Amb tot el soroll del món, Javier Cercas va desembarcar en un grup editorial i amb el premi més ben dotat i més comercial, el Planeta. I ho va fer, encara amb més rebombori, amb un llibre de gènere, Terra Alta, i ficant-se en tots els saraus possibles. El fet que un escriptor prestigiós decideixi fer una novel·la negra sempre fa arronsar els mateixos nassos. Molts escriptors creuen que la cosa consisteix a posar-hi un mort i un detectiu. La majoria d’aquests escriptors il·luminen llibres morts. No ha estat el cas de Cercas. Va fer el seu llibre policial compromès amb concepte de decència llibresca i ciutadana. Era un policial i era Javier Cercas. També és així a Independencia.