Identitat i memòria retornen els versos internacionals a Barcelona

Els creuaments generats entre identitat i memòria podrien ser l’única figura comuna del caleidoscopi de mitja dotzena de veus i estils que aquest dimarts (20.00) conformaran el retorn, després de la seva suspensió el 2020 per la pandèmia, del Festival Internacional de Poesia, XXXVI edició, amb la qual es tancarà la 24a cita del Barcelona Poesia, que des del 7 de maig ha congregat, malgrat les limitacions sanitàries, la notable xifra de gairebé 5.000 espectadors, segons el balanç provisional dels seus directors, Mireia Calafell i Josep Pedrals.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Entre elles

Va ser impressionant. Abans de començar el concert, un parell de músics van sortir a escena per posar les seves partitures als faristols i només allò va desencadenar una ovació. Quan, poc després, va aparèixer ella en escena, tot poder, les butaques del Palau van passar a ser trastos inútils amb una funció que ningú entenia, objectes superflus. El públic es va posar dret i, amb aquesta cridòria que commou el més distant dels mortals, va començar el concert. Galimaties, bogeria, passió, entrega, emoció, cossos en tensió, allau de somriures, mar de fotos, braços sobre el pit en senyal d’acolliment a qui ja començava a moure’s, ardorosa, a l’escenari. Ungles llargues com una pandèmia, translúcides, esculpida la seva forma pels focus que les travessaven des d’enrere de l’escenari, en un contrallum que els conferia vida pròpia, com cintes d’algues rígides unides als dits; maquillatge de purpurina a les conques, pantalons cenyits amb més serrells que Chewbakka. I “celebré y celebré y celebré”, cantava a la primera cançó. I amb raó. El concert de Nathy Peluso va ser exactament això, una celebració, una celebració en clau de dona.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat