Després de gairebé set mesos tancada, la Casa Batlló d’Antoni Gaudí torna a obrir les portes aquest divendres plena de novetats. El tancament definitiu el 29 d’octubre, per la pandèmia i pel conflicte amb els treballadors de l’empresa temporal subcontractada encarregats de les visites i el control d’accés, li ha servit a la família Bernat, propietària d’aquest edifici des de la dècada del 1990, per incloure un bon nombre de novetats en la seva visita. La primera és que hi ha 2.000 metres quadrats més d’espai, després d’incloure-hi l’antiga carbonera i la cotxera, que fins ara s’oferien per llogar per a esdeveniments privats. La segona, la incorporació, després de l’aposta decidida per la tecnologia, de dos muntatges immersius en els quals es poden veure les fonts d’inspiració de l’arquitecte i un “viatge a l’interior del seu cervell”, tal com va explicar dijous Gary Gautier Bernat, director general de la Casa Batlló, a la planta noble de l’habitatge.
Etiqueta: Patrimoni cultural
Les obres del col·lector de la Diagonal treuen a la llum estructures agrícoles de la Barcelona del segle XIX
La història d’una ciutat queda reflectida sempre en capes. Com més profundes, més antigues. Barcelona, per créixer, ha hagut d’arrasar l’anterior i les restes d’aquests edificis han quedat ocults sota la terra i l’asfalt. Quan es va decidir crear l’Eixample es va haver d’enderrocar i expropiar tot el que hi havia construït abans per fer que la quadrícula de Cerdà s’acabés imposant. És el que va passar, sobretot, amb avingudes com la Diagonal, que va destruir importants masies disseminades pels camps que envoltaven el nucli urbà des que la ciutat va ser fundada pels romans el segle I. La construcció del col·lector de la Diagonal que va començar el novembre passat ha tret a la llum part d’aquest passat agrícola de la Barcelona del segle XIX.
Les obres del col·lector de la Diagonal treuen a la llum estructures agrícoles de la Barcelona del segle XIX
La història d’una ciutat queda reflectida sempre en capes. Com més profundes, més antigues. Barcelona, per créixer, ha hagut d’arrasar l’anterior i les restes d’aquests edificis han quedat ocults sota la terra i l’asfalt. Quan es va decidir crear l’Eixample es va haver d’enderrocar i expropiar tot el que hi havia construït abans per fer que la quadrícula de Cerdà s’acabés imposant. És el que va passar, sobretot, amb avingudes com la Diagonal, que va destruir importants masies disseminades pels camps que envoltaven el nucli urbà des que la ciutat va ser fundada pels romans el segle I. La construcció del col·lector de la Diagonal que va començar el novembre passat ha tret a la llum part d’aquest passat agrícola de la Barcelona del segle XIX.
Les obres del col·lector de la Diagonal treuen a la llum estructures agrícoles de la Barcelona del segle XIX
La història d’una ciutat queda reflectida sempre en capes. Com més profundes, més antigues. Barcelona, per créixer, ha hagut d’arrasar l’anterior i les restes d’aquests edificis han quedat ocults sota la terra i l’asfalt. Quan es va decidir crear l’Eixample es va haver d’enderrocar i expropiar tot el que hi havia construït abans per fer que la quadrícula de Cerdà s’acabés imposant. És el que va passar, sobretot, amb avingudes com la Diagonal, que va destruir importants masies disseminades pels camps que envoltaven el nucli urbà des que la ciutat va ser fundada pels romans el segle I. La construcció del col·lector de la Diagonal que va començar el novembre passat ha tret a la llum part d’aquest passat agrícola de la Barcelona del segle XIX.