Portal digital de noticies i actualitat en català. Actualitat, notícies, última hora a Catalunya, Espanya i el món.
El director d’orquestra Gustavo Dudamel ha inaugurat aquest dijous al CaixaForum de Barcelona la instal·lació permanent de Symphony, un projecte que utilitza la realitat virtual per viatjar al cor de la música clàssica i fer que el visitant, mitjançant ulleres de realitat virtual, se senti com un músic d’una gran orquestra o senti que és dins d’un instrument.
El 1971 l’ajuntament de Nova York va decidir recuperar un barri industrial degradat i els seus esforços casualment van coincidir amb els d’una comunitat d’artistes arribats de diversos països, carregats d’idees i energia creativa. Així va néixer el Soho i allà al 112 de Greene Street, tres joves destinats a entrar en la història de l’art: Gordon Matta-Clark, Tina Girouard i Carol Goodden, fotògrafa i ballarina de la Trisha Brown Dance Company, van obrir el restaurant Food. El lloc, lluny de ser un negoci, va ser una experiència comunitària sobre menjar i art en la qual van confluir també alguns dels més rellevants artistes catalans, encara que en aquell temps encara no eren tan coneguts.
El 1971 l’ajuntament de Nova York va decidir recuperar un barri industrial degradat i els seus esforços casualment van coincidir amb els d’una comunitat d’artistes arribats de diversos països, carregats d’idees i energia creativa. Així va néixer el Soho i allà al 112 de Greene Street, tres joves destinats a entrar en la història de l’art: Gordon Matta-Clark, Tina Girouard i Carol Goodden, fotògrafa i ballarina de la Trisha Brown Dance Company, van obrir el restaurant Food. El lloc, lluny de ser un negoci, va ser una experiència comunitària sobre menjar i art en la qual van confluir també alguns dels més rellevants artistes catalans, encara que en aquell temps encara no eren tan coneguts.
El matí en què arriba a l’escola elemental Tiburtino Terzo, a Roma, per prendre possessió de la seva plaça, el jove professor Bruno D’Angelo rep de la secretària del centre l’advertència que la classe que li correspon és formada per “elements no fàcils”.
A mitjan juliol, pocs dies després de reobrir el Macba, després de diversos mesos tancat per la pandèmia, es va saber que la Comissió Delegada del Macba havia renovat Ferran Barenblit (Buenos Aires, 1968), en la direcció del museu, un càrrec que exercia des del juliol del 2015, en què va guanyar el concurs per substituir Bartomeu Marí. Però no va renovar, com era d’esperar, per quatre anys més, sinó només per un més, fins al pròxim 31 d’agost, i s’anunciava que a la primavera es convocaria un concurs per substituir-lo. Aquest dilluns la mateixa Comissió ha anunciat que convoca un concurs internacional per escollir el nou director. Els interessats tenen de termini per presentar la seva candidatura fins al 7 de maig.
Entre els quatre títols que diumenge es disputaran el Premi Gaudí a la millor pel·lícula en català a la gala que organitza l’Acadèmia del Cinema Català, La vampira de Barcelona (de Lluís Danés), L’ofrena (de Ventura Durall), La dona il·legal (de Ramon Térmens) i Les dues nits d’ahir (de Gerard Vidal i Pau Cruanyes), aquesta última podria ser una mena de polissó. O un envit. O una raresa. És diferent, trencadora, gairebé documental i descarada. Però el més sorprenent és que es tracta del projecte de final de grau de quatre companys de la Pompeu Fabra, Gerard Vidal i Pau Cruanyes, que la codirigeixen, i Ignasi Àvila i Eudald Valdi (que signen el guió amb els dos anteriors). “Hi ha aes casos semblants, com Júlia ist, Yo la busco o Ojos negros, que també van sortir de la UPF”, especifica Gerard Vidal. La pel·lícula, estrenada divendres passat, s’ha situat entre les 20 més vistes a Espanya, va obtenir la bisnaga de plata a la millor direcció i al millor actor al Festival de Màlaga i el premi del jurat al millor llargmetratge de ficció al Festival de Lleida.
