D’Eratòstenes a ISO-CHAI 147

Ara que ens acostem al solstici d’estiu, que aquest any serà el 20 de Juny a les 22h50, val la pena recordar la figura d’Eratòstenes que va ser el primer a demostrar que la Terra era esfèrica i en va mesurar la circumferència amb una precisió del 98%, el 236 abans de Crist. En aquella època, Eratòstenes, que havia nascut a Cirene (Libia) el 276 a.C., era el director de la gran biblioteca d’Alexandria des de feia uns 20 anys i va caure entre les seves mans un document que descrivia el curiós fenomen que passava a la ciutat de Syene, l’actual Assuan, durant el migdia del solstici d’estiu. Segons el que explicava el papir, aquell i únicament aquell dia, les ombres desapareixen de la ciutat i el sol il·lumina el fons dels pous més profunds. Intrigat, Eratòstenes es va proposar de veure si això també passava a Alexandria, però quan va arribar el solstici va poder comprovar que si bé hi havia poca ombra, aquesta encara es veia i feia un angle al migdia d’uns 7º 12′ amb la vertical, és a dir una cinquantena part d’un cercle complet. Si la Terra fos plana com es creia, i els raigs de llum del Sol incidissin de manera paral·lela sobre la seva superfície, aleshores el que passa a Syene amb les ombres hauria de passar també a Alexandria. Eratòstenes va deduir, doncs, de manera correcta, que l’única explicació possible era que la Terra era una esfera, i que la seva curvatura era la que provocava la diferència d’ombra entre les dues ciutats. Amb l’ajuda dels camellers que feien la ruta entre les dues ciutats, va obtenir una estimació força acurada de la distància que separa Alexandria i Syene, uns 5.000 estadis egipcis, o sigui l’equivalent a 785km. Si aquesta distància era una cinquantena de la circumferència de l’esfera terrestre, aleshores aquesta és en la seva totalitat de 39.225km. Una aproximació força correcta, ja que en realitat és de 40.008 km, i molt meritòria vist com havia realitzat el càlcul. Il·lustració del càlcul de la circumferència de la Terra fet per Eratòstenes Crèdit: Wikimedia No va ser la seva única gran descoberta, també va calcular correctament la inclinació de l’eix de rotació de la Terra sobre el pla de l’òrbita al voltant del sol que és de 23,45º, així com va fer la primera projecció de l’esfera terrestre sobre un mapa incloent-hi meridians i paral·lels com estem acostumats avui en dia. En la seva posició de director de la gran biblioteca, és indubtable que els càlculs i el coneixement d’Eratòstenes va ser difós àmpliament en tot el món antic, tot i que molts dels documents originals van ser destruïts pel declivi de la biblioteca i l’incendi que va patir al 48 a.C. quan les tropes de Juli Cèsar van assetjar la ciutat. En l’Índia i el món islàmic, hi va haver múltiples intents per recalcular la circumferència de la Terra i obtenir valors més acurats. A mitjans del primer segle d.C. Cleomedes va resumir els mètodes i els càlculs d’Eratòstenes en un tractat d’astronomia que tornaria a ressorgir al renaixement i que va inspirar els primers viatges per donar la volta al món i també els grans descobriments continentals iniciats per Cristòfor Colom. El treball pioner d’Eratòstenes també va inspirar el canvi de visió geocèntric cap al model heliocèntric de Copèrnic, amb altres planetes esfèrics com la Terra voltant el Sol, que va confirmar Galileu amb les seves observacions amb els primers telescopis. A poc a poc, vam entendre també que el nostre Sol no era el centre de l’Univers, sinó un més dels centenars de mils de milions d’estels de la nostra galàxia, i a principis del segle XX que la nostra galàxia era només una de les centenars de mils de milions de galàxies que hi ha en un Univers infinit. Però no ha sigut fins fa relativament poc que hem començat a comprovar que el nostre sistema solar no és un cas únic ni especial. Visió artistica d’un disc protoplanetari al voltant un estel jove: Crèdit: ESO/L. Calçada Michel Mayor i Didier Queiloz van descobrir el 1995 el primer planeta, 51 Pegasi b, orbitant un altre estel, 51 Pegasi, molt similar al Sol però situat a 50 anys llum de nosaltres. Des d’aleshores s’han identificat més de 5000 planetes fora del nostre sistema solar i la xifra augmenta cada dia gràcies a la millora dels instruments d’observació. També des de fa poc hem començat a veure com es formen sistemes planetaris al voltant dels estels. En estels similars al nostre hem pogut veure com apareix un disc de pols i gas, en el qual podrien emergir planetes rocosos com la Terra i Venus o gasosos com Júpiter i Saturn. Hem vist que molts d’aquests discs són rics en oxigen, diòxid de carboni i aigua, elements necessaris a l’aparició de la vida. Un estudi recent del Telescopi Espacial James Webb també acaba de demostrar que segurament existeix una diversitat en el tipus de discs protoplanetaris al voltant dels estels, probablement lligat al tipus d’estel. Observant l’estel ISO-CHAI 147, un estel de només un 10% de la massa del nostre sol, situat uns 600 anys llum, ha pogut detectar un disc de formació planetària de composició molt més rica en carbó, amb una multitud d’hidrocarburs, com l’età, o el metà entre els gasos presents. La hipòtesi dels investigadors és que la riquesa en carbó del gas present en aquest disc, va en detriment de la seva presència en els granets de pols que al final formaran planetes rocosos que, com la Terra, seran més pobres en carbó que el que haurien de ser. Així doncs, si fins ara pensàvem que els planetes rocosos necessitaven estels com la Terra o més grans per formar-se, ara sembla que es podrien formar en estels molts més petits. Coneixent que la gran majoria dels estels de la nostra galàxia, més del 85%, són més petits que el Sol, això multiplica i per molts la possible quantitat de planetes rocosos que poden existir. I doncs, també multiplica i per molt les possibilitats de tenir planetes amb la capacitat de tenir condicions per l’aparició de la vida. Com ja ho sospitàvem quan vam començar el seu disseny, el Webb està expandint de manera exponencial el nostre coneixement i els equips que treballen amb les seves dades, com un Eratòstenes moderns, estan canviant la nostra visió de l’Univers. Detecció d’hidrocarburs a ISO-CHAI 147 efectuada per l’instrument MIRI del Webb. Crèdit: NASA, ESA, CSA, R. Crawford (STScI) En un món en el qual tornen a ressorgir els terraplanistes, entestats a fer del nostre planeta el centre d’un univers fantasiós, 2.300 anys després del primer càlcul correcte de la circumferència de la Terra, cal que mantenim la perspectiva amb tot el que la ciència ens ha ensenyat des d’aleshores. No som el centre de res, ni som quelcom especial en el nostre petit racó de l’Univers, ni tampoc ens hem format d’una manera especial i l’únic que encara no sabem del cert és si el procés que va permetre l’aparició de la vida aquí a la Terra, també s’ha produït en altres llocs. Tot ens porta a creure que segurament és el cas i només ens caldrà trobar-ne les proves, seguint observant el nostre univers amb paciència i rigor. Si Eratòstenes va poder fer un càlcul tan precís amb pals i cordills fa tants milers d’anys, que no podem fer amb meravelles com el Webb nosaltres. Bona entrada d’estiu a tothom!

Altaveu – Read More

Dos cotxes que suposadament estaven fent una ‘cursa’ s’accidenten a la rotonda de Prat Salit

El sinistre, a falta de confirmació oficial un xoc lateral que hauria implicat un tercer vehicle que en principi no feia part de la ‘cursa’ protagonitzada presumptament pels dos turismes especialment danyats, hauria passat poc abans de les 11 de la nit just després que els dos turismes haguessin superat la rotonda del Viena en direcció al centre de la capital. Fins al lloc de l’accident s’hi han traslladat dues dotacions de la policia, emergències sanitàries i una dotació dels bombers encarregada de netejar la via. Aparentment, més enllà de les dotacions ‘ordinàries’ de policia també s’havien de traslladar fins al lloc del xoc especialistes en accidents de trànsit. Els agents havien de practicar els controls de tòxics i els d’alcoholèmia. A banda de valorar si realment hi havia hagut conducció temerària, que ara té entitat pròpia com a infracció penal. Per ara no ha transcendit si hi ha hagut cap detingut arran d’aquest accident a Andorra la Vella. Una estona abans de la topada de la rotonda del Prat Salit hi ha hagut un altre accident, en aquest cas a la carretera dels Cortals d’Encamp. Segons fonts coneixedores del fet s’hi hauria vist involucrada únicament una motocicleta el conductor del qual hauria resultat ferit.

Altaveu – Read More

El voluntariat per la llengua bat rècords de participació amb prop de 180 parelles lingüístiques

La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha reconegut la importància de la figura dels voluntaris i dels aprenents durant la festa de final de temporada celebrada aquest dijous al vespre a La Fada Ignorant. “Agraeixo la participació a les noves parelles lingüístiques, que aquest cop han estat molt nombroses, i també als voluntaris i aprenents de català d’altres anys que hi continueu participant. La vostra implicació enriqueix un projecte que cada cop és més gran”, ha afirmat Mònica Bonell. A l’acte de final de temporada s’han lliurat els diplomes de participació a les parelles lingüístiques participants i hi ha hagut un sopar pica-pica amenitzat per un concert del grup andorrà Rokyo. Al llarg d’aquesta temporada, el Servei de Política Lingüística ha ofert diverses promocions a les parelles lingüístiques, com invitacions als museus o concerts a l’Auditori Nacional o visites guiades a exposicions. Concretament, els voluntaris i aprenents han pogut visitar el Museu Postal; l’exposició Orlan: el cos com a manifest a la Sala d’Exposicions del Govern, situada al Parc Central; o assistir a un partit de bàsquet del Morabanc Andorra i a un concert de Komanem. L’objectiu d’aquestes activitats és promoure l’intercanvi i la conversa en català entre diverses parelles lingüístiques, i alhora fomentar el consum cultural en la llengua oficial com a eix vertebrador i integrador, segons ha indicat Bonell. Des dels seus inicis, l’any 2005, han participat en el Voluntariat per la llengua més de 2.500 persones de més de 45 països diferents, i anualment es fan una mitjana d’entre 80 i 100 noves parelles lingüístiques que es troben una hora a la setmana per parlar en català, xifra que aquest curs s’ha superat amb escreix. Cal remarcar el voluntariat jove gestionat pel professorat de català del Col·legi Espanyol María Moliner. Aquest curs han participat prop de 100 alumnes en aquesta modalitat integradora dels alumnes nouvinguts.

Altaveu – Read More

Indignació de les famílies que esperen plaça de batxillerat perquè se’ls demani què volen cursar

El correu que s’ha tramès a les famílies diu textualment que “des de les institucions que reculen el nostre sistema educatiu, ens demanen informació sobre quants alumnes manifesten interès a cursar estudis de batxillerat al nostre col·legi i quina modalitat cursarien de les següents a considerar”. I se citen les opcions de ciències i tecnologia, humanístic i social, i arts plàstiques, imatge i disseny. Es dona de marge fins dilluns a les 12 del migdia per traslladar la informació sol·licitada. [related:articles:1] Els pares i mares de l’escola Sagrada Família comencen a estar “farts” de la situació i no entenen de cap de les maneres que se’ls demani una informació que “figura negre sobre blanc a la preinscripció formalitzada al seu dia”. Alhora, se’ls va deixar entreveure des de la conselleria d’Educació espanyola que aquest divendres hi hauria una solució definitiva o, a tot estirar, hi seria dilluns. I ara veuen que potser encara s’allarga una mica més. “Només volem saber si els agafen o no.” El que és clar és que el María Moliner ja ha estat autoritzat a obrir una nova línia de primer de batxillerat. En el cas del Sant Ermengol, que hi havia sobre la taula i extraoficialment està acordat era una línia de batxillerat artístic. Però sembla evident que ni de lluny es cobririen les 30 places que es podrien obrir amb aquesta línia. És possible, han afirmat algunes fonts consultades, que es pretenguin aclariments per mirar de fer els ajustaments necessaris a l’hora de concedir de forma definitiva la línia extra que es preveu, respecte del curs que ara acaba, al Sant Ermengol.

Altaveu – Read More

El Jambo es posa en marxa fent un viatge pels millors musicals del segle XX

‘Doe, a deer, a female deer’ / ‘Ray, a drop of golden sun’ / ‘Me, a name I call myself’ / ‘Far, a long, long way to run’ / ‘Sew, a needle pulling thread’ / ‘La, a note to follow Sew’ / ‘Tea, a drink with jam and bread’ / ‘That will bring us back to Do’. Qui no ha cantat o si més no taral·lejat un dels temes estrella de ‘The Sound of Music’, o el més nostrat ‘Somriures i llàgrimes’? Així era fàcil captar l’atenció del públic que aquest vespre ha assistit a l’estrena del Jambo. El tret de sortida amb ‘ONCA Musicals d’ara i sempre’. A l’escenari, situat al carrer Anna Maria Janer, un trio de jazz liderat per Kic Barroc, un quartet de veu (Clara Renom, Laura Martín, Miquel Gili i Martí Pons) i un duet de cordes clàssic. El públic no ha fallat i minuts abans de començar tothom buscava cadira en la millor ubicació per gaudir de l’actuació. Un format informal que també convida a quedar-se dret, tot fent una copa i compartir conversa amb els amics. L’actuació ha continuat amb ‘Summertime’, ‘Over the rainbow’ o ‘Per què he plorat?’ i una llarga llista més de clàssics del musicals que tothom té al cap. Tot plegat un aperitiu perfecte per si algú tenia més energia i volia continuar, a partir de les 10 del vespre amb DJ Wallys, la segona i última proposta de la primera jornada del Jambo. Els petits tresors que amaga aquest ja, gran festival, els podran acabar de descobrir demà i dissabte, amb multitud d’estils, formats i escenaris que ompliran de vida i música el nucli antic d’Andorra la Vella. [related:galleries:1:{orientation:vertical}]

Altaveu – Read More

Interior analitza la proposta de reglament d’especialitats penitenciàries

Fonts oficials del departament no han entrat a aprofundir sobre el contingut del reglament. Però sí que altres fonts han indicat que justament les quantitats que s’han establert en els annexos haurien probablement fet paralitzar el reglament. En tot cas, però, la situació està en l’aire. Perquè ara mateix el que més amoïna, i respecte el que hi ha un silenci tens, és sobre la demanda genèrica que el Sindicat Penitenciari Andorrà (SPA) en relació amb el procés de selecció de formadors. En relació amb aquesta demanda, les fonts oficials del ministeri han indicat que “com en qualsevol altre recurs, s’analitzarà i s’estimarà o es desestimarà”. Si es desestima la demanda genèrica després encara caldrà, per part del sindicat promotor de la iniciativa, si ho considera, fer un recurs pròpiament dit en l’àmbit administratiu. I, amb posterioritat, acudir als tribunals. Es qüestiona el fet que no s’hagués convidat els sindicats a fer tasques d’observadors en el procés, tal com estableix, de forma obligatòria, el reglament d’accés i promoció de la funció penitenciària.

Altaveu – Read More

La majoria parlamentària apressa a Govern amb la implementació de la indústria del cànnabis

Un cop finalitzat el Debat d’Orientació, ha estat el torn, com és habitual, que els grups tramitin propostes de resolució amb encomanes al Govern. En total, 24. Ara, les diferents bancades tenen fins aquest divendres a les dotze per negociar-les i intentar introduir canvis que permetin aconseguir prou consens per tirar-les endavant. Evidentment, les que ja tenen segura la seva aprovació -més enllà de si pateixen o no alguna modificació- són les sis (tres i tres) presentades des dels dos grups que conformen la majoria: Ciutadans Compromesos i Demòcrates. Entre les 24 propostes presentades hi ha la que demana traduir de forma jurada al català l’acord d’associació (Concòrdia) o lleis sobre l’aigua (DA) i els drets de la gent gran (PS) I entre aquestes, destaca la que, signada per Carles Naudi (CC), vol “instar Govern a presentar un projecte de llei sobre la indústria del cànnabis”. Aquesta, s’indica, ha de contemplar la participació del sector primari i, també, suposar una font d’ingressos per a l’Estat. De fet, ja s’indica especialment que aquesta recaptació s’hauria de destinar a nodrir un “futur fons sobirà”. Des de CC també s’han signat dues propostes més. Una demana que es tiri endavant un “pla d’accions” pel benestar digital, incloent-hi “l’adopció de mesures per garantir la protecció dels infants i joves”. La tercera encarrega a l’executiu que impulsi una prova pilot perquè estudiants anys de primer any de batxillerat facin pràctiques a empreses del país. Per la seva banda, Demòcrates demana més mesures d’acompanyament al sector agrícola, l’elaboració d’una nova llei de l’aigua que contempli l’impuls d’una “autoritat competent” que “planifiqui i coordini les polítiques amb una visió global i de país” així com la creació d’una Agència Tributària Única. Més dubtes hi ha sobre si prosperaran les propostes de resolució tramitades pels grups de l’oposició. Dependrà, evidentment, de les negociacions que es facin amb la majoria. Des de Concòrdia se n’han presentat vuit. Així, es vol impulsar la creació d’un parc tecnològic industrial que atregui emprenedors, difondre una campanya de conscienciació sobre l’ús responsable de les pantalles o que es demani als comuns que, abans del 31 d’agost, facin públics els estudis de càrrega. Aquesta darrera proposta inclou també l’elaboració d’un document que reculli tota la informació i faci una anàlisi amb visió de país. La formació liderada per Cerni Escalé també reclama la publicació d’una traducció jurada al català de l’acord d’associació o l’elaboració d’un pla sobre l’ensenyament superior que permeti regular l’arribada d’universitats privades, entre altres. Tres propostes més arriben des del grup socialdemòcrata. Així, es demana que Govern impulsi una resolució a Nacions Unides per elaborar una convenció sobre les persones grans i que es faci una llei sobre els drets del col·lectiu. També es vol que s’estudiï si és factible la gratuïtat d’una activitat extraescolar per als infants i adolescents i que es creï un registre d’estudiants d’ensenyament superior. El PS també ha donat suport al conseller general no adscrit, representant de Liberals, Víctor Pintos perquè en pugui presentar una de pròpia. En aquest cas, reclama la creació d’un grup de treball amb la cambra parlamentària, Govern i els comuns per analitzar canvis a la Llei de transferències. Per la seva banda, les sis darreres propostes han estat elevades a Sindicatura per Andorra Endavant. La formació que lidera Carine Montaner insisteix en posicions defensades amb assiduïtat, com ara la necessitat de generalitzar el tercer pagador a tota la població o una enquesta sobre el clima de treball i satisfacció dels usuaris del SAAS. A això, han sumat propostes ja apuntades durant el debat, com la de crear exempcions fiscals pels propietaris de pisos de lloguer o millorar la història clínica, entre altres.

Altaveu – Read More

Enrico Letta: “Andorra jugarà un paper més important als Pirineus amb l’acord d’associació”

Letta ha repassat el seu informe elaborat a petició del Consell d’Europa i que va presentar el passat mes d’abril. Se centra, bàsicament en la integració al mercat únic. El públic andorrà li ha demanat una valoració sobre l’acord d’associació entre el Principat i la Unió Europea. Ha posat els exemples d’Islàndia i Noruega, que en aquest cas formen part de l’Espai Econòmic Europeu. En aquest sentit, segons recull l’Agència de Notícies Andorrana, ha remarcat que “l’acord no serà una pèrdua d’identitat”, sinó que serà un “win-win” per a ambdues parts”. L’exprimer ministre italià creu que l’entesa permetrà a Andorra “tenir una relació amb una identitat independent i jugar un paper més important als Pirineus”. La 35a Trobada Empresarial dels Pririneus ha començat amb el discurs inaugural del president de la Generalitat de Catalunya en funcions, Pere Aragonès. En el seu discurs, el president català ha posat un gran èmfasi en l’impacte de la guerra a Ucraïna en el sector empresarial, especialment en l’augment dels preus. En el torn de preguntes s’ha tractat la possible connexió ferroviària entre Barcelona i Andorra. S’ha limitat a dir que “els estudis de viabilitat s’estan duent a terme”. La temàtica de la cita d’aquest any versa sobre com generar un impacte positiu en la societat a través del teixit empresarial. Demà serà el torn del ministre d’Indústria i Turisme del govern espanyol, Jordi Hereu, el conegut economista Xavier Sala i Martín i la clausura anirà a càrrec del cap de Govern, Xavier Espot.

Altaveu – Read More

El deute recíproc entre Gossos i el Jambo

Andorra és una de les destinacions triades, un dels escenaris volguts. Gossos seran un dels plats forts, la cirereta del pastís, de l’onzena edició del Jambo. Un festival que es posa en marxa aquest vespre de dijous a la plaça Anna Maria Janer amb un concert de temes de musicals de Broadway i que dissabte a la nit (plaça Guillemó d’Andorra la Vella a partir de les 22 hores) tindrà la banda catalana, la dels ‘Corren’ o ‘Res tornarà a ser igual’, la dels ‘Quan et sentis de marbre’ o ‘Solstici’ i tantes i tantes d’altres, com a cloenda de luxe. Gossos han tingut una relació especial amb Andorra, amb el Jambo i, sobretot, amb els Hysteriofunk i Oriol Vilella, component de la formació andorrana i director artístic del festival que omple el centre històric d’Andorra la Vella de diversos espectacles musicals de naturalesa diferent durant tres dies. Natxo Tarrés: “És una gira gairebé de comiat, si més no de comiat d’una època. No vol dir que tanquem cap porta. Veurem el futur què ens depara” i “Andorra era una plaça a la qual ens feia molta il·lusió anar” “És una gira gairebé de comiat, si més no de comiat d’una època. No vol dir que tanquem cap porta. Veurem el futur què ens depara”, explica Natxo Tarrés, vocalista principal de Gossos i tot sovint, especialment els anys de més incidència, portaveu de la banda. Ja veurem què vol dir aquesta porta que no es tanca. De moment, Tarrés, en Natxo, apunta que “Andorra era una plaça a la qual ens feia molta il·lusió anar”. “Segurament perquè hi ha molts manresans a Andorra, i sempre hi hem tingut molt bona acollida”. Però també per aquella estreta relació amb Vilella i els Hysteriofunk. Gossos tenia clar que la reaparició, l”A reviure’, havia de ser un espectacle, un concert, per regalar als fans el bagatge del grup, els ‘greatest hits’. Ha estat un muntatge molt mesurat, molt meditat. “Amb només deu ubicacions perquè tampoc sabíem el potencial” que podia tenir tot plegat. I van ser els músics els que van triar els llocs on volien tocar. “Hem triat nosaltres primer” en aquesta ocasió, admet Natxo Tarrés, que matisa que una vegada elegits els llocs que consideraven més simbòlics per a ells havien de buscar qui els programés. Una imatge del concert de Gossos als jardins de Casa de la Vall el 2015. Andorra sortia a la llista. I ara és Oriol Farré, el guitarrista del grup, qui va una mica més enllà que Tarrés per explicar la relació entre Gossos i Andorra, Gossos i el Jambo, que ja els va programar el 2015, el primer any de festival en solitari després d’haver estat una mena de teloner del Red Music. Farré va fer funcions de mànager, durant un temps, dels Hysteriofunk. “L’Oriol (Vilella) em va trucar fa un any i mig” demanant-li si era possible que toquessin al desè aniversari del Jambo perquè “arran d’aquella actuació -la del 2015- el festival va viure un punt d’inflexió i es va fer gran”. EL SECRET “Li vaig explicar un secret, que el 2024 volíem tornar, i que ho podríem celebrar tots dos junts, els Gossos i el Jambo. Hauríem pogut anar a Sant Julià o alguna altra parròquia, però venint a Andorra havíem de ser al Jambo”, remarca Oriol Farré. La decisió de tornar va sorgir en un àpat de Nadal el 2022. “Ens ho devíem mútuament, el Jambo i nosaltres”, insisteix Farré que encara apunta sorneguerament que “pensa que fa trenta anys el Natxo i l’Oriol, quan el Natxo encara bevia cervesa, ja anaven a fer cerveses junts”. I d’aquesta llarguíssima relació i l’actuació dels manresans als jardins de Casa de la Vall fa una desena d’anys en surt el fet que Andorra sigui una de les deu destinacions del retorn de Gossos. [related:articles:1] “Hi havia una necessitat mútua del públic i de nosaltres de tornar-nos a trobar”, manté Oriol Farré sobre el retorn. I hauria estat en base a aquesta necessitat que s’hauria articulat aquesta gira que haurà estat de tretze concerts ben repartits en l’espai i el temps. Just ara es troben en l’equador. Després d’Andorra seran a Cap Roig i a Cambrils a l’agost, a l’auditori de Lleida pel setembre i tancaran amb dos concerts molt especials al teatre Kursaal de Manresa, la seva ciutat, i on el mes passat, en una altra sala de la capital del Bages, també van fer dos plens absoluts absolutíssims. Una vegada acabin la gira de l”A reviure’ no hi ha massa res més de pensat, de plantejat. “El present és el present”, manté Oriol Farré que explica que l’any que ve segur que no hi haurà ‘bolos’ o el 2026 ja es veurà. “Dissabte toquem a Andorra, aquesta és l’actitud”, hi afegeix el guitarrista, que deixa clar que és complexe pensar en grans gires i tornar a rodar a l’engròs “perquè quan surts d’un projecte gran n’has de muntar un altre” i això implica entrar en una roda de la qual va baixar Gossos fa sis anys de manera volguda. Imatge d’un dels concerts de la gira ‘A reviure’, que aquest dissabte arriba a Andorra. “Necessitàvem ordenar la nostra a nivell més personal”, matisa un Natxo Tarrés exposant, en certa manera, l’aturada acordada en complir els 25 anys del grup. Fins llavors “en funció de Gossos ordenàvem la resta de coses”. Ara això és diferent perquè cada membre de la banda té la seva vida, professional i personal, i per tornar a enfilar-se als escenaris de manera habitual “caldria parar els petits projectes que tots tenim i això no pot ser”, indica Farré. “Difícilment es tornarà a donar que fem 30, 40, 50 ‘bolos’ a l’any que és el que necessita un grup per poder viure d’això al nostre país”, especifica Tarrés. Quedi clar, insisteixen els dos integrants de Gossos, que “no donem per tancada la porta definitivament. Potser sí un concert ocasionalment, un projecte ocasionalment. Però tot ha canviat molt i nosaltres també hem canviat. Pensa que per preparar aquesta gira vam haver d’agendar les coses amb un any d’antel·lació”, explica el vocalista del grup manresà. Els dos músics no només consideren molt complicat o gairebé impossible fer una gira ‘tradicional’. També promoure un nou treball discogràfic. [related:articles:2] Ni tan sols no s’enregistrarà per comercialitzar-lo cap dels concerts de l”A reviure’. “Segurament es farà un documental des d’un vessant més artístic”, explica Natxo Tarrés. De cants de sirena per treure al mercat algun producte musical n’han tingut, és clar. “Potser comercialment sí que seria interessant”, diu Oriol Farré, però “artísticament no estaríem aportant res de nou. I nosaltres seguim pensant artísticament, som així de romàntics”, acaba reblant. EL CONCERT Artísticament potser no hi haurà res de nou, però l’espectacle de dissabte al vespre ha estat pensat fins a les darreres conseqüències. Hi haurà “els grans ‘hits’ del directe”. “Hi ha cançons que a nivell discogràfic o de ràdio no van tenir una repercussió molt marcada però que en el directe aporten coses”. I aquestes hi seran segur. Serà, de fet, un viatge a tota la producció musical de Gossos. Els puntals de la seva discografia hi seran. ‘Corren’, per exemple. Molts dels temes que van crear en tres dècades continuen funcionant perfectament. Natxo Tarrés: “És un concert de jubilació. No vas a vendre res. Els que vénen, vénen pel que vénen. És el que hi ha. Som nosaltres i les nostres coses. I els Gossos gaudim molt tocant. Tocar amb els Gossos mola molt. I aquells que vénen, els mouen coses. Estan entregadíssims. L’important és que han estat les cançons de les seves vides” “N’hi ha que pel format o pel context o perquè ja no s’aguanten” no les han posat a la ‘play list’ de l”A reviure’. La situació ha canviat molt. I, diu Farré, alguns temes “trets de context no serien aptes”. Per exemple, ‘Baby only you’, admet Natxo Tarrés, els podria comportar problemes o obriria un gran debat, perquè narra una suposada història que els quatre integrants originals de la banda van tenir amb la mateixa noia. “O que la noia hipotèticament va tenir amb nosaltres. Llavors, nois i noies la cantaven sense problema”. Ara potser n’hi hauria. Hi ha temes, considera Tarrés, que van estar avançats al seu temps, com el ‘No és nou’, que va sorgir arran de les protestes contra la primera invasió d’Iraq. I que ara hauria de ser vigent davant el silenci general, “el silenci brutal”, diu Tarrés, que hi ha davant del setge balístic que viu Palestina. “‘Solstici’ és una cançó que a nivell radiable no va tenir recorregut ni va ser mai ‘single”, però en el directe funciona. O el ‘Deixa’t portar’ “que canta l’Oriol”. O el ‘Res no tornarà ser igual’ que van composar per la sèrie televisiva ‘Polseres vermelles’ i que va permetre que Gossos fossin coneguts entre una generació que no els havia tingut a la seva agenda musical fins llavors. “Tenim un públic transgeneracional”, evoca Natxo Tarrés, que explica: “Els de la nostra edat, que som pares, els nostres fills, i ja gairebé els fills dels nostres fills”. I Oriol Farré retrocedeix una mica sobre les cançons que ofereixen a la gira per explicar que van triar cançons que “portaven un plus, que et porten a un lloc, que et porten a una situació concreta”. En fi, que els venia de gust compartir amb els fans el seu llegat musical. Sense oblidar que “som uns personatges de 50 anys” que donen veu a aquells temes d’adolescents que van fer quan eren adolescents. Però ara, en aquesta gira, se senten còmodes fent-les. Perquè saben que és un autotribut. I alhora, un agraïment als seguidors, centenars, milers, que han arreplegat en tres dècades. Oriol Farré: “Ha passat el que volíem. Que ens vingui algú i ens digui: ‘quan vaig escoltar aquesta cançó per primer cop jo estava amb la meva parella, amb els meus pares, amb els meus amics.’ Passem per diferents èpoques perquè cadascú se senti identificat en una època” Les cançons eren importants. Però també l’embolcall. “Un cop feta la llista havíem de veure com fèiem la posta en escena. El ‘bolo’ té com tres espais i intentem desenvolupar la nostra essència. Hi ha vàries escenes que ens permeten que (la proposta que fan, el repàs musical a la seva trajectòria) llueixi bé i soni bé”. I està pensat tant per a espais on el públic estigui assegut, com en el cas d’un teatre o un auditori, com per espais amb gent dempeus. Com serà el cas de la plaça de les Arcades. En efecte, Andorra veurà i viurà l’únic concert de la gira d’accés gratuït per al públic. “També ens venia de gust poder oferir aquesta opció. Malgrat som contraris als preus abusius de les entrades, si has de venir amb la família de seguida són molts diners”, exposa un Natxo Tarrés que hi afegeix que oferint un concert gratuït com és el d’aquest dissabte al Jambo també “donàvem oportunitat a aquelles persones” que vulguin un altre format. O, fins i tot, que vulguin veure’ls i no puguin perquè en la resta de places “hem fet ‘sold out'”. LA REACCIÓ I és que la resposta que estan obtenint Gossos arreu on van és millor encara del que esperaven. De fet, podien intuir coses, però anaven amb els ulls oberts com taronges per veure què podia passar. “Fa sis anys que vam parar, només sis anys, però tot ha canviat molt. No hi havia ni tiets ni tietes, ni figues ni ‘flowers’. Hi havia els Txarango, el mestissatge apuntava fort però els Oques Grasses ni tan sols eren els que són. Per tant, tens el dubte de si encaixaràs o no”, explica un Oriol Farré que manifesta rotund: “Tenir la rebuda la que estem tenint és guai.” I és que segons el vocalista de Gossos “nosaltres volíem fer un regal als fans però veiem que el regal ens torna. Ens sentim tan agraïts…”, reflexiona Tarrés. I Farré també hi afegeix: “Ha passat el que volíem. Que ens vingui algú i ens digui: ‘quan vaig escoltar aquesta cançó per primer cop jo estava amb la meva parella, amb els meus pares, amb els meus amics. Estava a l’institut, a l’escola de música…’ Passem per diferents èpoques perquè cadascú se senti identificat en una època”. Una vista àeria del concert de fa deu anys, en la segona edició del Jambo, la primera en solitari. “És un concert de jubilació. No vas a vendre res. Els que vénen, vénen pel que vénen. És el que hi ha. Som nosaltres i les nostres coses. I els Gossos gaudim molt tocant. Tocar amb els Gossos mola molt. I aquells que vénen, els mouen coses. Estan entregadíssims. L’important és que han estat les cançons de les seves vides”, remarca un Natxo Tarrés que afirma que “el que estem fent ara és celebrar aquest llegat”. I, ¿eren conscients de ser patricis d’aquest llegat? “Pots intuir coses, sí. Però que encara hi hagi tan públic disposat a venir a un concert de Gossos, que tot es faci amb ‘sold out’… Pots intuir coses, però la realitat és la que és. No són moments fàcils per la música. De fet, no ho han estat mai.” Però a dalt i a baix de l’escenari estan gaudint de la gira. I donant-se les gràcies de manera recíproca. Arreu com a Andorra. O això és el que esperen. Gossos i Jambo. Jambo i Gossos. I en Natxo i n’Oriol clouen alhora: “Estem contentíssims.”

Altaveu – Read More

Ferida l’ocupant d’un vehicle en un xoc per abast al centre històric d’Andorra la Vella

L’accident ha passat poc després de les 2 de la tarda i ha provocat una lleu retenció de vehicles essent on és el punt ha tingut lloc l’accident, en què s’hi ha vist implicat un altre vehicle que és el que ha picat per darrere al Panda. El segon automòbil intervinent en el sinistre també és matriculat a Andorra.

Altaveu – Read More