D’antic bingo a futur saló de jocs electrònics

Encara que es porta amb màxima discreció i, fins i tot, es nega si es demana obertament per la qüestió, els propietaris de l’edifici de plana baixa que històricament havia acollit el bingo al centre del carrer Prat de la Creu d’Andorra la Vella, gairebé davant per davant de l’actual Bingo Star’s, estan adequant el local, que durant molts anys ha estat tancat amb la intenció que s’hi ubiqui una mena de saló d’‘e-games’, de jocs electrònics de darrera generació, s’entén.

Fa ja un temps es va desbrossar el local amb la intenció que es pogués veure tota la profunditat del local. Aquells veterans del lloc, si mai van acudir a fer alguna partida al bingo, recordaran una sala grandiosa. Tot en una planta. Però d’allò més gran. Calia recuperar l’espai en la seva dimensió per si algú hi mostrava interès. Per un acord signat i rubricat, damunt d’aquell local no s’hi pot construir. En una primera fase, doncs, es va netejar l’interior i es va impermeabilitzar la teulada.

-

Relacionat

Ara, segons algunes fonts, s’està condicionant a nivell d’interiors i de façana per posar-ho a llogar. Inicialment per a locals comercials. Per ubicar-hi “quelcom d’innovador”, segons les fonts consultades, que han reconegut que l’opció dels e-games és la que està ara sobre la taula. Hi ha dos factors que podrien ser un bon reclam: d’una banda, l’atracció dels ‘youtubers’. De l’altra, la proximitat del futur casino.

El projecte s’està treballant, segons les fonts, amb molta cura i discreció. No es vol aixecar la llebre ni cap moviment contrari que pugui servir per posar pals a les rodes al desenvolupament del ‘negoci’. El que no hi hauria en el futur ‘complex’ de joc electrònic seria cap punt de restauració. Es considera que a la zona hi ha complements prou idonis. De fet, a la zona, en part, hi ha locals que són de la mateixa propietat i que ja ofereixen una notable oferta gastronòmica que s’ampliarà amb un Burger King. A més, no es descarta que si algun dels espais queda buit es potenciï amb altres propostes de restauració. En fi, que l’antic bingo va camí de recuperar la vida. Adequada als nous temps. Innovadors, electrònics. Però joc al cap i a la fi.

altaveu.com

D’antic bingo a futur saló de jocs electrònics

Encara que es porta amb màxima discreció i, fins i tot, es nega si es demana obertament per la qüestió, els propietaris de l’edifici de plana baixa que històricament havia acollit el bingo al centre del carrer Prat de la Creu d’Andorra la Vella, gairebé davant per davant de l’actual Bingo Star’s, estan adequant el local, que durant molts anys ha estat tancat amb la intenció que s’hi ubiqui una mena de saló d’‘e-games’, de jocs electrònics de darrera generació, s’entén.

Fa ja un temps es va desbrossar el local amb la intenció que es pogués veure tota la profunditat del local. Aquells veterans del lloc, si mai van acudir a fer alguna partida al bingo, recordaran una sala grandiosa. Tot en una planta. Però d’allò més gran. Calia recuperar l’espai en la seva dimensió per si algú hi mostrava interès. Per un acord signat i rubricat, damunt d’aquell local no s’hi pot construir. En una primera fase, doncs, es va netejar l’interior i es va impermeabilitzar la teulada.

-

Relacionat

Ara, segons algunes fonts, s’està condicionant a nivell d’interiors i de façana per posar-ho a llogar. Inicialment per a locals comercials. Per ubicar-hi “quelcom d’innovador”, segons les fonts consultades, que han reconegut que l’opció dels e-games és la que està ara sobre la taula. Hi ha dos factors que podrien ser un bon reclam: d’una banda, l’atracció dels ‘youtubers’. De l’altra, la proximitat del futur casino.

El projecte s’està treballant, segons les fonts, amb molta cura i discreció. No es vol aixecar la llebre ni cap moviment contrari que pugui servir per posar pals a les rodes al desenvolupament del ‘negoci’. El que no hi hauria en el futur ‘complex’ de joc electrònic seria cap punt de restauració. Es considera que a la zona hi ha complements prou idonis. De fet, a la zona, en part, hi ha locals que són de la mateixa propietat i que ja ofereixen una notable oferta gastronòmica que s’ampliarà amb un Burger King. A més, no es descarta que si algun dels espais queda buit es potenciï amb altres propostes de restauració. En fi, que l’antic bingo va camí de recuperar la vida. Adequada als nous temps. Innovadors, electrònics. Però joc al cap i a la fi.

altaveu.com

D’antic bingo a futur saló de jocs electrònics

Encara que es porta amb màxima discreció i, fins i tot, es nega si es demana obertament per la qüestió, els propietaris de l’edifici de plana baixa que històricament havia acollit el bingo al centre del carrer Prat de la Creu d’Andorra la Vella, gairebé davant per davant de l’actual Bingo Star’s, estan adequant el local, que durant molts anys ha estat tancat amb la intenció que s’hi ubiqui una mena de saló d’‘e-games’, de jocs electrònics de darrera generació, s’entén.

Fa ja un temps es va desbrossar el local amb la intenció que es pogués veure tota la profunditat del local. Aquells veterans del lloc, si mai van acudir a fer alguna partida al bingo, recordaran una sala grandiosa. Tot en una planta. Però d’allò més gran. Calia recuperar l’espai en la seva dimensió per si algú hi mostrava interès. Per un acord signat i rubricat, damunt d’aquell local no s’hi pot construir. En una primera fase, doncs, es va netejar l’interior i es va impermeabilitzar la teulada.

-

Relacionat

Ara, segons algunes fonts, s’està condicionant a nivell d’interiors i de façana per posar-ho a llogar. Inicialment per a locals comercials. Per ubicar-hi “quelcom d’innovador”, segons les fonts consultades, que han reconegut que l’opció dels e-games és la que està ara sobre la taula. Hi ha dos factors que podrien ser un bon reclam: d’una banda, l’atracció dels ‘youtubers’. De l’altra, la proximitat del futur casino.

El projecte s’està treballant, segons les fonts, amb molta cura i discreció. No es vol aixecar la llebre ni cap moviment contrari que pugui servir per posar pals a les rodes al desenvolupament del ‘negoci’. El que no hi hauria en el futur ‘complex’ de joc electrònic seria cap punt de restauració. Es considera que a la zona hi ha complements prou idonis. De fet, a la zona, en part, hi ha locals que són de la mateixa propietat i que ja ofereixen una notable oferta gastronòmica que s’ampliarà amb un Burger King. A més, no es descarta que si algun dels espais queda buit es potenciï amb altres propostes de restauració. En fi, que l’antic bingo va camí de recuperar la vida. Adequada als nous temps. Innovadors, electrònics. Però joc al cap i a la fi.

altaveu.com

D’antic bingo a futur saló de jocs electrònics

Encara que es porta amb màxima discreció i, fins i tot, es nega si es demana obertament per la qüestió, els propietaris de l’edifici de plana baixa que històricament havia acollit el bingo al centre del carrer Prat de la Creu d’Andorra la Vella, gairebé davant per davant de l’actual Bingo Star’s, estan adequant el local, que durant molts anys ha estat tancat amb la intenció que s’hi ubiqui una mena de saló d’‘e-games’, de jocs electrònics de darrera generació, s’entén.

Fa ja un temps es va desbrossar el local amb la intenció que es pogués veure tota la profunditat del local. Aquells veterans del lloc, si mai van acudir a fer alguna partida al bingo, recordaran una sala grandiosa. Tot en una planta. Però d’allò més gran. Calia recuperar l’espai en la seva dimensió per si algú hi mostrava interès. Per un acord signat i rubricat, damunt d’aquell local no s’hi pot construir. En una primera fase, doncs, es va netejar l’interior i es va impermeabilitzar la teulada.

-

Relacionat

Ara, segons algunes fonts, s’està condicionant a nivell d’interiors i de façana per posar-ho a llogar. Inicialment per a locals comercials. Per ubicar-hi “quelcom d’innovador”, segons les fonts consultades, que han reconegut que l’opció dels e-games és la que està ara sobre la taula. Hi ha dos factors que podrien ser un bon reclam: d’una banda, l’atracció dels ‘youtubers’. De l’altra, la proximitat del futur casino.

El projecte s’està treballant, segons les fonts, amb molta cura i discreció. No es vol aixecar la llebre ni cap moviment contrari que pugui servir per posar pals a les rodes al desenvolupament del ‘negoci’. El que no hi hauria en el futur ‘complex’ de joc electrònic seria cap punt de restauració. Es considera que a la zona hi ha complements prou idonis. De fet, a la zona, en part, hi ha locals que són de la mateixa propietat i que ja ofereixen una notable oferta gastronòmica que s’ampliarà amb un Burger King. A més, no es descarta que si algun dels espais queda buit es potenciï amb altres propostes de restauració. En fi, que l’antic bingo va camí de recuperar la vida. Adequada als nous temps. Innovadors, electrònics. Però joc al cap i a la fi.

altaveu.com

Un Sant Jordi “quasi” com els d’abans

Llibreries, editorials, escriptors i lectors ja han iniciat el compte enrere per a la que és la cita de l’any, Sant Jordi. Després d’un 2020 estrany, en la que les novetats literàries van quedar una mica amagades i relegades a un segon pla, aquest any tornen amb força al panorama andorrà. Les ganes per sentir de nou la normalitat prepandèmica també estan presents a aquest sector que, tot i que les xifres no han tornat, sembla que són bastant similars.

A menys d’un mes de la festivitat, les novetats literàries ja van sortint a la llum. Les editorials i llibreries ja estan en plena promoció dels seus nous títols. Fins i tot la Biblioteca Nacional ha tret ja el llistat de Sant Jordi, que habitualment surt una setmana abans de la data. Anna Riberaygua, de la llibreria La Puça, explica que es tracta d’emoció, “aquest any tenim molta il·lusió i amb moltes novetats del Pirineu i d’Andorra. També amb una mica d’incertesa, ja que no sabem ben bé com anirà, però en tenim moltes ganes.”

Tot i que les xifres de nous títols no són exactament iguals que en anteriors dates, sí que s’aproximen prou al que era habitual en Sant Jordi. A més, s’està fent promoció de molts llibres que, tot i que van sortir fa mesos, no havien tingut l’oportunitat de donar-se a conèixer com cal. Històries escrites en 2020, o sorgides en plena pandèmia que ara estan tenint el reconeixement que mereixen. D’això s’estan encarregant els llibreters andorrans, que s’han mostrat més implicats, si es podia, en tornar a la palestra la literatura del país i els Pirineus.

La Biblioteca Nacional, al seu llistat, ja ha inclòs fins a 52 títols que han estat enregistrats de cara a la festivitat. Aquest registre es va actualitzant constantment, incloent-hi noves obres fins que arribi Sant Jordi. El catàleg és variat i es pot trobar fins a literatura pirenaica, romàntica o assajos, entre altres. Tot un ventall de possibilitats a la mà dels lectors andorrans més àvids.

Pel que fa a les editorials, Límits ho ha jugat tot a una carta, però Mesclant arriba a Sant Jordi amb força. Respecte a la primera, el títol escollit per a aquesta ocasió és ‘Gran és la negra nit’, de Domènec Ferran. És la primera història de l’autor que, una vegada ja jubilat, ha trobat el temps per dedicar a la seva passió, l’escriptura. En aquestes pàgines es pot trobar l’Anaïs i el remolí autodestructiu en què cau després d’un desastre que canvia la seva vida per sempre.

El llibre de Domènec Ferran, 'Gran és la negra nit', per l'editorial Límits
El llibre de Domènec Ferran, ‘Gran és la negra nit’, per l’editorial Límits

Pel que fa a Mesclant, l’editorial ha creat la barreja perfecta entre obres en català i en castellà. Recupera algunes novel·les ja publicades com ‘¿Y si dejamos que sucada?’, d’Ana Oshiro o  ’30 poemes fantàstics i una cançó de Supertramp’, de Jaume Buixadera. Però també llença nous títols, com ‘Katrina Blood’, de Cristina Valle o ‘L’home que feia núvols de sucre’, d’Agustí Franch.

Però, Mesclant té un títol que el seu editor, Àngel Dalmau, hi ha titllat de “molt especial”. Es tracta d’’Un drac a la Vall d’Enclar’, de Jaume Prat. És un conte per a acolorir que explica una història de Sant Jordi no tan típica. Té tots els elements clàssics, amb la noia, la rosa i el drac, però centrat d’una manera molt local, amb escenaris com La Margineda, Santa Coloma… “Ideal pels pares poder portar els seus fills a descobrir el lloc i buscar la nimfa i fins i tot el Tamarro”, indica Dalmau.

Portada d'Un drac a la Vall d'Enclar, de Jaume Prat, per l'editorial Mesclant.
Portada d’Un drac a la Vall d’Enclar, de Jaume Prat, per l’editorial Mesclant.

“Hi ha molts llibres que van sortir l’any passat i que no s’han pogut presentar mai, com ‘Les oliveres i altres paisatges’, de l’Eva Arasa i  ara tenen l’oportunitat”, ha indicat Riberaygua. Un dels punts que més preocupa és la possibilitat que es cancel·li la posada de parades a la plaça del poble, tan típic per celebrar aquesta festivitat Tot i això, es manté l’esperança i es dóna un vot de confiança a la societat. “Servirà per poder posar sobre la taula molts títols i fer ressorgir la literatura. Perquè, aquest any, de cara a Sant Jordi, hem tingut una producció molt similar al que era habitual”, ha afegit la llibretera.

altaveu.com

L’extinció dels refredats

Aquest últim any les persones han estat més alerta de la seva salut que mai. Tot i això, sembla que sols es parla de la Covid-19, la resta d’afeccions han quedat relegades, malauradament, a un segon pla. Cap ha desaparegut, però si han deixat d’estar en el punt de mira de la societat. Abans, a l’hivern, no es parlava d’altra cosa que no fos vacunació per la grip i refredats. Buscar remeis a les farmàcies era quasi quotidià. Però el 2021 ha portat una nova premissa: ja no es venen medicaments per als constipats.

Respecte als anys anteriors, la venda de remeis per a aquestes afeccions comunes ha baixat. Però ho ha fet d’una forma radical, cosa que ha portat als farmacèutics a pensar, fins i tot, que la gent no ho ha patit. “Sembla que la gent no s’ha refredat o, si ho han fet, han anat abans al metge”, afirmen des de la farmàcia Santa Coloma. A Les Anelletes hi coincideixen en el veredicte: “l’ús de la mascareta ha fet que els contagis d’aquestes malalties baixin considerablement. Per tant, la gent ja no busca remeis”.

Les xifres de venda d’aquests productes que abans eren tan habituals, semblen confirmar les sospites dels professionals. “No s’han fet comandes grans, ni una, de remeis per als refredats”, han confirmat des de la farmàcia Central. A l’Abarset han anat fins i tot més enllà, dient que la venda d’aquests productes ha baixat fins a un 90% del que era habitual en altres anys. Uns percentatges que sorprenen, fent comparativa amb temporades anteriors.

Tot i això, les persones sí que s’han preocupat per mantenir-se sanes i han acudit per aconseguir prevenir el contagi. “Hem vist un augment de la vitamina C, cosa que altres anys no havia sigut tan notable”, han afirmat des de la farmàcia Abarset. Millorar les defenses s’ha convertit en una prioritat, així ho han viscut també a Les Anelletes. La mascareta més l’angoixa per no estar dèbils contra la Covid-19 han aconseguit frenar els refredats i les grips.

Però, el que no ha frenat la pandèmia ha sigut les malalties mentals. Els medicaments per als constipats han donat pas als destinats a les afeccions psicològiques. “Hi ha molta gent que està nerviosa, que està perdent la feina, que té problemes, això fa que no dormin i que estiguin alterats tot el dia. Per tant, hem vist una pujada de la venda de pastilles per calmar i per descansar”, han indicat a la farmàcia Santa Coloma. A més, sembla que, segons les diverses fonts consultades, l’augment ha sigut bastant significatiu.

altaveu.com

L’extinció dels refredats

Aquest últim any les persones han estat més alerta de la seva salut que mai. Tot i això, sembla que sols es parla de la Covid-19, la resta d’afeccions han quedat relegades, malauradament, a un segon pla. Cap ha desaparegut, però si han deixat d’estar en el punt de mira de la societat. Abans, a l’hivern, no es parlava d’altra cosa que no fos vacunació per la grip i refredats. Buscar remeis a les farmàcies era quasi quotidià. Però el 2021 ha portat una nova premissa: ja no es venen medicaments per als constipats.

Respecte als anys anteriors, la venda de remeis per a aquestes afeccions comunes ha baixat. Però ho ha fet d’una forma radical, cosa que ha portat als farmacèutics a pensar, fins i tot, que la gent no ho ha patit. “Sembla que la gent no s’ha refredat o, si ho han fet, han anat abans al metge”, afirmen des de la farmàcia Santa Coloma. A Les Anelletes hi coincideixen en el veredicte: “l’ús de la mascareta ha fet que els contagis d’aquestes malalties baixin considerablement. Per tant, la gent ja no busca remeis”.

Les xifres de venda d’aquests productes que abans eren tan habituals, semblen confirmar les sospites dels professionals. “No s’han fet comandes grans, ni una, de remeis per als refredats”, han confirmat des de la farmàcia Central. A l’Abarset han anat fins i tot més enllà, dient que la venda d’aquests productes ha baixat fins a un 90% del que era habitual en altres anys. Uns percentatges que sorprenen, fent comparativa amb temporades anteriors.

Tot i això, les persones sí que s’han preocupat per mantenir-se sanes i han acudit per aconseguir prevenir el contagi. “Hem vist un augment de la vitamina C, cosa que altres anys no havia sigut tan notable”, han afirmat des de la farmàcia Abarset. Millorar les defenses s’ha convertit en una prioritat, així ho han viscut també a Les Anelletes. La mascareta més l’angoixa per no estar dèbils contra la Covid-19 han aconseguit frenar els refredats i les grips.

Però, el que no ha frenat la pandèmia ha sigut les malalties mentals. Els medicaments per als constipats han donat pas als destinats a les afeccions psicològiques. “Hi ha molta gent que està nerviosa, que està perdent la feina, que té problemes, això fa que no dormin i que estiguin alterats tot el dia. Per tant, hem vist una pujada de la venda de pastilles per calmar i per descansar”, han indicat a la farmàcia Santa Coloma. A més, sembla que, segons les diverses fonts consultades, l’augment ha sigut bastant significatiu.

altaveu.com

Portes obertes a la il·lusió dels padrins

Els avis d’Escaldes han pogut recuperar una mica de la seva rutina a la casa pairal de la parròquia. Tot i que ja fa dies que acudeixen per jugar a la petanca a l’exterior de les instal·lacions, ara ja poden també accedir a l’interior i asseure’s a la terrassa. La reobertura d’aquest espai s’ha rebut amb gran il·lusió per part dels padrins, que no han dubtat en acudir i portar la documentació necessària per poder entrar.

Per a moltes d’aquestes persones, aquests espais són com una segona casa. Un lloc on socialitzar, jugar i moure’s amb seguretat, sobretot en aquests temps de pandèmia. Fins a 30 persones s’han apropat per gaudir de la reobertura d’algunes zones a les quals ja feia temps no tenien accés. Maria Lupiáñez, cap del departament de gent gran del comú d’Escaldes-Engordany ha indicat que, tot i això, l’obertura completa de l’espai s’està fent de forma molt gradual. “Ja fa alguns dies que reprenguérem les activitats físiques, però aquesta setmana les hem parat per les festivitats. Aquest matí hem recol·lectat tot el que necessitàvem per als treballadors i a la tarda ja pot venir la gent”, ha explicat Lupiañez

[embedded content]

 

Maria ha sigut una de les primeres jubilades en tornar a asseure’s a l’interior de la casa pairal d’Escaldes. Ho ha fet “amb la il·lusió d’una nena petita”, ha explicat. “Aquí venim a parlar, a jugar, a passar la tarda… Jo no jugo a la petanca, però a cartes, al dominó, el que vulguis i fora no ho podíem fer. Ara podré recuperar el costum”, ha explicat Maria. Joan Josep fins ara havia estat jugant a la petanca, però ara que es pot accedir a l’interior, “tornarà a jugar la partida amb els amics”, ha afirmat.

Fora, per jugar a la petanca, els grups són de quatre. També ho fan així a les activitats físiques que s’organitzen al centre, per mantenir les distàncies de seguretat. “Gràcies a les normes i a què no les hem incomplert podem gaudir d’aquest espai i podem venir aquí per fer les nostres partides. Em sembla fantàstic que puguem estar dins també”, ha explicat Antoni Lara, un dels jugadors habituals.

El principal motiu pel qual el Govern va realitzar la reobertura d’aquests espais és el fet de que gran part dels padrins ja han sigut vacunats. A Escaldes, la majoria ja ha rebut, almenys, la primera dosi del vaccí. A Escaldes, Rafael rebrà la segona al mes de maig, Domi ja ha passat per la segona fase i Antoni també, tots ells han portat avui la documentació necessària per accedir a l’interior. A la Massana, Sant Julià i Ordino les imatges i les històries han sigut similars, amb avis que recuperen costums i espais que els donen vida.

altaveu.com

Reactivació de la vacunació amb AstraZeneca amb llum i alguna ombra

El procés de vacunació amb AstraZeneca s’ha tornat a reiniciar, després de l’arribada de 30.000 dosis la setmana passada a Andorra. La remesa arriba després dels alts i baixos que ha viscut el vaccí les últimes setmanes i que semblava, havia creat un sentiment de desconfiança en la població. Tot i això, aproximadament mil persones haurien d’acudir al llarg del dia, segons Salut, responent a la citació. Unes quantes desenes de ciutadans sembla que han pres la decisió d’esperar i, automàticament, se’ls ha tornat a posar a la cua.

L’ambient al centre de vacunació ha sigut de gran tranquil·litat. Es podria dir que molta més calma que quan s’han subministrat les dosi de Pfizer, on l’acumulació de gent era major. Però, sembla que la gent que hi ha acudit, ho ha fet força decidida. “Si ens apliquen el vaccí d’AstraZeneca és perquè està prou estudiada perquè puguem rebre-la sense por”, ha assegurat Laura Cervera, de 21 anys, a la sortida del seu torn.

[embedded content]

 

Respecte als efectes secundaris, les opinions són una mica més variades però, generalment, la desconfiança s’ha deixat de banda. “Tindrà efectes, com qualsevol medicament, i els haurem d’assumir de la mateixa manera que ho fem sempre”, ha apuntat Olimpia Galvez després de rebre la vacuna. Josep, de 81 anys, ha explicat que, de moment, no té por al que pugui passar després de la dosi, però que caldrà esperar per veure si realment és tan segura com sembla.

“La vacuna d’AstraZeneca em feia una mica de por, però tenia clar que havia d’acudir a la citació”

En tot aquest escenari de calma, sempre hi ha espai per a una mica de nerviosisme. Gent que acudeix perquè té clar que es vol vacunar, però li costa deixar enrere la reticència a tot el que s’ha dit respecte al vaccí d’AstraZeneca. Montse Gamborino, de 65 anys, ha acudit avui, però la seva primera cita era fa uns mesos, per posar-se la Pfizer. “Quan em tocava venir em van confinar i ara sols espero que doni igual una que altra. Tot i això, no em deixo de sentir com un conillet d’índies, perquè aquesta vacuna em dóna un poc de respecte”, ha indicat Gamborino. Però, ha assegurat que no va tenir dubtes quan va rebre la citació.

De la gent que ha renunciat al fet que se’ls subministri AstraZeneca, poc se’n sap. Solament que han traslladat la seva decisió d’esperar a pròximes tandes i que, de forma automàtica, se’ls ha tornat a posar a la cua de vacunació. Tot i això, sembla que amb aquesta remesa s’aconseguirà accelerar una mica el procés, que semblava estancat amb la retirada del vaccí.

imatges: Alba Baró

altaveu.com

Ciberseguretat sota mínims

El que havia de ser un dels grups policials a potenciar acaba de rebre una estocada d’aquelles que fan molt mal. Mentre la ciberdelinqüència va a l’alça, la policia d’Andorra deixa escapar l’única especialista de veritat en delictes tecnològics. Farta d’haver de pidolar mitjans i després de rebre l’enèsima oferta del sector priva, la sergent Annabel López acaba de deixar el cos. De moment, amb una excedència -sense reserva de plaça- per tres anys. I sense recanvi a la vista.

Per acabar-ho d’adobar tot plegat, la direcció del cos li ha aprovat la sortida a menys d’un mes d’una Cimera Iberoamericana que en gran part serà telemàtica. Una altra més, asseguren a l’edifici de l’Obac, de les incongruències que es viuen en un cos on totes aquelles àrees que no són uniformades viuen en l’ostracisme i la desídia. Que per alguna cosa els màxima comandaments del cos són, essencialment, experts i impulsors del ‘patrullatge’, de la seguretat ciutadana.

En més d’una ocasió la direcció actual de la policia encapçalada per Jordi Moreno s’hauria referit a la importància de potenciar aquest grup. Però una cosa haurien estat les paraules i una altra els fets

López, una enginyera en telecomunicacions que poc després d’acabar una complexa formació universitària va decidir opositar a policia -d’això en fa poc més d’una dècada-, va estar un parell d’anys com a agent uniformada. Havia de conèixer la casa. Després se la va reclutar per l’àrea d’investigació i vista la seva formació, se li va oferir treballar en un grup de delictes tecnològics on, fins ara, la majoria d’integrants són poc més que autodidactes.

Deu fer un parell o tres d’anys, segons les fonts, que la fins ara funcionària, sempre a l’ombra d’altres agents amb més anys al cos, va estar a punt de marxar del cos arran d’una oferta del sector privat. Com que el grup de delictes tecnològics no tenia cap cap formal, i amb l’intent de retenir-la, se li va adjudicar un complement de responsabilitat afegida (CRA) perquè assumís el lideratge del grup. Amb una condició: quan es convoquessin les places de sergent s’hi havia de presentar i guanyar-ne una.

Poc abans de la pandèmia es van convocar quatre places per a les quals hi havia una quinzena d’aspirants. López va ser la número 1 del concurs. A la motxilla del seu nou estatus en forma de grau ja hi havia nombroses formacions que, com toca en aquest cas als responsables policials, havia anat abonant l’administració. Com a sergent cap del grup tecnològic hauria anat ‘collant’ la direcció després de nombroses investigacions centrades en la tecnologia. Calien mitjans humans i tècnics.

Entre les moltes incongruències que envolten la pèrdua de l’enginyera hi ha el fet que se li hagi acceptat una excedència a les portes d’una Cimera Iberoamericana molt telemàtica

De fet, amb l’increment de presumptes delictes de pornografia infantil i estafes directament lligades amb criptomonedes i altres, la importància de la ciberseguretat seria cada vegada major en qualsevol cos policial. En més d’una ocasió la direcció actual de la policia encapçalada per Jordi Moreno s’hauria referit a la importància de potenciar aquest grup. Però una cosa haurien estat les paraules i una altra els fets. López hauria demanat que es formessin més i millor la resta de components del grup. I hauria fins i tot advertit de nombrosos forats de seguretat que podrien arribar a posar en entredit fins i tot en algun moment l’Estat.

Amb la callada per resposta i sense mitjans per créixer, fins i tot amb formacions que tenia concedides avortades al darrer moment per poder tenir pressupost per poder afrontar altres projectes, Annabel López hauria decidit fer un pas al costat. Hauria acceptat una oferta privada internacional que li permet treballar des del país i puntualment haver-se de desplaçar allí on s’escaigui. Alhora es podrà centrar en aquells aspectes que més interès li susciten. De moment, durant tres anys. Ni tan sols s’ha garantit un lloc concret de retorn.

I tot plegat, remarquen les fonts, quan els delictes tecnològics van clarament a l’alça i a tocar d’una Cimera Iberoamericana que li direcció ni tan sols ha tingut en compte alhora de signar l’excedència de la sergent. Fuga de cervells. Ciberseguretat en entredit. O com a mínim, sota mínims. I ara a recompondre el grup amb els mitjans que hi ha. Més aviat escadussers, més aviat justets.

altaveu.com