“El 23-F continua parlant d’avui”. Ho diu, i ho demostra amb escreix, Àlex Rigola en el muntatge 23-F Anatomia d’un instant, que dijous a la nit, en la seva reeixida estrena al Teatre Lliure de Gràcia, ha sorprès els espectadors amb una força teatral demolidora. A partir de la magistral novel·la de Javier Cercas Anatomia d’un instant (Mondadori), reeditada aquest any arran del 40è aniversari del cop d’Estat del 1981, Rigola construeix una peça de teatre document apassionant. Sent rigorosament fidel a l’obra de Cercas, narra amb un humor corrosiu els fets i les conseqüències d’una jornada negra en la qual, per sort, va guanyar la democràcia.
Etiqueta: Història contemporània
Herois de la Transició
“El 23-F continua parlant d’avui”. Ho diu, i ho demostra amb escreix, Àlex Rigola en el muntatge 23-F Anatomia d’un instant, que dijous a la nit, en la seva reeixida estrena al Teatre Lliure de Gràcia, ha sorprès els espectadors amb una força teatral demolidora. A partir de la magistral novel·la de Javier Cercas Anatomia d’un instant (Mondadori), reeditada aquest any arran del 40è aniversari del cop d’Estat del 1981, Rigola construeix una peça de teatre document apassionant. Sent rigorosament fidel a l’obra de Cercas, narra amb un humor corrosiu els fets i les conseqüències d’una jornada negra en la qual, per sort, va guanyar la democràcia.
Un web treu a la llum els 1.322 refugis subterranis de la Guerra Civil a Barcelona
El primer bombardeig que va patir Barcelona durant la Guerra Civil, el 13 de febrer del 1937, va ser el dels projectils llançats pel destructor italià Eugenio di Savoia contra la fàbrica de material bèl·lic Elizalde, que va ocasionar 18 víctimes al barri de Gràcia. A l’any, el primer bombardeig estricte, va provocar sis morts i 39 ferits més després que els avions Savoia S-79 amb base a Mallorca aprofitessin la primera llum del dia per sembrar la por i el terror en la població. I a partir de llavors Barcelona es va convertir en la primera ciutat occidental bombardejada de forma sistemàtica des de l’aire malgrat ser a la rereguarda. Va patir, durant els tres anys de la contesa, un total de 194 bombardejos que van llançar 44 tones de bombes i van acabar amb la vida de 1.816 persones i 2.710 ferits en una ciutat d’un milió de persones. L’últim bombardeig va ser el del 24 de gener del 1939, dos dies abans de l’entrada de les tropes franquistes per la Diagonal al comandament del general Yagüe.
El fotògraf que va retratar la Guerra Civil i va amagar les imatges perquè no veiessin la llum
A les grans imatges d’Agustí Centelles i Robert Capa sobre la Guerra Civil s’hi sumen, des de fa tot just tres anys, una tercera C: la d’Antoni Campañà (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989), autor de milers de fotografies del conflicte. Lluny de l’èpica d’aquells, les imatges de Campañà se centren en la vida a la rereguarda i suposen una nova aportació al patrimoni fotogràfic espanyol.
El fotògraf que va retratar la Guerra Civil i va amagar les imatges perquè no veiessin la llum
A les grans imatges d’Agustí Centelles i Robert Capa sobre la Guerra Civil s’hi sumen, des de fa tot just tres anys, una tercera C: la d’Antoni Campañà (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989), autor de milers de fotografies del conflicte. Lluny de l’èpica d’aquells, les imatges de Campañà se centren en la vida a la rereguarda i suposen una nova aportació al patrimoni fotogràfic espanyol.
El fotògraf que va retratar la Guerra Civil i va amagar les imatges perquè no veiessin la llum
A les grans imatges d’Agustí Centelles i Robert Capa sobre la Guerra Civil s’hi sumen, des de fa tot just tres anys, una tercera C: la d’Antoni Campañà (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989), autor de milers de fotografies del conflicte. Lluny de l’èpica d’aquells, les imatges de Campañà se centren en la vida a la rereguarda i suposen una nova aportació al patrimoni fotogràfic espanyol.
El fotògraf que va retratar la Guerra Civil i va amagar les imatges perquè no veiessin la llum
A les grans imatges d’Agustí Centelles i Robert Capa sobre la Guerra Civil s’hi sumen, des de fa tot just tres anys, una tercera C: la d’Antoni Campañà (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989), autor de milers de fotografies del conflicte. Lluny de l’èpica d’aquells, les imatges de Campañà se centren en la vida a la rereguarda i suposen una nova aportació al patrimoni fotogràfic espanyol.