Etiqueta: noticies

Doria ja havia donat per acabada la temporada amb la Copa del Món de la Seu d’Urgell, però unes vacances a la Xina, i la celebració de la Super Cup a la localitat de Hangzhou l’han fet tornar a enfundar-se el neoprè. L’andorrana està participant aquest cap de setmana en uns tests que organitza la federació internacional amb la intenció d’introduir noves modalitats olímpiques de piragüisme en aigües braves de cara a Los Angeles 2028. I l’andorrana ha demostrat que no li va gens malament, ja que aquest dissabte ha aconseguit l’or en la prova d’eslàlom curt amb el millor temps en baixada de totes les palistes. Doria ha aturat el cronòmetre en 57.94, però un toc l’ha fet compartir la primera posició amb la francesa Marjorie Delassus (59.94). La britànica Kimberley Woods ha estat tercera (59.97), ben a prop de convertir-ho en una tripleta de campiones. Ahir Doria ja va disputar les dues modalitats clàssiques i va aconseguir una setena plaça en caiac i el cinquè lloc en canoa.

Altaveu – Read More

Per ser exactes, els funcionaris de l’administració general -i també de l’administració de Justícia- consideren que han deixat de guanyar diners des del 2007, quan degut a la crisi financera que també va afectar Andorra es va suspendre el GADA i mai més no s’ha recuperat. Fins ara que s’ha aprovat un reglament que hauria de suposar la recuperació d’unes pagues biennals i no consolidables. Tal i com s’ha establert el text, la primera prima no arribar, però, fins al 2028. [related:articles:1] “S’ha d’avaluar tota la pèrdua de poder adquisitiu que ha representat no tenir un GADA durant 17 anys”, han indicat les fonts del Sipaag consultades. El sindicat ha analitzat la situació els darrers dies, en què s’ha acordat que assumeixi la presidència en funcions Salustià Chato en substitució de Puri de Santiago, que ha hagut de renunciar per motius personals. Com que hi ha persones interessades en accedir a la junta sindical, s’esperarà a què aquestes s’hi integrin per tal de convocar una assemblea on es tornaran a elegir formalment els càrrecs. “S’està treballant en una comparativa per veure aquest ‘gap’ que hem patit per la congelació del GADA i totes les suspensions que hi ha hagut d’IPC per contribuir a la crisi”. Per tant, “si no veiem tot aquest còmput d’accions no ens podem pronunciar” sobre la benevolença teòrica de l’AVAC Les fonts consultades han deixat clar que la situació que es viu a l’administració general i la de la Justícia és diferent a la d’altres sectors púbics atès que “al cap de tres anys la majoria d’entitats públiques que s’abasteixen dels pressupostos de l’Estat van recuperar els DPO (direcció per objectius) o altres avaluacions d’acompliment que se’ls han pagat”, però als funcionaris de l’administració general i administració de Justícia “ens han relegat a no cobrar-los a través de disposicions transitòries a la llei del pressupost”, amb la qual cosa s’ha causat “un perjudici” que a final d’any s’hauria de veure quin és exactament. Es refereixen les fonts consultades a l’estudi que s’està fent de les graelles salarials i la comparativa entre cossos al Principat i, també, en relació amb funcionaris que assumeixen funcions similars en altres països equiparables a Andorra. “S’està treballant en una comparativa per veure aquest ‘gap’ que hem patit per la congelació del GADA i totes les suspensions que hi ha hagut d’IPC per contribuir a la crisi”. Per tant, “si no veiem tot aquest còmput d’accions no ens podem pronunciar” sobre la benevolença teòrica de l’AVAC. Això sí, el Sipaag ha participat de l’elaboració del reglament però, més que res, “per sentit de responsabilitat”. Un representant del sindicat de l’administració general ha treballat conjuntament amb d’altres persones des de la comissió de personal de l’administració i, en part, a proposta de dit representant del Sipaag “s’han anat fent algunes adaptacions”. En aquest sentit, indiquen les fonts, “hi ha hagut un bon diàleg però no estem contents”.

Altaveu – Read More

La dona, de 39 anys i que des de fa temps està sota tractament per patologies mentals, havia ingressat a la presó a primera hora de la tarda després que hagués romàs un parell de dies a l’hospital, després de ser detinguda, perquè la situació va descompensar el seu trastorn. Una vegada els facultatius van considerar que ja estava en condicions de fer vida normal, i seguint les directrius establertes en l’aute de processament, se la va derivar a la presó. La dona està acusada d’un delicte de lesions agreujat per l’ús d’arma. [related:articles:1] Hores després de la seva arribada, però, i poc abans de les 10 de la nit, es va donar la situació amb líquid tòxic i davant la possible intoxicació i per evitar mals majors se la va tornar a traslladar cap a Urgències. Com a mínim aquesta nit passada l’ha passada al centre hospitalari sota custòdia policial. I així ha continuat fins a primera hora de la tarda d’aquest dissabte. En principi, les conseqüències de la ingerència del producte que hauria begut haurien de ser molt lleus o inapreciables. I quan se l’ha donat per estabilitzada, aquesta tarda se l’ha retornat a la Comella. A la presó hi ha cert temor que realment la dona s’acabi autolesionant de manera greu.

Altaveu – Read More

De bon matí, alguns ciutadans -i també turistes- ja han posat rumb cap al pla de l’Estany per fer una sortida guiada per poder descobrir l’entorn del poble d’Arinsal i la seva fauna: “Aquest any s’ha fet un treball conjunt amb la col·laboració de la federació andorrana de caça i pesca, i s’han alliberat perdius xerra al Pla de l’Estany, que són fruit del treball que estan fent a nivell del centre de cria que ells tenen a Sant Julià”, ha explicat el cònsol menor de la Massana, Roger Fité, que ha acompanyat a l’expedició. Cap al migdia, els més curiosos s’han pogut reunir a l’aparcament Surf, l’escenari central de la Pitavola -la papallona del Comapedrosa- per veure per primera vegada l’encesa demostrativa d’una carbonera per obtenir carbó vegetal, tal com es feia antigament. Mentrestant, els diferents grups de l’Esbart Valls del Nord han aplegat una gran quantitat de gent per gaudir de la dansa i alguns balls tradicionals més reivindicatius. Un cop han finalitzat, el cònsol menor, juntament amb els representants del Parc Natural de l’Alt Pirineu i de l’Arieja han estat els encarregats de fer fum, introduint la brasa dins la carbonera, plena de llenya col·locada en posició vertical. https://youtu.be/JjadWux7NF0 “El temps ens ha ajudat, ens ha respectat. Per sort és el que toca i tampoc el podem canviar. La cerimònia d’obertura ha anat molt bé i, com heu vist, tenim també el bestiar que va intrínsecament lligat al sector primari. També tenim la carbonera, el primer cop que se n’encén una, i com la Pitavola, tot el mercat està relacionat amb les feines i els treballs tradicionals”, ha recordat Fité, en un escenari que ha agrupat els balls, el bestiar andorrà que han portat quatre ramaders diferents de la parròquia i la carbonera. Però no només hi ha hagut activitat a l’aparcament. Passejant pel nucli antic de la Pitavola, els visitants han pogut gaudir de demostracions i tallers artesanals d’algunes feines en estat d’extinció com cardar la llana, picar el ferro, fer cistells, bufar vidre o elaborar objectes de ceràmica. En total es compta amb una trentena de paradistes, també de sectors de la cosmètica i d’alimentació, que comercialitzen carn d’Andorra, formatges, dolços i altres productes artesanals. [related:galleries:1:{orientation:vertical}]

Altaveu – Read More

Tot arrenca a finals del 2020 quan el ministeri de Justícia i Interior va autoritzar un enginyer industrial estranger a exercir al país. La decisió no va agradar al Col·legi, que mesos després, va presentar un recurs. Govern va refusar-lo, tot argumentant que s’havia fet fora de termini. I és que defensava que la resolució ministerial s’havia comunicat a l’entitat i aquesta hauria trigat massa a fer l’acció. I aquí rau la clau de tot plegat. Tant la sol·licitud al col·legi de l’informe motivat que ha d’emetre sobre la sol·licitud d’autorització per a l’exercici professional com la resolució que la va concedir es van fer a través d’un correu electrònic. Per a l’entitat, una fórmula que no és vàlida. Per al Govern, sí que ho era tant pel fet que en anteriors ocasions s’havia utilitzat com perquè, en plena pandèmia, era la més recomanable des del punt de vista sanitari. I això és el que ha analitzat la Justícia. Primer, la Batllia. Després, el Superior. I totes dues instàncies han donat la raó al col·legi. Així, es posa en relleu que “les normes singulars aprovades en ocasió de la pandèmia autoritzaven el recurs al correu electrònic”, però “tan sols a la convocatòria de les sessions dels òrgans col·lectius de les persones jurídiques, tant de dret públic com de dret privat”, però “no a les comunicacions amb tercers que és el cas que es planteja aquí”. En la seva resolució, també es posa en relleu un altre detall. No se sap segur si el correu va arribar realment al Col·legi. De fet, aquesta entitat assegura que no el va rebre. I Govern no pot demostrar el contrari, ja que el va enviar sense cap sistema que emetés un justificant de recepció. Així, s’entén que “les notificacions no es van practicar de la forma legalment prevista”. Per tot això, es dona la raó al Col·legi. Així, la Justícia obliga Govern a fer marxa enrere. Abans d’autoritzar l’enginyer estranger haurà de tornar a demanar l’informe a l’entitat. I, queda clar, no pas per correu electrònic.

Altaveu – Read More

Pérez ha recordat que al país fa anys que es pot donar sang, que el 2012 es va començar a donar sang de cordó i des de llavors ja s’han salvat 7 vides. Des del 2022 es pot donar medul·la òssia i actualment el registre compta amb 620 inscrits i ara toca “fer un pas molt important” que ha de permetre fer la primera donació de teixit: la de còrnia. Fa anys que se’n parla i malgrat que s’havien anat donant dates, finalment sembla que serà a finals d’aquest any quan serà una realitat. “Estem a les acaballes del procés, en manca entre un i dos procediments administratius”, ha afirmat. En tractar-se d’una donació que prové de persones difuntes, “som més exigents, professionals i específics amb el procediment”, ha exposat, detallant que requereix “molta més formació i perfeccionament per part dels professionals”. Precisament, aquest mes els professionals que hi hauran d’intervenir aquest mes faran “l’últim esglaó de la formació. A partir d’aquí, ha indicat, la voluntat és, tal com ja havia apuntat la ministra de Salut, Helena Mas, que la donació de teixits es pugui fer el 2026 i la d’òrgans el 2027. “Cada procediment requereix uns protocols molt específics, estem en contacte amb moltes administracions i això moltes vegades alenteix una mica el procediment”, ha reconegut. Pérez ha recordat que la voluntat és ser “un país donador d’òrgans” i per tant, que l’extracció es pugui fer aquí i que els òrgans es pugui utilitzar tant a Andorra com a fora. Per fer les extraccions caldrà que es desplaci fins aquí un equip de professionals sanitaris, que ja estan formats i consolidats, si bé ha apuntat que “a poc a poc es poden anar formant professionals del país”. VALORACIÓ En demanar-li la valoració del calendari al president d’ATIDA, Toni Gamero, és clar: “per nosaltres ja hauria d’estar en funcionament perquè cada vegada les llistes són més àmplies”. De fet, en el discurs que ha pronunciat durant l’acte ha assegurat que poder donar sang, sang de cordó, medul·la i aviat còrnia “és massa poc”. “Hem de ser un país donador, no volem trasplantaments però sí que les llistes d’espera puguin ser més curtes”. Amb tot, encara no disposen de dades sobre quantes persones hi ha al país esperant un trasplantament. Cal pensar, però, que el percentatge de gent que pot arribar a ser donant és només d’un 2 o 3%. I ha fet especial èmfasi amb el fet que “estem en deute amb els països veïns”, ja que al final, és d’on han sortit els òrgans que han rebut els residents que han necessitat un trasplantament. “Serà una petita quantitat però ajudarà”, ha remarcat. Gamero ha recordat també el seu cas. És gràcies a un jove d’Alemanya que avui és viu. “No sé de què serveix anar tres metres sota terra o que et cremin quan et mors i que els teus òrgans no serveixin per a res”, ha destacat. Durant l’acte s’ha presentat una exposició amb obres de 14 artistes que han plasmat la seva visió sobre els donants i els trasplantaments, i després dels discursos oficials han actuat els castellers i el Cor Rock d’Encamp. La pluja ha fet acte de presència però no ha desanimat els assistents. [related:galleries:1:{orientation:vertical}]

Altaveu – Read More

Així ho ha posat en relleu Isabela Vargas, la vicepresidenta del Fòrum Nacional de la Joventut, qui també ha apuntat que s’està arrossegant una cultura de feina i d’estudis que ja no és coherent pel moment en el qual vivim. “Nosaltres hem après que si treballes i estudies molt podràs accedir a una feina que sigui proporcional al teu esforç, però estem veient que no és així”, afegia. A més, Vargas apunta que el món espera que formis una família i que els joves s’emancipin amb la parella. Per aquest motiu, sobretot últimament, es troben que cada vegada hi ha més persones, sobretot dones, que decideixen tenir una certa independència i prosperar en el món professional primer, i aquestes es troben amb força problemes per accedir a un habitatge: “La vivenda no està construïda perquè s’emancipi una persona sola, no hi ha tants estudis. Per això cada vegada hi ha més persones, i cada vegada més grans, compartint pis”, explica. Aquests són només alguns dels reptes que es troben. Des del Fòrum de la Joventut, han recollit totes aquestes dades en el projecte Activa, en el qual s’han seleccionat 370 persones que poguessin representar la varietat de persones joves a Andorra i se’ls han fet entrevistes on han expressat els seus neguits i que és el que pensen del que passa al país. Aquestes dades s’han utilitzat per elaborar el Pla Nacional de la Joventut. PLA NACIONAL DE LA JOVENTUT Per mirar de millorar la situació dels joves del país, des del ministeri de Joventut i amb la col·laboració dels Espais Joventut dels diferents comuns i del Fòrum, estan elaborant el Pla de la Joventut que ha de servir de guia i que redefinirà com funcionen les àrees públiques adreçades a la joventut. Aquest pla, que es publicarà aviat, “és com un primer pas per poder realment crear una llei que estigui en consonància amb la joventut d’Andorra ara mateix”, explica Vargas, tot afegint que una vegada estigui enllestit aquest pla, caldrà realment començar a fer altres accions i reglaments perquè es dugi a terme.

Altaveu – Read More

Aquestes són algunes de les qüestions que s’han tractat en una recent trobada entre el secretari d’Estat per les Relacions amb Europa, Landry Riba, i una trentena llarga d’operadors judicials. Riba va acudir a la Seu de la Justícia per reunir-se amb batlles, fiscals, magistrats, secretaris judicials… La xerrada, amena segons alguns dels assistents, forma part de la formació regular que es va organitzant des del Consell Superior de la Justícia. L’encarregat de la planificació d’aquestes formacions i, alhora, membre de la cúpula judicial en representació justament dels professionals judicials, Ramon Camp, ha valorat de molt interessant l’aportació de Riba. El secretari d’Estat va fer una pinzellada general a tot allò que s’ha negociat i, evidentment, es va enfocar força al que suposaria l’acord a nivell judicial i la relació que caldria establir amb el TJUE. Un dels elements més transcendents és que si mai un jutge o tribunal veu que per resoldre un cas ha d’acudir a una norma europea o hi ha una col·lisió entre el que ell creu i el que podria pensar el TJUE quan hi hagi normativa europea pel mig, podrà demanar el parer del tribunal europeu abans d’emetre ell una decisió. Això sí, les decisions últimes en aquest sentit continuaran sent dels batlles o magistrats interns, encara que en les mateixes condicions que la resta d’estats membres de la UE, les persones físiques o jurídiques legitimades per accionar des d’Andorra ho podran fer.

Altaveu – Read More

Dolsa no amaga la seva oposició frontal a l’acord. I, de fet, aprofita les paraules que, assegura, li va transmetre Toni Martí quan encara era en vida. “El meu amic, al cel sigui, em va dir a l’últim dinar que vam fer, que ell venia d’Estrasburg de fer d’observador amb el Jaume Bartumeu, que si això s’aprova és la pèrdua d’identitat total d’aquest país”, assegura. Encara més: “Andorra com l’hem conegut tu i jo no la viurem mai més”. I, a banda, sempre segons el polític ordinenc, l’antic cap de Govern el va advertir d’un “hàndicap important: si veiem que ens han enganyat, no podrem anar enrere”. Al seu entendre, “és un mal acord per a Andorra”. De fet, suposaria, “la fi” del Principat. I, per això, deixa clar que “no només no votaré a favor sinó que fa dies que m’estic rascant la butxaca per fer campanya en contra”. I, justament, aquí és on lamenta un fet: fins ara, a ell li està tocant posar diners. I, per això, entén que caldria apostar per una altra fórmula. “M’agradaria que tota la gent que pensem així ens puguem agrupar en una plataforma i que puguem tenir mitjans financers per defensar la nostra posició”, ha comentat Dolsa. De fet, posa en relleu que caldria tenir “els mateixos recursos que està utilitzant Govern per buscar el sí de la població”. Així “no hauríem de rascar-nos la butxaca quatre particulars mentre ells van amb diners de l’Estat”. Toca, diu, “jugar amb les mateixes armes”. I és que, fins ara, els contraris a l’acord “anem amb una fona”. En canvi, Govern “a canonades”. Per tant, Dolsa considera que “no juguem amb les mateixes possibilitats”. I, malgrat això, també apunta que, ara mateix, el no a l’acord està més a prop que el sí. “Avui sortiria el 65% en contra”, afirma. Per a Dolsa, “no s’ha de parlar d’una alternativa a l’acord d’associació”. Al seu entendre, “caldria fer com Mònaco: retirar-nos i, a partir d’aquí, veure com ho feien”. Entén que “no ens haurien d’haver abocat mai a un sí o un no”. I rebla el clau. En cas que s’aprovi el conveni, “això és el títol d’un llibre: Andorra, punt final”.

Altaveu – Read More

Les empreses preveuen que aquest hivern necessitaran una xifra similar de temporers a la de fa dos anys amb la voluntat que la temporada sigui exitosa en l’àmbit econòmic.

Altaveu – Read More