pacificar el tram de carretera, com a accés a peu des dels aparcaments cap al monestir i el futur museu. El consistori s’inclina per crear una illa de vianants al voltant del complex museístic, alhora que eixamplaran voreres a l’eix del carrer dels Enamorats i l’avinguda de Juli Garreta. I en els plans de futur també hi ha reduir el volum actual de places d’aparcament a l’esplanada asfaltada de la Corxera, que era on preveien el projecte d’aparcament que l’ACA ha desestimat.

Anar a la font – El Punt Avui

SOS Costa Brava s’oposa a un hotel al litoral de Rosamar

SOS Costa Brava ha alertat d’un canvi que el nou pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Santa Cristina d’Aro preveu a la urbanització Rosamar que “requalifica 3.515 m² de terreny privat d’equipaments esportius (històricament d’ús públic) en zona hotelera i permet la construcció en primera línia de mar d’un hotel de 2.812 m² en dues plantes”. Per l’entitat, que en aquest cas representen SOS Rosamar i Amics de Tossa-Club Unesco, hi ha un segon “edifici de 900 m² de base amb una planta per a l’ampliació del restaurant existent”, també en primera línia de litoral.

Per part del consistori, el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Josep Xifre, admet l’existència d’un conveni amb el propietari dels terrenys i del restaurant dins del nou POUM, aprovat inicialment, però l’edil minimitza l’impacte del projecte: “L’edificació serà en planta baixa, amb uns 400 m² de recepció i sala per a convencions i banquets i un altre edifici de 400 m² amb dotze habitacions, més pensades per a convidats dels actes i 450 m² enjardinats.” A més, “sota nivell de carrer hi haurà uns 1.500 m² més amb 58 places d’aparcament”.

Firmes en contra

Alguns veïns de la urbanització, però, han començat a recollir firmes de suport a les seves al·legacions, i n’han aconseguit més d’un miler en poques setmanes, perquè no veuen clar el projecte en primera línia del litoral de les cales de Canyet –allà mateix, però que ja pertany a Sant Feliu de Guíxols– i Canyerets. En qüestionen, entre d’altres aspectes, l’encaix dins del pla director de la Costa Brava, respecte a la Llei de Costes i els fets que es prevegi a tocar d’una riera i beneficiï un únic propietari, a més de recordar que ja hi ha sòl hoteler a la urbanització.

La resposta de Xifre és que les zones esportives són privades i amb el conveni la urbanització rebria sòl per instal·lar-hi la depuradora pendent, i que els drets edificables ja estaven consolidats.

Anar a la font – El Punt Avui

Adif adjudica les obres per acabar la zona sud del parc Central de Girona

@#El 21 de març del 2018 les autoritats estatals inauguraven la reurbanització del parc Central de Girona, gairebé deu anys després d’haver-lo perdut per les obres del TAV i quan ja feia més de 5 anys que l’alta velocitat era una realitat. Adif i el govern espanyol donaven per acabades les obres de “reposició de la llosa”, però quedava pendent la zona sud del parc, tocant a l’antiga plaça Europa, on ja s’havia pactat que hi havia d’anar, entre altres coses, una zona esportiva.

Ara, finalment, més de tres anys més tard, Adif ha adjudicat aquests treballs que permetran acabar d’una vegada la recuperació d’aquest cèntric parc gironí, que ara duu el nom de Rafael Masó. L’actuació, basada a donar continuïtat al parc i, per tant, seguint el mateix model, afectarà una àrea de 3.905 metres quadrats i anirà a càrrec de la mateixa empresa que ja va ocupar-se de la reurbanització de l’àrea principal, Copcisa, a la qual s’ha adjudicat per 791.016,7 euros. La previsió és que un cop comencin els treballs la durada de l’obra sigui de dos mesos.

Pista i jardí vertical

Les obres a la zona sud del parc Central se centraran a fer-hi una actuació similar a la urbanització de la resta del parc, pensat per als vianants, perquè quedi un espai unificat. L’element principal d’aquest nou espai serà la inclusió d’una pista polivalent de gairebé 1.000 m². També destaca que hi haurà un jardí vertical de 381 m². La resta de l’àmbit seran bàsicament zones de paviment amb alguna zona verda, com a la resta del parc Central.

En concret, Adif detalla que 2.400 metres quadrats seran per a superfícies pavimentades; 155,6 m², per a zones verdes; 956 metres quadrats, per a la pista polivalent, i 381 m², per al jardí vertical, que se situarà al voltant d’un edifici d’emergències que es mantindrà al mig de la nova zona i també al voltant de l’embocadura (zona d’entrada i sortida de vehicles) de l’estació d’autobusos.

Anar a la font – El Punt Avui

Adif adjudica les obres per acabar la zona sud del parc Central de Girona

@#El 21 de març del 2018 les autoritats estatals inauguraven la reurbanització del parc Central de Girona, gairebé deu anys després d’haver-lo perdut per les obres del TAV i quan ja feia més de 5 anys que l’alta velocitat era una realitat. Adif i el govern espanyol donaven per acabades les obres de “reposició de la llosa”, però quedava pendent la zona sud del parc, tocant a l’antiga plaça Europa, on ja s’havia pactat que hi havia d’anar, entre altres coses, una zona esportiva.

Ara, finalment, més de tres anys més tard, Adif ha adjudicat aquests treballs que permetran acabar d’una vegada la recuperació d’aquest cèntric parc gironí, que ara duu el nom de Rafael Masó. L’actuació, basada a donar continuïtat al parc i, per tant, seguint el mateix model, afectarà una àrea de 3.905 metres quadrats i anirà a càrrec de la mateixa empresa que ja va ocupar-se de la reurbanització de l’àrea principal, Copcisa, a la qual s’ha adjudicat per 791.016,7 euros. La previsió és que un cop comencin els treballs la durada de l’obra sigui de dos mesos.

Pista i jardí vertical

Les obres a la zona sud del parc Central se centraran a fer-hi una actuació similar a la urbanització de la resta del parc, pensat per als vianants, perquè quedi un espai unificat. L’element principal d’aquest nou espai serà la inclusió d’una pista polivalent de gairebé 1.000 m². També destaca que hi haurà un jardí vertical de 381 m². La resta de l’àmbit seran bàsicament zones de paviment amb alguna zona verda, com a la resta del parc Central.

En concret, Adif detalla que 2.400 metres quadrats seran per a superfícies pavimentades; 155,6 m², per a zones verdes; 956 metres quadrats, per a la pista polivalent, i 381 m², per al jardí vertical, que se situarà al voltant d’un edifici d’emergències que es mantindrà al mig de la nova zona i també al voltant de l’embocadura (zona d’entrada i sortida de vehicles) de l’estació d’autobusos.

Anar a la font – El Punt Avui

El desnonament que no havia de ser

Rosario Bravo va tornar ahir dimecres al seu pis en un modest sobreàtic —que va llogar amb la seva família fa 60 anys— amb vista a les vies del tren del barri de la Torrassa, a l’Hospitalet de Llobregat. Bravo té 97 anys i el 19 de febrer va ser desnonada. No devia ni un cèntim del lloguer que paga, “religiosament”, des de sempre. Va ser desnonada perquè la comitiva judicial i els representants de la propietat es van equivocar de pis. De fet, havien de desnonar el veí de baix però van entrar a casa de la Rosario quan ella no hi era. Van canviar el pany i se li van endur els electrodomèstics, els llits i records de tota una vida.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

El desnonament que no havia de ser

Rosario Bravo va tornar ahir dimecres al seu pis en un modest sobreàtic —que va llogar amb la seva família fa 60 anys— amb vista a les vies del tren del barri de la Torrassa, a l’Hospitalet de Llobregat. Bravo té 97 anys i el 19 de febrer va ser desnonada. No devia ni un cèntim del lloguer que paga, “religiosament”, des de sempre. Va ser desnonada perquè la comitiva judicial i els representants de la propietat es van equivocar de pis. De fet, havien de desnonar el veí de baix però van entrar a casa de la Rosario quan ella no hi era. Van canviar el pany i se li van endur els electrodomèstics, els llits i records de tota una vida.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

El desnonament que no havia de ser

Rosario Bravo va tornar ahir dimecres al seu pis en un modest sobreàtic —que va llogar amb la seva família fa 60 anys— amb vista a les vies del tren del barri de la Torrassa, a l’Hospitalet de Llobregat. Bravo té 97 anys i el 19 de febrer va ser desnonada. No devia ni un cèntim del lloguer que paga, “religiosament”, des de sempre. Va ser desnonada perquè la comitiva judicial i els representants de la propietat es van equivocar de pis. De fet, havien de desnonar el veí de baix però van entrar a casa de la Rosario quan ella no hi era. Van canviar el pany i se li van endur els electrodomèstics, els llits i records de tota una vida.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Els veïns tallen l’accés a Sant Daniel, a Girona

Una trentena de veïns de la Vall de Sant Daniel de Girona van rebre amb cassoles i xiulets els cotxes, ciclistes i passejants que ahir pretenien entrar al barri, a l’altura de la Font del Bisbe, i van fer talls intermitents per reclamar a l’Ajuntament que tiri endavant un pla de mobilitat “ara” per poder donar resposta al “problema de seguretat” actual. Van alertar que amb la pandèmia encara s’ha accentuat més el nombre de ciclistes i passejants que aprofiten per voltar per l’entorn, però que han d’accedir-hi pel mateix carrer d’un sol carril, per on passen motos i cotxes. Això fa que ja hi hagi hagut alguns accidents i que els veïns vegin afectat el seu dia a dia, ja que la vorera “no dona per a més”. “Ni molt menys estem en contra que vingui qui vulgui, al contrari, però hem de regular d’alguna manera això, perquè no pot ser que no puguem entrar a casa nostra”, va assenyalar la presidenta de l’associació de veïns de la Vall, Laia Martí.

En el mateix sentit es van expressar Raül Latre i Marta Muro, veïns de la zona. Van coincidir en el fet que en molts trams no hi ha vorera i que ja hi ha hagut diversos accidents a la zona per la falta d’un pla de mobilitat. “Si vas caminant, moltes vegades has d’anar amb compte perquè els cotxes van ràpid i les bicicletes també circulen. És complicat tot plegat”, va dir Latre.

Muro va recordar que, com que només hi ha una vorera, encara es dificulta més la circulació. A més, en alguns trams no és prou ampla perquè hi passi una cadira de rodes o un cotxet de bessons. “Es nota sobretot els dissabtes i els diumenges, però també en el nostre dia a dia”, hi va afegir.

Per tot plegat, els veïns van reclamar que el consistori tregui del calaix el pla de mobilitat que té “des de fa temps”, on hi havia diverses propostes. Una d’aquestes és fer un voladís a la zona de la riera per poder separar els caminants i els ciclistes dels cotxes. A més, van exigir una taula de treball per posar fil a l’agulla i començar a solucionar el problema.

Els veïns van advertir que continuaran sortint les vegades que “faci falta”, fins que l’Ajuntament actuï. Tot i que l’afectació és diària, els caps de setmana es veu especialment agreujada perquè es tracta d’una via ràpida per accedir a les Gavarres, on molta gent va a fer esport.

Anar a la font – El Punt Avui

El govern planteja tres plans directors urbanístics d’activitat econòmica

Al voltant de l’aeroport de Girona, a la zona del Logis Empordà (Vilamalla) i al punt on es creuen la variant de l’A-2 i l’AP7 al nord de Figueres. Són els tres punts de les comarques gironines on la Generalitat entén que es pot desenvolupar un pla director urbanístic d’activitat econòmica. En aquests casos, emplaçaments ben connectats a infraestructures i corredors de mobilitat. Així ho va avançar ahir el subdirector general d’Acció Territorial de la Generalitat de Catalunya, Josep Armengol, que, no obstant això, va insistir que tot està en una fase molt inicial “d’acord d’inici” i que, per tant, no hi ha ni anàlisi feta, ni diagnosi ni proposta. Tot i això, aquests PDU gironins ja s’inclouen en l’estratègia de sòls d’activitat econòmica a Catalunya que es va presentar ahir en la tercera sessió del Cicle d’Urbanisme i Territori, organitzada per l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC) i la demarcació de Girona del COAC amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat. Aquesta estratègia, segons va explicar el secretari de l’Agenda Urbana i Territori de la Generalitat de Catalunya, Agustí Serra, té com a objectiu definir, consensuar i implementar accions que garanteixin un territori cohesionat i competitiu. “Cal una revisió crítica de l’urbanisme que s’ha fet les darreres èpoques en els municipis. Hem fet planificacions dels municipis d’un en un, amb una mirada molt curta”, va dir Serra, en referència a l’urbanisme hereu dels anys vuitanta, i va insistir que la nova visió urbanística ha de ser supramunicipal. Precisament, la “voluntat explícita dels ajuntaments” és clau per tirar endavant aquesta eina. Ajuntaments que, ara, es beneficien directament dels ingressos obtinguts pel fet de tenir empreses instal·lades als seus municipis i que si la gestió passa a ser supramunicipal poden veure com això canvia.

En el cas de la zona al voltant de l’aeroport de Girona, ja hi ha la base del PDU del sistema urbà de Girona aprovat el 2010, mentre que en el cas del Logis Empordà l’existència d’una terminal intermodal és un plus.

Anar a la font – El Punt Avui

El govern planteja tres plans directors urbanístics d’activitat econòmica

Al voltant de l’aeroport de Girona, a la zona del Logis Empordà (Vilamalla) i al punt on es creuen la variant de l’A-2 i l’AP7 al nord de Figueres. Són els tres punts de les comarques gironines on la Generalitat entén que es pot desenvolupar un pla director urbanístic d’activitat econòmica. En aquests casos, emplaçaments ben connectats a infraestructures i corredors de mobilitat. Així ho va avançar ahir el subdirector general d’Acció Territorial de la Generalitat de Catalunya, Josep Armengol, que, no obstant això, va insistir que tot està en una fase molt inicial “d’acord d’inici” i que, per tant, no hi ha ni anàlisi feta, ni diagnosi ni proposta. Tot i això, aquests PDU gironins ja s’inclouen en l’estratègia de sòls d’activitat econòmica a Catalunya que es va presentar ahir en la tercera sessió del Cicle d’Urbanisme i Territori, organitzada per l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC) i la demarcació de Girona del COAC amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat. Aquesta estratègia, segons va explicar el secretari de l’Agenda Urbana i Territori de la Generalitat de Catalunya, Agustí Serra, té com a objectiu definir, consensuar i implementar accions que garanteixin un territori cohesionat i competitiu. “Cal una revisió crítica de l’urbanisme que s’ha fet les darreres èpoques en els municipis. Hem fet planificacions dels municipis d’un en un, amb una mirada molt curta”, va dir Serra, en referència a l’urbanisme hereu dels anys vuitanta, i va insistir que la nova visió urbanística ha de ser supramunicipal. Precisament, la “voluntat explícita dels ajuntaments” és clau per tirar endavant aquesta eina. Ajuntaments que, ara, es beneficien directament dels ingressos obtinguts pel fet de tenir empreses instal·lades als seus municipis i que si la gestió passa a ser supramunicipal poden veure com això canvia.

En el cas de la zona al voltant de l’aeroport de Girona, ja hi ha la base del PDU del sistema urbà de Girona aprovat el 2010, mentre que en el cas del Logis Empordà l’existència d’una terminal intermodal és un plus.

Anar a la font – El Punt Avui