El Nadal del 2010, un veterà diplomàtic francès, Stéphane Hessel, va publicar Indignez-vous, un llibre que va tenir un inesperat èxit de vendes i va donar nom a la revolta dels indignats que, el 2011, es va propagar per tot Europa. A Espanya, la data del 15-M, en què es van convocar manifestacions a 58 ciutats i milers de manifestants van acampar a la Puerta del Sol de Madrid, ha quedat com a moment fundacional d’aquella moguda. A Barcelona, la plaça de Catalunya s’ocuparia el 27 de maig. I el 15 de juny tindria lloc el setge al Parlament. Eren els efectes de la crisi econòmica del 2008, que va posar en evidència els estralls de la revolució neoliberal i les seves conseqüències demolidores sobre les noves generacions. L’atur va arribar a Espanya al 21%. I el 43% dels joves no tenien accés a una feina. S’enfonsava una societat sotmesa a control per la via de la indiferència en una cultura que pretenia reduir els ciutadans a simple subjecte econòmic. Es tancava el cicle obert el 1979 amb l’accés de Margaret Thatcher al poder i la publicació de La condició postmoderna, de Jean François Lyotard.
