El Parlament de Catalunya s’interessa pel Dret a l’Acompanyament Afectiu DA+, com a nou Dret Universal

La Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya acull una compareixença sobre el Dret a l’Acompanyament Afectiu DA+, com a nou Dret Universal

  • El proper 22 de desembre es presenta al Parlament de Catalunya, en la Comissió de Drets Socials, una proposta per reconèixer el Dret a l’Acompanyament Afectiu DA+. Es demana impulsar una moció a favor del DA+ en el Ple i impulsar una Llei que doni garanties en aquest dret.
  • El Dret a l’Acompanyament Afectiu DA+ té l’objectiu de garantir el dret de tota persona a relacionar-se, a gaudir de la companyia i del suport d’altres individus.
  • El DA+ ha estat presentat al Congrés de Diputats a Madrid i en breu arribarà al Senat, i ha estat reconegut pels  Ajuntament de Barcelona i de Sabadell i per la Diputació de Barcelona

L’Associació Som Base (www.sombase.cat), formada per voluntaris polítics, va encetar, a finals de 2019, la redacció d’un projecte pioner per garantir el Dret a l’Acompanyament Afectiu, conegut com a DA+ (www.daplus.org). Aquest dret manifesta que totes les persones tenen dret a relacionar-se i a ser tractades amb afecte. A sentir-se acompanyades i a que aquesta relació, entre iguals, sigui afectiva: lliure, bilateral, directa, respectuosa i consentida”.

Som Base treballa pel reconeixement d’aquest dret a tots els nivells: local, nacional i internacional; i aconseguir que sigui reconegut com a Dret Humà Universal.

L'asociació Som Base impulsa que el Dret al Acompanyament Afectiu sigui un Dret Humà Universal - SOM BASE
L’asociació Som Base impulsa que el Dret al Acompanyament Afectiu sigui un Dret Humà Universal – SOM BASE

A nivell estatal, el passat 22 de febrer, Mau Blancafort, advocat i voluntari d’Amics de la Gent Gran des de fa més de 30 anys, un dels fundadors i coordinador de Som Base, va comparèixer davant la Comisión de Asuntos Sociales al Congrés de Diputats per donar a conèixer el Dret a l’Acompanyament Afectiu, el DA+. La compareixença va comptar amb una molt bona acollida per part de totes les forces polítiques i, el 15 de juny, representants de Som Base van presentar al registre del Congrés una Proposta no de Llei (PNL) a favor del Dret a l’Acompanyament Afectiu DA+, com a pas previ perquè arribi al ple del Congrés i pugui ser debatut i aprovat. I s’està preparant també la presentació d’una moció a favor del DA+ al Senat.

Ara, ha arribat el moment de presentar el Dret a l’Acompanyament Afectiu DA+ al Parlament de Catalunya. I així, el proper 22 de desembre, Mau Blancafort exposarà, davant dels diputats de la Comissió de Drets Socials, en què consisteix i demanarà impulsar una moció a favor del DA+ en el Ple. Un cop reconegut aquest dret en la ciutadania, caldrà començar a treballar en l’elaboració d’una normativa que garanteixi el seu compliment. Som Base ja fa temps

que hi treballa en un esborrany per a una futura llei per garantir l’Acompanyament Afectiu DA+.

Declaració Institucional a les institucions municipals

En paral·lel, s’ha estat gestionant l’aprovació de Declaracions Institucionals i Mocions de reconeixement del DA+ en diferents institucions públiques. Així, el Ple de l’Ajuntament de Barcelona del passat 30 d’abril d’enguany va aprovar una Declaració Institucional de reconeixement del DA+ amb el consens de tots els grups municipals, com també ho va fer la Diputació de Barcelona el 27 de maig, i l’Ajuntament de Sabadell el dia 13 d’octubre.

Es mantenen converses amb d’altres ajuntaments que estan estudiant la proposta per presentar la Declaració Institucional i/o mocions sobre el DA+ als seus diferents plens municipals, com l’Ajuntament de Pineda de Mar, Hospitalet, el de Girona o el de Badalona.

Un Dret amb la complicitat social i política

En aquest camí cap a la implantació del Dret a l’Acompanyament Afectiu DA+, Som Base no està sola. Compta amb la complicitat d’altres associacions, entitats i persones amb un paper social rellevant, que veuen la necessitat d’aquest Dret. Entre aquests, es troben Amics de la Gent Gran, Avismón, Càritas, Creu Roja, les Fundacions Affinity, Ajuda i Esperança, Mémora i Roure, i les federacions FATEC, FCV i Tercer Sector, etc. Algunes d’elles participen activament en la iniciativa i diferents representants formen part del grup de treball, per tal de coordinar objectius i elaborar un primer esborrany per a una futura Llei del Dret a l’Acompanyament Afectiu DA+.

#DretAcompanyamentAfectiu

Un dels èxits del DA+ és comptar amb el beneplàcit de totes les forces polítiques, sense distinció de sigles, perquè “erradicar la soledat no desitjada en favor de l’Acompanyament Afectiu és cosa de tots”.

Un cop assolit el territori estatal, es vol dur el projecte a l’àmbit internacional a través de diferents entitats, federacions i institucions fins a l’ONU, l’Organització de les Nacions Unides.

Què és Som Base

Som Base és una associació que neix a Barcelona a finals de 2017 amb la vocació d’influir en les polítiques que afecten a les persones. És un grup de voluntaris polítics que entenen que “amb l’acció social no és suficient per canviar la societat; que és necessari participar en les polítiques i en la manera d’exercir el poder i l’oposició per influir de forma decisiva”. Tracten d’allunyar-se dels interessos econòmics i personals per treballar en un pla de cooperació entre persones amb vocació de servir a la societat.

Per a més informació:

www.daplus.org

www.sombase.cat

Font: www.comunicaccio.net

Pere Aragonès davant del repte del lideratge real

El primer repte de Pere Aragonès com a president de la Generalitat, fins i tot abans de prendre possessió del càrrec, està sent atreure el protagonisme i la rellevància que corresponen a la seva flamant dignitat. De moment no li ha resultat fàcil: dilluns, en anunciar l’acord amb Junts per Catalunya, va aparèixer amb el seu to discret habitual al costat de Jordi Sànchez, líder junter, que va mostrar aplom i aquesta experiència en la proclama que es remunta a quan era líder de La Crida; Sànchez va assumir, a més, el discurs més èpic, el que acapara els titulars de la premsa immediata i les piulades d’acòlits fervorosos i d’apassionats odiadors; la retòrica sempre és més magnètica.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Pere Aragonès davant del repte del lideratge real

El primer repte de Pere Aragonès com a president de la Generalitat, fins i tot abans de prendre possessió del càrrec, està sent atreure el protagonisme i la rellevància que corresponen a la seva flamant dignitat. De moment no li ha resultat fàcil: dilluns, en anunciar l’acord amb Junts per Catalunya, va aparèixer amb el seu to discret habitual al costat de Jordi Sànchez, líder junter, que va mostrar aplom i aquesta experiència en la proclama que es remunta a quan era líder de La Crida; Sànchez va assumir, a més, el discurs més èpic, el que acapara els titulars de la premsa immediata i les piulades d’acòlits fervorosos i d’apassionats odiadors; la retòrica sempre és més magnètica.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Enric Miralles, Norman Foster i l’arquitectura de la democràcia moderna

El Parlament escocès de Holyrood, Edimburg, té avui el prestigi gairebé unànime que sol reservar-se a les obres mestres. Només té 15 anys, però ja és un clàssic contemporani, un dels comptats edificis “essencials” que s’han construït al segle XXI, en opinió de l’arquitecte i professor universitari John Kinsley. És tal l’admiració que desperta que gairebé resulta difícil recordar com de controvertit va resultar en els seus orígens, entre l’aprovació del projecte, el 1998, i la seva inauguració, l’octubre del 2004. Aquells dies, personalitats com el periodista televisiu David Dimbleby van liderar una onada de rebuig popular al projecte que avui pot semblar demagògica i miop, però que en el seu moment resultava molt ferma i va suposar un obstacle important.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Segones oportunitats

Fa pocs dies, en una entrevista per a un mitjà de clara línia editorial independentista, el jurista Jaume Alonso-Cuevillas, un dels advocats defensors de Carles Puigdemont, diputat de Junts i nomenat recentment secretari segon de la Mesa del Parlament de Catalunya, declarava que no era partidari de tramitar resolucions controvertides sobre el Rei o l’autodeterminació, ja que podien implicar inhabilitacions per als membres de la Mesa. Al cap de poques hores –encara que publiqués un escrit en què matisava les seves paraules– i després d’un intens fogueig a les xarxes en què se l’acusava de ser tebi i en el qual ha participat amb especial ferotgia l’exvicepresident Josep Costa, la direcció del partit l’arraconava del càrrec i la mateixa presidenta suggeria el nom d’Aurora Madaula –al centre també de polèmiques per una piulada en què expressava “ràbia” perquè Salvador Illa va utilitzar el castellà en les seves intervencions a la Cambra catalana– per substituir-lo, obviant que l’elecció dels membres de la Mesa la fa el ple del Parlament.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Guanya l’esquerra, però ERC negocia governar amb la dreta

Les esquerres van guanyar les eleccions al Parlament del 14 de febrer. I si les esquerres van guanyar, les dretes van perdre. Un mes després, no obstant això, tot indica que la dreta catalana continuarà al Govern de la Generalitat. Esquerra Republicana negocia amb Junts per reeditar la majoria que va fracassar la darrera legislatura.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Guanya l’esquerra, però ERC negocia governar amb la dreta

Les esquerres van guanyar les eleccions al Parlament del 14 de febrer. I si les esquerres van guanyar, les dretes van perdre. Un mes després, no obstant això, tot indica que la dreta catalana continuarà al Govern de la Generalitat. Esquerra Republicana negocia amb Junts per reeditar la majoria que va fracassar la darrera legislatura.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat