No hi ha nostàlgia ni sentimentalisme en l’evocació de la Barcelona de 1930 que dibuixa la dramaturga Lluïsa Cunillé a L’emperadriu del Paral·lel, última obra amb què Xavier Albertí posa un emocionant colofó a la seva etapa com a director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Cunillé situa l’acció en la frontera entre el Raval i el Paral·lel i traça un àcid retrat de la vida bohèmia i transgressora de la gran avinguda dels teatres i cafès a la tardor de 1930, la nit en què va morir la cantant que dona títol a l’obra, Palmira Picard, nom inventat que s’inspira en l’adversària històrica de la famosa cupletista Raquel Meller.
