Un republicà per sortir de la ressaca

Amb Pere Aragonès, Esquerra Republicana torna a la presidència de la Generalitat. La va tenir durant la Segona República i la torna a conquerir ara. Però en aquest llarg pont simbòlic hi ha un episodi que no es pot oblidar. Josep Tarradellas, d’Esquerra Republicana, va assumir la presidència de la Generalitat a l’exili el 1954 i la de la Generalitat provisional de Catalunya, en la seva restauració simbòlica, el 1977, que va ocupar fins a les eleccions del 1980 amb la legitimitat d’haver mantingut la continuïtat de la institució. De manera que aquesta operació, de la mà d’Adolfo Suárez, va ser l’únic punt de ruptura i d’enllaç amb la legalitat republicana en la Transició. Ara, en ple conflicte per la independència, l’únic partit que porta inscrita la condició republicana torna a la presidència de la Generalitat, i em ve a la memòria una enigmàtica frase de George Orwell: “Qui controla el present controlarà el passat, qui controla el passat controlarà el futur”.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Un republicà per sortir de la ressaca

Amb Pere Aragonès, Esquerra Republicana torna a la presidència de la Generalitat. La va tenir durant la Segona República i la torna a conquerir ara. Però en aquest llarg pont simbòlic hi ha un episodi que no es pot oblidar. Josep Tarradellas, d’Esquerra Republicana, va assumir la presidència de la Generalitat a l’exili el 1954 i la de la Generalitat provisional de Catalunya, en la seva restauració simbòlica, el 1977, que va ocupar fins a les eleccions del 1980 amb la legitimitat d’haver mantingut la continuïtat de la institució. De manera que aquesta operació, de la mà d’Adolfo Suárez, va ser l’únic punt de ruptura i d’enllaç amb la legalitat republicana en la Transició. Ara, en ple conflicte per la independència, l’únic partit que porta inscrita la condició republicana torna a la presidència de la Generalitat, i em ve a la memòria una enigmàtica frase de George Orwell: “Qui controla el present controlarà el passat, qui controla el passat controlarà el futur”.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Pere Aragonès davant del repte del lideratge real

El primer repte de Pere Aragonès com a president de la Generalitat, fins i tot abans de prendre possessió del càrrec, està sent atreure el protagonisme i la rellevància que corresponen a la seva flamant dignitat. De moment no li ha resultat fàcil: dilluns, en anunciar l’acord amb Junts per Catalunya, va aparèixer amb el seu to discret habitual al costat de Jordi Sànchez, líder junter, que va mostrar aplom i aquesta experiència en la proclama que es remunta a quan era líder de La Crida; Sànchez va assumir, a més, el discurs més èpic, el que acapara els titulars de la premsa immediata i les piulades d’acòlits fervorosos i d’apassionats odiadors; la retòrica sempre és més magnètica.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Pere Aragonès davant del repte del lideratge real

El primer repte de Pere Aragonès com a president de la Generalitat, fins i tot abans de prendre possessió del càrrec, està sent atreure el protagonisme i la rellevància que corresponen a la seva flamant dignitat. De moment no li ha resultat fàcil: dilluns, en anunciar l’acord amb Junts per Catalunya, va aparèixer amb el seu to discret habitual al costat de Jordi Sànchez, líder junter, que va mostrar aplom i aquesta experiència en la proclama que es remunta a quan era líder de La Crida; Sànchez va assumir, a més, el discurs més èpic, el que acapara els titulars de la premsa immediata i les piulades d’acòlits fervorosos i d’apassionats odiadors; la retòrica sempre és més magnètica.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Dinamarca del sud, Madrid del nord

Hi va haver un temps en què tots eren d’esquerres. Molt. Tant que Trotski hauria passat per vulgar reformista comparat amb l’ímpetu revolucionari dels hereus de Convergència. Desafiament a les lleis, suport a les mobilitzacions als carrers, crítiques a la repressió policial, acollida d’immigrants sense límits, pujades d’impostos als més rics… Vaja, que arribat el cas tampoc hauria resultat insalvable parlar de la propietat dels mitjans de producció. Estava en venda –almenys verbalment– tot allò que a Jordi Pujol i a la hiperbolitzada menestralia catalana li posava els pèls de punta ja des d’abans de les èpoques glorioses de la fallida de Banca Catalana. Sota el paraigua de la independència hi cabia tot. Era el moment màgic del procés. Fins i tot es podia parlar en castellà al Parlament –com feia el número sis de Junts pel Sí, Eduardo Reyes– sense ser titllat de lerrouxista, com havia succeït fins aleshores.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Dinamarca del sud, Madrid del nord

Hi va haver un temps en què tots eren d’esquerres. Molt. Tant que Trotski hauria passat per vulgar reformista comparat amb l’ímpetu revolucionari dels hereus de Convergència. Desafiament a les lleis, suport a les mobilitzacions als carrers, crítiques a la repressió policial, acollida d’immigrants sense límits, pujades d’impostos als més rics… Vaja, que arribat el cas tampoc hauria resultat insalvable parlar de la propietat dels mitjans de producció. Estava en venda –almenys verbalment– tot allò que a Jordi Pujol i a la hiperbolitzada menestralia catalana li posava els pèls de punta ja des d’abans de les èpoques glorioses de la fallida de Banca Catalana. Sota el paraigua de la independència hi cabia tot. Era el moment màgic del procés. Fins i tot es podia parlar en castellà al Parlament –com feia el número sis de Junts pel Sí, Eduardo Reyes– sense ser titllat de lerrouxista, com havia succeït fins aleshores.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

El caixa o faixa d’ERC a Junts

Un mes i mig després de les eleccions autonòmiques del 14-F que va guanyar el partit socialista, un altre partit, ERC, que va quedar en segona posició, negocia amb la dreta catalana per alçar-se amb la presidència de la Generalitat a canvi de cedir a Junts, el partit de Carles Puigdemont, aproximadament la meitat del govern que ambdós formin a continuació. La coalició només és possible si compta, a més, amb el suport dels diputats de la CUP, una cosa que es dona per gairebé segura sempre que es tracti d’anar contra el partit socialista i els comuns, com és el cas. És el que ERC i la CUP ja han arribat a un acord, en espera que Junts s’hi sumi. ERC, Junts i la CUP sumen 74 escons, sis per sobre de la majoria absoluta del Parlament.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

President d’ordre (i aventura)

Sense pretendre-ho, Esquerra és a les portes d’implantar un model que, durant les últimes dècades, molts al seu si –també Pere Aragonès al seu moment– van anhelar: separar els principals càrrecs governamental i orgànic del partit, com al PNB. No és un aspecte menor en els temps corrents de la “netflixpolítica”. El president de la formació, Oriol Junqueras, pot teixir discursos, sermonar i llançar improperis si és menester, al pur estil de Xabier Arzalluz, mentre el president de la Generalitat conversa amb l’empresariat, sindicats i institucions i prova de domar els membres de la seva taula rodona.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

President d’ordre (i aventura)

Sense pretendre-ho, Esquerra és a les portes d’implantar un model que, durant les últimes dècades, molts al seu si –també Pere Aragonès al seu moment– van anhelar: separar els principals càrrecs governamental i orgànic del partit, com al PNB. No és un aspecte menor en els temps corrents de la “netflixpolítica”. El president de la formació, Oriol Junqueras, pot teixir discursos, sermonar i llançar improperis si és menester, al pur estil de Xabier Arzalluz, mentre el president de la Generalitat conversa amb l’empresariat, sindicats i institucions i prova de domar els membres de la seva taula rodona.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat