La Policia tanca el termini de presentació de candidatures per a cobrir 8 places

La Policia va tancar el passat divendres, 7 de maig, el termini de presentació de candidatures. El procés d’oposició corresponia amb 8 places d’agent, que correspondrien a la promoció número 56. En total, s’han inscrit 47 candidats, 10 dones i 37 homes.

Aquestes 8 places del cos de Policia va ser aprovada el passat febrer. Aquests llocs, de nivell C1, estaven inclosos al pressupost per al 2021. En principi, i tal com es va donar a conèixer en el seu moment, el procés selectiu es farà durant aquest mes de maig. Els candidats escollits hauran d’afrontar un període de formació de dotze mesos. Després, una vegada superats, se’ls nomenarà com a membres en període de prova, que durarà un altre any.

altaveu.com

Andorra es queda amb un forense menys

Andorra perd el cinquanta per cent dels seus especialistes en medicina forense. O dit d’una altra manera, un dels dos experts en medicina legal del Principat, plega. I no és una qüestió menor segons que han indicat les fonts consultades. La professional que plega és nacional andorrana. Però veient l’esdevenidor que tindria al seu país més altres circumstàncies, la metgessa hauria decidit acceptar una interessant oferta estrangera.

Les fonts consultades han lamentat la decisió de la forense, el treball de la qual estava sent molt reconegut entre aquells que hi han tractat i hi tracten. Una altra qüestió seria el marge que ofereix l’administració, amb unes condicions laborals força complexes per molt forfet remunerador que establís fa uns anys el reglament de compensacions.

Una metgessa forense analitzant els ossos d'un cadàver.

Relacionat

Segons les fonts consultades, ara caldrà treballar per buscar un recanvi, gens clar, per a la metgessa. De moment, les primeres recerques d’un relleu per a la forense no haurien reeixit i en el sector -Justícia, policia, centres funeraris- hi ha certa preocupació per la baixa d’una professional que, a més a més de ser andorrana, s’havia adaptat molt bé i resolia molt positivament la seva feina.

altaveu.com

Tibantor al centre penitenciari entre interns i vigilants per les mesures anti-Covid

Hi ha tibantor al centre penitenciari entre interns i vigilants per les mesures per combatre la propagació de la pandèmia. Les darreres setmanes la direcció ha obert diversos expedients a presos per, com a mínim, no portar la mascareta durant l’hora del pati. Els funcionaris consideren que en virtut de les normes dictades cal que en espais comuns i generals la població reclusa ha de dur la protecció facial o no pot fumar, com no es pot fumar pel carrer, per exemple. Els reclusos, però, consideren que són una unitat de convivència i que hi ha certes mesures que no els incumbeixen.

En alguns casos, segons diverses fonts, la tensió ha estat força notable, ja que els reclusos entenen que no hi ha cap normativa publicitada que faci referència als interns del centre penitenciari. Quan una persona ingressa a la presó, està catorze dies en aïllament i, per tant, quan s’integra amb la resta d’interns en principi hi ha la certesa que no ha contret el virus. Tampoc els altres presos en principi presenten la Covid. Menys encara quan les visites presencials d’amics i familiars estan hores d’ara i des de fa temps suspeses.

Encara aquest dimecres passat, arran d’un cribratge, es va detectar un positiu entre els agents, mentre que es mira de passar pàgina sense haver de prendre decisions ni adoptar mesures per l’episodi de positius i confinats després que es fes treballar un funcionari que va advertir que era contacte estret d’un positiu

Per tant, denuncien alguns interns, si el coronavirus ha entrat al centre penitenciari, que hi ha entrat en diverses ocasions, ha estat responsabilitat dels funcionaris. I en un parell d’ocasions com a mínim, per comportaments manifestament indeguts dels vigilants, que han posat en risc companys i interns. Encara aquest dimecres passat, arran d’un cribratge, es va detectar un positiu entre els agents, mentre que es mira de passar pàgina sense haver de prendre decisions ni adoptar mesures per l’episodi de positius i confinats després que es fes treballar un funcionari que va advertir que era contacte estret d’un positiu.

Al final l’agent va acabar infectat i es va infectar almenys un altre vigilant i es van haver d’aïllar un parell o tres més de funcionaris. La situació hauria d’anar canviant poc a poc. A partir d’aquesta setmana entrant, i en el marc de la tercera fase de la campanya de vacunació, els funcionaris d’Institucions Penitènciàries començaran a ser inoculats. Seran injectats amb vaccí d’AstraZeneca, un fet que no ha agradat gens a alguns funcionaris -fins i tot, i en part per aquest motiu i per vacances, s’ha endarrerit alguns dies l’inici de la vacunació- perquè agents d’altres cossos -essencialment alguns bombers- van ser vacunats amb el fàrmac de Pfizer.

altaveu.com

Tibantor al centre penitenciari entre interns i vigilants per les mesures anti-Covid

Hi ha tibantor al centre penitenciari entre interns i vigilants per les mesures per combatre la propagació de la pandèmia. Les darreres setmanes la direcció ha obert diversos expedients a presos per, com a mínim, no portar la mascareta durant l’hora del pati. Els funcionaris consideren que en virtut de les normes dictades cal que en espais comuns i generals la població reclusa ha de dur la protecció facial o no pot fumar, com no es pot fumar pel carrer, per exemple. Els reclusos, però, consideren que són una unitat de convivència i que hi ha certes mesures que no els incumbeixen.

En alguns casos, segons diverses fonts, la tensió ha estat força notable, ja que els reclusos entenen que no hi ha cap normativa publicitada que faci referència als interns del centre penitenciari. Quan una persona ingressa a la presó, està catorze dies en aïllament i, per tant, quan s’integra amb la resta d’interns en principi hi ha la certesa que no ha contret el virus. Tampoc els altres presos en principi presenten la Covid. Menys encara quan les visites presencials d’amics i familiars estan hores d’ara i des de fa temps suspeses.

Encara aquest dimecres passat, arran d’un cribratge, es va detectar un positiu entre els agents, mentre que es mira de passar pàgina sense haver de prendre decisions ni adoptar mesures per l’episodi de positius i confinats després que es fes treballar un funcionari que va advertir que era contacte estret d’un positiu

Per tant, denuncien alguns interns, si el coronavirus ha entrat al centre penitenciari, que hi ha entrat en diverses ocasions, ha estat responsabilitat dels funcionaris. I en un parell d’ocasions com a mínim, per comportaments manifestament indeguts dels vigilants, que han posat en risc companys i interns. Encara aquest dimecres passat, arran d’un cribratge, es va detectar un positiu entre els agents, mentre que es mira de passar pàgina sense haver de prendre decisions ni adoptar mesures per l’episodi de positius i confinats després que es fes treballar un funcionari que va advertir que era contacte estret d’un positiu.

Al final l’agent va acabar infectat i es va infectar almenys un altre vigilant i es van haver d’aïllar un parell o tres més de funcionaris. La situació hauria d’anar canviant poc a poc. A partir d’aquesta setmana entrant, i en el marc de la tercera fase de la campanya de vacunació, els funcionaris d’Institucions Penitènciàries començaran a ser inoculats. Seran injectats amb vaccí d’AstraZeneca, un fet que no ha agradat gens a alguns funcionaris -fins i tot, i en part per aquest motiu i per vacances, s’ha endarrerit alguns dies l’inici de la vacunació- perquè agents d’altres cossos -essencialment alguns bombers- van ser vacunats amb el fàrmac de Pfizer.

altaveu.com

Tibantor al centre penitenciari entre interns i vigilants per les mesures anti-Covid

Hi ha tibantor al centre penitenciari entre interns i vigilants per les mesures per combatre la propagació de la pandèmia. Les darreres setmanes la direcció ha obert diversos expedients a presos per, com a mínim, no portar la mascareta durant l’hora del pati. Els funcionaris consideren que en virtut de les normes dictades cal que en espais comuns i generals la població reclusa ha de dur la protecció facial o no pot fumar, com no es pot fumar pel carrer, per exemple. Els reclusos, però, consideren que són una unitat de convivència i que hi ha certes mesures que no els incumbeixen.

En alguns casos, segons diverses fonts, la tensió ha estat força notable, ja que els reclusos entenen que no hi ha cap normativa publicitada que faci referència als interns del centre penitenciari. Quan una persona ingressa a la presó, està catorze dies en aïllament i, per tant, quan s’integra amb la resta d’interns en principi hi ha la certesa que no ha contret el virus. Tampoc els altres presos en principi presenten la Covid. Menys encara quan les visites presencials d’amics i familiars estan hores d’ara i des de fa temps suspeses.

Encara aquest dimecres passat, arran d’un cribratge, es va detectar un positiu entre els agents, mentre que es mira de passar pàgina sense haver de prendre decisions ni adoptar mesures per l’episodi de positius i confinats després que es fes treballar un funcionari que va advertir que era contacte estret d’un positiu

Per tant, denuncien alguns interns, si el coronavirus ha entrat al centre penitenciari, que hi ha entrat en diverses ocasions, ha estat responsabilitat dels funcionaris. I en un parell d’ocasions com a mínim, per comportaments manifestament indeguts dels vigilants, que han posat en risc companys i interns. Encara aquest dimecres passat, arran d’un cribratge, es va detectar un positiu entre els agents, mentre que es mira de passar pàgina sense haver de prendre decisions ni adoptar mesures per l’episodi de positius i confinats després que es fes treballar un funcionari que va advertir que era contacte estret d’un positiu.

Al final l’agent va acabar infectat i es va infectar almenys un altre vigilant i es van haver d’aïllar un parell o tres més de funcionaris. La situació hauria d’anar canviant poc a poc. A partir d’aquesta setmana entrant, i en el marc de la tercera fase de la campanya de vacunació, els funcionaris d’Institucions Penitènciàries començaran a ser inoculats. Seran injectats amb vaccí d’AstraZeneca, un fet que no ha agradat gens a alguns funcionaris -fins i tot, i en part per aquest motiu i per vacances, s’ha endarrerit alguns dies l’inici de la vacunació- perquè agents d’altres cossos -essencialment alguns bombers- van ser vacunats amb el fàrmac de Pfizer.

altaveu.com

Ciberseguretat sota mínims

El que havia de ser un dels grups policials a potenciar acaba de rebre una estocada d’aquelles que fan molt mal. Mentre la ciberdelinqüència va a l’alça, la policia d’Andorra deixa escapar l’única especialista de veritat en delictes tecnològics. Farta d’haver de pidolar mitjans i després de rebre l’enèsima oferta del sector priva, la sergent Annabel López acaba de deixar el cos. De moment, amb una excedència -sense reserva de plaça- per tres anys. I sense recanvi a la vista.

Per acabar-ho d’adobar tot plegat, la direcció del cos li ha aprovat la sortida a menys d’un mes d’una Cimera Iberoamericana que en gran part serà telemàtica. Una altra més, asseguren a l’edifici de l’Obac, de les incongruències que es viuen en un cos on totes aquelles àrees que no són uniformades viuen en l’ostracisme i la desídia. Que per alguna cosa els màxima comandaments del cos són, essencialment, experts i impulsors del ‘patrullatge’, de la seguretat ciutadana.

En més d’una ocasió la direcció actual de la policia encapçalada per Jordi Moreno s’hauria referit a la importància de potenciar aquest grup. Però una cosa haurien estat les paraules i una altra els fets

López, una enginyera en telecomunicacions que poc després d’acabar una complexa formació universitària va decidir opositar a policia -d’això en fa poc més d’una dècada-, va estar un parell d’anys com a agent uniformada. Havia de conèixer la casa. Després se la va reclutar per l’àrea d’investigació i vista la seva formació, se li va oferir treballar en un grup de delictes tecnològics on, fins ara, la majoria d’integrants són poc més que autodidactes.

Deu fer un parell o tres d’anys, segons les fonts, que la fins ara funcionària, sempre a l’ombra d’altres agents amb més anys al cos, va estar a punt de marxar del cos arran d’una oferta del sector privat. Com que el grup de delictes tecnològics no tenia cap cap formal, i amb l’intent de retenir-la, se li va adjudicar un complement de responsabilitat afegida (CRA) perquè assumís el lideratge del grup. Amb una condició: quan es convoquessin les places de sergent s’hi havia de presentar i guanyar-ne una.

Poc abans de la pandèmia es van convocar quatre places per a les quals hi havia una quinzena d’aspirants. López va ser la número 1 del concurs. A la motxilla del seu nou estatus en forma de grau ja hi havia nombroses formacions que, com toca en aquest cas als responsables policials, havia anat abonant l’administració. Com a sergent cap del grup tecnològic hauria anat ‘collant’ la direcció després de nombroses investigacions centrades en la tecnologia. Calien mitjans humans i tècnics.

Entre les moltes incongruències que envolten la pèrdua de l’enginyera hi ha el fet que se li hagi acceptat una excedència a les portes d’una Cimera Iberoamericana molt telemàtica

De fet, amb l’increment de presumptes delictes de pornografia infantil i estafes directament lligades amb criptomonedes i altres, la importància de la ciberseguretat seria cada vegada major en qualsevol cos policial. En més d’una ocasió la direcció actual de la policia encapçalada per Jordi Moreno s’hauria referit a la importància de potenciar aquest grup. Però una cosa haurien estat les paraules i una altra els fets. López hauria demanat que es formessin més i millor la resta de components del grup. I hauria fins i tot advertit de nombrosos forats de seguretat que podrien arribar a posar en entredit fins i tot en algun moment l’Estat.

Amb la callada per resposta i sense mitjans per créixer, fins i tot amb formacions que tenia concedides avortades al darrer moment per poder tenir pressupost per poder afrontar altres projectes, Annabel López hauria decidit fer un pas al costat. Hauria acceptat una oferta privada internacional que li permet treballar des del país i puntualment haver-se de desplaçar allí on s’escaigui. Alhora es podrà centrar en aquells aspectes que més interès li susciten. De moment, durant tres anys. Ni tan sols s’ha garantit un lloc concret de retorn.

I tot plegat, remarquen les fonts, quan els delictes tecnològics van clarament a l’alça i a tocar d’una Cimera Iberoamericana que li direcció ni tan sols ha tingut en compte alhora de signar l’excedència de la sergent. Fuga de cervells. Ciberseguretat en entredit. O com a mínim, sota mínims. I ara a recompondre el grup amb els mitjans que hi ha. Més aviat escadussers, més aviat justets.

altaveu.com

Ciberseguretat sota mínims

El que havia de ser un dels grups policials a potenciar acaba de rebre una estocada d’aquelles que fan molt mal. Mentre la ciberdelinqüència va a l’alça, la policia d’Andorra deixa escapar l’única especialista de veritat en delictes tecnològics. Farta d’haver de pidolar mitjans i després de rebre l’enèsima oferta del sector priva, la sergent Annabel López acaba de deixar el cos. De moment, amb una excedència -sense reserva de plaça- per tres anys. I sense recanvi a la vista.

Per acabar-ho d’adobar tot plegat, la direcció del cos li ha aprovat la sortida a menys d’un mes d’una Cimera Iberoamericana que en gran part serà telemàtica. Una altra més, asseguren a l’edifici de l’Obac, de les incongruències que es viuen en un cos on totes aquelles àrees que no són uniformades viuen en l’ostracisme i la desídia. Que per alguna cosa els màxima comandaments del cos són, essencialment, experts i impulsors del ‘patrullatge’, de la seguretat ciutadana.

En més d’una ocasió la direcció actual de la policia encapçalada per Jordi Moreno s’hauria referit a la importància de potenciar aquest grup. Però una cosa haurien estat les paraules i una altra els fets

López, una enginyera en telecomunicacions que poc després d’acabar una complexa formació universitària va decidir opositar a policia -d’això en fa poc més d’una dècada-, va estar un parell d’anys com a agent uniformada. Havia de conèixer la casa. Després se la va reclutar per l’àrea d’investigació i vista la seva formació, se li va oferir treballar en un grup de delictes tecnològics on, fins ara, la majoria d’integrants són poc més que autodidactes.

Deu fer un parell o tres d’anys, segons les fonts, que la fins ara funcionària, sempre a l’ombra d’altres agents amb més anys al cos, va estar a punt de marxar del cos arran d’una oferta del sector privat. Com que el grup de delictes tecnològics no tenia cap cap formal, i amb l’intent de retenir-la, se li va adjudicar un complement de responsabilitat afegida (CRA) perquè assumís el lideratge del grup. Amb una condició: quan es convoquessin les places de sergent s’hi havia de presentar i guanyar-ne una.

Poc abans de la pandèmia es van convocar quatre places per a les quals hi havia una quinzena d’aspirants. López va ser la número 1 del concurs. A la motxilla del seu nou estatus en forma de grau ja hi havia nombroses formacions que, com toca en aquest cas als responsables policials, havia anat abonant l’administració. Com a sergent cap del grup tecnològic hauria anat ‘collant’ la direcció després de nombroses investigacions centrades en la tecnologia. Calien mitjans humans i tècnics.

Entre les moltes incongruències que envolten la pèrdua de l’enginyera hi ha el fet que se li hagi acceptat una excedència a les portes d’una Cimera Iberoamericana molt telemàtica

De fet, amb l’increment de presumptes delictes de pornografia infantil i estafes directament lligades amb criptomonedes i altres, la importància de la ciberseguretat seria cada vegada major en qualsevol cos policial. En més d’una ocasió la direcció actual de la policia encapçalada per Jordi Moreno s’hauria referit a la importància de potenciar aquest grup. Però una cosa haurien estat les paraules i una altra els fets. López hauria demanat que es formessin més i millor la resta de components del grup. I hauria fins i tot advertit de nombrosos forats de seguretat que podrien arribar a posar en entredit fins i tot en algun moment l’Estat.

Amb la callada per resposta i sense mitjans per créixer, fins i tot amb formacions que tenia concedides avortades al darrer moment per poder tenir pressupost per poder afrontar altres projectes, Annabel López hauria decidit fer un pas al costat. Hauria acceptat una oferta privada internacional que li permet treballar des del país i puntualment haver-se de desplaçar allí on s’escaigui. Alhora es podrà centrar en aquells aspectes que més interès li susciten. De moment, durant tres anys. Ni tan sols s’ha garantit un lloc concret de retorn.

I tot plegat, remarquen les fonts, quan els delictes tecnològics van clarament a l’alça i a tocar d’una Cimera Iberoamericana que li direcció ni tan sols ha tingut en compte alhora de signar l’excedència de la sergent. Fuga de cervells. Ciberseguretat en entredit. O com a mínim, sota mínims. I ara a recompondre el grup amb els mitjans que hi ha. Més aviat escadussers, més aviat justets.

altaveu.com

La llei de seguretat privada rellança el centre formatiu que des del 2015 vol ser referent mundial

Més enllà de detectius i escortes, més enllà de directors de seguretat i exigències de formació per als vigilants, la llei de seguretat privada impulsada pels grups parlamentaris de la majoria governamental el que definitivament rellancen és el centre de formació en seguretat que fa més d’un lustre empaita de crear un ex-coronel de l’exèrcit de l’aire francès. De fet, l’empresa -Escut Security Services- ja existeix i l’any passat va rebre una de les subvencions més altes (6.000 euros) de les concedides per ACTUA en el seu intent d’ajudar empreses innovadores.

El projecte empresarial, si no canvia, s’hauria de desenvolupar en terrenys d’Auvinyà. Fa molt temps que el centre formador està sobre la taula i va de despatx en despatx de l’administració, topant amb diversos problemes. Durant molt temps, per exemple, responsables de la policia no ho han vist clar. Tampoc no era clara la seva viabilitat. Ni que hi hagués el paraigua legal per fer-ho. Amb l’actual govern demòcrata-liberal s’hauria desbrossat el camí per a l’ex-militar francès Thierry Bacquey.

Aquest antic coronel sempre ha assegurat que l’objectiu de la seva companyia és posicionar  Andorra com un centre formatiu mundial de referència en matèria de seguretat. Però no hi havia marc legal per fer-ho. Bacquey considera que el fet de no pertànyer a la UE, donaria al Principat la possibilitat de dotar-se d’un marc legal que no quedés condiciona per les normatius europees com pot passar en el cas de França i Espanya.

Bacquey considera que el fet de no pertànyer a la UE, donaria al Principat la possibilitat de dotar-se d’un marc legal que no quedés condiciona per les normatius europees com pot passar en el cas de França i Espanya

El fet de poder disposar de centres formatius de referència més enllà de l’Estat andorrà ho van destacar, per exemple, els consellers generals que van presenta la llei de seguretat privada ara a tràmit parlamentari. No van voler admetre que el projecte d’Escut és un dels grans beneficiaris de l’impuls de la proposició de llei però es va deixar entreveure clarament. Escut i Bacquey han hagut de superar diferents esculls. Però ara haurien trobat la via bona.

Bacquey va fundar formalment la societat el gener del 2016. I a partir de l’entrada de nous accionistes el febrer de l’any passat el projecte va rebre un impuls important. L’ex-coronel francès té tres socis formals en la companyia. Hi destaca especialment l’empresari andorrà Josep Maria Cases Ribalta. També hi ha dues persones franceses lligades al sector immobiliari: Pierre Manuel Collado i Georges Galofré a través de la societat andorrana Garnatxa Blanca.

Hi ha altres persones que donarien suport al projecte com ara el també empresari i propietari immobiliari lauredià entre moltes altres coses Ricard Fiter. De fet, almenys la concepció inicial era construir el centre formatiu en terrenys d’aquest darrer a Auvinyà. Encara que no s’hagi volgut reconèixer obertament, el text legislatiu i la seva promulgació té com un dels objectius o avantatges que pugui tirar endavant el projecte d’Escut.

altaveu.com

La ‘renovació exprés’ a la unitat canina causa malestar en els sectors més novells de la policia

La penúltima maniobra, en aquest cas a la unitat canina de la policia, està generant cert malestar entre alguns sectors del cos, especialment entre els funcionaris més joves del cos d’ordre. La direcció de la policia ha procedit recentment a renovar o vol fer-ho en breu els gossos que havien ‘caducat’ o estaven a punt de fer-ho a aquells comandaments que tenien un gos. Tot i algunes excepcions històriques, a priori un comandament no sol tenir l’animal. I si ha assolit galons ja tenint un ca, quan aquest arriba al final de la seva vida útil la bèstia, no se li renova perquè el funcionari es pugui centrar a les tasques de direcció.

De fet, hi ha hagut responsables de la unitat canina que ho han estat sense tenir gos. També allò que solia ser habitual era que la unitat en qüestió estigui formada per un comandament que actuï com a cap del grup i la resta de components que siguin agents rasos. En l’actualitat, segons les fonts, més de la meitat dels integrants de la unitat són comandaments. I la direcció hauria procedit -o està a punt de fer-ho- a renovar els gossos que arribaven a la jubilació per tal de garantir l’especialitat als comandaments en qüestió, que suposen uns 500 euros mensuals de complement. Si la vida útil de cada animal és d’entre sis i deu anys, tot això que en principi s’asseguren els funcionaris en qüestió.

Més de la meitat dels integrants de la unitat són comandaments. I la direcció hauria procedit -o està a punt de fer-ho- a renovar els gossos que arribaven a la jubilació per tal de garantir l’especialitat als comandaments en qüestió, que suposen uns 500 euros mensuals de complement

La decisió hauria caigut com una galleda d’aigua glaçada als agents de policia més novells, els que fa poc que acabaven d’arribar. Havent-hi comandaments ocupant aquest lloc, i havent-se renovat l’animal tot just ara, els serà més complicat tenir accés a una especialitat i, alhora, poder també assolir un plus salarial. A més, com és de lògica, el salari base d’un comandament és més alt que el d’un agent ras, donant-se el cas que els funcionaris que han accedit al cos en les darreres promocions van fer-ho partint d’edictes en què la nòmina que s’oferia ja havia sofert una retallada considerable respecte d’altres temps.

Es dóna el cas, a més, que les renovacions ‘exprés’ d’aquests gossos es fan justament abans no es posi suposadament per escrit la norma que implícitament s’havia anat fent servir ara que els comandaments deixarien de tenir animal quan aquest arribés al terme de la seva vida activa. Partint de la base que no hi ha una instrucció escrita s’hauria aprofitat per fer aquest moviment. No és el primer conflicte ni el primer enrenou que es dóna al tomb de la unitat canina policial. Fins al punt que al seu dia, davant les disfuncions que generava, va assumir el control directe de la unitat el director del cos, un Jordi Moreno que al seu dia també havia estat guia de gossos.

Els agents que veuen com la decisió de la direcció pot suposar un tap en la seva eventual promoció professional esperen, sense que siguin molt optimistes, que el CFPA posi de relleu l’anomalia que creuen que s’està duent a terme i es recondueixi la situació. En aquest sentit, els funcionaris de base ja tenen clar que el nou sindicat de comandaments (Sicop) no entrarà en aquesta qüestió atès que beneficia en gran mesura alguns dels seus afiliats.

altaveu.com

La ‘renovació exprés’ a la unitat canina causa malestar en els sectors més novells de la policia

La penúltima maniobra, en aquest cas a la unitat canina de la policia, està generant cert malestar entre alguns sectors del cos, especialment entre els funcionaris més joves del cos d’ordre. La direcció de la policia ha procedit recentment a renovar o vol fer-ho en breu els gossos que havien ‘caducat’ o estaven a punt de fer-ho a aquells comandaments que tenien un gos. Tot i algunes excepcions històriques, a priori un comandament no sol tenir l’animal. I si ha assolit galons ja tenint un ca, quan aquest arriba al final de la seva vida útil la bèstia, no se li renova perquè el funcionari es pugui centrar a les tasques de direcció.

De fet, hi ha hagut responsables de la unitat canina que ho han estat sense tenir gos. També allò que solia ser habitual era que la unitat en qüestió estigui formada per un comandament que actuï com a cap del grup i la resta de components que siguin agents rasos. En l’actualitat, segons les fonts, més de la meitat dels integrants de la unitat són comandaments. I la direcció hauria procedit -o està a punt de fer-ho- a renovar els gossos que arribaven a la jubilació per tal de garantir l’especialitat als comandaments en qüestió, que suposen uns 500 euros mensuals de complement. Si la vida útil de cada animal és d’entre sis i deu anys, tot això que en principi s’asseguren els funcionaris en qüestió.

Més de la meitat dels integrants de la unitat són comandaments. I la direcció hauria procedit -o està a punt de fer-ho- a renovar els gossos que arribaven a la jubilació per tal de garantir l’especialitat als comandaments en qüestió, que suposen uns 500 euros mensuals de complement

La decisió hauria caigut com una galleda d’aigua glaçada als agents de policia més novells, els que fa poc que acabaven d’arribar. Havent-hi comandaments ocupant aquest lloc, i havent-se renovat l’animal tot just ara, els serà més complicat tenir accés a una especialitat i, alhora, poder també assolir un plus salarial. A més, com és de lògica, el salari base d’un comandament és més alt que el d’un agent ras, donant-se el cas que els funcionaris que han accedit al cos en les darreres promocions van fer-ho partint d’edictes en què la nòmina que s’oferia ja havia sofert una retallada considerable respecte d’altres temps.

Es dóna el cas, a més, que les renovacions ‘exprés’ d’aquests gossos es fan justament abans no es posi suposadament per escrit la norma que implícitament s’havia anat fent servir ara que els comandaments deixarien de tenir animal quan aquest arribés al terme de la seva vida activa. Partint de la base que no hi ha una instrucció escrita s’hauria aprofitat per fer aquest moviment. No és el primer conflicte ni el primer enrenou que es dóna al tomb de la unitat canina policial. Fins al punt que al seu dia, davant les disfuncions que generava, va assumir el control directe de la unitat el director del cos, un Jordi Moreno que al seu dia també havia estat guia de gossos.

Els agents que veuen com la decisió de la direcció pot suposar un tap en la seva eventual promoció professional esperen, sense que siguin molt optimistes, que el CFPA posi de relleu l’anomalia que creuen que s’està duent a terme i es recondueixi la situació. En aquest sentit, els funcionaris de base ja tenen clar que el nou sindicat de comandaments (Sicop) no entrarà en aquesta qüestió atès que beneficia en gran mesura alguns dels seus afiliats.

altaveu.com