La Generalitat aparca el toc de queda però mantindrà el límit de sis persones en les reunions

Diumenge que ve decau l’estat d’alarma a tot l’Estat espanyol, la qual cosa comporta també l’eliminació del toc de queda. De moment, Catalunya no es planteja mantenir aquesta restricció i, per tant, tal com ha explicat aquest dimarts el president en funcions Pere Aragonès, no cal aprovar la reforma legislativa amb la qual s’havia especulat els últims dies. L’Executiu català creu que les bones xifres epidemiològiques i l’avançament en la vacunació permeten posar fi al veto a la mobilitat entre les 10 de la nit i 6 del matí, encara que no descarten fer-ho si la corba de contagis canvia. La portaveu del Govern, Meritxell Budó, sí que ha explicat que es mantindrà el límit de sis persones per a les reunions, una restricció que necessita l’aval judicial per continuar vigent.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Retiren la custòdia d’un menor a la mare, que va perdre els estreps i el va colpejar

En la sentència ara feta pública, s’explica que els dos progenitors van acabar trencant definitivament la seva relació el 2019. Llavors, es va establir un sistema de custòdia compartida del menor, tot i que des de bon principi el pare va iniciar tràmits judicials per obtenir la guàrdia exclusiva de l’infant. L’abril de l’any passat, però, tot es va precipitar amb uns fets que van provocar la intervenció del Servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (SEAIA).

Així, quan la mare tenia la custòdia del menor, va protagonitzar un greu incident amb ell, al seu domicili, gravat pel pare amb el seu telèfon mòbil i que també va comportar una denúncia davant la policia. En concret, la dona va agafar l’infant dels braços amb força, li va donar cops al cap i li va estirar dels cabells. També va llançar una cadira de plàstic a l’aire que va acabar topant contra el nen i li va ocasionar hematomes de consideració a l’esquena.

A conseqüència d’aquests fets, el batlle de menors va decidir atorgar la guàrdia i custòdia al pare, tot mantenint la pàtria potestat compartida. També va fixar que quan hi hagués contacte entre la mare i el fill fos de forma tutelada i condicionat al fet que la dona fes un seguiment psiquiàtric i psicològic. En canvi, com que les converses no podien ser controlades, li va prohibir el contacte telefònic.

El pare va gravar l’agressió i va denunciar els fets a la policia, fet que va activar el Servei d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència, que va demanar la mesura per protegir el nen

La dona va presentar un recurs contra aquesta decisió, tot al·legant que “els motius de risc relatats en l’informe del SEAIA no es trobaven justificats” i eren “un judici de valors fet amb lleugeresa que malmetia la seva imatge i la desprestigiaven com a persona i mare”. Sobre l’incident amb el menor, el qualificada de “fatídic accident” i, fins i tot, acusava el pare de provocar-lo “en el marc d’una estratègia de defensa predeterminada”.

El Superior s’ha pronunciat ara sobre la qüestió, tot recordant que “el paràmetre rector a l’hora de decidir qualsevol mesura judicial que incideixi en els interessos d’un menor consisteix en el seu interès superior”. I, un cop analitzat el cas, s’afirma que “la decisió adoptada no s’adopta amb fonament a uns criteris difusos i generals de risc”. Al contrari, “es recolza en les consideracions efectuades pels tècnics del SEAIA quan constaten que la mare no reuneix ara per ara els recursos necessaris per fer front amb garanties a les dificultats inherents al procés de criança”. Aquest fet, asseguren, situa l’infant “en una situació de risc flagrant que repercuteix de manera negativa en el seu correcte desenvolupament integral”. A la conclusió s’hi arriba especialment arran dels fets denunciats pel pare.

La sentència relata com “al marge de l’episodi del llançament de la cadira i del seu impacte accidental en el menor, el comportament anterior” de la mare “resultava excessiu i evidenciava una pèrdua absoluta de les facultats d’autocontrol i un exercici inadequat, desmesurat de les modalitats de repressió admissibles”. Per això, “resulta imperatiu assegurar-se que els contactes entre la mare i el fill intervenen en un marc harmònic i seré”, fet que només es pot assegurar “a través duna modalitat supervisada”. Tot i això, s’avança que des del SEAIA “es proporcionaran eines” perquè la mare pugui reconduir la situació i permetre “en els més breus terminis possibles” una relació normalitzada.

Amb tots aquests arguments sobre la taula, el Superior desestima el recurs presentat per la dona i valida l’aute de la batllia de menors. Això sí, s’aprofita la sentència per “encoratjar-la a implicar-se en el procediment iniciat, seguint de manera escrupolosa les pautes marcades pels professionals intervinents”.

altaveu.com

Retiren la custòdia d’un menor a la mare, que va perdre els estreps i el va colpejar

En la sentència ara feta pública, s’explica que els dos progenitors van acabar trencant definitivament la seva relació el 2019. Llavors, es va establir un sistema de custòdia compartida del menor, tot i que des de bon principi el pare va iniciar tràmits judicials per obtenir la guàrdia exclusiva de l’infant. L’abril de l’any passat, però, tot es va precipitar amb uns fets que van provocar la intervenció del Servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (SEAIA).

Així, quan la mare tenia la custòdia del menor, va protagonitzar un greu incident amb ell, al seu domicili, gravat pel pare amb el seu telèfon mòbil i que també va comportar una denúncia davant la policia. En concret, la dona va agafar l’infant dels braços amb força, li va donar cops al cap i li va estirar dels cabells. També va llançar una cadira de plàstic a l’aire que va acabar topant contra el nen i li va ocasionar hematomes de consideració a l’esquena.

A conseqüència d’aquests fets, el batlle de menors va decidir atorgar la guàrdia i custòdia al pare, tot mantenint la pàtria potestat compartida. També va fixar que quan hi hagués contacte entre la mare i el fill fos de forma tutelada i condicionat al fet que la dona fes un seguiment psiquiàtric i psicològic. En canvi, com que les converses no podien ser controlades, li va prohibir el contacte telefònic.

El pare va gravar l’agressió i va denunciar els fets a la policia, fet que va activar el Servei d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència, que va demanar la mesura per protegir el nen

La dona va presentar un recurs contra aquesta decisió, tot al·legant que “els motius de risc relatats en l’informe del SEAIA no es trobaven justificats” i eren “un judici de valors fet amb lleugeresa que malmetia la seva imatge i la desprestigiaven com a persona i mare”. Sobre l’incident amb el menor, el qualificada de “fatídic accident” i, fins i tot, acusava el pare de provocar-lo “en el marc d’una estratègia de defensa predeterminada”.

El Superior s’ha pronunciat ara sobre la qüestió, tot recordant que “el paràmetre rector a l’hora de decidir qualsevol mesura judicial que incideixi en els interessos d’un menor consisteix en el seu interès superior”. I, un cop analitzat el cas, s’afirma que “la decisió adoptada no s’adopta amb fonament a uns criteris difusos i generals de risc”. Al contrari, “es recolza en les consideracions efectuades pels tècnics del SEAIA quan constaten que la mare no reuneix ara per ara els recursos necessaris per fer front amb garanties a les dificultats inherents al procés de criança”. Aquest fet, asseguren, situa l’infant “en una situació de risc flagrant que repercuteix de manera negativa en el seu correcte desenvolupament integral”. A la conclusió s’hi arriba especialment arran dels fets denunciats pel pare.

La sentència relata com “al marge de l’episodi del llançament de la cadira i del seu impacte accidental en el menor, el comportament anterior” de la mare “resultava excessiu i evidenciava una pèrdua absoluta de les facultats d’autocontrol i un exercici inadequat, desmesurat de les modalitats de repressió admissibles”. Per això, “resulta imperatiu assegurar-se que els contactes entre la mare i el fill intervenen en un marc harmònic i seré”, fet que només es pot assegurar “a través duna modalitat supervisada”. Tot i això, s’avança que des del SEAIA “es proporcionaran eines” perquè la mare pugui reconduir la situació i permetre “en els més breus terminis possibles” una relació normalitzada.

Amb tots aquests arguments sobre la taula, el Superior desestima el recurs presentat per la dona i valida l’aute de la batllia de menors. Això sí, s’aprofita la sentència per “encoratjar-la a implicar-se en el procediment iniciat, seguint de manera escrupolosa les pautes marcades pels professionals intervinents”.

altaveu.com

El plet entre la CASS i el consultor de Bodegas Luis Mejía arriba al Suprem espanyol

El contenciós que mantenen la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) i l’empresari espanyol ja jubilat José Manuel Rodríguez continua obert. Ara davant el Tribunal Suprem espanyol. Poca broma. En joc, una demanda de Rodríguez contra la parapública amb una petició de 15 milions en xifres rodones, i la resposta reconvencional de la Seguretat Social andorrana que no només refuta la sol·licitud de qui va ser qui va fer invertir la CASS en les Bodegas Luis Mejía sinó que li reclama, en aquest cas, uns 7 milions d’euros.

En el rerefons del contenciós hi ha la relació entre parapública i empresari que van mantenir les dècades de 1980 i 1990. Els rectors de la CASS de llavors, amb Antoni Ubach al capdavant, van confiar en Rodríguez com a assessor-consultor en matèria d’inversions. Les decisions que hauria adoptat l’empresari, segons les CASS, i que Rodríguez nega taxativament, haurien suposadament a l’època unes pèrdues de 8.000 milions de les antigues pessetes. Al contrari, el consultor al·lega que ell només va fer propostes i moviments, i que hi va haver qui va treure’n profit mentre ell no veia ni un duro del contracte d’assessorament que havia signat.

Façana principal de la CASS.

Relacionat

D’aquí, els 15 milions d’euros que demana, interessos inclosos. La CASS insisteix en els diners que suposadament va perdre llavors per les decisions que Rodríguez hauria adoptat. Tot i això, les accions penals que es van fer en aquesta matèria a l’època van absoldre l’empresari espanyol. I aquest és un dels elements que va esgrimint Rodríguez ara. De fet, ara i sempre. La demanda inicial, ara, la va fer el consultor abans no s’esgotés el termini per accionar. Abans no prescrivís. Contra la demanda va respondre la CASS.

José Manuel Rodríguez considera que la sentència, les dues, però formalment la darrera, fa una valoració il·lògica i arbitrària de les proves i això atempta, manté aquesta part, contra la tutela judicial efectiva; la CASS considera que la infracció processal ve derivada del fet que no té en compte la força de les coses jutjades

Tant el jutjat d’instrucció, en primera instància, com l’Audiència Provincial de Madrid, en segona, van desestimar les peticions dels uns i de l’altre. No es van voler mullar, vaja. D’una banda s’han desestimat les pretensions de la CASS al·legant que les causes penals obertes amb anterioritat van acabar, com s’ha dit, amb l’absolució de Rodríguez. I a Rodríguez li deien que havia de saber el funcionament orgànic de la parapública andorrana i que uns tractes amb Ubach com a director general no eren suficients perquè vinculessin al conjunt de la institució.

Ara, tant Rodríguez com la CASS han presentat un recurs extraordinari per infracció processal davant el Tribunal Suprem. Consideren, l’un i els altres que s’han vulnerat drets fonamentals. De fet, l’acció jurídica ja fa uns dies que es va fer i les dues parts l’han reconfirmat recentment. L’Alt tribunal espanyol pot no admetre l’acció, si ja d’entrada no veu cap infracció, i així s’haurà acabat, en principi per sempre, la qüestió. El contenciós que ara ja fa mesos que dura i que remou una situació viscuda fa tres dècades i més.

José Manuel Rodríguez considera que la sentència, les dues, però formalment la darrera, fa una valoració il·lògica i arbitrària de les proves i això atempta, manté aquesta part, contra la tutela judicial efectiva. Considera el consultor que no pot assegurar el tribunal que Rodríguez coneixia el funcionament de la CASS i havia de saber que qualsevol acord havia de comptar amb l’aprovació del consell d’administració i, per tant, no n’hi havia prou amb un contracte signat pel director general. José Manuel Rodríguez manté que ell no tenia perquè saber com funcionava internament una institució estrangera i que els contactes amb un director general haurien de ser vinculants.

La CASS considera que la infracció processal ve derivada del fet que no té en compte la força de les coses jutjades. Es refereix a les sentències penals que absolien Rodríguez i deixaven oberta la via civil, la reclamació pecuniària. Alhora, però, es considerava que no hi havia dret a cap compensació perquè no s’havien pogut acreditar o no s’havien acreditat els danys que suposadament hauria causat l’empresari. El Suprem, doncs, té, o tindrà, la darrera paraula.

altaveu.com

El plet entre la CASS i el consultor de Bodegas Luis Mejía arriba al Suprem espanyol

El contenciós que mantenen la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) i l’empresari espanyol ja jubilat José Manuel Rodríguez continua obert. Ara davant el Tribunal Suprem espanyol. Poca broma. En joc, una demanda de Rodríguez contra la parapública amb una petició de 15 milions en xifres rodones, i la resposta reconvencional de la Seguretat Social andorrana que no només refuta la sol·licitud de qui va ser qui va fer invertir la CASS en les Bodegas Luis Mejía sinó que li reclama, en aquest cas, uns 7 milions d’euros.

En el rerefons del contenciós hi ha la relació entre parapública i empresari que van mantenir les dècades de 1980 i 1990. Els rectors de la CASS de llavors, amb Antoni Ubach al capdavant, van confiar en Rodríguez com a assessor-consultor en matèria d’inversions. Les decisions que hauria adoptat l’empresari, segons les CASS, i que Rodríguez nega taxativament, haurien suposadament a l’època unes pèrdues de 8.000 milions de les antigues pessetes. Al contrari, el consultor al·lega que ell només va fer propostes i moviments, i que hi va haver qui va treure’n profit mentre ell no veia ni un duro del contracte d’assessorament que havia signat.

Façana principal de la CASS.

Relacionat

D’aquí, els 15 milions d’euros que demana, interessos inclosos. La CASS insisteix en els diners que suposadament va perdre llavors per les decisions que Rodríguez hauria adoptat. Tot i això, les accions penals que es van fer en aquesta matèria a l’època van absoldre l’empresari espanyol. I aquest és un dels elements que va esgrimint Rodríguez ara. De fet, ara i sempre. La demanda inicial, ara, la va fer el consultor abans no s’esgotés el termini per accionar. Abans no prescrivís. Contra la demanda va respondre la CASS.

José Manuel Rodríguez considera que la sentència, les dues, però formalment la darrera, fa una valoració il·lògica i arbitrària de les proves i això atempta, manté aquesta part, contra la tutela judicial efectiva; la CASS considera que la infracció processal ve derivada del fet que no té en compte la força de les coses jutjades

Tant el jutjat d’instrucció, en primera instància, com l’Audiència Provincial de Madrid, en segona, van desestimar les peticions dels uns i de l’altre. No es van voler mullar, vaja. D’una banda s’han desestimat les pretensions de la CASS al·legant que les causes penals obertes amb anterioritat van acabar, com s’ha dit, amb l’absolució de Rodríguez. I a Rodríguez li deien que havia de saber el funcionament orgànic de la parapública andorrana i que uns tractes amb Ubach com a director general no eren suficients perquè vinculessin al conjunt de la institució.

Ara, tant Rodríguez com la CASS han presentat un recurs extraordinari per infracció processal davant el Tribunal Suprem. Consideren, l’un i els altres que s’han vulnerat drets fonamentals. De fet, l’acció jurídica ja fa uns dies que es va fer i les dues parts l’han reconfirmat recentment. L’Alt tribunal espanyol pot no admetre l’acció, si ja d’entrada no veu cap infracció, i així s’haurà acabat, en principi per sempre, la qüestió. El contenciós que ara ja fa mesos que dura i que remou una situació viscuda fa tres dècades i més.

José Manuel Rodríguez considera que la sentència, les dues, però formalment la darrera, fa una valoració il·lògica i arbitrària de les proves i això atempta, manté aquesta part, contra la tutela judicial efectiva. Considera el consultor que no pot assegurar el tribunal que Rodríguez coneixia el funcionament de la CASS i havia de saber que qualsevol acord havia de comptar amb l’aprovació del consell d’administració i, per tant, no n’hi havia prou amb un contracte signat pel director general. José Manuel Rodríguez manté que ell no tenia perquè saber com funcionava internament una institució estrangera i que els contactes amb un director general haurien de ser vinculants.

La CASS considera que la infracció processal ve derivada del fet que no té en compte la força de les coses jutjades. Es refereix a les sentències penals que absolien Rodríguez i deixaven oberta la via civil, la reclamació pecuniària. Alhora, però, es considerava que no hi havia dret a cap compensació perquè no s’havien pogut acreditar o no s’havien acreditat els danys que suposadament hauria causat l’empresari. El Suprem, doncs, té, o tindrà, la darrera paraula.

altaveu.com

El plet entre la CASS i el consultor de Bodegas Luis Mejía arriba al Suprem espanyol

El contenciós que mantenen la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) i l’empresari espanyol ja jubilat José Manuel Rodríguez continua obert. Ara davant el Tribunal Suprem espanyol. Poca broma. En joc, una demanda de Rodríguez contra la parapública amb una petició de 15 milions en xifres rodones, i la resposta reconvencional de la Seguretat Social andorrana que no només refuta la sol·licitud de qui va ser qui va fer invertir la CASS en les Bodegas Luis Mejía sinó que li reclama, en aquest cas, uns 7 milions d’euros.

En el rerefons del contenciós hi ha la relació entre parapública i empresari que van mantenir les dècades de 1980 i 1990. Els rectors de la CASS de llavors, amb Antoni Ubach al capdavant, van confiar en Rodríguez com a assessor-consultor en matèria d’inversions. Les decisions que hauria adoptat l’empresari, segons les CASS, i que Rodríguez nega taxativament, haurien suposadament a l’època unes pèrdues de 8.000 milions de les antigues pessetes. Al contrari, el consultor al·lega que ell només va fer propostes i moviments, i que hi va haver qui va treure’n profit mentre ell no veia ni un duro del contracte d’assessorament que havia signat.

Façana principal de la CASS.

Relacionat

D’aquí, els 15 milions d’euros que demana, interessos inclosos. La CASS insisteix en els diners que suposadament va perdre llavors per les decisions que Rodríguez hauria adoptat. Tot i això, les accions penals que es van fer en aquesta matèria a l’època van absoldre l’empresari espanyol. I aquest és un dels elements que va esgrimint Rodríguez ara. De fet, ara i sempre. La demanda inicial, ara, la va fer el consultor abans no s’esgotés el termini per accionar. Abans no prescrivís. Contra la demanda va respondre la CASS.

José Manuel Rodríguez considera que la sentència, les dues, però formalment la darrera, fa una valoració il·lògica i arbitrària de les proves i això atempta, manté aquesta part, contra la tutela judicial efectiva; la CASS considera que la infracció processal ve derivada del fet que no té en compte la força de les coses jutjades

Tant el jutjat d’instrucció, en primera instància, com l’Audiència Provincial de Madrid, en segona, van desestimar les peticions dels uns i de l’altre. No es van voler mullar, vaja. D’una banda s’han desestimat les pretensions de la CASS al·legant que les causes penals obertes amb anterioritat van acabar, com s’ha dit, amb l’absolució de Rodríguez. I a Rodríguez li deien que havia de saber el funcionament orgànic de la parapública andorrana i que uns tractes amb Ubach com a director general no eren suficients perquè vinculessin al conjunt de la institució.

Ara, tant Rodríguez com la CASS han presentat un recurs extraordinari per infracció processal davant el Tribunal Suprem. Consideren, l’un i els altres que s’han vulnerat drets fonamentals. De fet, l’acció jurídica ja fa uns dies que es va fer i les dues parts l’han reconfirmat recentment. L’Alt tribunal espanyol pot no admetre l’acció, si ja d’entrada no veu cap infracció, i així s’haurà acabat, en principi per sempre, la qüestió. El contenciós que ara ja fa mesos que dura i que remou una situació viscuda fa tres dècades i més.

José Manuel Rodríguez considera que la sentència, les dues, però formalment la darrera, fa una valoració il·lògica i arbitrària de les proves i això atempta, manté aquesta part, contra la tutela judicial efectiva. Considera el consultor que no pot assegurar el tribunal que Rodríguez coneixia el funcionament de la CASS i havia de saber que qualsevol acord havia de comptar amb l’aprovació del consell d’administració i, per tant, no n’hi havia prou amb un contracte signat pel director general. José Manuel Rodríguez manté que ell no tenia perquè saber com funcionava internament una institució estrangera i que els contactes amb un director general haurien de ser vinculants.

La CASS considera que la infracció processal ve derivada del fet que no té en compte la força de les coses jutjades. Es refereix a les sentències penals que absolien Rodríguez i deixaven oberta la via civil, la reclamació pecuniària. Alhora, però, es considerava que no hi havia dret a cap compensació perquè no s’havien pogut acreditar o no s’havien acreditat els danys que suposadament hauria causat l’empresari. El Suprem, doncs, té, o tindrà, la darrera paraula.

altaveu.com

Justícia espera que l’activació dels dos nous notaris serveixi per desencallar el sector

Els ‘Jordis’ ja són operatius. En un acte gairebé íntim i molt restringit donada la situació sanitària, els dos nous notaris del Principat, Jordi Junyer i Jordi París, han fet la simbòlica presa de possessió dels càrrecs. L’entrada en servei, per dir-ho d’alguna forma, dels dos nous fedataris públics sorgits del primer procés de selecció hagut al Principat en la matèria hauria de contribuir a “donar cabuda a les peticions de la ciutadania”, en paraules del ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell.

Els nous notaris també esperen que la seva arribada més l’experiència dels altres tres companys ja operatius des de la promulgació de la Constitució serveixi per “donar resposta a les necessitats que el país” demanda. Així ho ha expressat Jordi Junyer, que tot i parlar per ell, també ha deixat clar que igual que Jordi París encaren el repte amb “energia i il·lusió”. El nou notari ha explicat que és aviat per saber si l’arribada de dos fedataris més cobrirà les expectatives i l’activitat que es generi al Principat. Però, d’entrada, esperen que sí aporti solucions.

Junyer tindrà un despatx provisional a la zona de Prada Ramon d’Andorra la Vella en espera d’acabar d’arranjar el que ha de ser la seva seu definitiva, a Casa Cintet, a la plaça Príncep Benlloch, davant per davant del comú d’Andorra la Vella. Mentrestant, París establirà la seva base d’operacions al número 8 del carrer Prat de la Creu també de la capital, en el mateix edifici, per exemple, on hi ha establerta la Cambra de Comerç i on fins al setembre passat hi havia el Consell Superior de la Justícia.

Rossell, abans de veure si calen més notaris o no al país, espera veure l’impacte que tindrà la incorporació de les dues noves incorporacions, que és cert que ‘debuten’ en l’àmbit notarial però que tenen un llarg bagatge jurídic. Tots dos han estat batlles i tots dos han estat en el sector privat, centrant molt la seva activitat en l’àmbit de l’assessorament jurídic financer. El ministre de Justícia ha recordat que no només la baixa de Josep Estañol ha estat un escull, sinó que la pandèmia també està afectant al normal funcionament del notariat, i cal veure tot plegat tenint en compte l’arribada de Junyer i París i el restabliment, a ser possible, d’una relativa normalitat post-Covid.

altaveu.com

Justícia espera que l’activació dels dos nous notaris serveixi per desencallar el sector

Els ‘Jordis’ ja són operatius. En un acte gairebé íntim i molt restringit donada la situació sanitària, els dos nous notaris del Principat, Jordi Junyer i Jordi París, han fet la simbòlica presa de possessió dels càrrecs. L’entrada en servei, per dir-ho d’alguna forma, dels dos nous fedataris públics sorgits del primer procés de selecció hagut al Principat en la matèria hauria de contribuir a “donar cabuda a les peticions de la ciutadania”, en paraules del ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell.

Els nous notaris també esperen que la seva arribada més l’experiència dels altres tres companys ja operatius des de la promulgació de la Constitució serveixi per “donar resposta a les necessitats que el país” demanda. Així ho ha expressat Jordi Junyer, que tot i parlar per ell, també ha deixat clar que igual que Jordi París encaren el repte amb “energia i il·lusió”. El nou notari ha explicat que és aviat per saber si l’arribada de dos fedataris més cobrirà les expectatives i l’activitat que es generi al Principat. Però, d’entrada, esperen que sí aporti solucions.

Junyer tindrà un despatx provisional a la zona de Prada Ramon d’Andorra la Vella en espera d’acabar d’arranjar el que ha de ser la seva seu definitiva, a Casa Cintet, a la plaça Príncep Benlloch, davant per davant del comú d’Andorra la Vella. Mentrestant, París establirà la seva base d’operacions al número 8 del carrer Prat de la Creu també de la capital, en el mateix edifici, per exemple, on hi ha establerta la Cambra de Comerç i on fins al setembre passat hi havia el Consell Superior de la Justícia.

Rossell, abans de veure si calen més notaris o no al país, espera veure l’impacte que tindrà la incorporació de les dues noves incorporacions, que és cert que ‘debuten’ en l’àmbit notarial però que tenen un llarg bagatge jurídic. Tots dos han estat batlles i tots dos han estat en el sector privat, centrant molt la seva activitat en l’àmbit de l’assessorament jurídic financer. El ministre de Justícia ha recordat que no només la baixa de Josep Estañol ha estat un escull, sinó que la pandèmia també està afectant al normal funcionament del notariat, i cal veure tot plegat tenint en compte l’arribada de Junyer i París i el restabliment, a ser possible, d’una relativa normalitat post-Covid.

altaveu.com

Justícia espera que l’activació dels dos nous notaris serveixi per desencallar el sector

Els ‘Jordis’ ja són operatius. En un acte gairebé íntim i molt restringit donada la situació sanitària, els dos nous notaris del Principat, Jordi Junyer i Jordi París, han fet la simbòlica presa de possessió dels càrrecs. L’entrada en servei, per dir-ho d’alguna forma, dels dos nous fedataris públics sorgits del primer procés de selecció hagut al Principat en la matèria hauria de contribuir a “donar cabuda a les peticions de la ciutadania”, en paraules del ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell.

Els nous notaris també esperen que la seva arribada més l’experiència dels altres tres companys ja operatius des de la promulgació de la Constitució serveixi per “donar resposta a les necessitats que el país” demanda. Així ho ha expressat Jordi Junyer, que tot i parlar per ell, també ha deixat clar que igual que Jordi París encaren el repte amb “energia i il·lusió”. El nou notari ha explicat que és aviat per saber si l’arribada de dos fedataris més cobrirà les expectatives i l’activitat que es generi al Principat. Però, d’entrada, esperen que sí aporti solucions.

Junyer tindrà un despatx provisional a la zona de Prada Ramon d’Andorra la Vella en espera d’acabar d’arranjar el que ha de ser la seva seu definitiva, a Casa Cintet, a la plaça Príncep Benlloch, davant per davant del comú d’Andorra la Vella. Mentrestant, París establirà la seva base d’operacions al número 8 del carrer Prat de la Creu també de la capital, en el mateix edifici, per exemple, on hi ha establerta la Cambra de Comerç i on fins al setembre passat hi havia el Consell Superior de la Justícia.

Rossell, abans de veure si calen més notaris o no al país, espera veure l’impacte que tindrà la incorporació de les dues noves incorporacions, que és cert que ‘debuten’ en l’àmbit notarial però que tenen un llarg bagatge jurídic. Tots dos han estat batlles i tots dos han estat en el sector privat, centrant molt la seva activitat en l’àmbit de l’assessorament jurídic financer. El ministre de Justícia ha recordat que no només la baixa de Josep Estañol ha estat un escull, sinó que la pandèmia també està afectant al normal funcionament del notariat, i cal veure tot plegat tenint en compte l’arribada de Junyer i París i el restabliment, a ser possible, d’una relativa normalitat post-Covid.

altaveu.com

Justícia espera que l’activació dels dos nous notaris serveixi per desencallar el sector

Els ‘Jordis’ ja són operatius. En un acte gairebé íntim i molt restringit donada la situació sanitària, els dos nous notaris del Principat, Jordi Junyer i Jordi París, han fet la simbòlica presa de possessió dels càrrecs. L’entrada en servei, per dir-ho d’alguna forma, dels dos nous fedataris públics sorgits del primer procés de selecció hagut al Principat en la matèria hauria de contribuir a “donar cabuda a les peticions de la ciutadania”, en paraules del ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell.

Els nous notaris també esperen que la seva arribada més l’experiència dels altres tres companys ja operatius des de la promulgació de la Constitució serveixi per “donar resposta a les necessitats que el país” demanda. Així ho ha expressat Jordi Junyer, que tot i parlar per ell, també ha deixat clar que igual que Jordi París encaren el repte amb “energia i il·lusió”. El nou notari ha explicat que és aviat per saber si l’arribada de dos fedataris més cobrirà les expectatives i l’activitat que es generi al Principat. Però, d’entrada, esperen que sí aporti solucions.

Junyer tindrà un despatx provisional a la zona de Prada Ramon d’Andorra la Vella en espera d’acabar d’arranjar el que ha de ser la seva seu definitiva, a Casa Cintet, a la plaça Príncep Benlloch, davant per davant del comú d’Andorra la Vella. Mentrestant, París establirà la seva base d’operacions al número 8 del carrer Prat de la Creu també de la capital, en el mateix edifici, per exemple, on hi ha establerta la Cambra de Comerç i on fins al setembre passat hi havia el Consell Superior de la Justícia.

Rossell, abans de veure si calen més notaris o no al país, espera veure l’impacte que tindrà la incorporació de les dues noves incorporacions, que és cert que ‘debuten’ en l’àmbit notarial però que tenen un llarg bagatge jurídic. Tots dos han estat batlles i tots dos han estat en el sector privat, centrant molt la seva activitat en l’àmbit de l’assessorament jurídic financer. El ministre de Justícia ha recordat que no només la baixa de Josep Estañol ha estat un escull, sinó que la pandèmia també està afectant al normal funcionament del notariat, i cal veure tot plegat tenint en compte l’arribada de Junyer i París i el restabliment, a ser possible, d’una relativa normalitat post-Covid.

altaveu.com