Ciberseguretat sota mínims

El que havia de ser un dels grups policials a potenciar acaba de rebre una estocada d’aquelles que fan molt mal. Mentre la ciberdelinqüència va a l’alça, la policia d’Andorra deixa escapar l’única especialista de veritat en delictes tecnològics. Farta d’haver de pidolar mitjans i després de rebre l’enèsima oferta del sector priva, la sergent Annabel López acaba de deixar el cos. De moment, amb una excedència -sense reserva de plaça- per tres anys. I sense recanvi a la vista.

Per acabar-ho d’adobar tot plegat, la direcció del cos li ha aprovat la sortida a menys d’un mes d’una Cimera Iberoamericana que en gran part serà telemàtica. Una altra més, asseguren a l’edifici de l’Obac, de les incongruències que es viuen en un cos on totes aquelles àrees que no són uniformades viuen en l’ostracisme i la desídia. Que per alguna cosa els màxima comandaments del cos són, essencialment, experts i impulsors del ‘patrullatge’, de la seguretat ciutadana.

En més d’una ocasió la direcció actual de la policia encapçalada per Jordi Moreno s’hauria referit a la importància de potenciar aquest grup. Però una cosa haurien estat les paraules i una altra els fets

López, una enginyera en telecomunicacions que poc després d’acabar una complexa formació universitària va decidir opositar a policia -d’això en fa poc més d’una dècada-, va estar un parell d’anys com a agent uniformada. Havia de conèixer la casa. Després se la va reclutar per l’àrea d’investigació i vista la seva formació, se li va oferir treballar en un grup de delictes tecnològics on, fins ara, la majoria d’integrants són poc més que autodidactes.

Deu fer un parell o tres d’anys, segons les fonts, que la fins ara funcionària, sempre a l’ombra d’altres agents amb més anys al cos, va estar a punt de marxar del cos arran d’una oferta del sector privat. Com que el grup de delictes tecnològics no tenia cap cap formal, i amb l’intent de retenir-la, se li va adjudicar un complement de responsabilitat afegida (CRA) perquè assumís el lideratge del grup. Amb una condició: quan es convoquessin les places de sergent s’hi havia de presentar i guanyar-ne una.

Poc abans de la pandèmia es van convocar quatre places per a les quals hi havia una quinzena d’aspirants. López va ser la número 1 del concurs. A la motxilla del seu nou estatus en forma de grau ja hi havia nombroses formacions que, com toca en aquest cas als responsables policials, havia anat abonant l’administració. Com a sergent cap del grup tecnològic hauria anat ‘collant’ la direcció després de nombroses investigacions centrades en la tecnologia. Calien mitjans humans i tècnics.

Entre les moltes incongruències que envolten la pèrdua de l’enginyera hi ha el fet que se li hagi acceptat una excedència a les portes d’una Cimera Iberoamericana molt telemàtica

De fet, amb l’increment de presumptes delictes de pornografia infantil i estafes directament lligades amb criptomonedes i altres, la importància de la ciberseguretat seria cada vegada major en qualsevol cos policial. En més d’una ocasió la direcció actual de la policia encapçalada per Jordi Moreno s’hauria referit a la importància de potenciar aquest grup. Però una cosa haurien estat les paraules i una altra els fets. López hauria demanat que es formessin més i millor la resta de components del grup. I hauria fins i tot advertit de nombrosos forats de seguretat que podrien arribar a posar en entredit fins i tot en algun moment l’Estat.

Amb la callada per resposta i sense mitjans per créixer, fins i tot amb formacions que tenia concedides avortades al darrer moment per poder tenir pressupost per poder afrontar altres projectes, Annabel López hauria decidit fer un pas al costat. Hauria acceptat una oferta privada internacional que li permet treballar des del país i puntualment haver-se de desplaçar allí on s’escaigui. Alhora es podrà centrar en aquells aspectes que més interès li susciten. De moment, durant tres anys. Ni tan sols s’ha garantit un lloc concret de retorn.

I tot plegat, remarquen les fonts, quan els delictes tecnològics van clarament a l’alça i a tocar d’una Cimera Iberoamericana que li direcció ni tan sols ha tingut en compte alhora de signar l’excedència de la sergent. Fuga de cervells. Ciberseguretat en entredit. O com a mínim, sota mínims. I ara a recompondre el grup amb els mitjans que hi ha. Més aviat escadussers, més aviat justets.

altaveu.com

Irresponsabilitat del pàrquing o poca diligència a l’hora de conduir a l’interior?

La pluja i l’aigua o la poca diligència del conductor? De qui és la culpa d’un accident a l’interior d’un aparcament? Això és el que ha hagut d’examinar el Tribunal Superior després que el propietari d’un vehicle implicat en un xoc denunciés la gestora de la instal·lació. Entenia que el sinistre havia estat provocat per l’aigua de pluja que havia caigut al pàrquing i que l’empresa no havia netejat. La Batllia li havia donat la raó inicialment, però ara la segona instància ha revocat la sentència.

Els fets es remunten al setembre del 2018. L’home va entrar a l’aparcament i va baixar fins a la planta -2. Allà, va perdre el control del seu vehicle i va acabar topant primer amb una columna i, posteriorment, amb un altre turisme. La propietat va considerar que l’accident era responsabilitat de la gestora de la instal·lació i va presentar una demanda judicial que, en primera instància, va guanyar.

Així, la Batllia va condemnar la societat al pagament dels prop de 3.000 euros en què es va xifrar el cost de la reparació del turisme. Es considerava, agafant els arguments de la demandant, que la culpa del sinistre era el fet que l’aparcament es trobava inundat d’aigua, provinent de la pluja d’aquell dia de setembre i, en canvi, “la propietat no va fer cap acció dirigida o bé a alertar els usuaris o bé a impedir el seu accés per garantir la seva seguretat”.

En un primer moment, la Batllia va condemnar la societat gestora de la instal·lació a pagar els prop de 3.000 euros que va costar la reparació del cotxe

L’empresa, però, no va acceptar la sentència i va presentar, llavors, un recurs al Superior. En aquesta segona instància, ha tingut més sort. Entre els seus arguments hi havia el fet que, al seu entendre, no es podia parlar d’inundació, malgrat l’existència d’alguns bassals, i, sobretot, que el conductor del vehicle anava amb excés de velocitat i contra direcció.

El Superior, a l’hora de decidir, ha estudiat l’atestat policial de l’accident. Els agents van constatar que, si bé és cert que el terra estava molt mullat i amb alguns bassals, no es trobava inundat. També ha tingut en compte un informe pericial sobre els danys soferts que deixa clar que “la velocitat de circulació havia de ser superior als 10 quilòmetres per hora permesos per l’aparcament i degudament senyalitzats tant a l’entrada com a l’interior del mateix”.

A banda, els magistrats també recorden que “l’article 3 del Codi de la circulació exigeix que els conductors siguin diligents en la seva conducció i que adeqüin la seva velocitat a les circumstàncies de la calçada, de pluja, neu …”. Aquesta disposició remarquen, també cal tenir-la en compte encara que es vagi “a l’interior d’un aparcament privat”, ja que “aquesta diligència també és exigible als efectes de no ocasionar perjudicis ni als tercers que hi circulin o que hi tinguin el vehicle estacionat, ni a un mateix”.

Per tots aquests motius, el Superior ha optat per admetre el recurs presentat per l’empresa. Així, ha revocat la sentència de primera instància. D’aquesta forma, serà el propietari del vehicle qui haurà de fer-se càrrec del cost de la reparació.

altaveu.com

Covid-19, ‘Fortnite’ i la mona de pasqua

En una primera ullada, sembla que la Covid-19, el Fortnite i la mona de pasqua res tenen a veure. Però, a les pastisseries, tot pren un nou sentit. Tot i que molta gent es manté en els clàssics (plomalls, fruita confitada, ous i figures de xocolata), sempre hi ha innovadors. Aquest 2021, sembla que els motius que més han irromput als pastissos han sigut els videojocs i la pandèmia. “Nosaltres crearem una mona amb motiu del virus i molta gent l’ha encomanada”, han explicat des de Cigne & Delicious.

La Covid-19 ha sigut, també, motiu de preocupació per als pastissers, igual que per a qualsevol sector. Així i tot, sembla que aquest any ha tornat una mica l’estabilitat. “Hem recuperat les comandes normals, la venda s’hi ha mantes com anys anteriors”, han afirmat des de Cigne & Delicious. Però no a tots els llocs es poden relaxar, Jimmy Ambor, gerent de Les delícies de Jimmy, s’ha mostrat preocupat per les recents mesures de Govern. “De sobte hem vist que la gent podia sortir del país, però els turistes catalans no venen. Per tant, haurem d’esperar a veure què ha fet la gent en els pròxims dies”, ha assenyalat.

Una tradició que sí que es manté és la d’encomanar la mona de Pasqua a l’últim moment. “Aquest any la gent s’ha relaxat més encara pensant que no podria sortir del país, i molts encara no han vingut. No sabem si la gent marxarà o es quedarà”, ha explicat Josep Manuel Da Silva, regent d’El Tartell. Noelia Ruiz, de la pastisseria Casal, ha assenyalat que, fins dijous, no han començat l’allau de peticions, “sempre hi ha gent previsora que ja fa dues setmanes que les tenia reservades, però la majoria comencen a venir els dies festius”.

Les quantitats i els preus han sigut també invariables en l’equació de la mona. “El pastís que més es demana és el més menut, de quatre persones”, ha indicat Da Silva. Els motius no se sap ben bé si són pandèmics, o econòmics, però aquest patró es repeteix també a l’establiment Casal, on Ruiz ha assegurat que també són les de menys persones les més encomanades.

La mona de Pasqua a Andorra continua sent un clàssic del qual la població no en té gana de prescindir. Al 2020, tot i la incertesa i la poca relació social, aquesta tradició no es va trencar. “Les teníem totes exposades i es va vendre molt. Com la gent es va quedar a casa i no va sortir del país, van comprar moltes mones”, ha indicat Ruiz. Aquest any, amb els pastissos ja preparats en previsió, sols queda esperar per poder fer balanç.

altaveu.com

Covid-19, ‘Fortnite’ i la mona de pasqua

En una primera ullada, sembla que la Covid-19, el Fortnite i la mona de pasqua res tenen a veure. Però, a les pastisseries, tot pren un nou sentit. Tot i que molta gent es manté en els clàssics (plomalls, fruita confitada, ous i figures de xocolata), sempre hi ha innovadors. Aquest 2021, sembla que els motius que més han irromput als pastissos han sigut els videojocs i la pandèmia. “Nosaltres crearem una mona amb motiu del virus i molta gent l’ha encomanada”, han explicat des de Cigne & Delicious.

La Covid-19 ha sigut, també, motiu de preocupació per als pastissers, igual que per a qualsevol sector. Així i tot, sembla que aquest any ha tornat una mica l’estabilitat. “Hem recuperat les comandes normals, la venda s’hi ha mantes com anys anteriors”, han afirmat des de Cigne & Delicious. Però no a tots els llocs es poden relaxar, Jimmy Ambor, gerent de Les delícies de Jimmy, s’ha mostrat preocupat per les recents mesures de Govern. “De sobte hem vist que la gent podia sortir del país, però els turistes catalans no venen. Per tant, haurem d’esperar a veure què ha fet la gent en els pròxims dies”, ha assenyalat.

Una tradició que sí que es manté és la d’encomanar la mona de Pasqua a l’últim moment. “Aquest any la gent s’ha relaxat més encara pensant que no podria sortir del país, i molts encara no han vingut. No sabem si la gent marxarà o es quedarà”, ha explicat Josep Manuel Da Silva, regent d’El Tartell. Noelia Ruiz, de la pastisseria Casal, ha assenyalat que, fins dijous, no han començat l’allau de peticions, “sempre hi ha gent previsora que ja fa dues setmanes que les tenia reservades, però la majoria comencen a venir els dies festius”.

Les quantitats i els preus han sigut també invariables en l’equació de la mona. “El pastís que més es demana és el més menut, de quatre persones”, ha indicat Da Silva. Els motius no se sap ben bé si són pandèmics, o econòmics, però aquest patró es repeteix també a l’establiment Casal, on Ruiz ha assegurat que també són les de menys persones les més encomanades.

La mona de Pasqua a Andorra continua sent un clàssic del qual la població no en té gana de prescindir. Al 2020, tot i la incertesa i la poca relació social, aquesta tradició no es va trencar. “Les teníem totes exposades i es va vendre molt. Com la gent es va quedar a casa i no va sortir del país, van comprar moltes mones”, ha indicat Ruiz. Aquest any, amb els pastissos ja preparats en previsió, sols queda esperar per poder fer balanç.

altaveu.com

Covid-19, ‘Fortnite’ i la mona de pasqua

En una primera ullada, sembla que la Covid-19, el Fortnite i la mona de pasqua res tenen a veure. Però, a les pastisseries, tot pren un nou sentit. Tot i que molta gent es manté en els clàssics (plomalls, fruita confitada, ous i figures de xocolata), sempre hi ha innovadors. Aquest 2021, sembla que els motius que més han irromput als pastissos han sigut els videojocs i la pandèmia. “Nosaltres crearem una mona amb motiu del virus i molta gent l’ha encomanada”, han explicat des de Cigne & Delicious.

La Covid-19 ha sigut, també, motiu de preocupació per als pastissers, igual que per a qualsevol sector. Així i tot, sembla que aquest any ha tornat una mica l’estabilitat. “Hem recuperat les comandes normals, la venda s’hi ha mantes com anys anteriors”, han afirmat des de Cigne & Delicious. Però no a tots els llocs es poden relaxar, Jimmy Ambor, gerent de Les delícies de Jimmy, s’ha mostrat preocupat per les recents mesures de Govern. “De sobte hem vist que la gent podia sortir del país, però els turistes catalans no venen. Per tant, haurem d’esperar a veure què ha fet la gent en els pròxims dies”, ha assenyalat.

Una tradició que sí que es manté és la d’encomanar la mona de Pasqua a l’últim moment. “Aquest any la gent s’ha relaxat més encara pensant que no podria sortir del país, i molts encara no han vingut. No sabem si la gent marxarà o es quedarà”, ha explicat Josep Manuel Da Silva, regent d’El Tartell. Noelia Ruiz, de la pastisseria Casal, ha assenyalat que, fins dijous, no han començat l’allau de peticions, “sempre hi ha gent previsora que ja fa dues setmanes que les tenia reservades, però la majoria comencen a venir els dies festius”.

Les quantitats i els preus han sigut també invariables en l’equació de la mona. “El pastís que més es demana és el més menut, de quatre persones”, ha indicat Da Silva. Els motius no se sap ben bé si són pandèmics, o econòmics, però aquest patró es repeteix també a l’establiment Casal, on Ruiz ha assegurat que també són les de menys persones les més encomanades.

La mona de Pasqua a Andorra continua sent un clàssic del qual la població no en té gana de prescindir. Al 2020, tot i la incertesa i la poca relació social, aquesta tradició no es va trencar. “Les teníem totes exposades i es va vendre molt. Com la gent es va quedar a casa i no va sortir del país, van comprar moltes mones”, ha indicat Ruiz. Aquest any, amb els pastissos ja preparats en previsió, sols queda esperar per poder fer balanç.

altaveu.com

De jugar al Fortnite a la portada de Forbes

El ‘youtuber’ espanyol The Grefg pot presumir d’un nou èxit en la seva llista, ni més ni menys que arribar a protagonitzar una portada de Forbes Espanya. És un dels més populars, al costat d’altres com Rubén Doblas Gundersen o Ibai Plans, i compta amb una gran quantitat de seguidors en les múltiples plataformes on crea contingut: a Youtube supera els 16.800.000 de subscriptors, a Twitch ja compta amb 7 milions i 6.6 de seguidors també a Instagram.

“Significa per a mi una gran il·lusió ser aquest mes d’abril portada de la revista”, ha expressat el ‘youtuber’ al post d’Instagram on comparteix la imatge, en la qual apareix com un dels millors ‘gamers’ del 2021 . La revista Forbes ha dedicat el seu últim número als eSports, on The Grefg destaca, als seus 24 anys, com un dels ‘streamers’ més destacats.

Feia història fa un parell de mesos després de fer miques el rècord d’espectadors simultanis en un canal individual de Twitch (la plataforma per retransmetre partides de videojocs). El murcià, resident a Andorra des de fa ja quatre anys, va aconseguir reunir a més de 2,5 milions de seguidors a la presentació del seu ‘skin’ del videojoc. L’anterior rècord el tenia Tyler ‘Ninja’ Blevins, que el 2018 va reunir 635.000 espectadors per seguir la seva partida amb el raper Drake. A nivell d’empreses, s’han assolit xifres més altes. La presentació de la Play Station 5, per exemple, va tenir un públic virtual de més de 6 milions d’espectadors.

16172742241066

La retransmissió de TheGrefg tenia com a temàtica la presentació de la seva col·laboració amb la sèrie Ídols de Fortnite. És una línia de personatges basats en els creadors de contingut de Fortnite més rellevants a nivell mundial. Alguns ‘streamers’ com Ninja, Lachlan Power i Loserfruit ja tenen ‘skins’ propis en aquesta sèrie. Carregà el seu primer vídeo amb catorze anys, i es va fer popular per publicar vídeos de videojocs coneguts. En diversos vídeos ha promocionat diverses marques com Kontrol Freek, G Fuel i Burn Controllers Spain. El 2016 va cofundar amb Goorgo l’organització d’eSports Team Heretics. L’octubre del 2020 començà a aparèixer en el ‘reality’ de talents Top Gamers Academy com a mentor.

A l’entrevista a Forbes explica que amb la seva marxa d’Espanya i d’altres de companys, “s’ha posat el focus en els ‘youtubers’, però hi ha molts altres professionals que ho fan. Jo vaig marxar fa quatre anys per una causa fiscal, i no ho amago, però per a la meva sorpresa Andorra m’ha aportat un estil de vida que no canviaria”. Troba a faltar a la seva família però té pensat portar-la a viure amb ell a Andorra.

[embedded content]

altaveu.com

La pitjor forma de resoldre un divorci

El Tribunal de Corts ha imposat una pena de tres anys de presó condicionals a una dona per haver-se endut del país les dues filles, la custòdia de les quals corresponia al pare. La sentència arriba després que la justícia espanyola confirmés aquest aspecte. Al judici, la defensa va admetre sense problemes els fets que, però, va atribuir a la joventut de la processada i a les ganes que tenia d’estar amb les menors.

Els fets es remunten al 2018. La parella s’havia instal·lat a Andorra mesos abans però la relació va degenerar i, finalment, es van separar. Les dues nenes van quedar-se a càrrec del pare, situació que es va mantenir durant un temps. Fins que la dona es va presentar un dia per sorpresa a l’escola de les filles i es va intentar emportar una. Abans havia trucat l’exparella i li va etzibar que “ara et toca sofrir a tu, ara ploraràs”.

Des del centre es va alertar la policia i aquesta va avisar el pare. Tots dos van trobar-se al col·legi i van arribar a un acord que, tot sigui dit, va ser desaconsellat pel cos d’ordre. La mare recolliria les nenes quan acabessin classes i les deixaria a les nou del vespre a casa de l’home.

Una de les sales del Tribunal de Corts.

Relacionat

Passada aquella hora, la dona no es va presentar al domicili de la seva exparella. Quan aquest la va trucar per demanar-li on era, la sorpresa encara va ser més majúscula. Havia marxat amb les dues menors i ja estaven camí cap a Màlaga.

Mesos després, la justícia espanyola van acabar sentenciant que la dona havia de tornar les nenes al progenitor. La denúncia del pare a Andorra, però, va continuar el seu procés i va acabar arribant a judici al Tribunal de Corts, ara fa unes setmanes. La fiscalia va demanar una pena de quatre anys per dos delictes majors de sostracció de menors, a banda d’un altre menor d’amenaces. Els fets, segons el ministeri públic, estaven acreditats, malgrat que a la vista no van comparèixer ni la processada ni el pare.

Des de la defensa, de fet, es van admetre els fets. Va demanar, però, que la pena fos només de dos anys. Argumentava que la seva clienta va actuar per “les ganes d’estar amb les seves filles” i també va posar en relleu la seva joventut en el moment dels fets.

Finalment, el Tribunal ha optat per un terme mig. Ha considerat, evidentment, culpable la dona. La pena adoptada ha estat de tres anys de presó, tots ells condicionals.  

altaveu.com

Sumits en la consternació

El plor no s’atura. Ni amics ni familiars encara no se’n saben avenir. Escaldes i més encara Canillo acomiadaran commoguts aquest dimarts els dos joves morts a les bordes de Mereig la fatídica matinada del canvi d’hora. Del Diumenge de Rams. Enmig d’una consternació absoluta dels més propers i la incredulitat -més enllà de debats sobre mesures sanitàries- de gairebé tot un país, els investigadors han confirmat aquest dilluns els primers indicis sobre la causa de la tragèdia. La fatal inhalació del fatídic monòxid de carboni del grup electrogen.

Després de les oportunes proves forenses, les respectives famílies han pogut iniciar el dol amb la vetlla dels malaurats joves. Al tanatori o a casa. L’església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes acomiadarà, amb les oportunes restriccions i limitacions d’aforament a l’interior, Ariadna Tena, de 18 anys, al punt del migdia (12 hores). Aquella mateixa hora, el comú de Canillo, al tomb del qual hi ha molts dels joves implicats en tot el malaurat succés, ha convocat un minut de silenci a la plaça Carlemany. Serà commovedor sense cap mena de dubte, just quatre hores abans de la missa funeral (16 hores) en memòria de Guillem Torres, de 22 anys, a l’església parroquial de Sant Serni.

L’església de Sant Pere Màrtir, a Escaldes, acull aquest dimarts al migdia (12 hores) el funeral en memòria de la noia de 18 anys; a la mateixa hora la plaça de Carlemany, a Canillo, farà un compungit minut de silenci; i quatre hores més tard (16 hores), s’acomiadarà el noi de 22 anys a Sant Serni

La tragèdia ho és més encara per tot el que envolta el malauradíssim succés. Toca fer tràmits que mai ningú hauria volgut haver de fer. De fet, el comú canillenc hauria disposat ja des d’aquest mateix diumenge suport psicològic per als joves que més a prop estaven de les dues malaurades víctimes. Tampoc no es va confirmar el fatal desenllaç als familiars dels joves inicialment desapareguts, al peu mateix de les bordes de Mereig, fins que no hi va haver a lloc especialistes en el suport psicològic.

Tot és massa dur. La policia, almenys ara per ara, no incidirà en allò que va embolcallar el malaurat succés. En el que va dur a Mereig desenes de joves durant la nit de dissabte i la matinada de diumenge. Sí que s’han fet aquest dilluns, i s’hauran de fer encara en els propers dies, la presa de testimoniatge a diverses persones que tenen una vinculació més o menys directa amb els fets. De moment, però, haurien passat pel despatx central de la policia un nombre molt limitat de citats.

Les persones més directament relacionades amb la propietat de la Borda Rossell, on es feia la festa en què van acudir els dos malaurats joves, i en l’annex del qual acabarien apareixent sense vida noia i noi. I també s’hauria pogut parlar ja aquest dilluns amb algun dels companys o assistents a la trobada amb fatídic final. Més que res, els investigadors, segons algunes fonts, pretenien corroborar detalls sobre el grup electrogen i la seva situació i, també, confirmar allò que sempre s’havia tingut clar: la mort accidental (ni criminalitat ni voluntarietat) dels dos joves.

El fet que els dos nois tanquessin per dins, inconscientment, l’habitacle on hi havia el generador de corrent -a Mereig no hi arriba l’electricitat- va fer que ningú, ni els policies ni els bombers que participaven en la recerca, paressin compte a aquell receptacle on ben just hi cabia l’equip electrogen i la parella. Fins que el propietari de la borda no va arribar a lloc i li va estranyar que una porta que ell sempre deixava oberta justament perquè l’espai es ventilés del maleït monòxid no es va acabar de desencadenar tot.

Aterratge de l'helicòpter a l'entorn de la borda i l'habitacle on han passat els fets.

Relacionat

Les proves forenses i les indagacions fetes han confirmat tots els indicis ja apuntats diumenge mateix una vegada es van trobar els cossos i els investigadors van ser conscients de la presència del generador. De fet, quan ja s’havia desmuntat tot el dispositiu i els serveis sanitaris i fúnebres ja havien fet la seva feina amb el beneplàcit de la batlle i la fiscal de guàrdia, es va tornar a posar en marxa el grup electrogen i va quedar clar. Sense ventilació era cosa de minuts.

Malaurats minuts, malaurada festa, malaurada tragèdia. Sumits en la consternació, familiars, amics, coneguts… diran adéu als dos joves massa joves als quals el monòxid de carboni els va segar la vida. Encara bona part del país viu compungit. Temps hi haurà, si cal, per aprendre lliçons d’allò que pot ser no toca i del que segur que no hauria.

altaveu.com

Sumits en la consternació

El plor no s’atura. Ni amics ni familiars encara no se’n saben avenir. Escaldes i més encara Canillo acomiadaran commoguts aquest dimarts els dos joves morts a les bordes de Mereig la fatídica matinada del canvi d’hora. Del Diumenge de Rams. Enmig d’una consternació absoluta dels més propers i la incredulitat -més enllà de debats sobre mesures sanitàries- de gairebé tot un país, els investigadors han confirmat aquest dilluns els primers indicis sobre la causa de la tragèdia. La fatal inhalació del fatídic monòxid de carboni del grup electrogen.

Després de les oportunes proves forenses, les respectives famílies han pogut iniciar el dol amb la vetlla dels malaurats joves. Al tanatori o a casa. L’església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes acomiadarà, amb les oportunes restriccions i limitacions d’aforament a l’interior, Ariadna Tena, de 18 anys, al punt del migdia (12 hores). Aquella mateixa hora, el comú de Canillo, al tomb del qual hi ha molts dels joves implicats en tot el malaurat succés, ha convocat un minut de silenci a la plaça Carlemany. Serà commovedor sense cap mena de dubte, just quatre hores abans de la missa funeral (16 hores) en memòria de Guillem Torres, de 22 anys, a l’església parroquial de Sant Serni.

L’església de Sant Pere Màrtir, a Escaldes, acull aquest dimarts al migdia (12 hores) el funeral en memòria de la noia de 18 anys; a la mateixa hora la plaça de Carlemany, a Canillo, farà un compungit minut de silenci; i quatre hores més tard (16 hores), s’acomiadarà el noi de 22 anys a Sant Serni

La tragèdia ho és més encara per tot el que envolta el malauradíssim succés. Toca fer tràmits que mai ningú hauria volgut haver de fer. De fet, el comú canillenc hauria disposat ja des d’aquest mateix diumenge suport psicològic per als joves que més a prop estaven de les dues malaurades víctimes. Tampoc no es va confirmar el fatal desenllaç als familiars dels joves inicialment desapareguts, al peu mateix de les bordes de Mereig, fins que no hi va haver a lloc especialistes en el suport psicològic.

Tot és massa dur. La policia, almenys ara per ara, no incidirà en allò que va embolcallar el malaurat succés. En el que va dur a Mereig desenes de joves durant la nit de dissabte i la matinada de diumenge. Sí que s’han fet aquest dilluns, i s’hauran de fer encara en els propers dies, la presa de testimoniatge a diverses persones que tenen una vinculació més o menys directa amb els fets. De moment, però, haurien passat pel despatx central de la policia un nombre molt limitat de citats.

Les persones més directament relacionades amb la propietat de la Borda Rossell, on es feia la festa en què van acudir els dos malaurats joves, i en l’annex del qual acabarien apareixent sense vida noia i noi. I també s’hauria pogut parlar ja aquest dilluns amb algun dels companys o assistents a la trobada amb fatídic final. Més que res, els investigadors, segons algunes fonts, pretenien corroborar detalls sobre el grup electrogen i la seva situació i, també, confirmar allò que sempre s’havia tingut clar: la mort accidental (ni criminalitat ni voluntarietat) dels dos joves.

El fet que els dos nois tanquessin per dins, inconscientment, l’habitacle on hi havia el generador de corrent -a Mereig no hi arriba l’electricitat- va fer que ningú, ni els policies ni els bombers que participaven en la recerca, paressin compte a aquell receptacle on ben just hi cabia l’equip electrogen i la parella. Fins que el propietari de la borda no va arribar a lloc i li va estranyar que una porta que ell sempre deixava oberta justament perquè l’espai es ventilés del maleït monòxid no es va acabar de desencadenar tot.

Aterratge de l'helicòpter a l'entorn de la borda i l'habitacle on han passat els fets.

Relacionat

Les proves forenses i les indagacions fetes han confirmat tots els indicis ja apuntats diumenge mateix una vegada es van trobar els cossos i els investigadors van ser conscients de la presència del generador. De fet, quan ja s’havia desmuntat tot el dispositiu i els serveis sanitaris i fúnebres ja havien fet la seva feina amb el beneplàcit de la batlle i la fiscal de guàrdia, es va tornar a posar en marxa el grup electrogen i va quedar clar. Sense ventilació era cosa de minuts.

Malaurats minuts, malaurada festa, malaurada tragèdia. Sumits en la consternació, familiars, amics, coneguts… diran adéu als dos joves massa joves als quals el monòxid de carboni els va segar la vida. Encara bona part del país viu compungit. Temps hi haurà, si cal, per aprendre lliçons d’allò que pot ser no toca i del que segur que no hauria.

altaveu.com

L’incendi al Tiffany’s, cinc anys sense respostes

El vespre del 29 de març del 2016 al centre de la Massana es va viure un autèntic malson. Un espectacular incendi va provocar importantíssims danys materials a l’edifici Tiffany’s. Tot i l’espectacularitat del sinistre, afortunadament, no es van haver de lamentar víctimes. Això sí, molts dels llavors inquilins, que van haver de sortir corrent, van perdre bona part de les seves possessions. El G.G. -prefereix donar només les inicials- recorda aquella nit, cinc anys després, i lamenta que un error no li ha permès presentar-se en la causa pel succés.

Aquell hivern, havia vingut a treballar per la campanya turística. Havia llogat un dels àtics de l’edifici juntament amb tres companys més. Aquella nit, però, van haver de sortir corrent, sense temps d’agafar res. “Vaig poder quedar-me amb les claus del cotxe i amb un disc dur. Res més”, recorda. Per tant, va perdre totes les pertinences. I és que el pis va quedar absolutament consumit per les flames.

Malgrat aquella experiència, Andorra li va agradar. Prou per, quan va tronar l’hivern següent, decidir quedar-se a viure al país. Per això, va decidir seguir amb la reclamació del que ell considerava just. Cert, no tenien assegurança contractada, però recorda que “nosaltres no vam originar l’incendi sinó que en vam ser les víctimes”.

“Es passen les culpes uns als altres i no pensen en les persones que ho van perdre tot”, retreu ara que fa cinc anys del sinistre, que, per fortuna, no va provocar cap víctima

Llavors, però, es va trobar amb una sorpresa desagradable. Ja dies després del sinistre, i vist que “la immobiliària s’estava portant molt malament i no en volia saber res”, ell i els seus companys de pis van optar per realitzar alguna acció pel seu compte. Van parlar amb una advocada i, seguint el seu consell, “vam posar una denúncia a la policia perquè havíem perdut totes les pertinences”.

Quan va tornar, es va trobar que “em deien que, com que havia passat el temps i no havia fet cap acció, havia perdut l’opció de fer res”. Segons apunta, “l’advocada no ens va assessorar bé; havíem d’haver presentat una demanda a la justícia”. Tot i això, ho ha continuat intentant però sempre, lamenta, s’ha trobat les portes tancades.

També es mostra crític amb com s’ha desenvolupat posteriorment tot el procés entorn de l’incendi. “Es passen les culpes uns als altres i no pensen en les persones que ho van perdre tot”, retreu. Fins i tot, explica, “s’ha arribat a acusar els bombers perquè la nit anterior havien intervingut en una xemeneia i es diu que no van apagar bé la zona”.

En el seu cas, afirma, “em sento indefens”. No amaga la sensació que s’està intentant dilatar tot el procés esperant que la resta d’afectats, aquells que sí que van poder presentar-se en la causa, acabin llançant la tovallola. “Com més anys passin, menys persones quedaran en la lluita per intentar recuperar alguna cosa”, apunta.

També explica que un cop extingit el foc, va pujar amb els bombers al que quedava del que havia estat el seu habitatge. “Estaven astorats”, recorda. I és que, assegura, “m’ensenyaven la casa i l’edifici no complia les mesures; van obrir la paret de l’habitació on jo dormia i, per dins, era tot just palla i fusta”.

Cinc anys després, G.G. recorda encara aquella nit del 29 de març on va salvar la vida, però va perdre “totes les meves coses”. I lamenta que encara no s’hagi trobat (o volgut trobar) un responsable d’un sinistre que va causar un fort impacte en la societat andorrana.

altaveu.com