Thomas Piketty: “Visca el socialisme!”

Si l’any 1990 m’haguessin dit que el 2020 publicaria un recull de cròniques titulat Una altra forma de socialisme, m’hauria pensat que era una broma sense solta ni volta. Amb divuit anys, havia passat la tardor del 1989 sentint a la ràdio com s’enfonsaven les dictadures comunistes i el «socialisme real» a l’Europa de l’Est. El febrer del 1990 vaig prendre part en un viatge d’estudiants francesos en suport del jovent romanès, que s’acabava de deslliurar del règim de Ceauşescu. Vam arribar a mitja nit a l’aeroport de Bucarest, i després vam anar amb autobús a Braşov, una ciutat nevada i ensopida, arraulida dins l’arc dels Carpats. Els joves romanesos ens ensenyaven orgullosos els impactes de bala a les parets, testimonis de la seva «Revolució». El març del 1992 vaig fer el meu primer viatge a Moscou, on vaig veure les mateixes botigues buides i les mateixes avingudes grises. Havia aconseguit infiltrar-me entre els participants d’un col·loqui francorus titulat «Psicoanàlisi i ciències socials», i amb un grup d’universitaris francesos una mica desorientats vaig visitar el mausoleu de Lenin i la plaça Roja, on la bandera russa just llavors acabava de substituir la soviètica.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Thomas Piketty: “Visca el socialisme!”

Si l’any 1990 m’haguessin dit que el 2020 publicaria un recull de cròniques titulat Una altra forma de socialisme, m’hauria pensat que era una broma sense solta ni volta. Amb divuit anys, havia passat la tardor del 1989 sentint a la ràdio com s’enfonsaven les dictadures comunistes i el «socialisme real» a l’Europa de l’Est. El febrer del 1990 vaig prendre part en un viatge d’estudiants francesos en suport del jovent romanès, que s’acabava de deslliurar del règim de Ceauşescu. Vam arribar a mitja nit a l’aeroport de Bucarest, i després vam anar amb autobús a Braşov, una ciutat nevada i ensopida, arraulida dins l’arc dels Carpats. Els joves romanesos ens ensenyaven orgullosos els impactes de bala a les parets, testimonis de la seva «Revolució». El març del 1992 vaig fer el meu primer viatge a Moscou, on vaig veure les mateixes botigues buides i les mateixes avingudes grises. Havia aconseguit infiltrar-me entre els participants d’un col·loqui francorus titulat «Psicoanàlisi i ciències socials», i amb un grup d’universitaris francesos una mica desorientats vaig visitar el mausoleu de Lenin i la plaça Roja, on la bandera russa just llavors acabava de substituir la soviètica.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat