Deu anys del 15-M: de la doctrina a la cura

El Nadal del 2010, un veterà diplomàtic francès, Stéphane Hessel, va publicar Indignez-vous, un llibre que va tenir un inesperat èxit de vendes i va donar nom a la revolta dels indignats que, el 2011, es va propagar per tot Europa. A Espanya, la data del 15-M, en què es van convocar manifestacions a 58 ciutats i milers de manifestants van acampar a la Puerta del Sol de Madrid, ha quedat com a moment fundacional d’aquella moguda. A Barcelona, la plaça de Catalunya s’ocuparia el 27 de maig. I el 15 de juny tindria lloc el setge al Parlament. Eren els efectes de la crisi econòmica del 2008, que va posar en evidència els estralls de la revolució neoliberal i les seves conseqüències demolidores sobre les noves generacions. L’atur va arribar a Espanya al 21%. I el 43% dels joves no tenien accés a una feina. S’enfonsava una societat sotmesa a control per la via de la indiferència en una cultura que pretenia reduir els ciutadans a simple subjecte econòmic. Es tancava el cicle obert el 1979 amb l’accés de Margaret Thatcher al poder i la publicació de La condició postmoderna, de Jean François Lyotard.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deu anys del 15-M: de la doctrina a la cura

El Nadal del 2010, un veterà diplomàtic francès, Stéphane Hessel, va publicar Indignez-vous, un llibre que va tenir un inesperat èxit de vendes i va donar nom a la revolta dels indignats que, el 2011, es va propagar per tot Europa. A Espanya, la data del 15-M, en què es van convocar manifestacions a 58 ciutats i milers de manifestants van acampar a la Puerta del Sol de Madrid, ha quedat com a moment fundacional d’aquella moguda. A Barcelona, la plaça de Catalunya s’ocuparia el 27 de maig. I el 15 de juny tindria lloc el setge al Parlament. Eren els efectes de la crisi econòmica del 2008, que va posar en evidència els estralls de la revolució neoliberal i les seves conseqüències demolidores sobre les noves generacions. L’atur va arribar a Espanya al 21%. I el 43% dels joves no tenien accés a una feina. S’enfonsava una societat sotmesa a control per la via de la indiferència en una cultura que pretenia reduir els ciutadans a simple subjecte econòmic. Es tancava el cicle obert el 1979 amb l’accés de Margaret Thatcher al poder i la publicació de La condició postmoderna, de Jean François Lyotard.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

El PS s’interessa pels projectes de la ‘incubadora 3D’ impulsada pel Consorci Zona Franca i Leitat

Els consellers generals socialdemòcrates Pere López i Quim Miró s’han reunit aquest matí a Barcelona amb els responsables del Consorci de la Zona Franca, i especialment amb el seu president executiu, l’exdirigent del PSC Pere Navarro. L’objectiu de la trobada, a banda de conèixer els projectes en què treballa l’ens públic de dinamització econòmica de l’àrea metropolitana, era també avaluar possibles aliances, estratègies de cooperació entre aquell consorci i Andorra.

Un dels projectes sobre els quals més interès han mostrat les dues parts és la ‘incubadora 3D’ que impulsa el Consorci conjuntament amb la firma catalana Leitat, que acaba de firmar un conveni amb Actua per mirar d’acostar la tecnologia 3D al Principat. A petita escala, el que fan el Consorci de la Zona Franca i el centre tecnològic Leitat a Barcelona, amb el suport dels fons Feder, és el que es podria mirar de fer a Andorra.

Marc Galabert, Marc Pons, Jordi Gallardo, Jordi Rodríguez i Antoni Navarro durant l'acte.

Relacionat

López i Miró s’haurien mostrat molt entusiasmats amb el projecte ‘3D Factory Incubator’ i amb la possibilitat d’establir sinergies amb el consorci barceloní més enllà estrictament de la impressió 3D, atès que l’ens públic esdevé un pol de dinamització molt important i amb generació de recursos o ‘know how’ que poden ser compartits.

altaveu.com

Thomas Piketty: “Visca el socialisme!”

Si l’any 1990 m’haguessin dit que el 2020 publicaria un recull de cròniques titulat Una altra forma de socialisme, m’hauria pensat que era una broma sense solta ni volta. Amb divuit anys, havia passat la tardor del 1989 sentint a la ràdio com s’enfonsaven les dictadures comunistes i el «socialisme real» a l’Europa de l’Est. El febrer del 1990 vaig prendre part en un viatge d’estudiants francesos en suport del jovent romanès, que s’acabava de deslliurar del règim de Ceauşescu. Vam arribar a mitja nit a l’aeroport de Bucarest, i després vam anar amb autobús a Braşov, una ciutat nevada i ensopida, arraulida dins l’arc dels Carpats. Els joves romanesos ens ensenyaven orgullosos els impactes de bala a les parets, testimonis de la seva «Revolució». El març del 1992 vaig fer el meu primer viatge a Moscou, on vaig veure les mateixes botigues buides i les mateixes avingudes grises. Havia aconseguit infiltrar-me entre els participants d’un col·loqui francorus titulat «Psicoanàlisi i ciències socials», i amb un grup d’universitaris francesos una mica desorientats vaig visitar el mausoleu de Lenin i la plaça Roja, on la bandera russa just llavors acabava de substituir la soviètica.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Thomas Piketty: “Visca el socialisme!”

Si l’any 1990 m’haguessin dit que el 2020 publicaria un recull de cròniques titulat Una altra forma de socialisme, m’hauria pensat que era una broma sense solta ni volta. Amb divuit anys, havia passat la tardor del 1989 sentint a la ràdio com s’enfonsaven les dictadures comunistes i el «socialisme real» a l’Europa de l’Est. El febrer del 1990 vaig prendre part en un viatge d’estudiants francesos en suport del jovent romanès, que s’acabava de deslliurar del règim de Ceauşescu. Vam arribar a mitja nit a l’aeroport de Bucarest, i després vam anar amb autobús a Braşov, una ciutat nevada i ensopida, arraulida dins l’arc dels Carpats. Els joves romanesos ens ensenyaven orgullosos els impactes de bala a les parets, testimonis de la seva «Revolució». El març del 1992 vaig fer el meu primer viatge a Moscou, on vaig veure les mateixes botigues buides i les mateixes avingudes grises. Havia aconseguit infiltrar-me entre els participants d’un col·loqui francorus titulat «Psicoanàlisi i ciències socials», i amb un grup d’universitaris francesos una mica desorientats vaig visitar el mausoleu de Lenin i la plaça Roja, on la bandera russa just llavors acabava de substituir la soviètica.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

La coalició governamental dóna per fet que Andorra no estarà en cap ‘llista negra fiscal’ espanyola

Els grups parlamentaris que donen suport al Govern estan convençuts, encara que “no volem cridar el mal temps”, que no hi ha pràcticament cap possibilitat que Espanya torni a incloure Andorra en una eventual ‘llista negra fiscal’ tal i com fa unes setmanes va insinuar el portaveu d’Unidas Podemos al Congrés, Pablo Echenique, aprofitant una esmena presentada per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al projecte de llei de modificació de la llei espanyola per combatre el frau fiscal.

L’esmentat projecte introdueix el concepte de jurisdiccions no cooperadores fiscalment per tenir una baixa tributació. ERC pretenia definir exactament què volia dir baixa tributació, però segons que han explicat els presidents dels tres grups de la majoria, Carles Enseñat, Ferran Costa i Carles Naudi, quan ERC va presentar l’esmena mai no es va pretendre que tingués cap implicació sobre Andorra. I així ho hauria garantit el diputat republicà i redactor de l’esmena Joan Margall, que va reunir-se fa uns dies amb Costa.

Ha estat el president liberal qui ha deixat clar que ERC treballarà “una esmena eminentment tècnica per acotar el concepte de fiscalitat notablement inferior” i que es garanteix que no hi haurà cap implicació sobre el Principat. Carles Enseñat, que ha deixat clar que no es demanarà a Echenique que rectifiqui les seves paraules perquè, ha vingut a dir el president demòcrata, no toca, ha agraït la feina i el tracte d’ERC i ha recordat que ni en el cas que els republicans es posessin d’acord amb Unidas Podemos, l’esmena tampoc no passaria perquè no tenen prou suport a la cambra.

Ferran Costa, Carles Enseñat i Carles Naudi durant la compareixença.

Relacionat

Enseñat ha situat les declaracions d’Echenique en un moment de “pressió molt forta” perquè s’acabava de publicar el decret de cessió de 30.000 vacunes d’Espanya a Andorra sense que s’expliquessin bé els termes d’aquesta cessió, ha deixat clar el parlamentari demòcrata, i també al tomb de què transcendís que un dels ‘youtubers’ més importants en llengua espanyola -‘el Rubius’- deixava Espanya i traslladava la seva residència al Principat.

Ferran Costa ha explicat també que la tramitació parlamentària de la llei sobre el frau fiscal està “encallada” i no sembla fàcil que es desencalli en breu perquè hi ha diferències entre els dos socis de la coalició de govern a Espanya. Alhora, els tres líders parlamentaris que donen suport al Govern han defensat la tasca de seguiment que s’ha fet del projecte de llei tant des de l’executiu com des l’ambaixada d’Andorra a Madrid.

altaveu.com