El nou pàrquing i la creació d’una zona blava reordenen l’estacionament a Ransol

Veïns i responsables comunals han celebrat l’obertura de la instal·lació, iniciada l’any 2018 per l’anterior consolat i culminada ara. Són tres plantes i una coberta que permeten 200 places d’estacionament per a turismes, a banda de sis per a autocars i camions, sis per a usuaris amb diversitat funcional i tres per a la recàrrega de vehicles elèctrics. En total, més de 6.700 metres quadrats de superfície. Ha costat 3,8 milions i disposa de 200 places per a cotxes, sis per a autocars o camions, sis per a persones amb mobilitat reduïda i tres de recàrrega de vehicles elèctrics En la seva edificació han participat fins a quatre empreses: una d’enginyeria i tres constructores, que es van fer càrrec de les dues fases dels treballs. En total, ha suposat per al comú un cost de 3,8 milions d’euros que, ha remarcat el cònsol major canillenc, Francesc Camp són una bona inversió. “La parròquia, en dues dècades, ha crescut molt en molts àmbits: economia, població, turistes… I això comporta que hem de dotar a cada poble dels serveis necessaris”, ha indicat. I, en el cas de Ransol, això suposa aquest aparcament que “era una demanda tant dels veïns com dels empresaris”. I és que “a l’hivern hi havia molts problemes per aparcar en segons quins moments i ara donem la resposta que calia”. Pel que fa a les tarifes, s’aplicaran les de la resta d’instal·lacions de la parròquia. “Tenim un ampli ventall d’abonaments, a banda de la gratuïtat per als qui tinguin el forfet de dia de l’estació”, ha comentat. L’acte d’inauguració, no es pot negar, ha estat d’allò més tradicional. Primer, una missa, de fet la de la festa major de Ransol, que ha tingut com a escenari la coberta de l’edifici. Després, discurs de Camp, tallada de cinta i descoberta de la placa que recorda la jornada. Durant la seva al·locució, el cònsol ha avançat la voluntat de treballar per solucionar els problemes d’aparcament d’un altre poble de la parròquia: Prats. Allà ja s’ha avançat amb el projecte d’un aparcament horitzontal que es vol tenir enllestit a finals d’any. És, també, una reclamació dels veïns. La instal·lació oferirà entre 30 i 40 places d’estacionament. [related:galleries:1:{orientation:vertical}]
Altaveu – Read More

Reforma de la clínica Verge de Meritxell per ampliar les consultes mèdiques de l’edifici

La parapública sanitària ha començat el procés per canviar els usos de la primera planta de la clínica. Actualment, són espais bàsicament administratius però es considera necessari readaptar-los per fer front a la necessitat d’espais vinculats a l’atenció mèdica. Ara, s’ha convocat el concurs per contractar la persona que ha de definir com quedarà tot el pis. Es té clar, però, que la reforma ha de permetre guanyar consultes externes i despatxos mèdics. Entre ells, dos de nova creació com són un servei d’envelliment i salut que tindrà connexió amb el jardí exterior i un altre de traumatologia. A banda, es vol ampliar les dependències de diàlisis mentre que les oficines d’atenció al viatger i de revisions mèdiques es traslladaran a una altra planta de l’edifici de consultes. També es crearà un despatx d’atenció a l’usuari. La reforma es durà a terme en tres fases, amb la idea de tenir la menor afectació possible a la resta d’usuaris del centre sanitari. La primera, entre el 20 de setembre i el 20 de novembre, permetrà ja crear el servei d’envelliment i salut. La segona, des de finals de novembre fins al 31 de gent, amb les obres de les dependències de traumatologia com a eix central. Ja entre febrer i abril s’hauria d’acabar el projecte amb l’ampliació del servei de diàlisi.
Altaveu – Read More

Andorra Telecom no creu que l’acord amb Europa comporti canvis en les tarifes

Andorra Telecom ha dut a terme diversos estudis comparatius, de diversa naturalesa, per defensa la seva posició monopolística al Principat. Aquest és un dels grans cavalls de batalla en el marc de la negociació amb la UE. Un escenari podria ser que Brussel·les pogués condicionar el manteniment del monopoli a un control de servei i preu. Nadal no ho creu i, en tot cas, no preveu que hi hagi alteracions de tarifes mentre la situació es mantingui com en l’actualitat. Per al director general de l’operadora, el principal escull és el topall que pot suposar “la filosofia” que opera a Europa, “el lliure mercat”, que “és un mitjà perquè el client estigui el més satisfet possible”. [related:articles:1] Però això podria no resoldre la cobertura i el servei en un país tant petit, i de massa crítica tan limitada, com Andorra. Probablement, ve a dir Nadal, no hi hauria cap operadora disposada a assumir el cost que suposa el manteniment del denominat servei universal que Andorra Telecom ofereix al Principat. Això és que hi hagi cobertura o que la fibra arribi a qualsevol racó del país. Estigui on estigui. I en aquest sentit el director general de la companyia parapública posa un exemple: Juberri i Arcavell estan a dos quilòmetres de diferència i no hi ha punt de comparació sobre els serveis que rep una localitat i l’altra. “La gran majoria de la gent ens compara amb serveis similars d’Espanya o de França”, manté Jordi Nadal, que hi afegeix: “La Unió Europea amb qui ens compara? Ens compara amb tots. I aquí sortim molt més ben parats” “Pobles del Pirineu de 200 habitants que no tinguin fibra i que no la tindran en deu anys n’hi ha molts”, recorda Nadal. A Andorra, tot el país, fins al racó més allunyat i petit, està cablejat. “I d’això -del denominat servei universal- en fem un cost estimatiu.” Mantenir aquesta proximitat a tots els indrets li costa a Andorra Telecom 18 milions d’euros, que aviat és dit. Qüestions com aquestes són les que la companyia i el Govern faran servir per defensar el monopoli a Europa. Quant a d’altres aspectes, els lligats a tarifes i servei, els tècnics de la UE pràcticament “ens demanen les pàgines comercials. Preu i que té”. Nadal és conscient que molts ciutadans, en el seu imaginari de comparació, només hi tenen els dos estats veïns. “La gran majoria de la gent ens compara amb serveis similars d’Espanya o de França”, on recorda que hi ha “el mercat més agressiu d’Europa segur i potser del món”, amb un ‘fenomen’ com la companyia Free. El director general d’Andorra Telecom té clar que “al client d’Andorra no li puc dir, no em comparis amb Espanya i França, compara’m amb Suïssa”. Però justament aquesta visió global és que té Brussel·les. “La Unió Europea amb qui ens compara? Ens compara amb tots. I aquí sortim molt més ben parats. Mònaco està molt més preocupat”, en els aspectes tarifaris. Nadal recorda que la política de la companyia sempre ha estat oferir “un mínim de qualitat a un preu raonable”. O dit d’una altra manera, en matèria de tarifes, “les més competitives possibles sabent que no seran les més baixes a una qualitat raonable”. I és que torna a insistir el màxim executiu de les telecomunicacions andorranes que l’empresa ofereix serveis “que necessiten només quatre empreses. Posem per exemple, servis concrets que només necessita un banc. I a Andorra hi ha cinc bancs”. I si es compara l’esforç per mantenir aquests dispositius, aquesta tecnologia tan específica, amb una companyia, per exemple espanyola, “que no fa atenció presencial ja és una comparació injusta”. D’aquí que Andorra Telecom no temi que Europa els penalitzi per les tarifes.
Altaveu – Read More

La urticària lingüística o els terrors del llenguatge inclusiu

Fa un parell o tres de dies es publicava en un mitjà d’aquest país un article d’opinió, firmat per un periodista, ridiculitzant el llenguatge inclusiu i la seva defensa per part de la consellera d’igualtat i feminismes de la Generalitat de Catalunya, la catedràtica d’universitat Tània Verge. En aquest, l’autor venia a dir que el llenguatge inclusiu li provocava “un atac d’urticària” que no podia calmar “ni el tub del Fenistil sencer”. Arran de la voluntat creixent d’individus i d’institucions d’incorporar el llenguatge inclusiu, molta gent ha tingut sobtats atacs d’aquesta urticària lingüística. “Tenim indicis que el gènere gramatical afecta la nostra interpretació del món i les dinàmiques de gènere; un estudi recent, publicat a ‘Nature’ evidencia que l’ús del masculí genèric afecta negativament el rendiment de les dones en els àmbits científics” La majoria de persones que es resisteixen al llenguatge inclusiu ho fa dient que aquest suposa una falsa necessitat. Alguns opinen que el llenguatge és quelcom neutral que no té res a veure amb les desigualtats socials, siguin de gènere, de raça o de qualsevol altre tipus. D’altres pensen que, encara que això fos així, hem arribat a un punt d’igualtat social molt avançat i que, simplement, no n’hi ha per tant. A aquestes posicions s’hi suma la de qui defensa que cal preservar la llengua, en aquest cas la catalana, de distorsions i malformacions al servei de la correcció política. Però el cert és que el llenguatge, incloent-hi la llengua catalana, no és estèril a les desigualtats socials i a les discriminacions. El llenguatge no només ens permet expressar el nostre pensament, sinó que, en la mesura que només podem pensar a través del llenguatge, també acaba determinant com i què pensem. Ja fa dècades que la investigació científica ens indica que els biaixos implícits del llenguatge, aquells no conscients, determinen què pensem i com actuem. Per tant, com tractem els altres i com els altres ens tracten a nosaltres. Així per exemple, tenim indicis que el gènere gramatical sí que afecta la nostra interpretació del món i les nostres dinàmiques de gènere. Aquest és el cas d’un estudi recent, publicat a ‘Nature’ que evidencia que l’ús del masculí genèric afecta negativament el rendiment de les dones en els àmbits científics. És especialment rellevant considerar l’impacte del llenguatge en la vida de les persones d’identitat no binària. Si no, podem acabar ridiculitzant públicament, com es fa en l’article a què em refereixo al principi, els intents d’adaptar el llenguatge per incloure les necessitats d’aquest col·lectiu. Perquè això del ‘totis’ en contra de ‘tots’ o ‘totes’ pot fer molta gràcia, però no fa gens de gràcia que la prevalença de desordres psiquiàtrics, com la depressió o l’ansietat, entre les persones no binàries sigui altíssima, a causa d’una societat que es resisteix a validar la seva identitat de gènere. En aquest cas, l’adopció del llenguatge inclusiu no és un caprici, com a molta gent li continua semblant, sinó una mesura que reconeix les conseqüències del llenguatge en la qualitat de vida i la salut mental en les persones no binàries. Si l’addició de la ‘i’ és la solució més adequada al binarisme que pressuposa la nostra llengua és quelcom que admet discrepàncies. Ara bé, potser cal que el debat sobre aquest tema es faci des de la profunditat i el respecte que es mereix. O no? “Convindria recordar que el llenguatge, com qualsevol sistema normatiu, té una naturalesa conflictiva, perquè intenta desesperadament capturar una realitat social que canvia a poc a poc, però constantment” La necessitat del llenguatge inclusiu no se circumscriu, però, a la realitat del gènere, sinó que també a altres casuístiques, com poden ser la raça, l’edat, l’orientació sexual o la religió. Per exemple, hi ha estudis que suggereixen que l’ús de llenguatge inclusiu millora el rendiment de les persones que treballen en empreses multiculturals i afavoreix el diàleg interreligiós. Simplement, el seu propòsit és adaptar la forma com ens expressem per evitar qualsevol mena de biaix discriminatori. Per això potser convindria recordar que el llenguatge, com qualsevol sistema normatiu, té una naturalesa conflictiva, perquè intenta desesperadament capturar una realitat social que canvia a poc a poc, però constantment. Així com és necessari reconèixer unes normes comunes del llenguatge, i respectar-les, també és necessari prestar atenció a aquells canvis que són legítims i oportuns, sense caure en el conservadorisme lingüístic d’aquells que afirmen que amb el masculí genèric ja en tenim prou o que el llenguatge inclusiu acabarà matant el català. Perquè potser la cura a la urticària que provoca el llenguatge inclusiu no és “el tub del Fenistil sencer”, sinó adreçar el tema amb educació, per entendre millor el món, amb compassió, per entendre millor les persones, i, sobretot, amb obertura de mires, per entendre millor les coses que no fem prou bé i que hauríem de canviar.
Altaveu – Read More

Mònica Dòria debuta a Tòquio amb bon regust de boca

Andorra ja ha entrat en competició als jocs. I ho ha fet amb bon regust de boca. Mònica Dòria ha superat la primera fase de la competició d’eslàlom en canoa K1, amb un bon resultat en les dues mànigues disputades. Així, en la primera, ha completat el recorregut en un temps total de 110”57, que inclou els dos segons de més per una penalització. Ja era, s’ha de dir, una bona marca. De fet, tenint en compte els temps de la resta de rivals en aquesta màniga inicial, tenia a tocar el passi a semifinals. En la segona, Dòria ha millorat la marca. Ha acabat amb un temps de 110”54. Això sí, cal tenir en compte que aquest temps inclou quatre segons de penalització. Per tant, ha rebaixat el cronòmetre. Amb aquesta marca, l’andorrana ja té garantides les semifinals. Ha quedat en catorzena posició. Dòria tornarà a competir dimarts vinent al centre de piragüisme de Kasai, en una prova que està programada a les 16.15 h., hora de Tòquio. En cas de disputar la final, també es correria el mateix dia. Això sí, sempre pendent de l’evolució del vuitè tifó de la temporada, que amenaça d’apropar-se a inicis de la setmana vinent al Japó.
Altaveu – Read More

Ensurt per un petit incendi en la teulada d’un local annex a les Botigues Molines

Tot porta a indicar que la burilla s’hauria colat per algun dels forats que conté la xapa que actua de sostre de l’esmentat local, un petit magatzem a tocar d’un establiment forn de pa granja que hi ha al xamfrà de l’avinguda Consell de la Terra amb François Mitterrand, a la zona del Clot d’Emprivat d’Escaldes. La poca flama o fins i tot només l’escalfor que desprengués la burilla ha pres amb la llana de vidre de la teulada. Per poder procedir millor i assegurar-se de la sufocació del petit incendi els agents del cos d’extinció i salvament han desmuntat parcialment almenys el sostre i han apagat del tot el que no ha passat de ser un petit ensurt.
Altaveu – Read More

El Govern no considerava que hi hagués perill d’esllavissades a Bixessarri

Així es desprèn del treball previ realitzat per l’empresa d’enginyeria Aurea. Entre la documentació aportada perquè les constructores que estiguin interessades a fer-se càrrec de les obres licitades d’urgència hi figura un estudi sobre els riscos geogràfics de la zona, que es basa en la cartografia realitzada pel Govern. I en cap dels tres sectors en els quals s’ha d’actuar, es remarca, la informació existent no parlava de perill d’esllavissades. Tot just, en algun dels punts, es parlava de possible caiguda de rocs o d’esllavissaments superficials. Res comparable al que es va viure al juny i el passat dimarts. [related:articles:1] “La documentació de la cartografia del Govern mostra que no hi ha perill de corrent d’arrossegalls”, s’explica al document. Però, apunten, “tal com es va veure amb l’episodi de pluges torrencials del 14 de juny del 2021, la zona està clarament afectada per aquest risc, havent sigut el principal motiu d’afectació a la plataforma de la CG-6”. De fet, un cop analitzada la situació, es considera que el perill és alt a tots els sectors. I el projecte que ara s’ha de tirar endavant busca, justament, “millorar les condicions de seguretat de la carretera enfront els riscos d’esllavissaments superficials i corrent d’arrossegalls”. Es vol “mitigar al màxim” tant a la plataforma de la via com puntualment a l’edificació de la Borda de l’Arena. El projecte inclou actuacions en tres sectors de la zona. En el primer, és el quilòmetre 3,49 de la carretera. Allà s’ha de substituir l’actual drenatge transversal (ODT) que permet el riu Aixàs passar per sota de la via i que és massa estret per un molt més ampli, de 2 metres d’ample per 2,25 d’alçada. Això ha d’evitar en el futur nous desbordaments com els que van acabar afectant tot el tram de la CG-6. La solució proposada per l’estudi d’enginyeria ha de permetre “el pas de l’aigua i dels sediments que arrossega de la conca per un període de retorn de fins a 100 anys”. [related:articles:2] En el sector 2, s’actuarà al costat del Torrent dels Nyerros. Es construirà un dic de retenció de sediments i es reforçarà un mur ja existent al costat del drenatge de la carretera. Per últim, al darrer sector s’ha d’estabilitzar la plataforma de la CG-6 al costat de la Borda de l’Arena, al quilòmetre 1,647 de la via. Aquesta darrera part dels treballs durarien, un cop s’iniciï, unes quatre setmanes durant les quals sí que hi haurà afectació al trànsit per la via. La feina a fer al Torrent dels Nyerros s’allargarà una mica més: sis setmanes. Per últim, l’actuació que més temps requerirà serà la del drenatge del riu Aixàs. En aquest cas s’estima que caldran dotze setmanes.
Altaveu – Read More

Quan recollir la brossa és una feina de risc… aeri

Aquesta és l’advertència que, segons fonts comunals, va haver de fer un operari del servei recollida de la brossa d’Andorra la Vella a la policia. I és que fa pocs dies, i no era la primera vegada, en passar el camió de les escombraries de la capital -un d’ells, és clar- per un determinat punt de l’avinguda Meritxell, algun desaprensiu els llançava objectes. El que no ha transcendit és si l’operari en qüestió sospita per on poden anar els trets. Si en aquell indret hi ha alguna persona que li tingui animadversió. El que és clar, segons les fonts empresarisl també consultades, que aquesta darrera setmana, fent el servei al tomb de la mitjanit pel tram baix de l’avinguda Meritxell, és a dir, el que queda més a prop d’Escaldes, per la rodalia del que havia de ser la plaça del The Cloud, des d’un balcó que deuria ser a l’altura aproximada d’un cinquè pis van caure -o es van llançar amb mala intenció- una ampolla de vidre i un bolquer. Segons quin fos l’estat del bolquer, seria força inofensiu. Ara bé, l’ampolla hauria pogut causar un dany més notable. Sortosament, va caure al costat del camió i no es van haver de lamentar danys, només un ensurt. Però les fonts comunals consultades han explicat que es va posa en coneixement de la policia perquè no era la primera vegada que hi havia un ‘atac aeri’ d’aquelles característiques.
Altaveu – Read More

Una dona ferida en topar amb el seu patinet elèctric contra un cotxe

Els fets han tingut lloc poc després de les deu del matí. La dona circulava amb un patinet elèctic, marca Xiaomi, per l’avinguda Fiter i Rossell. A l’altura del número 19 del carrer, ha topat amb un turisme, un Volkswagen Polo amb matrícula del país. Com a conseqüència del xoc, la dona, resident de 29 anys, ha caigut a terra. Ha estat atesa pels serveis d’emergències i traslladada a l’hospital. Allà, i segons fonts mèdiques, ha estat donada d’alta el mateix matí, ja que només havia patit ferides lleus.
Altaveu – Read More