Història de dues derrotes

La publicació en llengua catalana d’Aquesta puta tan distingida (Club Editor) i de L’Aleph (Flâneur) és una notícia de primera. Si alguna cosa ha fet aflorar el procés és que el bilingüisme fluid és un supòsit un xic adàmic, i que moltes persones prefereixen per motius pràctics, polítics o familiars llegir sempre que els és possible en una de les dues llengües. No es tracta tampoc de la traducció més o menys rutinària d’un best-seller de temporada, sinó de la incorporació de dos clàssics perdurables del segle XX: les miniatures metafísiques de Borges i les clarividents i amargues aventis de Marsé; guanys per a la llengua catalana (com ho van ser abans per a l’anglès, el portuguès o l’alemany) que adquireix així formes inèdites de l’expressió i de la imaginació, de les quals disposaran els escriptors del futur. Davant de tòpics com el de llegir sempre l’autor en el seu idioma original convé recuperar l’encertada provocació de Milan Kundera: es perd molt poc llegint una bona traducció en prosa, i hi guanya moltíssim el cabal literari incorporant grans autors a la seva pròpia tradició.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Joan Margarit, balanç final

Vinyet Panyella homenatja l’arquitecte i poeta Joan Margarit (1938-2021), referent de la poesia contemporània hispànica que «ha viscut en la poesia i per a la poesia». Ressegueix l’evolució de la seva obra, repassa els destacats premis que l’han valorada i les nombroses traduccions que se n’han fet. Comenta alguna de les seves obres més destacades,… Anar a la font – NUVOL.COM

Joan Margarit, balanç final

Vinyet Panyella homenatja l’arquitecte i poeta Joan Margarit (1938-2021), referent de la poesia contemporània hispànica que «ha viscut en la poesia i per a la poesia». Ressegueix l’evolució de la seva obra, repassa els destacats premis que l’han valorada i les nombroses traduccions que se n’han fet. Comenta alguna de les seves obres més destacades,… Anar a la font – NUVOL.COM

Joan Margarit, balanç final

Vinyet Panyella homenatja l’arquitecte i poeta Joan Margarit (1938-2021), referent de la poesia contemporània hispànica que «ha viscut en la poesia i per a la poesia». Ressegueix l’evolució de la seva obra, repassa els destacats premis que l’han valorada i les nombroses traduccions que se n’han fet. Comenta alguna de les seves obres més destacades,… Anar a la font – NUVOL.COM

Irene Solà: “Es pot ser contemporani des del poble”

“Mira, juguen com bojos!”, exclama Irene Solà mentre assenyala els cavalls d’un prat proper a casa seva, a la seva Malla natal (Barcelona). El missatge subliminar en plena xerrada és doble perquè l’atenció al detall i el joc són dues característiques de la narradora del moment de les lletres catalanes, paradigma de la nova fornada: pels volts dels 30 anys (clavats, en el seu cas), domini d’idioma tan ric com desacomplexat i formació pluridisciplinària, majorment Belles Arts i audiovisual, adquirida a l’estranger. Va aparèixer fa un any i mig amb Canto jo i la muntanya balla (Anagrama; 46.000 exemplars en català i 12.000 en castellà; premis Anagrama Llibres i Literatura de la Unió Europea; portada al teatre), però venia precedit d’un poemari, el seu debut, Bèstia (2012; premi Amadeu Oller) i Els dics (L’Altra Editorial, 2017; premi Documenta), la seva estrena narrativa de la qual ara s’han doblat vendes i arriba al castellà (Los diques; Anagrama).

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Núria Perpinyà: “El caos és un altre tipus d’ordre”

Com tots els experts en literatura comparada, Núria Perpinyà (Lleida, 59 anys), se sent còmoda amb el desordre: les seves novel·les, assajos i obres de teatre abasten un conjunt no lineal de temes i gèneres, juxtaposen perspectives, arriben a conclusions inesperades. Amb Caos, virus, calma. La Teoría del Caos aplicada al desorden artístico, social y político (Páginas de Espuma), premi Málaga de Ensayo d’enguany, l’autora de Mistanaenfoca la seva mirada fragmentària a la mateixa idea de caos. El resultat és un ordre subjacent inesperat: camins que van de la literatura moderna a la física quàntica, de la política al Big Bang, veure un virus en un quadre de Miró.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Núria Perpinyà: “El caos és un altre tipus d’ordre”

Com tots els experts en literatura comparada, Núria Perpinyà (Lleida, 59 anys), se sent còmoda amb el desordre: les seves novel·les, assajos i obres de teatre abasten un conjunt no lineal de temes i gèneres, juxtaposen perspectives, arriben a conclusions inesperades. Amb Caos, virus, calma. La Teoría del Caos aplicada al desorden artístico, social y político (Páginas de Espuma), premi Málaga de Ensayo d’enguany, l’autora de Mistanaenfoca la seva mirada fragmentària a la mateixa idea de caos. El resultat és un ordre subjacent inesperat: camins que van de la literatura moderna a la física quàntica, de la política al Big Bang, veure un virus en un quadre de Miró.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Una ombra a la biblioteca

Ni tan sols la batalla contra el pop gegant. El que em subjugava de Vint mil llegües de viatge submarí era que en aquella màquina, condemnada al moviment infinit en els fons abissals, el joc de coberts i plats portessin la inicial de l’amfitrió, aturats al menjador de roure i banús. I, és clar, els 12.000 volums de la biblioteca, que deixa aclaparat el convidat forçós, el professor Aronnax. “Són els únics llaços que em lliguen a la terra”, li confessa el capità Nemo. Em passa el mateix. I comparteixo també amb el misantrop marí que de les meves lleixes està proscrita tota obra d’economia política, cansats dels temps i espècimens que ens han tocat en aquest viatge.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

El territori i el món rural de Maria Barbal, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Si hi ha en les lletres catalanes una autora associada al retrat d’una geografia, descrita amb una veu molt concreta, aquesta és, des de fa ja gairebé un quart de segle, Maria Barbal, quan el 1985 va publicar Pedra de tartera, novel·la crepuscular d’un món que s’extingia ambientat al seu Pallars natal. Aquesta capacitat d’haver sabut crear “un espai literari i una veu pròpia”, de “gran to poètic” i “sempre al servei de la versemblança” és el que li ha fet obtenir avui dimecres a Barcelona el 53è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, dotat amb 20.000 euros, que convoca Òmnium Cultural. És el segon gran reconeixement de l’escriptora de Tremp, que, amb 71 anys, fa dos mesos obtenia el premi Pla de narrativa catalana que concedeix el Grup Planeta, amb Tàndem.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

El territori i el món rural de Maria Barbal, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Si hi ha en les lletres catalanes una autora associada al retrat d’una geografia, descrita amb una veu molt concreta, aquesta és, des de fa ja gairebé un quart de segle, Maria Barbal, quan el 1985 va publicar Pedra de tartera, novel·la crepuscular d’un món que s’extingia ambientat al seu Pallars natal. Aquesta capacitat d’haver sabut crear “un espai literari i una veu pròpia”, de “gran to poètic” i “sempre al servei de la versemblança” és el que li ha fet obtenir avui dimecres a Barcelona el 53è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, dotat amb 20.000 euros, que convoca Òmnium Cultural. És el segon gran reconeixement de l’escriptora de Tremp, que, amb 71 anys, fa dos mesos obtenia el premi Pla de narrativa catalana que concedeix el Grup Planeta, amb Tàndem.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat