Per acabar-ho d’adobar tot plegat, la direcció del cos li ha aprovat la sortida a menys d’un mes d’una Cimera Iberoamericana que en gran part serà telemàtica. Una altra més, asseguren a l’edifici de l’Obac, de les incongruències que es viuen en un cos on totes aquelles àrees que no són uniformades viuen en l’ostracisme i la desídia. Que per alguna cosa els màxima comandaments del cos són, essencialment, experts i impulsors del ‘patrullatge’, de la seguretat ciutadana.
En més d’una ocasió la direcció actual de la policia encapçalada per Jordi Moreno s’hauria referit a la importància de potenciar aquest grup. Però una cosa haurien estat les paraules i una altra els fets
López, una enginyera en telecomunicacions que poc després d’acabar una complexa formació universitària va decidir opositar a policia -d’això en fa poc més d’una dècada-, va estar un parell d’anys com a agent uniformada. Havia de conèixer la casa. Després se la va reclutar per l’àrea d’investigació i vista la seva formació, se li va oferir treballar en un grup de delictes tecnològics on, fins ara, la majoria d’integrants són poc més que autodidactes.
Deu fer un parell o tres d’anys, segons les fonts, que la fins ara funcionària, sempre a l’ombra d’altres agents amb més anys al cos, va estar a punt de marxar del cos arran d’una oferta del sector privat. Com que el grup de delictes tecnològics no tenia cap cap formal, i amb l’intent de retenir-la, se li va adjudicar un complement de responsabilitat afegida (CRA) perquè assumís el lideratge del grup. Amb una condició: quan es convoquessin les places de sergent s’hi havia de presentar i guanyar-ne una.
Poc abans de la pandèmia es van convocar quatre places per a les quals hi havia una quinzena d’aspirants. López va ser la número 1 del concurs. A la motxilla del seu nou estatus en forma de grau ja hi havia nombroses formacions que, com toca en aquest cas als responsables policials, havia anat abonant l’administració. Com a sergent cap del grup tecnològic hauria anat ‘collant’ la direcció després de nombroses investigacions centrades en la tecnologia. Calien mitjans humans i tècnics.
Entre les moltes incongruències que envolten la pèrdua de l’enginyera hi ha el fet que se li hagi acceptat una excedència a les portes d’una Cimera Iberoamericana molt telemàtica
De fet, amb l’increment de presumptes delictes de pornografia infantil i estafes directament lligades amb criptomonedes i altres, la importància de la ciberseguretat seria cada vegada major en qualsevol cos policial. En més d’una ocasió la direcció actual de la policia encapçalada per Jordi Moreno s’hauria referit a la importància de potenciar aquest grup. Però una cosa haurien estat les paraules i una altra els fets. López hauria demanat que es formessin més i millor la resta de components del grup. I hauria fins i tot advertit de nombrosos forats de seguretat que podrien arribar a posar en entredit fins i tot en algun moment l’Estat.
Amb la callada per resposta i sense mitjans per créixer, fins i tot amb formacions que tenia concedides avortades al darrer moment per poder tenir pressupost per poder afrontar altres projectes, Annabel López hauria decidit fer un pas al costat. Hauria acceptat una oferta privada internacional que li permet treballar des del país i puntualment haver-se de desplaçar allí on s’escaigui. Alhora es podrà centrar en aquells aspectes que més interès li susciten. De moment, durant tres anys. Ni tan sols s’ha garantit un lloc concret de retorn.
I tot plegat, remarquen les fonts, quan els delictes tecnològics van clarament a l’alça i a tocar d’una Cimera Iberoamericana que li direcció ni tan sols ha tingut en compte alhora de signar l’excedència de la sergent. Fuga de cervells. Ciberseguretat en entredit. O com a mínim, sota mínims. I ara a recompondre el grup amb els mitjans que hi ha. Més aviat escadussers, més aviat justets.
