Jordi Cabré: “La memòria és cinema”

Sense fi (Univers) de Jordi Cabré ens explica la història de l’Eva Amat, una actriu que a causa de certes experiències durant la seva infància i adolescència desenvolupa una doble personalitat, que l’ajuda a triomfar laboralment i a forjar relacions socials. Gradualment, però, l’Eva més introvertida, “l’original”, acaba sent una presonera dins del seu propi cos i… Anar a la font – NUVOL.COM

Peatge

Per sortir t’havies d’aturar, hi havia una barrera. La veu que sortia de l’altra banda de l’intercomunicador posava èmfasi en el fet que no entenia el que l’home li deia. La cua de cotxes s’allargava i es fonia amb l’horitzó carregat d’aires hidrocarbúrics. L’home restava impassible dins del seu cotxe, la filera que tenia al darrere… Anar a la font – NUVOL.COM

Un bon mal policia

Amb tot el soroll del món, Javier Cercas va desembarcar en un grup editorial i amb el premi més ben dotat i més comercial, el Planeta. I ho va fer, encara amb més rebombori, amb un llibre de gènere, Terra Alta, i ficant-se en tots els saraus possibles. El fet que un escriptor prestigiós decideixi fer una novel·la negra sempre fa arronsar els mateixos nassos. Molts escriptors creuen que la cosa consisteix a posar-hi un mort i un detectiu. La majoria d’aquests escriptors il·luminen llibres morts. No ha estat el cas de Cercas. Va fer el seu llibre policial compromès amb concepte de decència llibresca i ciutadana. Era un policial i era Javier Cercas. També és així a Independencia.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Un bon mal policia

Amb tot el soroll del món, Javier Cercas va desembarcar en un grup editorial i amb el premi més ben dotat i més comercial, el Planeta. I ho va fer, encara amb més rebombori, amb un llibre de gènere, Terra Alta, i ficant-se en tots els saraus possibles. El fet que un escriptor prestigiós decideixi fer una novel·la negra sempre fa arronsar els mateixos nassos. Molts escriptors creuen que la cosa consisteix a posar-hi un mort i un detectiu. La majoria d’aquests escriptors il·luminen llibres morts. No ha estat el cas de Cercas. Va fer el seu llibre policial compromès amb concepte de decència llibresca i ciutadana. Era un policial i era Javier Cercas. També és així a Independencia.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Un bon mal policia

Amb tot el soroll del món, Javier Cercas va desembarcar en un grup editorial i amb el premi més ben dotat i més comercial, el Planeta. I ho va fer, encara amb més rebombori, amb un llibre de gènere, Terra Alta, i ficant-se en tots els saraus possibles. El fet que un escriptor prestigiós decideixi fer una novel·la negra sempre fa arronsar els mateixos nassos. Molts escriptors creuen que la cosa consisteix a posar-hi un mort i un detectiu. La majoria d’aquests escriptors il·luminen llibres morts. No ha estat el cas de Cercas. Va fer el seu llibre policial compromès amb concepte de decència llibresca i ciutadana. Era un policial i era Javier Cercas. També és així a Independencia.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Un bon mal policia

Amb tot el soroll del món, Javier Cercas va desembarcar en un grup editorial i amb el premi més ben dotat i més comercial, el Planeta. I ho va fer, encara amb més rebombori, amb un llibre de gènere, Terra Alta, i ficant-se en tots els saraus possibles. El fet que un escriptor prestigiós decideixi fer una novel·la negra sempre fa arronsar els mateixos nassos. Molts escriptors creuen que la cosa consisteix a posar-hi un mort i un detectiu. La majoria d’aquests escriptors il·luminen llibres morts. No ha estat el cas de Cercas. Va fer el seu llibre policial compromès amb concepte de decència llibresca i ciutadana. Era un policial i era Javier Cercas. També és així a Independencia.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat