En unes setmanes es decidirà si s’autoritza la construcció del museu de l’Hermitage al port de Barcelona. No és una decisió qualsevol. S’hi dirimeix alguna cosa més que la ubicació d’un museu: es decideix el model de ciutat i fins i tot quin punt la iniciativa privada moguda per un interessos particular ha de condicionar el seu desenvolupament urbanístic i cultural. Fins ara la discussió se centrava en els avantatges i inconvenients d’ubicar al port una franquícia internacional que tindria com a reclam un edifici emblemàtic de l’arquitecte japonès Toyo Ito i atrauria centenars de milers de turistes a una part de la ciutat ja molt congestionada i amb greus problemes de mobilitat. L’Ajuntament va encarregar quatre informes externs sobre l’impacte urbanístic, l’afectació sobre la mobilitat, la viabilitat econòmica i la idoneïtat de la proposta cultural i tots van ser negatius. Però no era fàcil negar l’autorització a un projecte avalat per l’Autoritat Portuària de Barcelona i que suposava una inversió de 52 milions d’euros. La negativa seria munició fàcil per als que aprofiten qualsevol ocasió per acusar Ada Colau de ser una rèmora per al desenvolupament econòmic de la ciutat.
Etiqueta: Institucions culturals
Cadires íntimes per a Tàpies
Aquesta és la crònica d’un descobriment ni previst ni buscat, com ha de ser. És un matí plujós i anem a la Tàpies. Obres i records del pintor als 30 anys, és l’exposició en marxa. A la recepció ens indiquen que el millor és començar per dalt de tot, on podrem veure una pel·lícula. Hi pugem. És cert, és un bon film. Data del 1969 i hi veiem com treballa. No és un documental informatiu, és més que això. Les imatges de la seva pintura, molt ben filmades per Clovis Prévost, es fonen amb els arbres de fora de l’estudi, a Campins, mutant davant dels nostres ulls amb els acords de la música de Carles Santos i amb algun rampell visual de Joan Brossa. En sortir, advertim al fons d’aquesta mateixa planta dues parets amb papers enganxats, una davant de l’altra. Una instal·lació? No.
La Fundació Gala-Salvador Dalí viatja a l’exterior per sortir de la crisi
L’any 2020 va ser terrible per als museus a causa del tancament arran de la pandèmia. Sobretot, pels que han basat el seu model econòmic en els ingressos que generaven els turistes i que rebien poca o cap aportació de les administracions. Com la Fundació Joan Miró, el Museu Picasso i, sobretot, la Fundació Gala-Salvador Dalí, que gestiona el Teatre-Museu de Figueres, la casa de Portlligat i el castell de Púbol dedicats a Salvador Dalí i a Gala, la seva dona. Si el 2019 els visitants d’aquests tres centres (1.060.213 persones) van ingressar 16 milions d’euros (i un superàvit de quatre); l’any passat, els 190.213 visitants van ingressar un 82% menys. I és que després de decretar-se el confinament es van anul·lar el 93,7% de les reserves previstes.
La Fundació Gala-Salvador Dalí viatja a l’exterior per sortir de la crisi
L’any 2020 va ser terrible per als museus a causa del tancament arran de la pandèmia. Sobretot, pels que han basat el seu model econòmic en els ingressos que generaven els turistes i que rebien poca o cap aportació de les administracions. Com la Fundació Joan Miró, el Museu Picasso i, sobretot, la Fundació Gala-Salvador Dalí, que gestiona el Teatre-Museu de Figueres, la casa de Portlligat i el castell de Púbol dedicats a Salvador Dalí i a Gala, la seva dona. Si el 2019 els visitants d’aquests tres centres (1.060.213 persones) van ingressar 16 milions d’euros (i un superàvit de quatre); l’any passat, els 190.213 visitants van ingressar un 82% menys. I és que després de decretar-se el confinament es van anul·lar el 93,7% de les reserves previstes.
La Fundació Gala-Salvador Dalí viatja a l’exterior per sortir de la crisi
L’any 2020 va ser terrible per als museus a causa del tancament arran de la pandèmia. Sobretot, pels que han basat el seu model econòmic en els ingressos que generaven els turistes i que rebien poca o cap aportació de les administracions. Com la Fundació Joan Miró, el Museu Picasso i, sobretot, la Fundació Gala-Salvador Dalí, que gestiona el Teatre-Museu de Figueres, la casa de Portlligat i el castell de Púbol dedicats a Salvador Dalí i a Gala, la seva dona. Si el 2019 els visitants d’aquests tres centres (1.060.213 persones) van ingressar 16 milions d’euros (i un superàvit de quatre); l’any passat, els 190.213 visitants van ingressar un 82% menys. I és que després de decretar-se el confinament es van anul·lar el 93,7% de les reserves previstes.
El museu de l’Hermitage de Barcelona: més transport públic per convèncer Colau
La possible implantació d’una franquícia del museu Hermitage a Barcelona es resoldrà en un mes. És el temps que s’han donat l’Autoritat Portuària (APB) i l’Ajuntament de Barcelona després de més d’un any de bloqueig. El Port defensa el projecte com un dels seus emblemes de futur, mentre que el govern municipal s’hi oposa davant del temor d’augmentar la pressió turística sobre la Barceloneta, a més a més de desconfiar de sobre la qualitat cultural del museu. Per superar les reticències, l’APB va proposar blindar la zona al transport privat, finançar el reforç de la línia d’autobús existent, crear llançadores per mar i terra i apropar el museu al barri: amb convenis de col·laboració amb les associacions veïnals i amb contractació prioritària a la zona.
El museu de l’Hermitage de Barcelona: més transport públic per convèncer Colau
La possible implantació d’una franquícia del museu Hermitage a Barcelona es resoldrà en un mes. És el temps que s’han donat l’Autoritat Portuària (APB) i l’Ajuntament de Barcelona després de més d’un any de bloqueig. El Port defensa el projecte com un dels seus emblemes de futur, mentre que el govern municipal s’hi oposa davant del temor d’augmentar la pressió turística sobre la Barceloneta, a més a més de desconfiar de sobre la qualitat cultural del museu. Per superar les reticències, l’APB va proposar blindar la zona al transport privat, finançar el reforç de la línia d’autobús existent, crear llançadores per mar i terra i apropar el museu al barri: amb convenis de col·laboració amb les associacions veïnals i amb contractació prioritària a la zona.
Entre elles
Va ser impressionant. Abans de començar el concert, un parell de músics van sortir a escena per posar les seves partitures als faristols i només allò va desencadenar una ovació. Quan, poc després, va aparèixer ella en escena, tot poder, les butaques del Palau van passar a ser trastos inútils amb una funció que ningú entenia, objectes superflus. El públic es va posar dret i, amb aquesta cridòria que commou el més distant dels mortals, va començar el concert. Galimaties, bogeria, passió, entrega, emoció, cossos en tensió, allau de somriures, mar de fotos, braços sobre el pit en senyal d’acolliment a qui ja començava a moure’s, ardorosa, a l’escenari. Ungles llargues com una pandèmia, translúcides, esculpida la seva forma pels focus que les travessaven des d’enrere de l’escenari, en un contrallum que els conferia vida pròpia, com cintes d’algues rígides unides als dits; maquillatge de purpurina a les conques, pantalons cenyits amb més serrells que Chewbakka. I “celebré y celebré y celebré”, cantava a la primera cançó. I amb raó. El concert de Nathy Peluso va ser exactament això, una celebració, una celebració en clau de dona.
‘Symphony’ s’instal·la de manera permanent a Barcelona
El director d’orquestra Gustavo Dudamel ha inaugurat aquest dijous al CaixaForum de Barcelona la instal·lació permanent de Symphony, un projecte que utilitza la realitat virtual per viatjar al cor de la música clàssica i fer que el visitant, mitjançant ulleres de realitat virtual, se senti com un músic d’una gran orquestra o senti que és dins d’un instrument.
‘Symphony’ s’instal·la de manera permanent a Barcelona
El director d’orquestra Gustavo Dudamel ha inaugurat aquest dijous al CaixaForum de Barcelona la instal·lació permanent de Symphony, un projecte que utilitza la realitat virtual per viatjar al cor de la música clàssica i fer que el visitant, mitjançant ulleres de realitat virtual, se senti com un músic d’una gran orquestra o senti que és dins d’un instrument.