895 persones dormen cada dia al carrer a Barcelona

A Barcelona van dormir ahir a la intempèrie 895 persones segons el recompte fet per 633 voluntaris de la Xarxa d’Atenció a Personas Sense Llar (XAPSLL) i l’Ajuntament de Barcelona. El recompte que es va fer ahir a la nit s’hauria d’haver fet el maig del 2020, però la situació de pandèmia va obligar a ajornar-lo. L’últim recompte es va fer el 2018 i, llavors, es van detectar 956 persones sense llar dormint al carrer.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

895 persones dormen cada dia al carrer a Barcelona

A Barcelona van dormir ahir a la intempèrie 895 persones segons el recompte fet per 633 voluntaris de la Xarxa d’Atenció a Personas Sense Llar (XAPSLL) i l’Ajuntament de Barcelona. El recompte que es va fer ahir a la nit s’hauria d’haver fet el maig del 2020, però la situació de pandèmia va obligar a ajornar-lo. L’últim recompte es va fer el 2018 i, llavors, es van detectar 956 persones sense llar dormint al carrer.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

El desnonament que no havia de ser

Rosario Bravo va tornar ahir dimecres al seu pis en un modest sobreàtic —que va llogar amb la seva família fa 60 anys— amb vista a les vies del tren del barri de la Torrassa, a l’Hospitalet de Llobregat. Bravo té 97 anys i el 19 de febrer va ser desnonada. No devia ni un cèntim del lloguer que paga, “religiosament”, des de sempre. Va ser desnonada perquè la comitiva judicial i els representants de la propietat es van equivocar de pis. De fet, havien de desnonar el veí de baix però van entrar a casa de la Rosario quan ella no hi era. Van canviar el pany i se li van endur els electrodomèstics, els llits i records de tota una vida.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

El desnonament que no havia de ser

Rosario Bravo va tornar ahir dimecres al seu pis en un modest sobreàtic —que va llogar amb la seva família fa 60 anys— amb vista a les vies del tren del barri de la Torrassa, a l’Hospitalet de Llobregat. Bravo té 97 anys i el 19 de febrer va ser desnonada. No devia ni un cèntim del lloguer que paga, “religiosament”, des de sempre. Va ser desnonada perquè la comitiva judicial i els representants de la propietat es van equivocar de pis. De fet, havien de desnonar el veí de baix però van entrar a casa de la Rosario quan ella no hi era. Van canviar el pany i se li van endur els electrodomèstics, els llits i records de tota una vida.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

El desnonament que no havia de ser

Rosario Bravo va tornar ahir dimecres al seu pis en un modest sobreàtic —que va llogar amb la seva família fa 60 anys— amb vista a les vies del tren del barri de la Torrassa, a l’Hospitalet de Llobregat. Bravo té 97 anys i el 19 de febrer va ser desnonada. No devia ni un cèntim del lloguer que paga, “religiosament”, des de sempre. Va ser desnonada perquè la comitiva judicial i els representants de la propietat es van equivocar de pis. De fet, havien de desnonar el veí de baix però van entrar a casa de la Rosario quan ella no hi era. Van canviar el pany i se li van endur els electrodomèstics, els llits i records de tota una vida.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

TMB anuncia el primer protocol contra les agressions LGTBI-fòbiques al transport públic

Coincidint amb el Dia Internacional contra l’Homofòbia, la Bifòbia i la Transfòbia, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha presentat aquest dilluns una campanya que anima a denunciar qualsevol comportament discriminatori tant al metro com als autobusos de la ciutat. La campanya tindrà durant una setmana el logotip de TMB amb la bandera de l’arc de Sant Martí i és fruit de la col·laboració amb l’Observatori contra l’Homofòbia.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Psicologia de catàstrofe contra els desnonaments: “El meu fill no vol dormir sense sabates”

A Ciutat Meridiana, la perifèria de la perifèria de Barcelona, continua havent-hi tants desnonaments que, quan la premsa en va a cobrir un, resulta que n’hi ha dos. Així va ser aquest dimarts. A les 9.50 del matí estava previst l’alçament de la Raquel, el David i els seus dos fills. El tercer desnonament, aquest per ocupació, al qual s’enfrontava Raquel: hondurenya, set anys a Espanya i cuidadora d’una dona i que tenia previst regularitzar la seva situació legal, però l’àvia va morir durant la pandèmia. La comitiva judicial va arribar puntualíssima, però la presència de menors i els serveis socials van aturar el desnonament. “Dos mesos més”, sospirava la Raquel abraçant-se a les 50 veïnes, sobretot dones, que es van apropar a fer-li costat davant del número 85 de l’avinguda Rasos de Peguera.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat