La Comissió ’90 anys Nosaltres Sols!’, juntament amb l’ANC de Tremp, la Fundació Reeixida i l’Ateneu El Forn de Girona han programa uns actes de difusió de la campanya per recordar la creació del partit independentista liderat per Daniel Cardona A Tremp, l’acte es realitzarà el proper 29 de maig a l’Epicentre i està organitzat per l’Assembleas de Pallars Jussà, la Fundació Reeixida i la Comissió ’90 anys de Nosaltres Sols!’, en què intervinedran l’Aleix Creus, l’Agustí Barrera i l’Oriol… Anar a la font – LLIBERTAT.CAT
Etiqueta: historia
Exposició exclusiva sobre l’ajuda humanitària a Argelers
Aquest dimecres de maig obre l’exposició “¡Ayuda!” Socors suís i quàquers al camp d’Argelers (1939-1941)” a la galeria Marianne d´Argelers de la marenda (Rosselló). Aquest sèrie de documents evoca l’ajut humanitari iniciat durant la Guerra Civil espanyola, arribat a Catalunya del Nord i França durant la Retirada de 1939. Destaca el combat desarmat liderat per Mary Elmes, recolzada pels quàquers anglosaxons, i Elisabeth Eidenbenz, recolzada per la creu Roja suïssa i fundadora de la Maternitat… Anar a la font – LLIBERTAT.CAT
Exposició exclusiva sobre l’ajuda humanitària a Argelers
Aquest dimecres de maig obre l’exposició “¡Ayuda!” Socors suís i quàquers al camp d’Argelers (1939-1941)” a la galeria Marianne d´Argelers de la marenda (Rosselló). Aquest sèrie de documents evoca l’ajut humanitari iniciat durant la Guerra Civil espanyola, arribat a Catalunya del Nord i França durant la Retirada de 1939. Destaca el combat desarmat liderat per Mary Elmes, recolzada pels quàquers anglosaxons, i Elisabeth Eidenbenz, recolzada per la creu Roja suïssa i fundadora de la Maternitat… Anar a la font – LLIBERTAT.CAT
Napoleó, un llegat traumàtic per a Catalunya
Un penya-segat imponent a la Costa Brava, a només dos quilòmetres de la frontera amb França, dona la benvinguda als nostres veïns. El seu nom és el Salt del Gavatx, i amb un cop d’ull des de dalt del precipici, o des del mar en un passeig estiuenc amb barca, n’hi ha prou per deduir que el topònim no té un origen precisament amable.
El Tribunal Superior de Justícia dóna la raó a Ecologistes en Acció i reconeix el benefici de la justícia de franc a les entitats ambientals de Catalunya.
Quan les autoritats competents incompleixen les seves obligacions de protecció de la salut i del medi ambient, l’única via que resta als ciutadans per defensar aquests drets és acudir, mitjançant les entitats socials, als Tribunals perquè aquests ordenin restablir la legalitat. Les estadístiques no enganyen, la majoria de vegades que la ciutadania aconsegueix portar als Tribunals un pla urbanístic instat o autoritzat per una administració pública, aquest acaba essent anul·lat. És obvi que hi… Anar a la font – LLIBERTAT.CAT
Herois de la Transició
“El 23-F continua parlant d’avui”. Ho diu, i ho demostra amb escreix, Àlex Rigola en el muntatge 23-F Anatomia d’un instant, que dijous a la nit, en la seva reeixida estrena al Teatre Lliure de Gràcia, ha sorprès els espectadors amb una força teatral demolidora. A partir de la magistral novel·la de Javier Cercas Anatomia d’un instant (Mondadori), reeditada aquest any arran del 40è aniversari del cop d’Estat del 1981, Rigola construeix una peça de teatre document apassionant. Sent rigorosament fidel a l’obra de Cercas, narra amb un humor corrosiu els fets i les conseqüències d’una jornada negra en la qual, per sort, va guanyar la democràcia.
Herois de la Transició
“El 23-F continua parlant d’avui”. Ho diu, i ho demostra amb escreix, Àlex Rigola en el muntatge 23-F Anatomia d’un instant, que dijous a la nit, en la seva reeixida estrena al Teatre Lliure de Gràcia, ha sorprès els espectadors amb una força teatral demolidora. A partir de la magistral novel·la de Javier Cercas Anatomia d’un instant (Mondadori), reeditada aquest any arran del 40è aniversari del cop d’Estat del 1981, Rigola construeix una peça de teatre document apassionant. Sent rigorosament fidel a l’obra de Cercas, narra amb un humor corrosiu els fets i les conseqüències d’una jornada negra en la qual, per sort, va guanyar la democràcia.
La missió del Museu Egipci de Barcelona a Sharuna troba restes d’un temple de Ptolomeu I
Són les impressionants restes d’un antic temple del faraó Ptolomeu I, general d’Alexandre Magne i creador de l’última dinastia de reis de l’Antic Egipte. Els ha recuperat, en dues campanyes, l’última l’any passat en condicions molt difícils, que van incloure pluges torrencials, una plaga de serps verinoses i la situació creada per la covid, la missió arqueològica conjunta del Museu Egipci de Barcelona, la Universitat de Tubingen i el Consell Superior d’Antiguitats d’Egipte que excaven el jaciment de Sharuna (el-Kom el-Ajmar Sawaris), antiga Hut-nesut, a l’Egipte Mitjà, a la riba oriental del Nil.
La missió del Museu Egipci de Barcelona a Sharuna troba restes d’un temple de Ptolomeu I
Són les impressionants restes d’un antic temple del faraó Ptolomeu I, general d’Alexandre Magne i creador de l’última dinastia de reis de l’Antic Egipte. Els ha recuperat, en dues campanyes, l’última l’any passat en condicions molt difícils, que van incloure pluges torrencials, una plaga de serps verinoses i la situació creada per la covid, la missió arqueològica conjunta del Museu Egipci de Barcelona, la Universitat de Tubingen i el Consell Superior d’Antiguitats d’Egipte que excaven el jaciment de Sharuna (el-Kom el-Ajmar Sawaris), antiga Hut-nesut, a l’Egipte Mitjà, a la riba oriental del Nil.
Un web treu a la llum els 1.322 refugis subterranis de la Guerra Civil a Barcelona
El primer bombardeig que va patir Barcelona durant la Guerra Civil, el 13 de febrer del 1937, va ser el dels projectils llançats pel destructor italià Eugenio di Savoia contra la fàbrica de material bèl·lic Elizalde, que va ocasionar 18 víctimes al barri de Gràcia. A l’any, el primer bombardeig estricte, va provocar sis morts i 39 ferits més després que els avions Savoia S-79 amb base a Mallorca aprofitessin la primera llum del dia per sembrar la por i el terror en la població. I a partir de llavors Barcelona es va convertir en la primera ciutat occidental bombardejada de forma sistemàtica des de l’aire malgrat ser a la rereguarda. Va patir, durant els tres anys de la contesa, un total de 194 bombardejos que van llançar 44 tones de bombes i van acabar amb la vida de 1.816 persones i 2.710 ferits en una ciutat d’un milió de persones. L’últim bombardeig va ser el del 24 de gener del 1939, dos dies abans de l’entrada de les tropes franquistes per la Diagonal al comandament del general Yagüe.