Espanya desplega l’Exèrcit a Ceuta per controlar l’entrada d’immigrants

La Delegació del govern espanyol ha elevat a prop de la mitjanit a “uns 5.000” el nombre de ciutadans marroquins que ha accedit irregularment a la ciutat autònoma de Ceuta durant aquest dilluns vorejant els espigons marítims del Tarajal i Benzú.

Segons la institució, al voltant de 1.500 serien menors d’edat, per la qual cosa no podran ser expulsats de forma expeditiva, com les autoritats espanyoles esperen poder pactar amb el Marroc igual que després de la crisi de l’últim cap de setmana d’abril, quan alguna cosa més d’un centenar de joves súbdits del país veí va entrar en territori espanyol per la mateixa via.

Aquest dilluns el nombre d’entrades ha estat infinitament més gran i fonts policials calculen que podria apropar-se a les 9.000 persones.

El Govern espanyol ha decidit mobilitzar l’Exèrcit, concretament les unitats de La Legión i Regulares, per reforçar les forces de seguretat en el control de la ciutat.

immigrants ceuta policia nacional EFE

Un policia espanyol amb un grup de joves immigrants / EFE

Les tasques de l’exèrcit

Els soldats s’encarregaran, de la mà de la Policia Local, la Nacional i la Guàrdia Civil, d'”agrupar els immigrants escampats” i de donar tot el “suport logístic” que ha reclamat la Delegació del govern espanyol.

L’Administració General de l’Estat i la Ciutat Autònoma han mantingut una reunió telemàtica a última hora de la tarda per coordinar el dispositiu d’acollida, que es pretén centralitzar a les naus comercials annexes a la frontera, buides majoritàriament des del tancament del pas a mitjans de març de l’any passat.

Un home adult marroquí ha mort a mitja tarda d’aquest dilluns intentant vorejar l’espigó del Tarajal nedant entre centenars de compatriotes.

Rècord d’arribades

Entre el dissabte 7 i el diumenge 8 de novembre de 2020 Canàries va rebre 2.188 immigrants a 58 pasteres o cayucos. Aquesta xifra va significar llavors un doble rècord a Espanya: mai no havia arribat tanta gent en 48 hores, ni mai havien entrat tants immigrants un sol dia: 1.461 el dissabte 7.

Les xifres d’aquest dilluns van superar aquests índexs, i no tenen precedent ni en la crisi dels cayucos de les Canàries de 2006, amb gairebé 32.000 arribades a les illes aquell any, ni el 2018, quan es va marcar la xifra més alta d’arribades a Espanya per mar de la història, amb 57.500, gairebé totes per l’estret de Gibraltar i pel mar d’Alborán.

Foto principal: Un Guàrdia Civil observa els immigrants que han arribat a Ceuta / EFE

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Espanya desplega l’Exèrcit a Ceuta per controlar l’entrada d’immigrants

La Delegació del govern espanyol ha elevat a prop de la mitjanit a “uns 5.000” el nombre de ciutadans marroquins que ha accedit irregularment a la ciutat autònoma de Ceuta durant aquest dilluns vorejant els espigons marítims del Tarajal i Benzú.

Segons la institució, al voltant de 1.500 serien menors d’edat, per la qual cosa no podran ser expulsats de forma expeditiva, com les autoritats espanyoles esperen poder pactar amb el Marroc igual que després de la crisi de l’últim cap de setmana d’abril, quan alguna cosa més d’un centenar de joves súbdits del país veí va entrar en territori espanyol per la mateixa via.

Aquest dilluns el nombre d’entrades ha estat infinitament més gran i fonts policials calculen que podria apropar-se a les 9.000 persones.

El Govern espanyol ha decidit mobilitzar l’Exèrcit, concretament les unitats de La Legión i Regulares, per reforçar les forces de seguretat en el control de la ciutat.

immigrants ceuta policia nacional EFE

Un policia espanyol amb un grup de joves immigrants / EFE

Les tasques de l’exèrcit

Els soldats s’encarregaran, de la mà de la Policia Local, la Nacional i la Guàrdia Civil, d'”agrupar els immigrants escampats” i de donar tot el “suport logístic” que ha reclamat la Delegació del govern espanyol.

L’Administració General de l’Estat i la Ciutat Autònoma han mantingut una reunió telemàtica a última hora de la tarda per coordinar el dispositiu d’acollida, que es pretén centralitzar a les naus comercials annexes a la frontera, buides majoritàriament des del tancament del pas a mitjans de març de l’any passat.

Un home adult marroquí ha mort a mitja tarda d’aquest dilluns intentant vorejar l’espigó del Tarajal nedant entre centenars de compatriotes.

Rècord d’arribades

Entre el dissabte 7 i el diumenge 8 de novembre de 2020 Canàries va rebre 2.188 immigrants a 58 pasteres o cayucos. Aquesta xifra va significar llavors un doble rècord a Espanya: mai no havia arribat tanta gent en 48 hores, ni mai havien entrat tants immigrants un sol dia: 1.461 el dissabte 7.

Les xifres d’aquest dilluns van superar aquests índexs, i no tenen precedent ni en la crisi dels cayucos de les Canàries de 2006, amb gairebé 32.000 arribades a les illes aquell any, ni el 2018, quan es va marcar la xifra més alta d’arribades a Espanya per mar de la història, amb 57.500, gairebé totes per l’estret de Gibraltar i pel mar d’Alborán.

Foto principal: Un Guàrdia Civil observa els immigrants que han arribat a Ceuta / EFE

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Derrotar morts vivents en un ‘reality show’

¿Participaries en un ‘reality show’ en què guanya aquell jugador que més morts vivents derroti? Aquest és l’objectiu d’‘Undead Arena’, la nova experiència que estrena Zero Latency, la multinacional australiana líder en realitat virtual multijugador, i que estarà disponible a Andorra des d’aquest dimarts a la seu d’aquesta firma, al complex de Caldea.

L’acció d’aquest joc es desenvolupa en un món postapocalíptic on el que queda d’humanitat viu en colònies fortificades envoltades de zombies. El seu principal entreteniment és un programa de televisió retransmès mundialment en què els seus participants es converteixen en veritables estrelles. Però per aconseguir la victòria, en lloc de fer front a obstacles inanimats, s’hauran d’enfrontar a zombies de la vida real.

“Incloure una experiència de realitat virtual com ‘Undead Arena’ és una oportunitat fantàstica, ja que permet als jugadors interactuar entre ells, a el mateix temps que treuen el seu costat més competitiu per ocupar el primer lloc. A més, el seu estil de joc fa que tothom pugui gaudir d’aquesta experiència, el que el converteix en el joc perfecte per a descobrir la realitat virtual”

Premiada amb el guardó a la ‘Millor Experiència de Realitat Virtual’ en els premis ‘Real World XR Awards 2020’, ‘Undead Arena’ és el successor de la popular ‘Zombie Survival’, i s’uneix a Outbreak Origins en l’oferta de temàtica zombi de la companyia. Igualment, a diferència d’aquesta, que transcorre en un entorn urbà, ‘Undead Arena’ es desenvolupa en un escenari de tres pisos envoltada d’un ampli públic que espera ansiós l’espectacle, tot això animat per un entusiasmat presentador.

Amb una mecànica centrada en l’experiència cooperativa d’estil arcade, ‘Undead Arena’ permet a un total de vuit jugadors experimentar un intens combat en què disposen de diverses armes de joc i en el qual interactuar amb la pista serà clau per a la seva supervivència.

“Incloure una experiència de realitat virtual com ‘Undead Arena’ és una oportunitat fantàstica, ja que permet als jugadors interactuar entre ells, a el mateix temps que treuen el seu costat més competitiu per ocupar el primer lloc. A més, el seu estil de joc fa que tothom pugui gaudir d’aquesta experiència, el que el converteix en el joc perfecte per a descobrir la realitat virtual”, comenta Alberto Marcos, el responsable de desenvolupament de negoci de Zero Latency a Europa.

La tecnologia de Zero Latency, operada a Andorra per la societat Virtual Diversió, permet als jugadors moure amb total llibertat per un espai diàfan de més de 200 metres quadrats, sense dependre de cables o connexions. A més, en el context sanitari actual, Zero Latency ha modificat l’algoritme del seu sistema perquè els jugadors puguin jugar amb la màxima seguretat i mantinguin de manera automàtica la distància social, a través d’un avís sonor i visual en cas de trobar-se a menys de dos metres.

altaveu.com

TMB anuncia el primer protocol contra les agressions LGTBI-fòbiques al transport públic

Coincidint amb el Dia Internacional contra l’Homofòbia, la Bifòbia i la Transfòbia, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha presentat aquest dilluns una campanya que anima a denunciar qualsevol comportament discriminatori tant al metro com als autobusos de la ciutat. La campanya tindrà durant una setmana el logotip de TMB amb la bandera de l’arc de Sant Martí i és fruit de la col·laboració amb l’Observatori contra l’Homofòbia.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Com Déu al CaixaForum

Les instal·lacions immersives, un fenomen imparable del qual ningú es vol mantenir al marge, estan creades a partir d’un bombardeig d’escenes, com més millor, que passen a un ritme frenètic, acompanyades d’una música eixordadora, que ara es diu envolupant. I en els pocs minuts que tot això passa, l’espectador només ha de romandre atent per poder adonar-se de tot. Però res de tot això passa en les instal·lacions immersives que proposa el col·lectiu japonès teamLab, dominades per música relaxant i imatges que es mouen a un ritme pausat i tranquil, sempre condicionat per com hi interactuïn les persones que són en aquell moment a la sala. Almenys en les dues que es poden veure des d’aquest dilluns fins al 9 de gener al CaixaForum de Barcelona, en les quals el visitant es converteix en una mena de Déu creador d’espècies animals i vegetals que conviuen en un colorit ecosistema ple de flors, papallones, granotes, llangardaixos, serps, cocodrils i balenes, o capaços de provocar violentes tempestes que agiten arbres i ocells. Tot gràcies a la tecnologia que és capaç de crear possibilitats infinites i que l’obra no sigui mai idèntica.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Anna i Eugeni Bach: “La primera manera de ser sostenibles seria no fer si no és necessari”

Eugeni Bach (Barcelona, 1974) i Anna Bach (Nummi, Finlàndia, 1973) es van conèixer al país d’ella, quan estudiaven primer i segon d’Arquitectura, durant un viatge. “Va ser en un edifici d’Alvar Aalto [l’arquitecte finlandès]”, recorden. “Va ser més casualitat que una altra cosa, però l’arquitectura va ser el primer punt en comú i el que ens va permetre començar a parlar d’altres temes”. Van començar així un llarg festeig entre Barcelona i Hèlsinki que, després d’anades i vingudes (“jo vaig fer un Erasmus allà, després l’Anna el va fer aquí i en acabar la carrera jo vaig estar treballant en un estudi finlandès”, explica ell), va culminar amb la seva instal·lació definitiva a Barcelona. “L’Anna va venir i vam començar a treballar amb el meu pare, l’arquitecte Jaume Bach”. Una relació personal i professional que els va portar a crear el seu propi estudi a la capital catalana.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Anna i Eugeni Bach: “La primera manera de ser sostenibles seria no fer si no és necessari”

Eugeni Bach (Barcelona, 1974) i Anna Bach (Nummi, Finlàndia, 1973) es van conèixer al país d’ella, quan estudiaven primer i segon d’Arquitectura, durant un viatge. “Va ser en un edifici d’Alvar Aalto [l’arquitecte finlandès]”, recorden. “Va ser més casualitat que una altra cosa, però l’arquitectura va ser el primer punt en comú i el que ens va permetre començar a parlar d’altres temes”. Van començar així un llarg festeig entre Barcelona i Hèlsinki que, després d’anades i vingudes (“jo vaig fer un Erasmus allà, després l’Anna el va fer aquí i en acabar la carrera jo vaig estar treballant en un estudi finlandès”, explica ell), va culminar amb la seva instal·lació definitiva a Barcelona. “L’Anna va venir i vam començar a treballar amb el meu pare, l’arquitecte Jaume Bach”. Una relació personal i professional que els va portar a crear el seu propi estudi a la capital catalana.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

“És un pas de gegant, és obrir portes per a la dona, per a les nenes”

“Passa-t’ho bé, Meli”, va cridar Alexia Putellas. “Meli, t’ho mereixes”, s’hi va sumar eufòrica Jenni Hermoso. La capitana i la golejadora del Barça, ja a la graderia després d’haver estat substituïdes, animaven Melanie Serrano. La sevillana, de 31 anys, va debutar en el primer equip del Barça la temporada 2004-2005. Va viure tota la transformació. El despertar amb Natalia Astrain, la professionalització amb Xavi Llorens i la conquesta d’Europa amb Lluís Cortés. Serrano ha passat d’estudiar durant el dia, treballar a la tarda i entrenar-se a la nit, a viure únicament i exclusivament del futbol. “Com que l’entrenament acabava després de les 10 de la nit, de vegades havia de marxar abans per arribar a agafar el tren. Em perdia la part més divertida dels entrenaments, els partidets entre nosaltres”, recordava Serrano. Algunes nits, les llargues, es quedava adormida al tren fins que la despertava una veu amiga. Avui, disset temporades després, aquesta nena que li va demanar a la seva mare que la portés a jugar a futbol per integrar-se en la seva nova vida a Barcelona, és campiona de la Champions.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

“És un pas de gegant, és obrir portes per a la dona, per a les nenes”

“Passa-t’ho bé, Meli”, va cridar Alexia Putellas. “Meli, t’ho mereixes”, s’hi va sumar eufòrica Jenni Hermoso. La capitana i la golejadora del Barça, ja a la graderia després d’haver estat substituïdes, animaven Melanie Serrano. La sevillana, de 31 anys, va debutar en el primer equip del Barça la temporada 2004-2005. Va viure tota la transformació. El despertar amb Natalia Astrain, la professionalització amb Xavi Llorens i la conquesta d’Europa amb Lluís Cortés. Serrano ha passat d’estudiar durant el dia, treballar a la tarda i entrenar-se a la nit, a viure únicament i exclusivament del futbol. “Com que l’entrenament acabava després de les 10 de la nit, de vegades havia de marxar abans per arribar a agafar el tren. Em perdia la part més divertida dels entrenaments, els partidets entre nosaltres”, recordava Serrano. Algunes nits, les llargues, es quedava adormida al tren fins que la despertava una veu amiga. Avui, disset temporades després, aquesta nena que li va demanar a la seva mare que la portés a jugar a futbol per integrar-se en la seva nova vida a Barcelona, és campiona de la Champions.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

“És un pas de gegant, és obrir portes per a la dona, per a les nenes”

“Passa-t’ho bé, Meli”, va cridar Alexia Putellas. “Meli, t’ho mereixes”, s’hi va sumar eufòrica Jenni Hermoso. La capitana i la golejadora del Barça, ja a la graderia després d’haver estat substituïdes, animaven Melanie Serrano. La sevillana, de 31 anys, va debutar en el primer equip del Barça la temporada 2004-2005. Va viure tota la transformació. El despertar amb Natalia Astrain, la professionalització amb Xavi Llorens i la conquesta d’Europa amb Lluís Cortés. Serrano ha passat d’estudiar durant el dia, treballar a la tarda i entrenar-se a la nit, a viure únicament i exclusivament del futbol. “Com que l’entrenament acabava després de les 10 de la nit, de vegades havia de marxar abans per arribar a agafar el tren. Em perdia la part més divertida dels entrenaments, els partidets entre nosaltres”, recordava Serrano. Algunes nits, les llargues, es quedava adormida al tren fins que la despertava una veu amiga. Avui, disset temporades després, aquesta nena que li va demanar a la seva mare que la portés a jugar a futbol per integrar-se en la seva nova vida a Barcelona, és campiona de la Champions.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat