El Govern ha celebrat avui l’acte central de la commemoració de l’activista republicana i antifeixista Victòria Pujolar i Amat amb motiu del centenari del seu naixement

L’acte, que ha tingut lloc a l’Auditori del Palau de la Generalitat, ha acollit la dramatització d’una entrevista que va fer la periodista Teresa Pàmies a Victòria Pujolar Amat on relata la seva experiència a Ràdio Pirenaica. Les actrius han estat Araceli Bruch, en el paper de Pujolar, i Pepa Arenós, en el paper de Pàmies.

Aquesta obra teatral de petit format representa una entrevista epistolar que Pàmies va incloure al seu llibre sobre l’emissora. Victòria Pujolar i Teresa Pàmies a la ràdio situa ambdós personatges en el programa Les dones, un dimecres de l’any 1984.El Govern commemora enguany la figura de l’activista republicana i antifeixista Victòria Pujolar i Amat (Barcelona, 1921 – Madrid, 2017) amb motiu del centenari del seu naixement i en divulga la vida i l’obra a través d’aquesta obra teatral, una exposició itinerant pedagògica, una exposició de la seva obra pictòrica que tindrà lloc a principis de l’any 2022 i la realització i publicació de la seva biografia per part de la comissària de l’Any, la periodista Elvira Altés.

En veu pròpia

La mostra, estructurada en panells cronològics (origen, vida furtiva, fugida, militància, vida clandestina en família, La Pirenaica, vocació artística), destaquen en veu pròpia frases de Pujolar. Pot ser sol·licitada per entitats i institucions amb finalitats pedagògiques. Les frases que es destaquen són:

-Vida furtiva “Lluitàvem sobretot per la llibertat i la democràcia. És molt senzill, però era molt perillós”

-Militància “En moments de guerra i revolucions sempre hi ha un instant en què veus el costat humà, que no és el centre, però que hi és”.

-Vida clandestina en família “He viscut una vida distinta, amb dificultats, una vida que ha participat dels esdeveniments polítics, històrics, però també una vida que ha estat normal, com totes les vides”.

-La Pirenaica: “Pots fer una tasca cultural i portar una vida molt agitada en política”

-Vocació artística: “La vocació et segueix ni que estiguis en moments difícils”

Entitats adherides a l’Any Victòria Pujolar Amat

-Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEDID-UAB)

-Associació de Dones Periodistes de Catalunya

-Col·legi de Periodistes de Catalunya

-Ateneu Memòria Popular

-Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya

-UGT de Catalunya

-Fundació Cipriano García – CCOO de Catalunya

-Amical d’Antics Guerrillers de Catalunya

-Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme (ACEPF)

-Museu d’Història de Catalunya

-Secretaries de Dones i Polítiques LGTBI+ de Comissions Obreres de Catalunya

-Ateneu Barcelonès

-Institut Verdaguer

-Fundació l’Alternativa

-Associació Catalana per la Pau

-Fundació Felicia Fuster

-Llibreria Pròleg

-ADHUC-Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat

-MUME Museu Memorial de l’Exili

-Fundació Irla

-Amical de Ravensbrück

-Ajuntament de Sabadell

Més informació a la plana web de la commemoració. 

gencat.cat – presidència

El Govern atorga els Premis Nacionals de Comunicació 2021 als programes ‘Crims’ de Catalunya Ràdio i ‘Polònia’ de TV3, i a la publicació ‘Sàpiens’

El jurat de la XX edició dels Premis Nacionals de Comunicació de la Generalitat de Catalunya ha decidit atorgar els guardons d’enguany a Carles Porta pel programa Crims, de Catalunya Ràdio, en la categoria de Radiodifusió; al programa Polònia de Televisió de Catalunya, produït per Minoria Absoluta, en la de Televisió; a la revista Sàpiens, en la categoria de Premsa; a FILMIN en l’àmbit de Mitjans d’Arrel Digital i a les campanyes del Sistema de Salut de Catalunya durant la primera onada de la pandèmia de la Covid-19, en la categoria de Publicitat.

Cugat Mèdia ha rebut el guardó en la categoria de Comunicació de Proximitat. El jurat també ha atorgat sengles mencions honorífiques a la periodista Júlia Otero i a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Per primer cop els premis compten amb un jurat paritari i han incorporat l’encàrrec de la consellera per tal de buscar una especial sensibilitat feminista a l’hora d’atorgar els premis.

Els Premis Nacionals de Comunicació es van crear l’any 1999 amb motiu dels 75 anys del naixement de les primeres emissions regulars de ràdio a Catalunya. L’objectiu dels guardons és reconèixer les aportacions més rellevants en el camp de la comunicació a Catalunya o en llengua catalana, tant si han estat realitzades per professionals com per qualsevol entitat pública o privada durant l’any anterior. Aquests premis també reconeixen trajectòries professionals, institucionals o empresarials que hagin destacat en el seu conjunt. 

Guardonats d’enguany 

En la categoria de Radiodifusió, el jurat ha premiat el programa de ràdio Crims, dirigit i presentat per Carles Porta per l’excel·lència dels seus continguts, i també per la seva capacitat d’innovació, amb un format que va començar com a radiofònic i podcast i que posteriorment s’ha traslladat a la televisió. Segons el jurat, Crims no només ha estat capaç d’arriscar, sense caure en el sensacionalisme en un gènere on aquest podria ser un recurs fàcil, sinó que també ha obtingut èxits rotunds d’audiències i ha aconseguit arribar a públics joves que no són consumidors habituals dels mitjans de comunicació tradicionals. 

El Programa Polònia, de Televisió de Catalunya, produït per Minoria Absoluta, ha rebut el premi de televisió pels seus 15 anys, durant els quals han consolidat un programa que connecta directament amb el bo i millor de la llarga tradició de sàtira política del país, aportant pluralitat i higiene democràtica a l’espai català de comunicació.

El guardonat en la categoria de Premsa és la revista Sàpiens, un referent de la investigació històrica del país, per la seva capacitat de fer-la arribar a tota mena de públics, explicant-ne episodis de manera rigorosa i amena, i en llengua catalana. També per la seva aposta decidida pel format de revista especialitzada en suport de paper, mantenint uns altíssims estàndards de qualitat, i la seva important aportació a l’espai català de comunicació des del sector de les publicacions periòdiques.

El jurat ha atorgat el Premi Nacional de Comunicació en la categoria de Mitjans d’Arrel Digital a FILMIN per haver creat, des de Catalunya, una plataforma en línia especialitzada en cinema independent i d’autor, l’any 2007, i per haver posat en marxa, l’any 2017, FilminCAT, la primera plataforma de distribució de cine i sèries íntegrament en català, potenciant l’oferta de continguts audiovisuals en aquesta llengua. Des de la seva fundació, Filmin ha estat una empresa pionera que ha apostat pels nous canals de distribució de continguts i innovant també en els models de negoci.

El premi nacional de Publicitat s’ha atorgat a les campanyes del Sistema de Salut de Catalunya durant la primera onada de la pandèmia de la Covid-19. El Jurat ha volgut premiar les campanyes #joActuo i #ensEnSortirem i les infografies informatives com a exemple d’una feina col·laborativa i d’informació en un moment molt difícil de la pandèmia. Una feina que es va estendre a bastament per comerços i tot tipus d’establiments i telèfons mòbils al llarg dels primers mesos de la pandèmia amb indicacions concretes cap a la ciutadania, que van ser possibles gràcies a tots els professionals i a empreses de publicitat, comunicació i mitjans que es van comprometre amb aquest repte col·lectiu.

El jurat també ha volgut premiar Cugat Mèdia en la categoria de Comunicació de Proximitat. Cugat Mèdia s’ha convertit en un model exemplar de comunicació multimèdia des del sector dels mitjans públics i de proximitat. Pionera en molts àmbits, des de la creació de Ràdio Sant Cugat fa gairebé 40 anys que acosta a la ciutadania del municipi la seva realitat més propera, i amb els anys també ha anat aprofitant les diverses possibilitats de les noves tecnologies per ampliar els seus canals de comunicació i oferta informativa a través d’un diari digital i un canal de televisió en línia.

Finalment, el jurat ha decidit atorgar dues mencions d’honor. La primera, a Júlia Otero Pérez,  per la seva llarguíssima i rellevant trajectòria en l’àmbit de la ràdio i també la televisió, i per ser un referent i model per a tots els professionals del sector i especialment per a les joves periodistes. Formada a Catalunya, dirigeix i presenta el seu programa, d’àmbit estatal, des de la Rambla de Barcelona.

La segona menció d’honor ha estat per la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. En el seu 50è aniversari, el jurat ha volgut reconèixer la seva llarguíssima trajectòria en la formació de professionals de la comunicació a Catalunya. Va ser pionera a oferir estudis universitaris oficials de periodisme, publicitat, relacions públiques i comunicació audiovisual, i és un referent per a moltes generacions de professionals del país.

Composició del jurat

El jurat dels Premis Nacionals de Comunicació de l’edició de 2021 està presidit per la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i format pel secretari de Mitjans de Comunicació Oriol Duran, en qualitat de vicepresident, i pels vocals Núria de José Gomar; Jofre Llombart Anton; Roger Loppacher i Crehuet; Miquel Miralles i Fenoll; Elena Neira Borrajo; Núria Piera López; Patrícia Plaja Pérez;  Jordi del Río i González i Rosa Romà i Monfà.

Evolució dels Premis

Des de la primera edició dels premis de Radiodifusió, Televisió i Telecomunicacions, els guardons han anat experimentant alguns canvis, tenint en compte la constant evolució del sector.  D’aquesta manera, l’any 2000 es va constituir el Premi Nacional d’Internet per la seva importància creixent i, en l’edició de 2008, es van atorgar per primer cop els premis corresponents a les categories de Premsa, Comunicació de proximitat i Publicitat. A partir de 2013, va desaparèixer la categoria de Telecomunicacions i la d’Internet va passar a denominar-se de Mitjans d’Arrel Digital, per tal de centrar els premis en els continguts i els productors de continguts i separar-los dels de caràcter més tecnològic, que hi tenien difícil encaix.

Actualment, els premis consten de sis categories: Radiodifusió, Televisió, Premsa, Mitjans d’arrel digital, Publicitat, i Comunicació de proximitat.

gencat.cat – presidència