La Generalitat amplia en 9,1 milions d’euros les ajudes al sector audiovisual

El Departament de Cultura de la Generalitat ha comunicat aquest dimecres que augmenta les ajudes econòmiques que, a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), destina al sector audiovisual, que se situen aquest 2021 en 26.448.000 euros, dels quals 20,4 milions corresponen a les línies d’ajuda anuals i 6 milions més a una línia extraordinària de suport a les sales de cinema, amb la qual es pretén mitigar les pèrdues pels tancaments durant diversos mesos a causa de les restriccions sanitàries.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

La Generalitat amplia en 9,1 milions d’euros les ajudes al sector audiovisual

El Departament de Cultura de la Generalitat ha comunicat aquest dimecres que augmenta les ajudes econòmiques que, a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), destina al sector audiovisual, que se situen aquest 2021 en 26.448.000 euros, dels quals 20,4 milions corresponen a les línies d’ajuda anuals i 6 milions més a una línia extraordinària de suport a les sales de cinema, amb la qual es pretén mitigar les pèrdues pels tancaments durant diversos mesos a causa de les restriccions sanitàries.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Paco Poch: “Per crear el teu segell propi has de fer moltes voltes”

Paco Poch. Sobre la seva producció de cinema documental i la seva retrospectiva en la XXIa edició del Festival Cinespanya de Tolosa de Llenguadoc (EPAC) és un llibre amb alguna cosa de road movie (el viatge amb cotxe a Tolosa); també d’entrevista (les que l’autora –i copilot en el viatge–, Gabriela Zea, fa a Isaki Lacuesta, José Luis Guerín, Jordi Balló i a Paco Poch, entre d’altres); una mica de records (de pel·lícules, de rodatges, d’il·lusions…) i una mica de didàctica: les 125 pàgines són una lliçó de cinema documental. En resum, un documental com els que produeix Poch, però en format llibre.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Paco Poch: “Per crear el teu segell propi has de donar tombs”

Paco Poch. Sobre la seva producció de cinema documental i la seva retrospectiva en la XXIa edició del Festival Cinespanya de Tolosa de Llenguadoc (EPAC) és un llibre amb una mica de road movie (el viatge amb cotxe a Tolosa); una mica d’entrevista (les que l’autora –i copilot en el viatge–, Gabriela Zea, fa a Isaki Lacuesta, José Luis Guerín, Jordi Balló i a Paco Poch, entre d’altres); una mica de records (de pel·lícules, de rodatges, d’il·lusions…) i una mica de didàctica: les 125 pàgines són una lliçó de cinema documental. En resum, un documental com els que produeix Poch, però en format llibre.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Paco Poch: “Per crear el teu segell propi has de donar tombs”

Paco Poch. Sobre la seva producció de cinema documental i la seva retrospectiva en la XXIa edició del Festival Cinespanya de Tolosa de Llenguadoc (EPAC) és un llibre amb una mica de road movie (el viatge amb cotxe a Tolosa); una mica d’entrevista (les que l’autora –i copilot en el viatge–, Gabriela Zea, fa a Isaki Lacuesta, José Luis Guerín, Jordi Balló i a Paco Poch, entre d’altres); una mica de records (de pel·lícules, de rodatges, d’il·lusions…) i una mica de didàctica: les 125 pàgines són una lliçó de cinema documental. En resum, un documental com els que produeix Poch, però en format llibre.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Paco Poch: “Per crear el teu segell propi has de donar tombs”

Paco Poch. Sobre la seva producció de cinema documental i la seva retrospectiva en la XXIa edició del Festival Cinespanya de Tolosa de Llenguadoc (EPAC) és un llibre amb una mica de road movie (el viatge amb cotxe a Tolosa); una mica d’entrevista (les que l’autora –i copilot en el viatge–, Gabriela Zea, fa a Isaki Lacuesta, José Luis Guerín, Jordi Balló i a Paco Poch, entre d’altres); una mica de records (de pel·lícules, de rodatges, d’il·lusions…) i una mica de didàctica: les 125 pàgines són una lliçó de cinema documental. En resum, un documental com els que produeix Poch, però en format llibre.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Paco Poch: “Per crear el teu segell propi has de donar tombs”

Paco Poch. Sobre la seva producció de cinema documental i la seva retrospectiva en la XXIa edició del Festival Cinespanya de Tolosa de Llenguadoc (EPAC) és un llibre amb una mica de road movie (el viatge amb cotxe a Tolosa); una mica d’entrevista (les que l’autora –i copilot en el viatge–, Gabriela Zea, fa a Isaki Lacuesta, José Luis Guerín, Jordi Balló i a Paco Poch, entre d’altres); una mica de records (de pel·lícules, de rodatges, d’il·lusions…) i una mica de didàctica: les 125 pàgines són una lliçó de cinema documental. En resum, un documental com els que produeix Poch, però en format llibre.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Andreu Buenafuente: “Més que educar, el que cal fer és respectar”

Andreu Buenafuente (Reus, Tarragona, 1965) celebra les tres dècades de la seva productora, El Terrat, amb una sèrie documental titulada El Terrat: Los primeros 30, que es pot veure a Filmin. El català, assegut al costat del seu amic, el director i productor Frankie De Leonardis, repassa l’esdevenir d’un projecte que va néixer de la necessitat de treballar amb els amics però que s’ha convertit en un fenomen, una forma d’entendre l’espectacle, la vida, l’humor, les relacions humanes i fins i tot la relació Madrid-Barcelona. En la narració de Buenafuente hi ha nostàlgia, desacords, anècdotes hilarants i accidents gairebé màgics. I, com és marca de la casa, hi ha també educació, sensatesa i aquesta manera de dir-ho tot sense dir res i de no dir res i que sembli que s’està dient tot.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Andreu Buenafuente: “Més que educar, el que cal fer és respectar”

Andreu Buenafuente (Reus, Tarragona, 1965) celebra les tres dècades de la seva productora, El Terrat, amb una sèrie documental titulada El Terrat: Los primeros 30, que es pot veure a Filmin. El català, assegut al costat del seu amic, el director i productor Frankie De Leonardis, repassa l’esdevenir d’un projecte que va néixer de la necessitat de treballar amb els amics però que s’ha convertit en un fenomen, una forma d’entendre l’espectacle, la vida, l’humor, les relacions humanes i fins i tot la relació Madrid-Barcelona. En la narració de Buenafuente hi ha nostàlgia, desacords, anècdotes hilarants i accidents gairebé màgics. I, com és marca de la casa, hi ha també educació, sensatesa i aquesta manera de dir-ho tot sense dir res i de no dir res i que sembli que s’està dient tot.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat