Les imatges gràfiques comentades corresponen a algunes de les organitzacions sectorials i polítiques de l’esquerra independentista (CSPC, AEIU, IPC i MDT). Han estat realitzades conjuntament amb d’altres companys i seguint un procés d’autoria compartida, durant el període comprés entre els anys 1979 i 1987, personalment, el període més intens de militància política. A diferència d’altres materials editats, que s’encarreguen a simpatitzants que són professionals de la comunicació gràfica o de… Anar a la font – LLIBERTAT.CAT
Etiqueta: Memòria històrica
1979-1987. Aportació a la imatge gràfica de l’independentisme
Les imatges gràfiques comentades corresponen a algunes de les organitzacions sectorials i polítiques de l’esquerra independentista (CSPC, AEIU, IPC i MDT). Han estat realitzades conjuntament amb d’altres companys i seguint un procés d’autoria compartida, durant el període comprés entre els anys 1979 i 1987, personalment, el període més intens de militància política. A diferència d’altres materials editats, que s’encarreguen a simpatitzants que són professionals de la comunicació gràfica o de… Anar a la font – LLIBERTAT.CAT
1979-1987. Aportació a la imatge gràfica de l’independentisme
Les imatges gràfiques comentades corresponen a algunes de les organitzacions sectorials i polítiques de l’esquerra independentista (CSPC, AEIU, IPC i MDT). Han estat realitzades conjuntament amb d’altres companys i seguint un procés d’autoria compartida, durant el període comprés entre els anys 1979 i 1987, personalment, el període més intens de militància política. A diferència d’altres materials editats, que s’encarreguen a simpatitzants que són professionals de la comunicació gràfica o de… Anar a la font – LLIBERTAT.CAT
1979-1987. Aportació a la imatge gràfica de l’independentisme
Les imatges gràfiques comentades corresponen a algunes de les organitzacions sectorials i polítiques de l’esquerra independentista (CSPC, AEIU, IPC i MDT). Han estat realitzades conjuntament amb d’altres companys i seguint un procés d’autoria compartida, durant el període comprés entre els anys 1979 i 1987, personalment, el període més intens de militància política. A diferència d’altres materials editats, que s’encarreguen a simpatitzants que són professionals de la comunicació gràfica o de… Anar a la font – LLIBERTAT.CAT
1979-1987. Aportació a la imatge gràfica de l’independentisme
Les imatges gràfiques comentades corresponen a algunes de les organitzacions sectorials i polítiques de l’esquerra independentista (CSPC, AEIU, IPC i MDT). Han estat realitzades conjuntament amb d’altres companys i seguint un procés d’autoria compartida, durant el període comprés entre els anys 1979 i 1987, personalment, el període més intens de militància política. A diferència d’altres materials editats, que s’encarreguen a simpatitzants que són professionals de la comunicació gràfica o de… Anar a la font – LLIBERTAT.CAT
1979-1987. Aportació a la imatge gràfica de l’independentisme
Les imatges gràfiques comentades corresponen a algunes de les organitzacions sectorials i polítiques de l’esquerra independentista (CSPC, AEIU, IPC i MDT). Han estat realitzades conjuntament amb d’altres companys i seguint un procés d’autoria compartida, durant el període comprés entre els anys 1979 i 1987, personalment, el període més intens de militància política. A diferència d’altres materials editats, que s’encarreguen a simpatitzants que són professionals de la comunicació gràfica o de… Anar a la font – LLIBERTAT.CAT
1979-1987. Aportació a la imatge gràfica de l’independentisme
Les imatges gràfiques comentades corresponen a algunes de les organitzacions sectorials i polítiques de l’esquerra independentista (CSPC, AEIU, IPC i MDT). Han estat realitzades conjuntament amb d’altres companys i seguint un procés d’autoria compartida, durant el període comprés entre els anys 1979 i 1987, personalment, el període més intens de militància política. A diferència d’altres materials editats, que s’encarreguen a simpatitzants que són professionals de la comunicació gràfica o de… Anar a la font – LLIBERTAT.CAT
Alaquàs retira dels edificis les plaques amb simbologia franquista
L'Ajuntament d'Alaquàs ha iniciat la substitució de les plaques ubicades en alguns edificis del municipi que fan referència a l'Institut Nacional de la Vivenda i contenen simbologia franquista tal com estableix la Llei de memòria històrica i la Llei de memòria democràtica i per a la convivència del País Valencià. Aquests elements estan sent canviats per altres on s'informa que l'habitatge va ser construït en règim de protecció oficial. Per a aquesta acció, el municipi ha rebut una subvenció de 3.364 euros de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica.
Aquest consistori de l'Horta Oest ha comunicat amb un escrit a les comunitats de propietaris afectades la seua obligació normativa de procedir a la retirada de les plaques. A l'avís, es recorda a les veïnes i veïns la vigència d'aquestes lleis i adverteix del deure de remoure-les en el termini màxim de dos mesos a contar des de la recepció del document.
A més, les comunitats que no disposen de mitjans per a la seua eliminació, podran posar-se en contacte amb l'Ajuntament d'Alaquàs per tal d'autoritzar a l'administració local a la seua retirada i posterior custòdia en les dependències municipals, a través del correu electrònic [email protected].
Flora Marquès i Carrera (Begur, 1928-1987), una resistent ‘Per Catalunya’
Nascuda a Begur (Baix Empordà) l’any 1928, filla de l’alcalde de la vila durant la II República. Des del 2018 un carrer a Begur porta el seu nom. Es va traslladar a Barcelona per treballar, i va ingressar al FNC (Front Nacional de Catalunya) a mitjans dels anys 50 de la mà de Josep Maria Casablancas. El nom de guerra pel qual se la coneixia era la “Montse.” Bena aviat va adquirir compromís militant i, per exemple, va acollir a casa seva una multicopista que el FNC utilitzava per editar les… Anar a la font – LLIBERTAT.CAT
Flora Marquès i Carrera (Begur, 1928-1987), una resistent ‘Per Catalunya’
Nascuda a Begur (Baix Empordà) l’any 1928, filla de l’alcalde de la vila durant la II República. Des del 2018 un carrer a Begur porta el seu nom. Es va traslladar a Barcelona per treballar, i va ingressar al FNC (Front Nacional de Catalunya) a mitjans dels anys 50 de la mà de Josep Maria Casablancas. El nom de guerra pel qual se la coneixia era la “Montse.” Bena aviat va adquirir compromís militant i, per exemple, va acollir a casa seva una multicopista que el FNC utilitzava per editar les… Anar a la font – LLIBERTAT.CAT