El Nadal del 2010, un veterà diplomàtic francès, Stéphane Hessel, va publicar Indignez-vous, un llibre que va tenir un inesperat èxit de vendes i va donar nom a la revolta dels indignats que, el 2011, es va propagar per tot Europa. A Espanya, la data del 15-M, en què es van convocar manifestacions a 58 ciutats i milers de manifestants van acampar a la Puerta del Sol de Madrid, ha quedat com a moment fundacional d’aquella moguda. A Barcelona, la plaça de Catalunya s’ocuparia el 27 de maig. I el 15 de juny tindria lloc el setge al Parlament. Eren els efectes de la crisi econòmica del 2008, que va posar en evidència els estralls de la revolució neoliberal i les seves conseqüències demolidores sobre les noves generacions. L’atur va arribar a Espanya al 21%. I el 43% dels joves no tenien accés a una feina. S’enfonsava una societat sotmesa a control per la via de la indiferència en una cultura que pretenia reduir els ciutadans a simple subjecte econòmic. Es tancava el cicle obert el 1979 amb l’accés de Margaret Thatcher al poder i la publicació de La condició postmoderna, de Jean François Lyotard.
Etiqueta: Moviments socials
Deu anys del 15-M: de la doctrina a la cura
El Nadal del 2010, un veterà diplomàtic francès, Stéphane Hessel, va publicar Indignez-vous, un llibre que va tenir un inesperat èxit de vendes i va donar nom a la revolta dels indignats que, el 2011, es va propagar per tot Europa. A Espanya, la data del 15-M, en què es van convocar manifestacions a 58 ciutats i milers de manifestants van acampar a la Puerta del Sol de Madrid, ha quedat com a moment fundacional d’aquella moguda. A Barcelona, la plaça de Catalunya s’ocuparia el 27 de maig. I el 15 de juny tindria lloc el setge al Parlament. Eren els efectes de la crisi econòmica del 2008, que va posar en evidència els estralls de la revolució neoliberal i les seves conseqüències demolidores sobre les noves generacions. L’atur va arribar a Espanya al 21%. I el 43% dels joves no tenien accés a una feina. S’enfonsava una societat sotmesa a control per la via de la indiferència en una cultura que pretenia reduir els ciutadans a simple subjecte econòmic. Es tancava el cicle obert el 1979 amb l’accés de Margaret Thatcher al poder i la publicació de La condició postmoderna, de Jean François Lyotard.
Lament unànime per la mort d’Arcadi Oliveres
El món social, polític i acadèmic ha inundat les xarxes socials amb missatges de condol i elogis al catedràtic d’Economia Aplicada i activista social Arcadi Oliveres, un lluitador per la justícia social mort dimarts als 76 anys a causa d’un càncer de pàncrees. Les reaccions han enaltit el compromís d’Oliveres per la pau, la justícia social i els drets humans. El candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat, Pere Aragonès, ha destacat el “compromís, mestratge i optimisme permanent per un món més just i fraternal”. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha definit Oliveres com un “exemple permanent”. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha escrit una carta de comiat a l’activista. “Allà on més et necessitaven, no fallaves mai. Sempre disponible, sempre pedagògic, sempre amb un somriure. Coherència màxima però sense rigidesa ni arrogància”, ha escrit Colau.
Anna Tamayo: “Quan tingui netes, els diré que el sexe no és obligatori”
Cándida va passar per la sala Fènix el 2018. Era una manera nova, irreverent i propera d’enfocar la situació que pateixen moltes dones i que, en aquests dos anys i escaig, ha millorat, sí “però no ens permet arrepapar-nos”, diu l’autora, directora i intèrpret d’aquesta obra que és a la sala del Raval fins al dia 11 d’abril. “No podem deixar de lluitar”, assevera. A través d’una dona que pateix candidiasi vaginal (“em pica el cony”, acaba dient, “perquè ens entenguem”), Tamayo visualitza en aquest monòleg, amb el violí de Joange en directe i arts de teatre gestual i marionetes, la discriminació i la infravaloració de les dones i la violència masclista amb un discurs teixit a través d’aquesta malaltia, “molt més comuna del que es creu entre les dones, perquè moltes la pateixen en silenci”.
Paula Bonet pinta i novel·la la violència que exerceix l’home contra la dona a ‘L’anguila’
Molt abans de convertir-se en un fenomen popular per les seves il·lustracions, Paula Bonet pintava i llegia molta literatura. Ara ha plasmat aquestes dues pulsions en un singular projecte creatiu amb dos vessants: el literari i el pictòric.D’una banda, acaba de publicar la novel·la L’anguila (a l’editorial Univers) i, de l’altra, aquest dimarts va presentar a la Nau de la Universitat de València 158 obres que conformen l’exposició del mateix títol amb l’apòstrofe d’Això és un quadre, no una opinió.
8-M: Plans d’igualtat i lluita contra la bretxa salarial per a una discriminació laboral zero
El dret fonamental de la igualtat entre dones i homes constitueix un valor cabdal i una necessitat essencial en una societat democràtica. Aquest dret ha estat reconegut legalment des de fa temps, però no és efectiu ni en totes les esferes de les nostres vides ni és igual per a totes les dones. Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies posa el focus en les desigualtats existents en el món laboral i destaca la importància dels plans d’igualtat i la lluita contra la bretxa salarial per erradicar la discriminació que pateixen les dones a la feina. A partir d’avui, les empreses de més de 100 persones treballadores estan obligades a tenir un pla d’igualtat. D’altra banda, les empreses que ja tenien obligació de tenir-los (les de més de 150 persones treballadores) tenen de termini per adaptar-se fins al 14 de gener de 2022.
8-M: Plans d’igualtat i lluita contra la bretxa salarial per a una discriminació laboral zero
El dret fonamental de la igualtat entre dones i homes constitueix un valor cabdal i una necessitat essencial en una societat democràtica. Aquest dret ha estat reconegut legalment des de fa temps, però no és efectiu ni en totes les esferes de les nostres vides ni és igual per a totes les dones. Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies posa el focus en les desigualtats existents en el món laboral i destaca la importància dels plans d’igualtat i la lluita contra la bretxa salarial per erradicar la discriminació que pateixen les dones a la feina. A partir d’avui, les empreses de més de 100 persones treballadores estan obligades a tenir un pla d’igualtat. D’altra banda, les empreses que ja tenien obligació de tenir-los (les de més de 150 persones treballadores) tenen de termini per adaptar-se fins al 14 de gener de 2022.